{"id":8952,"date":"2013-06-19T10:43:06","date_gmt":"2013-06-19T08:43:06","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=8952"},"modified":"2013-06-19T10:43:06","modified_gmt":"2013-06-19T08:43:06","slug":"victor-gomez-frias-llicons-de-democracia-en-alemany","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/victor-gomez-frias-llicons-de-democracia-en-alemany\/","title":{"rendered":"V\u00edctor G\u00f3mez Fr\u00edas: Lli\u00e7ons de democr\u00e0cia en alemany"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?attachment_id=8953\" rel=\"attachment wp-att-8953\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-8953\" alt=\"classe\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/06\/classe-300x199.jpeg\" width=\"300\" height=\"199\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/06\/classe-300x199.jpeg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/06\/classe.jpeg 600w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>El 23 de maig passat, <strong>Angela Merkel<\/strong> va participar en un acte pol\u00edtic i va elogiar els militants per ser una &#8220;veu indestructible de la democr\u00e0cia&#8221; i pel &#8220;seu inestimable servei al pa\u00eds&#8221;.\u00a0Es referia al seu major contrincant electoral, l&#8217;<strong>SPD<\/strong>, que celebrava el cent-cinquant\u00e8 aniversari. Costa imaginar a Espanya una escena de cortesia institucional similar, al marge de felicitar al guanyador d&#8217;unes eleccions i mostrar respecte per un rival quan mor.<\/p>\n<p>M\u00e9s enll\u00e0 de la desmesurada austeritat imposada a Europa pel seu Govern conservador, Alemanya segueix sent un exemple de salut democr\u00e0tica, amb un joc pol\u00edtic for\u00e7a constructiu, obert i honest, mentre que a Espanya la din\u00e0mica partidista suposa el fre a la renovaci\u00f3 que reclama la nostra societat.\u00a0La conseq\u00fc\u00e8ncia ha estat la desconfian\u00e7a cap a la pol\u00edtica mateixa, estenent l&#8217;opini\u00f3 que no hi ha difer\u00e8ncies entre &#8220;uns i altres&#8221; com si no hi hagu\u00e9s m\u00e9s opci\u00f3 que &#8220;fer el que toca&#8221; (falca que Rajoy assimila a la ra\u00f3 d&#8217;Estat).\u00a0Els nostres indignats van sacsejar la nostra consci\u00e8ncia, per\u00f2 molts ciutadans es resignen perqu\u00e8 no creuen que una casta desemboliqui la troca d&#8217;interessos i lleis complaents amb l&#8217;statu quo.\u00a0No obstant aix\u00f2, \u00e9s una simplificaci\u00f3 suposar que malvades c\u00fapules i els que els deuen favors bloquegen la renovaci\u00f3: es tracta d&#8217;un efecte sist\u00e8mic on, tot i la voluntat d&#8217;obertura de bastants individus a tots els nivells, no s&#8217;arriba a una massa cr\u00edtica per trencar la in\u00e8rcia.\u00a0Analitzem cinc difer\u00e8ncies amb Alemanya.<\/p>\n<p>1.\u00a0El sistema electoral germ\u00e0nic combina els dos principis m\u00e9s potents de legitimitat democr\u00e0tica: la identificaci\u00f3 amb el candidat (la meitat dels escons s&#8217;assigna en circumscripcions uninominals) i la proporcionalitat (que s&#8217;obt\u00e9 amb l&#8217;altra meitat).\u00a0Convido a tots els partits espanyols a apostar clarament per un model d&#8217;aquest tipus.\u00a0Resulten febles els arguments sobre la ingovernabilitat (a Alemanya, les coalicions s\u00f3n freq\u00fcents i estables), o contra les circumscripcions uninominals, les prim\u00e0ries o les llistes obertes (es temen les relacions clientelars amb l&#8217;electorat, quan \u00e9s pitjor l&#8217;estret clientelisme intern d&#8217;unes llistes decidides per cooptaci\u00f3 i amb escassa transpar\u00e8ncia).<\/p>\n<p>2.\u00a0Les dimissions davant la menor relliscada \u00e8tica s\u00f3n la norma a Alemanya: lluny d&#8217;afeblir el sistema, reforcen la confian\u00e7a en les institucions i obliguen els responsables pol\u00edtics a no confondre el c\u00e0rrec amb la seva persona.<\/p>\n<p>3.\u00a0Alemanya presenta un nivell d&#8217;afiliaci\u00f3 a partits del 3% (el doble que a Espanya), a m\u00e9s d&#8217;un activisme social que implica m\u00e9s de la meitat de la poblaci\u00f3.\u00a0La participaci\u00f3 de la ciutadania en la pol\u00edtica es potencia mitjan\u00e7ant els debats program\u00e0tics en els partits (dram\u00e0ticament insuficients a Espanya), i una llei d&#8217;incompatibilitats exigent amb la declaraci\u00f3 d&#8217;interessos i la transpar\u00e8ncia d&#8217;ingressos, per\u00f2 que no cau en la paranoia de prohibir qualsevol activitat (i reservar la pol\u00edtica als mal anomenats &#8220;professionals&#8221;).<\/p>\n<p>4.\u00a0La nostra Constituci\u00f3 exigeix \u200b\u200bque els partits siguin democr\u00e0tics, per\u00f2 l&#8217;escassetat de regulaci\u00f3 i de mecanismes de control afebleix aquest principi.\u00a0La legislaci\u00f3 alemanya imposa mecanismes precisos d&#8217;elecci\u00f3 (per prim\u00e0ries per a qualsevol candidatura), de control intern i judicial, i de finan\u00e7ament que permeten canalitzar la leg\u00edtima ambici\u00f3 pel poder, atraient talent als partits i millorant l&#8217;oferta pol\u00edtica.<\/p>\n<p>5.\u00a0A Alemanya, una extensa xarxa de laboratoris d&#8217;idees, m\u00e9s o menys independents, formulen propostes per a l&#8217;acci\u00f3 p\u00fablica.\u00a0La confrontaci\u00f3 de les seves an\u00e0lisis posen en perspectiva els programes dels partits, especialment en l&#8217;\u00e0mbit econ\u00f2mic, evitant que formulin mesures ideals sense preocupar-se de quantificar el seu cost ni el seu impacte.\u00a0No es tracta de rendir-se a la tecnocr\u00e0cia, sin\u00f3 aconseguir que la pol\u00edtica sigui m\u00e9s efica\u00e7, evitant atraure els votants amb miratges.<\/p>\n<p>Durant els nostres primers anys de democr\u00e0cia, la pol\u00edtica tenia prestigi perqu\u00e8 representava l&#8217;ess\u00e8ncia de la lluita per una societat millor, que en part hem aconseguit construir.\u00a0Progressivament, la corrupci\u00f3, els privilegis, l&#8217;opacitat, la insuficient separaci\u00f3 de poders o l&#8217;artifici\u00f3s desacord permanent (tant de bo aconseguim ara un pacte d&#8217;Estat), han provocat que els ciutadans es consideren cada vegada menys representats.\u00a0Idees no falten (com el manifest per una nova llei de partits, que animo a signar), per\u00f2 el canvi arribar\u00e0 molt lentament si s&#8217;espera que els partits reaccionin a la veu del carrer.<\/p>\n<p>El decisiu impuls a la regeneraci\u00f3 democr\u00e0tica s&#8217;aconseguiria si una marea de ciutadans s&#8217;anim\u00e9s a implicar-se en els partits, tal com ho fan ja molts en l&#8217;\u00e0mbit associatiu.\u00a0Aix\u00f2 conduiria per la mera for\u00e7a dels nombres a que els partits fossin m\u00e9s exigents amb l&#8217;elaboraci\u00f3 de programes i la selecci\u00f3 de candidats.\u00a0Tamb\u00e9 \u00e9s imprescindible que els qui optin per no participar directament en la vida pol\u00edtica valorin el comprom\u00eds dels qui ho fan, i no els desanimin amb el seu escepticisme.<\/p>\n<p>El que est\u00e0 en joc no \u00e9s mantenir escons, ni tan sols defensar unes sigles (encara que algunes hagin aportat molt hist\u00f2ricament a la nostra democr\u00e0cia i l&#8217;Estat de benestar).\u00a0El repte urgent \u00e9s oferir als espanyols opcions electorals cre\u00efbles i efica\u00e7os des d&#8217;uns valors compartits: un projecte col\u00b7lectiu que mereix i necessitar\u00e0 el comprom\u00eds de molts homes i dones.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/elpais.com\/elpais\/2013\/06\/06\/opinion\/1370514290_548101.html\" target=\"_blank\">El Pa\u00eds<\/p>\n<p><\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El 23 de maig passat, Angela Merkel va participar en un acte pol\u00edtic i va elogiar els militants per ser una &#8220;veu indestructible de la democr\u00e0cia&#8221; i pel &#8220;seu inestimable servei al pa\u00eds&#8221;.\u00a0Es referia al seu major contrincant electoral, l&#8217;SPD, que celebrava el cent-cinquant\u00e8 aniversari. Costa imaginar a Espanya una escena de cortesia institucional similar, &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-8952","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8952","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8952"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8952\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8954,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8952\/revisions\/8954"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8952"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8952"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8952"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}