{"id":8890,"date":"2013-06-11T15:14:52","date_gmt":"2013-06-11T13:14:52","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=8890"},"modified":"2013-06-11T15:14:52","modified_gmt":"2013-06-11T13:14:52","slug":"jordi-ortega-el-canvi-climatic-a-lespera-de-les-eleccions-alemanyes-una-carbon-expo-de-transicio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-ortega-el-canvi-climatic-a-lespera-de-les-eleccions-alemanyes-una-carbon-expo-de-transicio\/","title":{"rendered":"Jordi Ortega: El canvi clim\u00e0tic a l’espera de les eleccions alemanyes. Una Carbon Expo de transici\u00f3"},"content":{"rendered":"

\"carbon-expo\"<\/a>Una Carbon Expo de transici\u00f3, cap al 2015.<\/b><\/p>\n

La Carbon Expo d’aquest any s’ha convertit en una reuni\u00f3 de coneguts i amics, el clima de negoci del clima est\u00e0 en espera de les eleccions alemanyes. En el di\u00e0leg de Petersberger<\/a>, d’un G35 del clima, \u00c0ngela Merkel<\/b> va anunciar una decisi\u00f3 per a la tardor, oferir una resposta al canvi clim\u00e0tic, transici\u00f3 energ\u00e8tica, domesticar les finances.<\/p>\n

Barcelona acull la fira internacional del canvi clim\u00e0tic davant la m\u00e9s absoluta indifer\u00e8ncia del sector empresarial -amb algun inter\u00e8s per part dels “afectats”, quan podrien haver-hi anat, si alguna vegada ho van fer, en les anteriors edicions, en qualitat “d\u2019interessats”. La crisi ha arribat abans de percebre les oportunitats soterrades en el canvi clim\u00e0tic, en lloc d\u2019ensumar les oportunitats d’una economia molt m\u00e9s eficient, menys dependent de l’exterior en energia, amb un alt desenvolupament tecnol\u00f2gic i innovaci\u00f3, ocupaci\u00f3 de qualitat, etc, s’ha imposat la visi\u00f3 dels ajustos, no gastar el que no es t\u00e9, la disciplina i l’austeritat.<\/p>\n

La crisi ha esborrat de l’agenda pol\u00edtica el que hauria d’estar, ara m\u00e9s que mai, a la part superior. No forma part del paquet d’energia i canvi clim\u00e0tic, de la columna vertebral de les reformes necess\u00e0ries per crear els incentius adequats per millorar la competitivitat, millorar l’efici\u00e8ncia energ\u00e8tica o desbloquejar el cr\u00e8dit -gr\u00e0cies a un senyal de cost de contingut de CO2 de l’energia.<\/p>\n

Despr\u00e9s de la crisi del 2008 es va parlar del Global Green New Deal, que proposava enormes plans d’est\u00edmuls en economies. D’on sortirien els diners? Es van trobar quan es va tractar de sanejar la banca. Ara es realitzen plans draconians d’ajustos per tornar aquests diners prestats a la banca. Estem millorant? Amb aquestes pol\u00edtiques, en dos anys, el d\u00e8ficit a Europa haur\u00e0 augmentat en un bili\u00f3 d’euros -recordava Sigmar Gabriel<\/b> del SPD. Ni tan sols sospitem l’erroni de la direcci\u00f3 de la pol\u00edtica?<\/p>\n

La comunitat internacional no pot sostreure\u2019s al canvi clim\u00e0tic.<\/b><\/p>\n

En lloc d’una crisi sist\u00e8mica, que implica abordar inefici\u00e8ncies, inefic\u00e0cies o senyals perverses, tot es va orientant en uns problemes d’estressants marges de d\u00e8ficits. No \u00e9s la crisi, \u00e9s la festa que paguem els ganduls del sud, un discurs nacional. Hi ha alguna cosa m\u00e9s de fons tal i com ho\u00a0 explica la teoria de sistema.<\/p>\n

Dit a la Nicklas Luhmann -en una societat complexa, amb elevada diferenciaci\u00f3 funcional entre diferents sistemes- els governs no s\u00f3n capa\u00e7os m\u00e9s que de resoldre o abordar els problemes del seu propi sistema, no veuen m\u00e9s enll\u00e0 dels problemes institucionals interns. La crisi financera, l’energ\u00e8tica o la clim\u00e0tica adquireix dimensions inassequibles, fora dels l\u00edmits del seu propi sistema.<\/p>\n

No estem organitzats pel canvi. El que hauria de contenir una Agenda del Canvi, presentat pel govern a Brussel\u00b7les, a saber, el Pla Nacional de Reformes, va ser un simple tr\u00e0mit administratiu burocr\u00e0tic. Ens adaptem a les condicions imposades per la crisi des de l’acceptaci\u00f3 subjectiva de la mateixa. M\u00e9s que un full de ruta<\/a> cap a 2050, basat en metes ambicioses, va ser una exposici\u00f3 de la continu\u00eftat d’ajustos amb un argot per evitar el canvi.<\/p>\n

Negociar qu\u00e8? El peix al cove.<\/b><\/p>\n

El govern i el m\u00f3n empresarial ha renunciat als grans enunciats ambiciosos. Es deixa aclaparar per problemes del dia a dia, sense ser capa\u00e7os d’abordar la regulaci\u00f3 dels mercats financers, els riscos globals del canvi clim\u00e0tic o els riscos tecnol\u00f2gics-l’energia nuclear-, una reconversi\u00f3 ecol\u00f2gica de la societat industrial, una transici\u00f3 energ\u00e8tica, etc. En el seu lloc s’ha implantat la l\u00f2gica dels ajustos.<\/p>\n

Aquesta reducci\u00f3 de l’horitz\u00f3, per part de les institucions, queda ben reflectida quan la sostenibilitat econ\u00f2mica ha estat substitu\u00efda per la sostenibilitat fiscal, la sostenibilitat de la pr\u00f2pia administraci\u00f3, un govern per a governar-se a si mateix, mentre la economia -insostenible- es desploma.<\/p>\n

La crisi energ\u00e8tica va incubar la crisi financera sense que la crisi clim\u00e0tica fos capa\u00e7 de mostrar les oportunitats. Que el preu del barril de petroli en una d\u00e8cada s’hagi multiplicat per deu, no nom\u00e9s obliga a fer reformes econ\u00f2miques internes, reduir la depend\u00e8ncia, etc, les relacions entre els pa\u00efsos industrialitzats i pa\u00efsos productors d’energia, s’han invertit. I seguim parlant de “peix al cove”?<\/p>\n

Merkel anuncia un canvi a l’octubre.<\/b><\/p>\n

No \u00e9s que \u00c0ngela Merkel<\/b> no prengui decisions; despr\u00e9s de la caiguda de preu del CO2, va adoptar el paper de Mario Draghi<\/b> per dir que donar\u00e0 suport al preu del CO2 estable, i aquest va pujar un 30%. No va dir que les seves paraules serien suficients, sin\u00f3 que a la tardor es prendran les decisions necess\u00e0ries.<\/p>\n

Europa t\u00e9 dificultats per tirar endavant mesures urgents per evitar que el mercat es col\u00b7lapsi amb exc\u00e9s, encara m\u00e9s gran, d’oferta. \u00c9s la proposta backloading, que tracta d’evitar subhastar 900 milions de tones de permisos, en un mercat amb exc\u00e9s d’oferta, cosa que hauria de tenir una l\u00f2gica aclaparadora. Quan el que hauria d’estar en discussi\u00f3 s\u00f3n les reformes estructurals de fons.<\/p>\n

\u00c9s una discussi\u00f3 que no avan\u00e7ar\u00e0 mentre no es vinculi a tres q\u00fcestions claus. (I) Una visi\u00f3 de sortida de la crisi a partir de millorar la competitivitat, a partir d’una reconversi\u00f3 ecol\u00f2gica de l’economia-suposa recuperar la sostenibilitat econ\u00f2mica, sortir d’aquesta l\u00f2gica d’ajustos que ens va conduir a la sostenibilitat fiscal, que atura els efectes i no les causes. (II) Que el senyal del cost del CO2 que proporcionen els mercats sigui efica\u00e7, eficient i equitatiu, aix\u00f2 \u00e9s, que no provoqui distorsions en la compet\u00e8ncia, ni desequilibris -e1 CO2 elevat ja no suposa discriminar tecnologies m\u00e9s brutes, com el carb\u00f3, a favor del gas-, \u00e9s un cost que s’ha de redissenyar per ser efica\u00e7.<\/p>\n

El tercer element de la reforma s\u00f3n les energies renovables. La pol\u00edtica clim\u00e0tica a la Uni\u00f3 Europea no ha estat un frac\u00e0s, a l’inrev\u00e9s, es pensava inabastable l’objectiu del 2012. Resulta que el 2011 ja havia aconseguit l’objectiu del 2020. Les emissions de CO2 han baixat un 21,4%. \u00c9s, la senyal negativa, \u00e9s que ja arribem a la meta?<\/p>\n

L’entrada massiva de renovables ha provocat caigudes de preus en els mercats que ha agafat desprevingudes a les energ\u00e8tiques tradicionals, que mai van creure en aquestes tecnologies. El drama \u00e9s que les companyies tradicionals, es van negar a si mateixes a entrar en els mercats de futur, i la seva quota de mercat s’ha redu\u00eft substancialment. Les nuclears representen un 21% i en caiguda, la resta de mercat s’ha redu\u00eft en una cinquena part. El que es considerava un negoci sense risc hi van entrar dip\u00f2sits de fons de pensions i institucionals, veuen ara que una major ambici\u00f3 en canvi clim\u00e0tic pot fer que els seus estalvi s’evaporin. El dilema est\u00e0 entre apostar per negocis de futur tenint posicions de domini sobre negocis del passat.<\/p>\n

El calendari alemany \u00e9s el termini perqu\u00e8 almenys les grans companyies energ\u00e8tiques, a corre-cuita, canvi\u00efn el rumb del seu negoci. El tim\u00f3 ha girat, cal que vaixell acabi de maniobrar. \u00c0ngela Merkel<\/b> va resistir les pressions exercides pels “Rambo nuclears”, que dirigien les companyies; acabant\u00a0\u00a0 essent substitu\u00efts per una altra direcci\u00f3 renovada que ara aborda aquesta d\u00e8cada perduda per les seves companyies. Els governs que no resisteixin a aquesta capacitat dissuas\u00f2ria, i acceptin mantenir ru\u00efnosos plans de negoci, posen en risc no nom\u00e9s el sector energ\u00e8tic sin\u00f3 tota l’economia del pa\u00eds i el seu propi govern.<\/p>\n

En aquestes deu edicions de la Fira Carbon Expo es troba a faltar aquell esperit d’avantguardes que \u00e9s propi dels pioners que no descobreixen el futur sin\u00f3 que el construeixen.<\/p>\n

Bloc de Jordi Ortega a La Vanguardia<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Una Carbon Expo de transici\u00f3, cap al 2015. La Carbon Expo d’aquest any s’ha convertit en una reuni\u00f3 de coneguts i amics, el clima de negoci del clima est\u00e0 en espera de les eleccions alemanyes. En el di\u00e0leg de Petersberger, d’un G35 del clima, \u00c0ngela Merkel va anunciar una decisi\u00f3 per a la tardor, oferir …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-8890","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8890","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8890"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8890\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8893,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8890\/revisions\/8893"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8890"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8890"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8890"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}