{"id":8955,"date":"2013-06-19T11:23:47","date_gmt":"2013-06-19T09:23:47","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=8955"},"modified":"2013-06-19T11:23:47","modified_gmt":"2013-06-19T09:23:47","slug":"jordi-amat-matar-al-cobi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-amat-matar-al-cobi\/","title":{"rendered":"Jordi Amat: Matar al Cobi"},"content":{"rendered":"

\"maragall_cobi\"<\/a>Fa vint anys la posici\u00f3 dominant en el debat intel\u00b7lectual catal\u00e0 girava al voltant de les propostes del catalanisme progressista que basculava en l’\u00f2rbita socialista.\u00a0La pugna pujolisme\/antipujolisme dominava l’escena.\u00a0El temps transcorregut des d’aleshores ha vist com el nacionalisme modernitzava el seu relat, derivant cap a un sobiranisme que sembla arribar al seu moment d’auge.\u00a0I des d’aquesta posici\u00f3 de for\u00e7a, d\u00f3na mostres de voler modificar el relat hist\u00f2ric per recloure al catalanisme d’esquerres, encarnat en el ‘maragallisme’ ol\u00edmpic, en l’an\u00e8cdota historiogr\u00e0fica.\u00a0Realment avui Cobi no simbolitza m\u00e9s que “la Barcelona del passat”?<\/p>\n

Ara fa vint anys que alg\u00fa en algun despatx, retallant una cita d’aqu\u00ed i una d’all\u00e0, va elaborar el document\u00a0Henry Ucelay Da Cal i Borja de Riquer, Historiadors al Servei del nacionalisme espanyol.<\/em>\u00a0Era un libel an\u00f2nim.\u00a0Es va fotocopiar el juliol de 1993 i va comen\u00e7ar a circular pels claustres universitaris quan arrencava el curs seg\u00fcent.\u00a0No es tractava nom\u00e9s d’una batalla de la guerra ca\u00efnita entre acad\u00e8mics ni la visualitzaci\u00f3 de llistes negres.\u00a0Tingu\u00e9s m\u00e9s o menys influ\u00e8ncia la den\u00fancia, revelava un funcionament an\u00f2mal del sistema.\u00a0Com \u00e9s prou sabut, el pes que els historiadors han tingut en la configuraci\u00f3 del pensament del catalanisme- des d’Antoni Rovira i Virgili passant per Ferran Soldevila fins a Jaume Vicens Vives- ha estat profund\u00edssim.\u00a0En aquest sentit, el libel, a part d’un atac maccarthista contra investigadors i plataformes de primer nivell (la revista\u00a0L’Aven\u00e7,<\/em>\u00a0per exemple), es va construir a partir d’un principi deontol\u00f2gic servil: els historiadors no podien q\u00fcestionar el relat homogeni sobre el qual el nacionalisme havia constru\u00eft la medul\u00b7la de la seva cultura pol\u00edtica.\u00a0Era, doncs, una amena\u00e7a d’exclusi\u00f3.\u00a0Si\u00a0dissenties\u00a0del relat oficial, et convertiries en empestat.<\/p>\n

No s\u00f3c historiador professional sin\u00f3 m\u00e9s aviat un intr\u00fas dins d’aquest gremi, per\u00f2 em fa la impressi\u00f3 que a la historiografia del pa\u00eds, des del punt de vista de la dignitat, llavors li va tocar pair una alenada ben amarga.\u00a0Agra i reveladora.\u00a0Perqu\u00e8 la gestaci\u00f3 del libel, per barroera que fos, delatava tamb\u00e9 un temor: la por que el catalanisme -el moviment patri\u00f2tic que ha donat forma a la Catalunya contempor\u00e0nia- en versi\u00f3 nacionalista pogu\u00e9s caducar en la mesura que les transformacions de la societat s’expliquessin sense situar com a eix central l’autodenominat moviment de construcci\u00f3 nacional.\u00a0No era, per\u00f2, l’\u00fanic paradigma en crisi.\u00a0Quan encara era omnipresent en els claustres, tamb\u00e9 el marxisme feia aigua i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, l’hegemonia de l’esquerra catalanista entrava en via morta.\u00a0Per aix\u00f2, passats els anys, llegit des de l’\u00f2ptica de la hist\u00f2ria intel\u00b7lectual, l’aparici\u00f3 del libel pot entendre’s com un dels primers s\u00edmptomes d’un per\u00edode cr\u00edtic de debat ideol\u00f2gic -el tram central de la d\u00e8cada dels noranta- que, a la llarga, pel que fa al catalanisme, potser s’hagi convertit en decisiu.\u00a0No cal ser Gramsci per constatar-ho.\u00a0Les plaques tect\u00f2niques de la vella hegemonia s’havien comen\u00e7at a despla\u00e7ar.<\/p>\n

Velles raons<\/strong>
\nPer situar el debat cal remuntar-se en el temps i simplificar.\u00a0A mitjans dels seixanta, per motius pendents d’analitzar, el progressisme es va fer amb l’hegemonia de la cultura d’oposici\u00f3 a Catalunya.\u00a0El fenomen no era nom\u00e9s catal\u00e0.\u00a0Despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial, el marxisme va esdevenir el paradigma interpretatiu de refer\u00e8ncia en els cercles il\u00b7lustrats de tota Europa.\u00a0Espanya, tot i la dictadura, no va ser una excepci\u00f3.\u00a0El 1969, Enrique Tierno Galv\u00e1n, definint-se en una entrevista com un “socialista marxista”, ho expressava amb rotunditat: “Si ens referim, especialment, a la classe intel\u00b7lectual i a la classe mitjana, ning\u00fa hauria pogut preveure que es divulgu\u00e9s Marx en la mesura en qu\u00e8 s’ha divulgat en els \u00faltims deu anys. “Una cosa diferent \u00e9s la qualitat de la divulgaci\u00f3.\u00a0Fa anys Borja de Riquer, fent un balan\u00e7 de la historiografia catalana, el va formular amb claredat.\u00a0L’assimilaci\u00f3 del marxisme, deia Riquer, va ser “bastant pragm\u00e0tica, superficial i potser molt m\u00e9s el resultat d’una\u00a0conversi\u00f3<\/em>\u00a0pol\u00edtico-ideol\u00f2gica que cient\u00edfica”\u00a0Deixant de banda la influ\u00e8ncia d’un parell de figures tot\u00e8miques -Manuel Sacrist\u00e1n i Josep Fontana (amb l’afegit del gegant Pierre Vilar) -, el marxisme a Catalunya, sense una tradici\u00f3 s\u00f2lida, no sembla que hagi produ\u00eft obres de gran valor.<\/p>\n

S\u00ed va tenir for\u00e7a incid\u00e8ncia, en canvi, per elaborar una xarxa d’idees i de persones: una nova esquerra disposada a entrecreuar-se amb el catalanisme per impulsar un frontpopulisme antidictatorial (\u00a9 Ucelay da Cal).\u00a0Aquesta xarxa de poder, tra\u00e7ada des del partit nacional que es va arriscar a ser el PSUC<\/strong>, es va saber dotar de plataformes -l’emblem\u00e0tica Edicions 62-, va penetrar la Universitat i va ser bene\u00efda per sectors compromesos de l’Esgl\u00e9sia i el patriciat cultural -Espriu, T\u00e0pies , Brossa o Joan Oliver.\u00a0Com afirma el professor Jordi Casassas, era una hegemonia prou forta per imposar una interpretaci\u00f3 de la cultura nacional.\u00a0Tenia un discurs travat.\u00a0Usos ideol\u00f2gics de la hist\u00f2ria.\u00a0Els seus dos breviaris, pol\u00e8mics i reeixits, van ser la interpretaci\u00f3 de la modernitat liter\u00e0ria de Joaquim Molas i Josep Maria Castellet a l’antologia\u00a0<\/span>Poesia catalana del segle XX<\/em>\u00a0(1963) i la caracteritzaci\u00f3 per part de Jordi Sol\u00e9 Tura de la doctrina de Prat de la Riba com a exemple d’ideologia burgesa a\u00a0<\/span>Catalanisme i revoluci\u00f3 burgesa\u00a0<\/em>(1967), un assaig que va tenir una recepci\u00f3 conflictiva tant en el camp nacionalista -Benet o Pujol- com en el comunista-Fontana incl\u00f2s, m\u00e9s Josep Termes.\u00a0<\/span><\/p>\n

La xarxa no tramava una p\u00e8rfida conspiraci\u00f3 per sabotejar la catalanitat, com ara sembla que es vulgui fer creure en un exercici de contrareforma.\u00a0No cal perdre de vista que, pel que fa a les ci\u00e8ncies socials, els caps m\u00e9s ben moblats del moment, coadjuvant en la consolidaci\u00f3 d’aquell relat de matriu marxista, alhora que sintonitzaven la interpretaci\u00f3 del passat amb corrents de pensament normalitzats en la resta d’Europa (encara que la sintonitzaci\u00f3 fos superficial), pretenien minar tamb\u00e9 una de les fam\u00edlies que per activa o per passiva mantenien a la dictadura: una burgesia que, gr\u00e0cies a l’\u00e8xit del desenvolupisme, havia comen\u00e7at a enriquir-se en una societat ja plenament capitalista.\u00a0L’estigmatitzaci\u00f3 de la burgesia en bloc, comprensible per\u00f2 injusta, va ser, probablement, l’argument aglutinant del nacionalisme progressista.\u00a0La paradoxa \u00e9s que aquesta estigmatitzaci\u00f3 s’aniria projectant, de manera cada vegada m\u00e9s maniquea, sobre un personatge -Jordi Pujol, el banquer i el pol\u00edtic- que posava el seu capital moral i financer a favor per\u00f2 tamb\u00e9 a l’oposici\u00f3 al r\u00e8gim i la vertebraci\u00f3 d’una cultura pol\u00edtica democr\u00e0tica.<\/p>\n

El discurs antipujolista va germinar durant la segona meitat dels anys seixanta.\u00a0Van comen\u00e7ar intel\u00b7lectuals d’esquerra, despr\u00e9s es van afegir les retic\u00e8ncies de Josep Tarradellas i nom\u00e9s va faltar que Josep Pla pos\u00e9s un substantiu de la part.\u00a0Pin\u00e7a perfecta.\u00a0El antipujolisme creava complicitats i feia riure.\u00a0Per\u00f2 aquell discurs, formulat cada vegada m\u00e9s des de posicions d’elitisme tronat (ho va diagnosticar Francesc-Marc \u00c1lvaro a\u00a0Els assassins de Franco),<\/em>\u00a0es retroalimentaria al marge de si\u00a0capitalitzava\u00a0o no en les classes mitjanes.\u00a0Aquests s\u00f3n els fets: en el moment de contrastar a les urnes, el discurs resultava est\u00e8ril.\u00a0Durant els anys vuitanta, en un per\u00edode de crisi econ\u00f2mica severa, la dial\u00e8ctica pujolisme\/antipujolisme va incorporar noves significacions.\u00a0Del banquer burg\u00e8s es va passar al botiguer populista i la filera d’oposicions que se’n derivaven: ruralisme\/cosmopolitisme, monoling\u00fcisme\/biling\u00fcisme, nacionalisme\/progressisme, Catalunya\/Barcelona i, en darrer terme, catalanisme pur\/catalanisme l\u00edquid.\u00a0Era una forma simple d’explicaci\u00f3 del pa\u00eds que afavoria la l\u00f2gica d’exclusi\u00f3\/inclusi\u00f3 definidora del nacionalisme.\u00a0S’era dels uns o dels altres.\u00a0Sense estrid\u00e8ncies, la modernitzaci\u00f3 del nacionalisme- ja fos a trav\u00e9s de l’activisme de la Crida, TV3 o el grup d’empreses intel\u00b7lectual de Max Cahner pagat des de la Generalitat (la\u00a0Revista de Catalunya,<\/em>\u00a0les Jornades sobre Nacionalisme, la Fundaci\u00f3 Acta dels joves Culla, Card\u00fas, Rahola, Villatoro) – ja s’havia posat en marxa.<\/p>\n

Cobi al geri\u00e0tric<\/strong>
\nA la llarga, d’aquella batalla qui en va sortir m\u00e9s malparada seria l’esquerra il\u00b7lustrada -aquella que se suposava s’emparava en l’aura del maragallisme-, obstinada a sembrar un camp que ella mateixa acabaria per convertir en terra est\u00e8ril.\u00a0Tornava a pensar en aquesta evoluci\u00f3 mentre llegia els contraatacs que van generar les declaracions sobre la manifestaci\u00f3 de l’11 de setembre de Javier Mariscal, que ja en el seu dia va participar del carnaval antipujolista.\u00a0Deixant de banda el judici que les paraules del dissenyador mereixin (la comparaci\u00f3 amb el nazisme d\u00f3na molta angoixa), vaig trobar revelador que els trets anessin acompanyats d’una estigmatitzaci\u00f3 a l’engr\u00f2s d’alguns ingredients que s’han associat a l’\u00e8poca daurada del maragallisme.\u00a0“Eren els temps de la tonteria\u00a0modelna<\/em>\u00a0del socialisme \u00eddem” (Pilar Rahola) o “la Barcelona ap\u00e0trida, incolora, ins\u00edpida i inofensiva en qu\u00e8 molts encara creien” (Jordi Cabr\u00e9).\u00a0En els dos casos, per referir-se a aquell moment, els articulistes usaven el temps verbal del passat i, de fet, l’\u00faltima l\u00ednia del editorial que el diari\u00a0El Singular Digital<\/em>\u00a0va dedicar a la q\u00fcesti\u00f3 ho formulava amb rotunditat: la Barcelona que Cobi simbolitzava \u00e9s “la Barcelona del passat”.<\/p>\n

Aquest afany per internar el gos juganer al geri\u00e0tric de l’oblit no \u00e9s una operaci\u00f3 inn\u00f2cua.\u00a0Una altra vegada usos ideol\u00f2gics del relat hist\u00f2ric.\u00a0Les plaques tect\u00f2niques que es van comen\u00e7ar a moure’s fa vint anys han encaixat.\u00a0Sembla com si ara que l’hegemonia del sobiranisme dins del catalanisme medi\u00e0tic s’ha convertit en prou un\u00e0nime, sense pr\u00e0cticament contestaci\u00f3 des de dins del catalanisme tradicional, calgui passar comptes amb un episodi recent i transcendental: el moment en qu\u00e8 m\u00e9s fastuosa va ser la projecci\u00f3 de Catalunya al m\u00f3n a trav\u00e9s del seu capital.\u00a0O ja gaireb\u00e9 no es recorda o comen\u00e7a a connotarse negativament.\u00a0Diria que aquesta din\u00e0mica revela alguna cosa m\u00e9s que una venjan\u00e7a retrospectiva dels fills i els n\u00e9ts de Pujol que el 1989 es van posar de llarg amb la campanya “Freedom for Catalonia”.\u00a0Alguna cosa m\u00e9s que evidenciar com cal les vergonyes de la Internacional Progressista Papanates.\u00a0\u00c9s la convicci\u00f3 impl\u00edcita que el record d’aquella Barcelona -la capital que va enterrar la “ciutat de les bombes” “transformant gris urbs industrial amb referents de festiva modernitat (amb nous carrers que honraven la tradici\u00f3 dels Espriu, Vicens Vives o Trias Fargas, com acaba d’estudiar Jaume Subirana) – podria distorsionar el relat teleol\u00f2gic que fa de la independ\u00e8ncia condici\u00f3 sine qua non per garantir la perviv\u00e8ncia de Catalunya.<\/p>\n

El\u00a0“Proc\u00e9s de sobiranitzaci\u00f3”<\/em>\u00a0(Agust\u00ed Colomines dixit) en el qual estem immersos passa, entre multitud d’aspectes, per imposar un relat uniforme del passat sobre el qual es pugui construir un projecte de futur nodrit amb la idea de ruptura inevitable amb Espanya.\u00a0La tesi del frac\u00e0s de la conc\u00f2rdia predicada des de\u00a0La pell de brau,<\/em>\u00a0la b\u00edblia en vers de la reconciliaci\u00f3 catalana.<\/p>\n

Una cara d’aquesta reescriptura \u00e9s el que el periodista Francesc Canosa ha sabut concentrar en la potent imatge de la “Catalunya iceberg”: una hist\u00f2ria dels habitants del “pa\u00eds dels ven\u00e7uts, dels exiliats esborrats, dels morts sempre morts i dels vius enterrats en vida”.\u00a0Una hist\u00f2ria pura, en teoria ofegada pel nacionalisme progressista, que ha d’emergir per orientar el cam\u00ed cap al futur.\u00a0La creu de la reescriptura \u00e9s el que queda fora d’aquest relat.\u00a0Nous silencis, vells equ\u00edvocs.\u00a0En el relat sobiranista, el Maragall alcalde, a difer\u00e8ncia del que representar\u00e0, posem per cas, la commemoraci\u00f3 de les ru\u00efnes de 1714 (m\u00e9s propaganda que divulgaci\u00f3 hist\u00f2rica), entra amb cal\u00e7ador.<\/p>\n

La gran implosi\u00f3<\/strong>
\nDeia en comen\u00e7ar aquest text, fet hip\u00f2tesis constrenyiment, que la difusi\u00f3 del libel \u00e9s un s\u00edmptoma de l’inici d’un per\u00edode cr\u00edtic dins del catalanisme.\u00a0Els factors que expliquen l’adveniment d’aquesta mutaci\u00f3 s\u00f3n m\u00faltiples, interns i externs.\u00a0Influeixen des del frac\u00e0s espanyol de l’Operaci\u00f3 Reformista (una via d’actuaci\u00f3 del catalanisme pol\u00edtic s’obturaba) fins a la reconfiguraci\u00f3 que exigia la caiguda del Mur i el conseq\u00fcent replantejament de la Uni\u00f3 Europea.\u00a0Per\u00f2 aquella crisi va propulsar tamb\u00e9 l’estela de l’\u00e8xit dels Jocs i del model de catalanitat que la Barcelona dels Jocs va projectar.\u00a0No \u00e9s estrany que al llarg de 1992 Maragall<\/strong> comenc\u00e9s a fantasiejar amb la possibilitat de presentar-se a les eleccions a la Generalitat que s’havien de celebrar, en principi, el 1996.\u00a0Destacats catalanistes d’esquerres integrats en aquella vella xarxa dels seixanta, que no militaven al PSC per\u00f2 simpatitzaven amb el personatge, van creure que podrien conquerir el govern de la Generalitat reagrupant-se entorn a l’alcalde.\u00a0Si els haguessin for\u00e7at a definir-se \u00e9s probable que, poc o molt, s’haguessin presentat com a federalistes.\u00a0L’enemic no era Espanya.\u00a0El seu rival era Pujol.<\/p>\n

Durant aquells anys es va viure amb la sensaci\u00f3 que s’acabava una etapa.\u00a0“Des del m\u00f3n period\u00edstic i una part del m\u00f3n cultural, s’ha decretat la fi del pujolisme”, escrivia amb desconcert el llavors director general de Promoci\u00f3 Cultural Vicen\u00e7 Villatoro en el seu valu\u00f3s dietari.\u00a0La fi del pujolisme, en tot cas, demanava la forja d’una alternativa.\u00a0Per\u00f2 no existia.\u00a0Potser cap llibre mostri amb tanta contund\u00e8ncia aquella angoixada desorientaci\u00f3 com l’impagable\u00a0Contra Catalunya<\/em>\u00a0(1997) d’Arcadi Espada.\u00a0No puc deixar de llegir-lo ara en paral\u00b7lel als articles sobre nacionalisme de F\u00e9lix de Az\u00faa polemitzant amb JB Culla (inclosos a\u00a0Sortides de to)<\/em>\u00a0o amb els primers articles de Gregorio Mor\u00e1n recopilats a\u00a0La decad\u00e8ncia de Catalunya.<\/em>\u00a0Va ser tamb\u00e9 un moment efervescent de les p\u00e0gines d’opini\u00f3 catalanes d’El Pa\u00eds orientades per Llu\u00eds Bassets.<\/p>\n

No deixa de ser alarmant que el socialisme il\u00b7lustrat, en l’\u00f2rbita del qual havien pivotat figures d’enorme prestigi -des de Maria Aur\u00e8lia Capmany a Alexandre Cirici passant per Marta Mata o Josep Maria Castellet-, no s’hagu\u00e9s dotat d’un full de ruta convincent.\u00a0Potser era el preu que pagava per l’obsessi\u00f3 antipujolista.\u00a0Tamb\u00e9 \u00e9s cert que la proliferaci\u00f3 dels\u00a0think tanks<\/em>\u00a0no s’havia enlairat, de manera que els partits no comptaven amb estructures per anar subministrant sistem\u00e0ticament el pensament.\u00a0El PSC, a m\u00e9s, tot i controlar l’Ajuntament i la Diputaci\u00f3, no va prioritzar l’elaboraci\u00f3 doctrinal.\u00a0Fundat el 1994 i dirigit per Josep Ramoneda, el CCCB, en paraules de Ferran Mascarell, havia de funcionar com un instrument de connexi\u00f3 de la ciutat amb el m\u00f3n.\u00a0L’\u00e8xit del Pompidou barcelon\u00ed va ser indiscutible, per\u00f2 el contingut que aportava des del CCCB no es va saber o no va pretendre identificar amb la cultura del catalanisme (per usar el t\u00edtol d’un assaig de Joan-Llu\u00eds Marfany publicat en aquell moment i que va aixecar un notable enrenou).<\/p>\n

Maragall va detectar el problema.\u00a0A l’octubre de 1993 la premsa informava que impulsava una plataforma de pensament i captaci\u00f3 d’aliats de prestigi anomenada Catalunya Segle XXI, que presidirien Josep M.\u00a0Castellet, Salvador Giner i Encarna Roca.\u00a0El seu prop\u00f2sit, ras i curt, era pensar el postpujolisme “quan ja estava molt clar que gaireb\u00e9 dues d\u00e8cades d’hegemonia del nacionalisme conservador havien donat de si tot el que podien donar” (en paraules d’un dels seus cervells rectors, Josep Maria Vall\u00e8s). Maragall tenia intu\u00efcions lluminoses i lligava el desafiament ideol\u00f2gic a la construcci\u00f3 europea.\u00a0En les seves mem\u00f2ries reprodueix fragments de cartes que el 1995 va dirigir a figures del socialisme continental, com Delors o Mitterrand, amb el prop\u00f2sit de reactivar l’europeisme.\u00a0“Un grup que es diu Catalunya Segle XXI diu en el seu manifest que la p\u00e0tria es concep com a punt de partida, no com a punt d’arribada”, deia a Jorge Sempr\u00fan, i afegia, “un poeta de Girona de nom Puigverd, que va col.laborar en el manifest de Catalunya Segle XXI, ho deia bellament: ‘Catalunya com a \u00e0gora i no com a temple'”.\u00a0L’\u00e0gora, finalment, no es va saber omplir de contingut.\u00a0L’alternativa del catalanisme d’esquerres, m\u00e9s enll\u00e0 de patrimonialitzar la noci\u00f3 de canvi, no va ser molt m\u00e9s que un embri\u00f3.\u00a0Es va pecar de diletantisme.<\/p>\n

L’elaboraci\u00f3 de l’alternativa es complicaria des de dins de la mateixa esquerra.\u00a0“Amb aquest partit no farem res de bo”, va dir Maragall a Raimon Obiols despr\u00e9s del Congr\u00e9s de Sitges de febrer de 1994.\u00a0La conquesta de la direcci\u00f3 del PSC per part dels\u00a0capitans,<\/em>\u00a0m\u00e9s que comen\u00e7ar un nou corrent, va accentuar una din\u00e0mica fossilitzadora.\u00a0Els capitans- un Miquel Iceta, un Josep Maria Sala, un Joan Ferran-, en el moment d’articular una resposta a la problem\u00e0tica q\u00fcesti\u00f3 nacional, van dir als ide\u00f2legs del F\u00f2rum Babel que feien seus els seus manifestos.\u00a0Francesc de Carreras encara ho recorda.\u00a0Aquell grup d’intel\u00b7lectuals, que interpel\u00b7lava als socialistes catalans des d’una l\u00f2gica no nacionalista, es va constituir el 13 de desembre de 1996 en el marc d’una confer\u00e8ncia celebrada al CCCB titulada\u00a0\u00c9s possible avui a Catalunya el di\u00e0leg sobre llengua, cultura i democr\u00e0cia?<\/em>\u00a0El di\u00e0leg entre divergents no es va produir.\u00a0Encara que la seva proposta era prou \u00e0mplia, els mitjans oficials la van simplificar a la q\u00fcesti\u00f3 idiom\u00e0tica, de manera que el discurs -potencialment una esquerda dins de l’esquerra catalana- va quedar expulsat del catalanisme.\u00a0Els neocentralistes del diari\u00a0El Mundo,<\/em>\u00a0que van tenir l’exclusiva del manifest gr\u00e0cies al membre del seu consell d’administraci\u00f3 Eugenio Trias, es fregaven les mans.<\/p>\n

En aquestes tensions em sembla descobrir l’origen de la implosi\u00f3 del maragallisme.\u00a0Implosions que van accelerar la lentitud amb la qual es mouen les plaques tect\u00f2niques de l’hegemonia.\u00a0Potser si Maragall s’hagu\u00e9s presentat a les eleccions auton\u00f2miques de 1995, tot hauria estat diferent.\u00a0Potser si no s’hagu\u00e9s marxat a Roma, com el Cobi que es va elevar nom\u00e9s en la clausura dels Jocs, podria haver liderat uns processos que va contemplar des de la dist\u00e0ncia.\u00a0Potser…\u00a0El 1996 el Pacte del Majestic donava superpoders a un Pujol que feia m\u00e9s de tres lustres governant.\u00a0El 1999 la vict\u00f2ria en vots per\u00f2 no en escons del PSC va significar el principi de la fi del per\u00edode de reformulaci\u00f3.\u00a0Potser caldria entendre la proposta d’un nou Estatut com una sortida en fals per fugir d’aquell carrer\u00f3 sense sortida.\u00a0Les converses entre Maragall i Carod, que es van comen\u00e7ar a freq\u00fcentar llavors, ja treballarien un altre paradigma.\u00a0Un dels costos de l’operaci\u00f3, tot i que els implicats no puguin profetitzar-ho, seria que Cobi i el maragallisme comen\u00e7aven a formar part d’un passat sense hereus.\u00a0A sobre d’una mem\u00f2ria que es desdibuixa creix el nou sobiranisme.<\/p>\n

El 25 de juliol de 1992, en catal\u00e0, quan comen\u00e7ava el seu discurs, recordant la fallida Olimp\u00edada Popular de 1936, Pasqual Maragall<\/strong> es va girar nom\u00e9s un segon, va assenyalar amb el dit l’antiga porta de la marat\u00f3 de l’Estadi i el m\u00f3n va escoltar de la seva veu el nom de Llu\u00eds Companys.<\/p>\n

La Vanguardia<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fa vint anys la posici\u00f3 dominant en el debat intel\u00b7lectual catal\u00e0 girava al voltant de les propostes del catalanisme progressista que basculava en l’\u00f2rbita socialista.\u00a0La pugna pujolisme\/antipujolisme dominava l’escena.\u00a0El temps transcorregut des d’aleshores ha vist com el nacionalisme modernitzava el seu relat, derivant cap a un sobiranisme que sembla arribar al seu moment d’auge.\u00a0I des …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18,1],"tags":[8,187],"class_list":["post-8955","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cultura","category-general","tag-catalunya","tag-politica-catalana"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8955","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8955"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8955\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8957,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8955\/revisions\/8957"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8955"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8955"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8955"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}