{"id":8943,"date":"2013-06-17T11:40:21","date_gmt":"2013-06-17T09:40:21","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=8943"},"modified":"2013-06-17T16:21:39","modified_gmt":"2013-06-17T14:21:39","slug":"victor-anderson-despres-de-lausteritat-un-nou-limit-per-al-creixement","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/victor-anderson-despres-de-lausteritat-un-nou-limit-per-al-creixement\/","title":{"rendered":"Victor Anderson: Despr\u00e9s de l’austeritat, un nou l\u00edmit per al creixement?"},"content":{"rendered":"

\"creixement_verd\"<\/a>L’enfocament actual sobre les pol\u00edtiques per a la tornada al creixement econ\u00f2mic amena\u00e7a amb enfosquir els problemes de mantenir el creixement en un planeta finit.\u00a0Un nou estudi pret\u00e9n respondre a aquesta amena\u00e7a.<\/p>\n

L’enfocament actual de l’austeritat i les pol\u00edtiques de la compet\u00e8ncia per aconseguir un retorn al creixement amena\u00e7a amb retirar de la vista els arguments poderosos del moviment “verd” i dels problemes de mantenir el creixement econ\u00f2mic en un planeta finit.\u00a0Qualsevol pol\u00edtica de creixement reeixida que es proposi actualment s\u2019afegir\u00e0 simplement a les emissions de carboni, augmentar\u00e0 els preus de les mat\u00e8ries primeres a nivell internacional, i accelerar\u00e0 la destrucci\u00f3 dels ecosistemes. Les\u00a0pol\u00edtiques de creixement en aquests termes no tindran \u00e8xit per molt temps.\u00a0No nom\u00e9s tindran un alt cost ambiental, sin\u00f3 que tamb\u00e9 s’incorporaran de nou en els costos de l’economia, i per tant interrompran el creixement.\u00a0Aix\u00f2 \u00e9s simplement insostenible.<\/p>\n

\u00c9s f\u00e0cil oblidar el paper que va jugar el creixement insostenible en el desencadenament de la crisi financera de 2008.\u00a0En el per\u00edode previ a la crisi, a la tardor, els preus dels aliments, el petroli i els metalls van augmentar molt r\u00e0pidament, a la primavera i l’estiu – massa per posar en perill les perspectives de creixement a Europa i Am\u00e8rica del Nord.\u00a0El r\u00e0pid augment dels preus dels productes b\u00e0sics com el petroli contribueix a l\u2019estagflaci\u00f3 \u2013 a la sortida estancada perqu\u00e8 les empreses simplement no poden permetre\u2019s el luxe de comprar quantitats m\u00e9s grans de mat\u00e8ries primeres.<\/p>\n

Per la seva banda, en una economia simple sense un sector financer complex, aix\u00f2 hauria estat suficient per posar fi al creixement.\u00a0Per\u00f2, per sobre del problema de l’increment dels preus, tenim un sector financer totalment dependent del deute i els interessos, i el pagament del deute amb l’inter\u00e8s dep\u00e8n de tenir m\u00e9s diners en el futur dels que es tenen ara.\u00a0Si aquesta \u00e9s la situaci\u00f3 en tota l’economia, una economia, basada en el deute ha de ser una economia en creixement.\u00a0Si l’expectativa de creixement a mig termini desapareix, com va passar als Estats Units a la tardor de 2008, hi ha un col\u00b7lapse financer – que \u00e9s exactament el que va passar.<\/p>\n

El problema per als defensors de les pol\u00edtiques de creixement de gaireb\u00e9 totes les varietats ara \u00e9s que no hi ha cap garantia que aquest col\u00b7lapse no succeeixi de nou, fins i tot si fem algunes reformes sensates en el sistema financer.\u00a0El futur podria ben b\u00e9 ser sortir de l’austeritat, tornar a cr\u00e9ixer, fer pujar els preus dels materials – i de tornada a l’estancament.<\/p>\n

D’aqu\u00ed l’atractiu per als pol\u00edtics i altres persones de la consigna de “creixement verd”. Ara hi ha molts instituts de “creixement verd”, discursos de “creixement verd”, i propostes pol\u00edtiques per al desenvolupament d’infraestructures de “creixement verd”.\u00a0Per\u00f2, tot i l’\u00f2bvia atracci\u00f3 per trobar alguna manera de quadrar el cercle, \u00e9s el “creixement verd” en realitat una possibilitat o \u00e9s nom\u00e9s una contradicci\u00f3 en els termes?<\/p>\n

Aquesta q\u00fcesti\u00f3 del “creixement verd” \u00e9s una part clau de l’agenda d’un nou estudi de l’economia mundial i el medi ambient que s\u2019ha dut a terme a la Universitat d’Anglia Ruskin.\u00a0El projecte est\u00e0 revisant les q\u00fcestions plantejades pel cl\u00e0ssic\u00a0Els l\u00edmits del creixement<\/a>\u00a0de 1972,\u00a0per\u00f2 aquesta vegada amb m\u00e9s informaci\u00f3, m\u00e9s poder de c\u00f2mput, i una major comprensi\u00f3 de moltes de les preguntes cient\u00edfiques implicades.<\/p>\n

Els autors\u00a0dels l\u00edmits del creixement\u00a0van desenvolupar un model inform\u00e0tic de la relaci\u00f3 entre diverses variables clau en el sistema-m\u00f3n, que van des de l’economia al medi ambient i dels recursos i el subministrament d’aliments a la poblaci\u00f3.\u00a0Van executar diferents escenaris sobre la base de diferents sup\u00f2sits, i van arribar a la conclusi\u00f3 que una varietat de traject\u00f2ries de “business-as-usual” portaria a un col\u00b7lapse ecol\u00f2gic i econ\u00f2mic a la primera meitat del segle XXI.<\/p>\n

Aquest estudi va provocar grans debats, alguns d’ells sobre la base d’una tergiversaci\u00f3 dels arguments dels autors, ignorant el fet que es presenten diversos escenaris i no nom\u00e9s l\u2019inicial, m\u00e9s simple.\u00a0L’estudi, per\u00f2, tenia alguns problemes reals.\u00a0Quatre, en particular, segueixen en peu ara, m\u00e9s de 40 anys despr\u00e9s:<\/p>\n