{"id":8948,"date":"2013-06-18T09:53:27","date_gmt":"2013-06-18T07:53:27","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=8948"},"modified":"2013-06-18T09:53:27","modified_gmt":"2013-06-18T07:53:27","slug":"jordi-marti-primaries-amb-regust-italia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-marti-primaries-amb-regust-italia\/","title":{"rendered":"Jordi Mart\u00ed: Prim\u00e0ries amb regust itali\u00e0"},"content":{"rendered":"

\"debat\"<\/a>Dijous passat, a les Drassanes de Barcelona es va celebrar el primer debat al voltant de les prim\u00e0ries del PSC<\/strong> per tal d\u2019escollir candidat a alcalde. Hi vaig anar amb l\u2019expectativa de saber si alg\u00fa dels que fins ara no ha descartat de presentar-s\u2019hi anunciaria que donava el pas definitiu. No va passar. A mi, que em resulta encara molt nova la condici\u00f3 de \u201ccandidat\u201d i em costa moure\u2019m en el terreny imprec\u00eds i mogut de la pol\u00edtica, em sembla que aquestes prim\u00e0ries obertes a la ciutadania poden ser un excel\u00b7lent exercici per a preparar-nos cara les eleccions definitives, les municipals del mes de maig de 2015.<\/p>\n

Quan es van perdre les eleccions, el 2011, ja vaig dir que els ciutadans ens enviaven al rac\u00f3 de pensar. Per\u00f2 la pol\u00edtica no es cosa de pensar-la sol. En pol\u00edtica \u00e9s indispensable el debat i la confrontaci\u00f3 entre membres del propi partit i amb els sectors m\u00e9s din\u00e0mics de la societat. Unes prim\u00e0ries obertes a la ciutadania ho han d\u2019afavorir, han de permetre enderrocar els murs invisibles que tanquen el partit portes endins. La tradici\u00f3 del PSC<\/strong> \u00e9s massa important com perqu\u00e8 ning\u00fa se\u2019n pugui sentir propietari en exclusiva. Posar en mans del conjunt de ciutadans progressistes el dret a decidir el candidat o candidata i fins i tot, si ho sabem fer b\u00e9, deixar oberta la possibilitat a candidats independents podria ser el millor revulsiu.<\/p>\n

Les ciutats tenen cicles que lentament la hist\u00f2ria va posant al seu lloc. M\u2019atreveixo a aventurar que Barcelona ja fa alguns anys va acabar el per\u00edode iniciat amb la Transici\u00f3 i les primeres eleccions democr\u00e0tiques, i es troba al bell mig d\u2019una nova etapa de la que encara ning\u00fa ha estat capa\u00e7 de dibuixar-ne un nou projecte. En altres paraules, els alcaldes socialistes, amb Maragall al capdavant, van convertir Barcelona en una ciutat global. Avui, el que cal, \u00e9s un projecte que domestiqui la globalitzaci\u00f3. No cal aixecar muralles per protegir-nos del m\u00f3n exterior, per\u00f2 \u00e9s necessari un projecte que rescati i actualitzi la condici\u00f3 de ciutat en el context de la globalitzaci\u00f3, un lloc per viure amb plenitud i amb igualtat d\u2019oportunitats per a tothom. La manera de fer-ho ha de ser nova del tot, el vell estat del benestar fa aig\u00fces, i cada vegada hi ha m\u00e9s dades que demostren que all\u00f2 que va comportar grans \u00e8xits en el passat avui ja no funciona.<\/p>\n

Per aix\u00f2 \u00e9s moment d\u2018inventar, de reflexionar a l\u2019entorn de noves maneres de governar una realitat que produeix massa injust\u00edcia social. Les prim\u00e0ries han de servir per aix\u00f2 i, probablement, encara agafarien m\u00e9s volada si pogu\u00e9ssim importar el millor de les experi\u00e8ncies celebrades en diverses ciutats italianes. Marcello Belotti, coordinador d\u2019Esquerra, Ecologia i Llibertat, explicava en el debat de dijous com a Roma, i abans a Mil\u00e0, el conjunt dels partits de l\u2019esquerra havia organitzat unes soles prim\u00e0ries per triar el candidat i, posteriorment, s\u2019havien celebrat prim\u00e0ries per decidir els principals eixos del programa. L\u2019\u00e0mplia mobilitzaci\u00f3 va facilitar despla\u00e7ar del poder, en moltes ciutats italianes, al partit de Berlusconi.<\/p>\n

La novetat de l\u2019experi\u00e8ncia \u00e9s que no elimina els partits, per\u00f2 desborda els seus l\u00edmits i supera una cultura pol\u00edtica m\u00e9s centrada a mirar-se el melic que escoltar el pols de la societat. S\u00f3n temps de m\u00e9s pol\u00edtica i menys partits, de trobar noves maneres de canalitzar debats i construir noves formes de lideratge. Avui no es tracta de donar la paraula als ciutadans de tant en tant, sin\u00f3 de permetre i afavorir una participaci\u00f3 activa que escurci dist\u00e0ncies, i atorgui un paper de dinamitzador a les forces pol\u00edtiques.<\/p>\n

El PSC<\/strong>, amb la complicitat de les forces d\u2019esquerra, va construir el Model Barcelona com la decantaci\u00f3 del pensament progressista de la ciutat. Avui, en un context marcat per la globalitzaci\u00f3, torna a tocar fer el mateix. Per\u00f2 tamb\u00e9 ha de canviar la manera de fer-ho. Els ciutadans no dipositaran una confian\u00e7a cega en cap formaci\u00f3 pol\u00edtica, avui voldran acompanyar el proc\u00e9s de m\u00e9s a prop, sentint-se part activa d\u2019una nova manera de fer pol\u00edtica. El PSC<\/strong>, amb les prim\u00e0ries, que insisteixo s\u00f3n obertes a la ciutadania, t\u00e9 l\u2019oportunitat de contribuir a definir el projecte de ciutat, d\u2019afavorir que apareguin nous lideratges, per\u00f2 sobretot de revitalitzar-se ell mateix i de tornar a trobar el seu lloc en aquests temps convulsos que ens han tocat viure. Comen\u00e7ar a Barcelona \u00e9s un tornar a comen\u00e7ar, reprendre all\u00f2 que el PSC<\/strong> proposava l\u2019any 1979: \u201cEntra amb nosaltres a l\u2019ajuntament\u201d.<\/p>\n

Bloc de Jordi Mart\u00ed<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Dijous passat, a les Drassanes de Barcelona es va celebrar el primer debat al voltant de les prim\u00e0ries del PSC per tal d\u2019escollir candidat a alcalde. Hi vaig anar amb l\u2019expectativa de saber si alg\u00fa dels que fins ara no ha descartat de presentar-s\u2019hi anunciaria que donava el pas definitiu. No va passar. A mi, …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[69],"class_list":["post-8948","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-barcelona"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8948","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8948"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8948\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8950,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8948\/revisions\/8950"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8948"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8948"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8948"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}