{"id":8920,"date":"2013-06-17T08:47:24","date_gmt":"2013-06-17T06:47:24","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=8920"},"modified":"2013-06-17T08:47:24","modified_gmt":"2013-06-17T06:47:24","slug":"milagros-perez-oliva-partits-en-crisi-democracia-en-dificultats","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/milagros-perez-oliva-partits-en-crisi-democracia-en-dificultats\/","title":{"rendered":"Milagros P\u00e9rez Oliva: Partits en crisi, democr\u00e0cia en dificultats"},"content":{"rendered":"

\"clau\"<\/a>Espanya s’est\u00e0 endinsant en una crisi institucional i pol\u00edtica d’imprevisibles conseq\u00fc\u00e8ncies, l’expressi\u00f3 m\u00e9s visible \u00e9s la caiguda de la valoraci\u00f3 dels pol\u00edtics entre els ciutadans i la p\u00e8rdua accelerada de suport per part de les forces pol\u00edtiques fins ara majorit\u00e0ries.\u00a0Els partits pol\u00edtics estan en l’epicentre de la tempesta, per\u00f2 els seus efectes arriben tamb\u00e9 a les institucions que governen.\u00a0Aquest \u00e9s el diagn\u00f2stic que comparteixen la vintena de ponents que han participat en unes jornades organitzades a Saragossa per la Fundaci\u00f3 Manuel Gim\u00e9nez Abad amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de la Konrad Adenauer Stiftung, i en un cicle organitzat al f\u00f2rum l’Hospitalet Espai de Debat.<\/p>\n

Com s’ha arribat a aquesta situaci\u00f3?<\/p>\n

Les enquestes van alertar fa ja algun temps sobre la creixent desafecci\u00f3 ciutadana cap al sistema pol\u00edtic.\u00a0Passejar-se per les enquestes \u00e9s endinsar-se en un clima d’opini\u00f3 depressiu.\u00a0Pocs ciutadans confien que els pol\u00edtics resoldran els greus problemes del pa\u00eds.\u00a0M\u00e9s aviat els consideren el problema.\u00a0Aix\u00ed, segons dades de l’Eurobar\u00f2metre, el 90% dels espanyols desconfia dels partits i el 70% es mostra insatisfet amb la democr\u00e0cia.\u00a0I la tend\u00e8ncia, segons confirmen les enquestes del CIS i altres sondejos, \u00e9s a pitjor.\u00a0“La desafecci\u00f3 ha passat a ser, directament, desconfian\u00e7a, quan no hostilitat”, adverteix Jos\u00e9 Pablo Ferr\u00e1ndiz, vicepresident de l’empresa de sondejos Metroscopia.<\/p>\n

Resulta sorprenent l’enorme dist\u00e0ncia que hi ha entre els desitjos dels enquestats i la realitat.\u00a0Ferr\u00e1ndiz aporta dades interessants: quan es pregunta als ciutadans quin tipus de pol\u00edtics creuen que s\u00f3n necessaris, aquests no s’inclinen per un pol\u00edtic de perfil gestor, atent a la demosc\u00f2pia i disposat a canviar de posici\u00f3 segons les circumst\u00e0ncies, sin\u00f3 pol\u00edtics de forta personalitat, amb idees pr\u00f2pies i capa\u00e7os d’oferir i dur a terme un projecte clar.\u00a0I el que es troba, amb molta freq\u00fc\u00e8ncia, \u00e9s un tipus de pol\u00edtic que fa el contrari del prom\u00e8s i recorre als m\u00e9s agosarats eufemismes per emmascarar-ho.<\/p>\n

Portem cinc anys de crisi i, per molt que es miri, no es veu cap llum al final del t\u00fanel.\u00a0Davant d’aquesta evid\u00e8ncia, els ciutadans demanen un pacte nacional per afrontar la crisi (86%) per\u00f2 no ho creuen possible (76%) per la incapacitat dels pol\u00edtics per anteposar el b\u00e9 com\u00fa als interessos partidistes.\u00a0\u00c9s simptom\u00e0tic que un 55% dels enquestats consideri que amb els actuals pol\u00edtics no hagu\u00e9s estat possible la Transici\u00f3, perqu\u00e8 no haguessin estat capa\u00e7os de pactar.\u00a0“El que predomina \u00e9s una cultura pol\u00edtica tancada i fortament partidista, en la qual la negociaci\u00f3 i el di\u00e0leg s\u00f3n vistos com un signe de debilitat”, conclou Ferr\u00e1ndiz.<\/p>\n

“Igual que ha passat amb la crisi econ\u00f2mica, ha esclatat una cat\u00e0strofe pol\u00edtica, i ning\u00fa en sabia res”, diu el catedr\u00e0tic de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla, Javier P\u00e9rez Royo.\u00a0“El m\u00e9s greu \u00e9s que la societat espanyola i el seu sistema pol\u00edtic ja no es comuniquen.\u00a0Ho han fet durant molt de temps, per\u00f2 ara la ciutadania no reconeix autoritat al seu sistema pol\u00edtic, i aix\u00f2 impedeix mobilitzar les energies necess\u00e0ries per superar la crisi”.\u00a0La caiguda de la intenci\u00f3 de vot al PSOE i al PP s’interpreta com una crisi del bipartidisme, per\u00f2 per a P\u00e9rez Royo el que est\u00e0 en q\u00fcesti\u00f3 no s\u00f3n unes determinades sigles, sin\u00f3 tot el sistema de partits.\u00a0“La crisi d’un partit no \u00e9s important.\u00a0Podria fins i tot desapar\u00e8ixer i no passaria res.\u00a0Va desapar\u00e8ixer la UCD, que era el partit de la Transici\u00f3, i el sistema es va recompondre f\u00e0cilment”, recorda.\u00a0“El problema \u00e9s que, en ser els partits els gestors del sistema pol\u00edtic, el seu descr\u00e8dit t\u00e9 efectes devastadors sobre les institucions que governen”.<\/p>\n

Francisco Rubio Llorente, expresident del Consell d’Estat, col\u00b7loca tamb\u00e9 als partits pol\u00edtics en l’epicentre de la crisi institucional.\u00a0“Sense ells la democr\u00e0cia no \u00e9s possible, per\u00f2 tal com funcionen, tampoc \u00e9s una democr\u00e0cia de qualitat”, sost\u00e9.\u00a0El problema \u00e9s que tendeixen a convertir-se en empreses que actuen amb la finalitat d’arribar al Govern, en principi per fer valer la seva idea del b\u00e9 com\u00fa, per\u00f2 inevitablement, mantenir-se en el poder passa a ser la principal finalitat.\u00a0Aquesta \u00e9s la ra\u00f3 per la qual, segons Rubio Llorente, els partits s\u00f3n vistos com “organitzacions tancades en si mateixes \u00fanicament interessades en el poder”.\u00a0Un altre factor que deteriora la seva imatge \u00e9s la diluci\u00f3 dels principis program\u00e0tics: “Com del que es tracta \u00e9s d’aconseguir el m\u00e0xim nombre de vots, els grans partits s’assemblen cada vegada m\u00e9s entre ells, el que accentua la idea que el seu \u00fanic motor \u00e9s aconseguir el poder.\u00a0I precisament perqu\u00e8 operen com a estructures empresarials, tendeixen a organitzar-se de forma jer\u00e0rquica, amb una c\u00fapula dirigent molt redu\u00efda”, explica.\u00a0El sistema pol\u00edtic espanyol funciona segons una cadena de submissions que fa que el diputat estigui sotm\u00e8s al grup parlamentari, aquest a la c\u00fapula del partit, i la c\u00fapula, al secretari general.\u00a0De manera que tot just hi ha debat i el que es mou no surt a les llistes.<\/p>\n

La crisi del bipartidisme que reflecteixen les enquestes implica, en opini\u00f3 del consultor pol\u00edtic Antoni Guti\u00e9rrez-Rub\u00ed, “que la gent ja no confia, com fins ara, en un canvi per alternan\u00e7a, sin\u00f3 que vol un canvi per alternativa”.\u00a0En el sistema bipartidista, de vegades m\u00e9s que guanyar les eleccions un partit, el que passa \u00e9s que el perd el que governa. L’alternan\u00e7a es produeix per desgast de l’adversari, de manera que el partit que est\u00e0 a l’oposici\u00f3 sap que, en el pitjor dels casos, nom\u00e9s ha d’esperar.\u00a0En realitat, l’alternan\u00e7a no implica grans canvis.\u00a0La crisi ha posat de manifest que els dos grans partits formen part d’una mateixa opci\u00f3, amb algunes variants.<\/p>\n

Aquest enfonsament de la confian\u00e7a pol\u00edtica, t\u00e9 a veure amb la incapacitat per gestionar la crisi?\u00a0Walter Bernecker, catedr\u00e0tic d’Estudis Internacionals de la Universitat d’Erlangen-N\u00fcrnberg, cita la situaci\u00f3 econ\u00f2mica com la primera causa, per\u00f2 en el desgast que pateix el sistema pol\u00edtic espanyol tamb\u00e9 inclou la corrupci\u00f3 rampant, el descr\u00e8dit d’institucions clau com la Monarquia i la “q\u00fcesti\u00f3 catalana” que, al seu parer, \u00e9s “la crisi m\u00e9s greu que a curt termini afronta Espanya”.<\/p>\n

Bernecker observa un paral\u00b7lelisme clar entre la r\u00e0pida erosi\u00f3 de l’estima pel sistema pol\u00edtic i el deteriorament de la situaci\u00f3 econ\u00f2mica.\u00a0Confessa haver-se quedat at\u00f2nit en comprovar com en nom\u00e9s quatre anys Espanya ha passat de ser el pa\u00eds m\u00e9s prometedor i pr\u00f2sper d’Europa al m\u00e9s deprimit.\u00a0De l’euf\u00f2ria a la malenconia en nom\u00e9s un sospir.\u00a0Trencat el miratge del miracle econ\u00f2mic espanyol, tot ha resultat ser molt feble: “Hem vist, per exemple, un mercat laboral anquilosat, per\u00f2 tamb\u00e9 l’abs\u00e8ncia d’una classe empresarial veritablement emprenedora”.<\/p>\n

Per Bernecker, el desgast del PP i del PSOE apunta a un nou panorama pol\u00edtic molt fragmentat, que de confirmar-se, situaria Espanya a la vora d’un canvi de model o una volta a l’inici de la Transici\u00f3.\u00a0Per qu\u00e8 a Espanya no existeix una cultura de coalici\u00f3?, Es pregunta.\u00a0Per l’abstracci\u00f3 i l’arrog\u00e0ncia dels propis partits, “que han arribat a provocar el desinter\u00e8s fins i tot dels seus propis simpatitzants”, respon.\u00a0“El PSOE t\u00e9 un 87% de desafecci\u00f3 entre els seus propis electors, cosa inaudita. No \u00e9s una crisi pol\u00edtica, sin\u00f3 una crisi de la pol\u00edtica”, precisa.<\/p>\n

Una crisi de la pol\u00edtica en qu\u00e8 est\u00e0 en joc la qualitat de la democr\u00e0cia, segons adverteix Fernando Vallesp\u00edn, catedr\u00e0tic de Ci\u00e8ncia Pol\u00edtica de la Universitat Aut\u00f2noma de Madrid.\u00a0“Perqu\u00e8 les institucions tamb\u00e9 poden morir si es tornen buides, si els falta el vigor de la ciutadania”.\u00a0No hi ha dubte que ara mateix estan an\u00e8miques.\u00a0Per exemple, nom\u00e9s un 9% dels espanyols confia en el Parlament.\u00a0No \u00e9s un consol que a It\u00e0lia siguin encara menys, el 7%.\u00a0Vallesp\u00edn recorda que, l’any 2007, Espanya figurava en el lloc 15 en un r\u00e0nquing de qualitat democr\u00e0tica que elabora\u00a0The Economist,<\/em>\u00a0per sobre de Fran\u00e7a, Regne Unit i Estats Units.Ara ha caigut, justament amb Gr\u00e8cia, Portugal i It\u00e0lia, gaireb\u00e9 al final de la llista de les anomenades “democr\u00e0cies plenes”.<\/p>\n

Per intentar frenar aquest deteriorament han sorgit en les \u00faltimes setmanes diferents manifestos i plataformes que coincideixen a reclamar una reforma de la Llei de Partits per imposar mecanismes de democr\u00e0cia interna.\u00a0Per\u00f2 l’elecci\u00f3 democr\u00e0tica dels c\u00e0rrecs no evita, segons Rubio Llorente, la posterior submissi\u00f3 a una c\u00fapula molt redu\u00efda.\u00a0Per evitar-ho seria necessari canviar tamb\u00e9 el sistema electoral, ara basat en llistes tancades i bloquejades.\u00a0Per\u00f2 la clau de qualsevol reforma de calat en tenen, paradoxalment, els dos partits que fins ara s’han beneficiat m\u00e9s de l’status quo.\u00a0“El problema”, sost\u00e9 P\u00e9rez Royo, “\u00e9s que el nostre sistema electoral \u00e9s formalment proporcional, per\u00f2 opera com a majoritari en totes les circumscripcions petites, les de menys de cinc escons”.\u00a0I aix\u00f2 impedeix la renovaci\u00f3.<\/p>\n

Per introduir un sistema d’elecci\u00f3 nominal dels candidats, on en l’elecci\u00f3 pass\u00e9s a comptar m\u00e9s el prestigi personal que la fidelitat a la c\u00fapula partid\u00e0ria, caldria canviar, segons Rubio Llorente, la Contituci\u00f3, que consagra la prov\u00edncia com a circumscripci\u00f3.\u00a0“Aquesta no \u00e9s una realitat que estigui al nostre horitz\u00f3”, precisa.\u00a0En abs\u00e8ncia de majors consensos, considera que es podrien fer aven\u00e7os amb reformes que no requereixen tocar la Constituci\u00f3, com canviar el reglament de les Corts per donar m\u00e9s autonomia als diputats o impedir que el Govern abusi, com fa ara, del decret llei .<\/p>\n

Comen\u00e7a a haver-hi un considerable consens sobre els canvis que permetrien dinamitzar o restaurar el prestigi de la pol\u00edtica i de les institucions, per\u00f2 \u00e9s el mateix sistema de partits vigent qu\u00e8, amb els seus interessos creats i les seves in\u00e8rcies, impedeix el canvi.\u00a0Un exemple \u00e9s la sempre pendent reforma de l’Administraci\u00f3 de Just\u00edcia. Juan Antonio Xiol, ara membre del Tribunal Constitucional, va enumerar a Saragossa fins a deu causes, totes elles estructurals, de la crisi end\u00e8mica del sistema judicial.\u00a0Per\u00f2 com passa amb la resta d’institucions, mai es passa de la fase de diagn\u00f2stic.\u00a0“Fa temps que sabem quins s\u00f3n els problemes.\u00a0La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s esbrinar per qu\u00e8 no es fa el que tots sabem que s’ha de fer “, ha concl\u00f2s.<\/p>\n

Mentrestant, el deteriorament prossegueix i s’imposa el des\u00e0nim.\u00a0Jos\u00e9 Mar\u00eda Mena, exfiscal general del Tribunal Superior de Just\u00edcia de Catalunya adverteix sobre les conseq\u00fc\u00e8ncies de l’immobilisme i tamb\u00e9 dels discursos que “imparteixen pessimisme democr\u00e0tic”, perqu\u00e8 d’ells pot derivar-se una sortida populista o directament autorit\u00e0ria que q\u00fcestioni fins i tot la democr\u00e0cia.\u00a0“La sensaci\u00f3 generalitzada que no hi ha res a fer perqu\u00e8 els nostres pol\u00edtics no mereixen confian\u00e7a i les nostres institucions no tenen en realitat sobirania comporta el perill d’alimentar la ultradreta, que cada 50 anys ressorgeix a Europa i ara est\u00e0 aixecant de nou el cap; o moviments com el de Beppo Grillo, que \u00e9s la negaci\u00f3 de la pol\u00edtica.\u00a0No tenim m\u00e9s remei que ser exigents i, malgrat tots els seus defectes, defensar la democr\u00e0cia, encara que per defensar cal fer canvis “.\u00a0El problema \u00e9s saber per on comen\u00e7ar.\u00a0I si els actuals partits no es reconeixen a si mateixos com a part del problema, dif\u00edcilment seran part de la soluci\u00f3.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Espanya s’est\u00e0 endinsant en una crisi institucional i pol\u00edtica d’imprevisibles conseq\u00fc\u00e8ncies, l’expressi\u00f3 m\u00e9s visible \u00e9s la caiguda de la valoraci\u00f3 dels pol\u00edtics entre els ciutadans i la p\u00e8rdua accelerada de suport per part de les forces pol\u00edtiques fins ara majorit\u00e0ries.\u00a0Els partits pol\u00edtics estan en l’epicentre de la tempesta, per\u00f2 els seus efectes arriben tamb\u00e9 a …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[47],"class_list":["post-8920","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-crisi"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8920","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8920"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8920\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8922,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8920\/revisions\/8922"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8920"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8920"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8920"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}