{"id":8964,"date":"2013-06-20T10:55:45","date_gmt":"2013-06-20T08:55:45","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=8964"},"modified":"2013-06-20T10:55:45","modified_gmt":"2013-06-20T08:55:45","slug":"astrid-barrio-de-partit-central-a-partit-independentista","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/astrid-barrio-de-partit-central-a-partit-independentista\/","title":{"rendered":"Astrid Barrio: De partit central a partit independentista"},"content":{"rendered":"

\"ciu\"<\/a>Una enquesta publicada recentment per El Peri\u00f3dico de Catalunya vaticina que per primera vegada ERC<\/strong> superaria a CiU<\/strong> com a formaci\u00f3 amb major nombre d’escons en el Parlament de Catalunya. Encara que ja se sap que les enquestes no sempre encerten, la qual cosa s\u00ed sembla poc discutible \u00e9s que aquestes apunten quines s\u00f3n les tend\u00e8ncies, i en aquest sentit al que apunta l’enquesta \u00e9s a un important descens del suport electoral a CiU<\/strong>, d’acord amb el succe\u00eft en les \u00faltimes eleccions auton\u00f2miques.<\/p>\n

Fins avui CiU<\/strong> ha guanyat totes les eleccions al Parlament de Catalunya que s’han celebrat i ha governat Catalunya ininterrompudament des de 1980 amb l’\u00fanica excepci\u00f3 del per\u00edode 2003-2010. Per aquesta ra\u00f3 la perspectiva que CiU pugui deixar de ser la primera for\u00e7a porta a plantejar-se qu\u00e8 li est\u00e0 succeint a aquesta formaci\u00f3. Es pot argumentar que el poder desgasta, sobretot en un per\u00edode de recessi\u00f3 com el qual estem travessant, i segur que una mica d’aix\u00f2 hi ha, per\u00f2 les interpretacions que es barregen apunten en una altra direcci\u00f3.<\/p>\n

En termes generals existeixen dues grans explicacions basades ambdues en el posicionament del partit en la fractura nacional, contradict\u00f2ries entre si, que justificarien el declivi electoral. D’una banda l’explicaci\u00f3 segons la qual CiU perd vots perqu\u00e8 ha radicalitzat el seu discurs nacionalista. En aquest cas, s’argumenta, CiU hauria perdut pel cam\u00ed al votant moderat que ara, si \u00e9s que existeix, s’abst\u00e9 o engrosseix les files d’altres partits. L’altra interpretaci\u00f3, per contra, sost\u00e9 que el que li passa a CIU \u00e9s que no s’ha radicalitzat prou. D’aquesta manera aquells electors partidaris de la independ\u00e8ncia confiarien m\u00e9s en l’opci\u00f3 aut\u00e8ntica, l’original com diuen alguns, ERC en aquest cas, que en la c\u00f2pia.<\/p>\n

Ambdues explicacions tenen en com\u00fa que es fixen especialment en la demanda per\u00f2 discrepen quant a la naturalesa de la mateixa. La primera partiria de la hip\u00f2tesi de la continu\u00eftat, \u00e9s a dir, que la societat catalana no ha experimentat massa canvis des d’un punt de vista de les aspiracions nacionals o almenys que aquests no han estat massa grans. Aquesta hip\u00f2tesi seria congruent amb les explicacions que d\u00f3na bona part de la literatura acad\u00e8mica respecte a l’estabilitat de les actituds pol\u00edtiques i se sostindria emp\u00edricament en les dades<\/a> del Sondeig d\u2019Opini\u00f3 que des de l’any 1989 realitza l’Institut de Ci\u00e8ncies Pol\u00edtiques i Socials, els quals si b\u00e9 mostren canvis en els sentiments de pertinen\u00e7a, posen de manifest que aquests es produeixen lentament i que hi ha una relativa estabilitat de les identitats duals.\"Gr1<\/p>\n

<\/div>\n

La segona interpretaci\u00f3 se sustentaria en la hip\u00f2tesi del canvi, \u00e9s a dir, en qu\u00e8 s’ha produ\u00eft un increment del suport a Catalunya com a estat independent per part dels catalans. Una circumst\u00e0ncia que s’ha posat de manifest en els bar\u00f2metres del Centri d\u2019Estudis d\u2019Opini\u00f3 des de l’any 2005 a l’actualitat, en els quals s’observa un suport creixent a la prefer\u00e8ncia per un estat independent<\/a>.<\/p>\n

\n
\"Gr<\/div>\n
La debilitat de tots dos arguments radicaria que no disposem de s\u00e8ries de dades prou llargues que permetin neutralitzar la influ\u00e8ncia de les variables contextuals i validar una o una altra hip\u00f2tesi. Malgrat aix\u00f2, i com que es tracta d’arguments pol\u00edtics i no cient\u00edfics, els partidaris d’una o una altra interpretaci\u00f3 poden recolzar-se en les dades que m\u00e9s s’ajustin a les seves prefer\u00e8ncies ideol\u00f2giques i ignorar la resta.<\/div>\n<\/div>\n

Aix\u00ed doncs, tenint en compte les dificultats relatives a la demanda, vegem si l’oferta ha canviat. Converg\u00e8ncia i Uni\u00f3 ha estat un model d’organitzaci\u00f3 pol\u00edtica d’\u00e8xit. Aquesta alian\u00e7a entre partits constitu\u00efda el 1978 va suposar la culminaci\u00f3 de l’estrat\u00e8gia del pal de paller ideada per Jordi Pujol. Aquesta coneguda f\u00f3rmula es va basar en la integraci\u00f3 en una \u00fanica for\u00e7a pol\u00edtica de les diferents formacions catalanes (democristianos, liberals, socialdem\u00f2crates, conservadors) sota el paraigua del nacionalisme, de manera que solament van quedar fora de la seva \u00f2rbita les diverses fam\u00edlies socialistes que van confluir en el PSC i la molt minorit\u00e0ria ERC. D’aquesta manera m\u00e9s que nacionalista CiU es va convertir en el partit nacional de Catalunya, sobretot quan contra tot pron\u00f2stic es va imposar al PSC i va guanyar les primeres eleccions al parlament catal\u00e0. L’estrat\u00e8gia organitzativa del pal de paller va tenir \u00e8xit perqu\u00e8 es va complementar amb una estrat\u00e8gia ideol\u00f2gica basada en un discurs social i nacional moderat, en ocasions amfibi, que va fer possible que una majoria molt \u00e0mplia i molt plural pogu\u00e9s sentir-se c\u00f2moda en el seu si. En aquest sentit CiU s’havia convertit sens dubte un catch-all party<\/em>.<\/p>\n

A m\u00e9s CiU no solament era partit de govern a Catalunya sin\u00f3 tamb\u00e9 era una formaci\u00f3 rellevant en el conjunt d’Espanya, malgrat la seva condici\u00f3 de for\u00e7a territorial i minorit\u00e0ria. La seva import\u00e0ncia es va posar ja de manifest en les albors de la transici\u00f3 quan Jordi Pujol com a representant del conjunt de forces catalanes i Anton Ca\u00f1ellas, capdavantera d’UDC, en representaci\u00f3 de la democr\u00e0cia cristiana espanyola van formar part de la Comissi\u00f3 dels 9, la delegaci\u00f3 de forces de l’oposici\u00f3 que va negociar amb Adolfo Suarez els termes de la transici\u00f3. Posteriorment va participar en l’elaboraci\u00f3 de la Constituci\u00f3 de 1978 a trav\u00e9s de Miquel Roca, representant de les minories basca i catalana, configurant-se com una de les forces fonamentals que va teixir els consensos de la transici\u00f3. Aquesta actitud, que ha estat descrita com la vocaci\u00f3 espanyola del nacionalisme catal\u00e0, s’ha mantingut al llarg dels m\u00e9s de 30 anys de democr\u00e0cia i ha actuat sempre amb sentit d’estat i responsabilitat quan el seu concurs ha resultat imprescindible. I aix\u00f2 ha estat possible perqu\u00e8 el disseny territorial de l’estat, gr\u00e0cies i malgrat la seva ambig\u00fcitat, va permetre al nacionalisme majoritari catal\u00e0 satisfer la seva vella aspiraci\u00f3 de sentir-se c\u00f2moda dins d’Espanya m\u00e9s enll\u00e0 de les seves constants reivindicacions de reconeixement espec\u00edfic i de major autogovern.<\/p>\n

Sense \u00e0nim de sacralizar la transici\u00f3 \u00e9s poc discutible que d’ella va sorgir la millor Espanya de l’era contempor\u00e0nia. M\u00e9s de 30 anys de rendiment del sistema s\u00f3n termini suficient com per valorar les seves fortaleses i les seves debilitats i per emprendre les reformes necess\u00e0ries, per\u00f2 perqu\u00e8 aquestes tinguin \u00e8xit, \u00e9s a dir, siguin assumides per tots o gaireb\u00e9 tots, han de ser consensuades. Per\u00f2 en els \u00faltims anys sembla que la pol\u00edtica del consens s’ha esfumat sent substitu\u00efda per la pol\u00edtica de la intransig\u00e8ncia. L’Estatut de Catalunya, encara que \u00e0mpliament recolzat no va ser consensuat. D’aqu\u00ed el recurs de constitucionalitat presentat PP que va desembocar en una sent\u00e8ncia que molts a Catalunya han considerat humiliant. I d’aquestes p\u00f3lvores aquests llots. Encara que tampoc pot obviar-se que la que reforma de la Constituci\u00f3 per fixar el sostre de d\u00e8ficit, pactada amb nocturnitat entre PP i PSOE a esquena de la resta de partits, va suposar la fallida definitiva d’un model sorgit en 1978 i del que CiU era part integrant. Per a mostra un bot\u00f3. Aquests dies hem assistit a un nou exemple quan PP i PSOE han excl\u00f2s a la resta de formacions del pacte d’estat per presentar una posici\u00f3 comuna davant el proper Consell Europeu. Arribats a aquest punt es constata que tots han posat de la seva part.<\/p>\n

Les elits pol\u00edtiques espanyoles i catalanes, amb poques excepcions, en els \u00faltims anys s’han radicalitzat. No \u00e9s d’estranyar doncs que la confian\u00e7a entre les parts no solament hagi fallat sin\u00f3 que una de les parts hagi deixat de sentir-se part. En aquest context CiU en comptes de reivindicar el seu paper ha preferit convertir-se en un single-issue party<\/em>, ignorant potser que per la seva pr\u00f2pia naturalesa aquest tipus de partits tenen grans dificultats per ser majoritaris.<\/p>\n

ElDiario.es<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Una enquesta publicada recentment per El Peri\u00f3dico de Catalunya vaticina que per primera vegada ERC superaria a CiU com a formaci\u00f3 amb major nombre d’escons en el Parlament de Catalunya. Encara que ja se sap que les enquestes no sempre encerten, la qual cosa s\u00ed sembla poc discutible \u00e9s que aquestes apunten quines s\u00f3n les …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[],"class_list":["post-8964","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8964","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8964"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8964\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8968,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8964\/revisions\/8968"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8964"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8964"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8964"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}