{"id":8907,"date":"2013-06-12T17:20:46","date_gmt":"2013-06-12T15:20:46","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=8907"},"modified":"2013-06-12T17:20:46","modified_gmt":"2013-06-12T15:20:46","slug":"pedro-j-bosch-acrates-linguistics","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/pedro-j-bosch-acrates-linguistics\/","title":{"rendered":"Pedro J. Bosch: \u00c0crates ling\u00fc\u00edstics"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?attachment_id=8908\" rel=\"attachment wp-att-8908\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-8908\" alt=\"Lenguas\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/06\/Lenguas-300x187.jpg\" width=\"300\" height=\"187\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/06\/Lenguas-300x187.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/06\/Lenguas.jpg 500w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>Tots els dies veiem com els autodenominats &#8220;liberals&#8221; s&#8217;omplen la boca del vocable &#8220;llibertat&#8221;, el ensaliven amb cura i l&#8217;escupen per l&#8217;ullal com si fos un os d&#8217;oliva. Han trobat en la jaculat\u00f2ria la coartada perfecta per al seu anarquisme de dretes, insolent i bullici\u00f3s, que abomina de la intervenci\u00f3 estatal, encara que siguin normes de tr\u00e0nsit restrictives per al consum d&#8217;alcohol (&#8220;ning\u00fa em dir\u00e0 a mi el que puc beure o no&#8221;, va deixar anar un dia el m\u00e9s liberal dels liberals Jos\u00e9 Mar\u00eda Aznar). Els seus principals cavalls de batalla s\u00f3n els serveis socials, que han de ser implacablement <em>alleugerits,<\/em> i els impostos, que han de baixar incessantment perqu\u00e8 els diners flueixin cap a on han d&#8217;estar, la butxaca dels \u00bfex? contribuents. Etc\u00e8tera.<\/p>\n<p>Per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s cert que aquests ferotges llibertaris tiren m\u00e0 ferma de les lleis de l&#8217;Estat quan es tracta de defensar els seus principis (la indissoluble unitat d&#8217;Espanya, la cadena perp\u00e8tua), les seves creences (avortament, matrimoni, reforma educativa) o les seves manies (les armes als Estats Units, les modalitats ling\u00fc\u00edstiques per aquestes contrades). I aqu\u00ed \u00e9s on volia arribar, perqu\u00e8 a qui tenim el catal\u00e0 com a llengua materna -i que per cert no ens van deixar estudiar a l&#8217;escola-, ens costa entendre per qu\u00e8 Espanya no acaba de fer seves les altres lleng\u00fces espanyoles com nosaltres fem nostre el castell\u00e0, tant que el convertim en la nostra principal llengua d&#8217;expressi\u00f3, malgrat que ens relacionem familiar i socialment en catal\u00e0. D\u00f3na la impressi\u00f3 que a bona part de la ciutadania li costa assumir el qu\u00e8 \u00e9s obvi: que en alguns dels seus territoris <em>parlen diferent<\/em> i senten de forma diferent sense que aix\u00f2 sigui incompatible amb una idea conjunta d&#8217;Espanya.<\/p>\n<p>Dit d&#8217;una altra manera: els que parlem i sentim en catal\u00e0, encara que no siguem catalans, com \u00e9s el cas dels illencs, som o podem ser Espanya, per\u00f2 a partir d&#8217;aquest <em>petit detall,<\/em> que t\u00e9 poc de nacionalista i molt de sentimental (encara que els nacionalismes apel\u00b7lin al sentiment, no tots els sentimentals som nacionalistes), i no ho fem per fastiguejar <em>(per emprenyar,<\/em> dir\u00edem nosaltres) sin\u00f3 perqu\u00e8 \u00e9s la nostra llengua, volem preservar-la i per a aix\u00f2 cal defensar la seva unitat, com qualsevol altre idioma. \u00c9s a dir, de la mateixa manera que hi ha diverses formes de parlar castell\u00e0 per\u00f2 una sola llengua castellana, tamb\u00e9 hi ha m\u00faltiples varietats de parlar catal\u00e0 per\u00f2 una sola llengua catalana.<\/p>\n<p>Aix\u00f2, que hauria de ser una obvietat, perqu\u00e8 sense unitat ling\u00fc\u00edstica una llengua no pot servir com a eina cultural, s&#8217;ha convertit en un aut\u00e8ntic esperpent amb l&#8217;aprovaci\u00f3 per part del parlament aragon\u00e8s d&#8217;una llei que anomena <em>&#8220;lapao&#8221;<\/em> al catal\u00e0 que es parla seva franja oriental, amb la indissimulada intenci\u00f3 de no dir les coses pel seu nom i no donar al catal\u00e0 el que \u00e9s del catal\u00e0. Per\u00f2 no nom\u00e9s hi ha ling\u00fcistes <em>creatius<\/em> a Arag\u00f3: el mateix president de la nostra comunitat balear, declarava fa pocs dies que &#8220;els mallorquins parlen mallorqu\u00ed, els menorquins, menorqu\u00ed, els eivissencs, eivissenc, i els formenterers, formenterer&#8221;, sense esmentar ni una sola vegada el vocable &#8220;catal\u00e0&#8221;. I encara sort que no hi ha nadius &#8220;cabrerenses&#8221; o &#8220;conejerenses&#8221; perqu\u00e8, segons la doctrina Bauz\u00e1, tamb\u00e9 tindrien la seva pr\u00f2pia acad\u00e8mia de la llengua.<\/p>\n<p>Astracanades a part, la veritat \u00e9s que l&#8217;epid\u00e8mia de modalitats ling\u00fc\u00edstiques- aix\u00ed les anomenen els nostres lib\u00e8rrims liberals- no t\u00e9 altre prop\u00f2sit que servir de coartada per l&#8217;aut\u00e8ntic objectiu de trencar la unitat de la llengua catalana i imposar de <em>forma natural<\/em> el predomini del castell\u00e0 en les comunitats biling\u00fces. I de nou torna a sorgir el mal\u00b7leable (per a ells) concepte de llibertat: que cadasc\u00fa, o sigui cada comunitat, faci el que vulgui amb la seva llengua cooficial (qui m&#8217;ha de dir a mi el nom de la llengua que parlo o no parlo, etc\u00e8tera?), o sigui, barra lliure per a les barbaritats ling\u00fc\u00edstiques, amb el que legitimen <em>lapapazos<\/em> de tota \u00edndole, per arbitraris, irracionals i acient\u00edfics que siguin.\u00a0 Tal com van les coses, a ning\u00fa estranyar\u00e0 que aviat sorgeixi la &#8220;lapaoa&#8221; (llengua asturiana pr\u00f2pia d&#8217;Oviedo i voltants) o la &#8220;lapapa&#8221; (llengua argentina pr\u00f2pia de la Pampa). <em>And so on.<\/em><\/p>\n<p>Com escrivia fa poc en aquestes p\u00e0gines Joan Claudi de Ramon (&#8220;Per una llei de lleng\u00fces&#8221;, <em>El Pa\u00eds,<\/em> 7 de maig), &#8220;necessitem com el respirar una llei de lleng\u00fces oficials. El preu que estem pagant per no tenir-les en forma d&#8217;enverinament, bronca i malbaratament mals\u00e0 d&#8217;energia \u00e9s inassumible&#8221;. Una llei que advoqui per la cooficialitat real de les quatre lleng\u00fces <em>espanyoles<\/em> (a veure si podem arribar a escriure sense cursives), que faciliti el seu \u00fas a nivell estatal i que al mateix temps reculli el dret a l&#8217;ensenyament biling\u00fce en els territoris amb dues lleng\u00fces cooficials perqu\u00e8 la immersi\u00f3 no sigui necess\u00e0riament a pulm\u00f3 lliure.<\/p>\n<p>Desactivar passions una mica artificioses i dilucidar pol\u00edticament \u00e9s crucial en uns temps en qu\u00e8 abunden pen\u00faries molt m\u00e9s terrenals. Reprimir amb la legalitat a la m\u00e0 (sobretot si \u00e9s arbitr\u00e0ria i estrafol\u00e0ria, com en aquest cas de &#8220;les modalitats&#8221;) en aquest assumpte ling\u00fc\u00edstic no nom\u00e9s no t\u00e9 sentit sin\u00f3 un argument m\u00e9s a favor d&#8217;aquesta &#8220;f\u00faria institucional iconoclasta&#8221;, de la que parla el catedr\u00e0tic de dret constitucional Fernando Rey i que pot afectar fins i tot gents temperades a qui irrita la desra\u00f3. Aquest atribolat pa\u00eds necessita menys \u00e0crates ling\u00fc\u00edstics i m\u00e9s sentit com\u00fa.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/elpais.com\/elpais\/2013\/06\/02\/opinion\/1370191558_888313.html\" target=\"_blank\">El Pa\u00eds<\/p>\n<p><\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Tots els dies veiem com els autodenominats &#8220;liberals&#8221; s&#8217;omplen la boca del vocable &#8220;llibertat&#8221;, el ensaliven amb cura i l&#8217;escupen per l&#8217;ullal com si fos un os d&#8217;oliva. Han trobat en la jaculat\u00f2ria la coartada perfecta per al seu anarquisme de dretes, insolent i bullici\u00f3s, que abomina de la intervenci\u00f3 estatal, encara que siguin normes &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-8907","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8907","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8907"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8907\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8909,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8907\/revisions\/8909"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8907"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8907"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8907"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}