{"id":8875,"date":"2013-06-11T09:45:47","date_gmt":"2013-06-11T07:45:47","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=8875"},"modified":"2013-06-11T10:21:42","modified_gmt":"2013-06-11T08:21:42","slug":"carles-castro-el-poble-contra-el-parlament","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/carles-castro-el-poble-contra-el-parlament\/","title":{"rendered":"Carles Castro: El poble contra el Parlament"},"content":{"rendered":"
\n

\"congres\"<\/a>El\u00a0poble contra el parlament<\/strong>\u00a0no \u00e9s nom\u00e9s el t\u00edtol d’un llibre de l’historiador Xavier Casals<\/strong> que busseja en les arrels del populisme que actualment germina a Espanya i floreix a mitja Europa a la calor de la crisi de legitimitat dels partits tradicionals.\u00a0El poble contra el parlament \u00e9s tamb\u00e9 la divisa de les noves forces de protesta que amenacen l’statu quo institucional prometent acabar amb els efectes de la globalitzaci\u00f3 i, de pas, amb “la casta pol\u00edtica” i “l’oligarquia financera”.\u00a0Aquestes forces tenen el vent a favor d’una aguda recessi\u00f3 econ\u00f2mica que, en el cas espanyol, alimenta un escenari de “confrontaci\u00f3 a m\u00faltiples nivells”: social, pol\u00edtic, territorial, identitari…\u00a0La q\u00fcesti\u00f3, per\u00f2, \u00e9s si aquest populisme que ja ha cristal\u00b7litzat en alguns pa\u00efsos d’Europa -amb l’itali\u00e0 Beppe Grillo com a paradigma- t\u00e9 possibilitats de consolidar-se a Espanya o constituir\u00e0 de nou un fenomen ef\u00edmer, com comen\u00e7a a oc\u00f3rrer-li al propi Grillo per seva falta de propostes viables.<\/p>\n

Certament, el divorci entre la classe pol\u00edtica “professional” i la societat est\u00e0 generant un ampl\u00edssim electorat orfe (i encoratja la perillosa quimera d’una democr\u00e0cia sense partits, que ja comparteix un ter\u00e7 de la ciutadania).\u00a0I els sondejos del CIS donen fe d’aquesta erosi\u00f3: nom\u00e9s un 57% dels que van votar el PP<\/strong> al 2011 repetirien ara el seu vot, una xifra que frega el 66% en el cas del PSOE<\/strong>.\u00a0En canvi, un 14% donaria suport avui a un altre partit, mentre que gaireb\u00e9 un 30% dels antics votants populars i m\u00e9s del 20% dels del PSOE<\/strong> s’han endinsat en un limb de desafecci\u00f3 partidista.\u00a0Aix\u00f2 suposa que 4,6 milions d’electors dels partits tradicionals podrien acabar votant a qualsevol de les noves formacions disposades a capitalitzar el descontentament social.\u00a0Una altra cosa \u00e9s que ho facin.<\/p>\n

Per saber-ho, cal mirar enrere i revisar l’impacte electoral del que el llibre de Casals anomena la “primera generaci\u00f3 de pretesos l\u00edders populistes -el tercet format per Ruiz Mateos<\/strong>, Jes\u00fas Gil<\/strong> i Mario Conde<\/strong>“, amb una l\u00ednia pol\u00edtica i unes perip\u00e8cies judicials de “tipus berlusconi\u00e0”, per\u00f2 “sense el complex aparell medi\u00e0tic desplegat per Il Cavaliere”.\u00a0I la veritat \u00e9s que els seus resultats electorals van ser escassament prometedors.\u00a0Nom\u00e9s Ruiz Mateos, en un context d’horror vacui per la crisi que travessava la dreta espanyola en la segona meitat dels anys 80, va obtenir un contingent de vots rellevant: m\u00e9s de 600.000 paperetes en les eleccions europees de 1989.\u00a0Per\u00f2 va perdre gaireb\u00e9 400.000 sufragis pocs mesos despr\u00e9s, en les legislatives del mateix any, i posteriorment, amb Aznar ja consolidat com a alternativa al capdavant del PP, es va convertir en una for\u00e7a testimonial.\u00a0I pel que fa a Gil, amb un m\u00e0xim de 88.000 vots el 1999, o Conde, amb 23.576 paperetes en les generals del 2000, visualitzen el clamor\u00f3s frac\u00e0s de les primeres ofertes populistes.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, a dia d’avui la situaci\u00f3 ha canviat, fins al punt que ja el 2003 es va iniciar un segon cicle populista que, segons Casals, encara no ha concl\u00f2s i pot donar pas a “un tercer cicle de dimensions imprevisibles”.\u00a0I la principal pista sobre la magnitud d’aquesta eventual “explosi\u00f3 populista” es troba en els canvis que s’han registrat des del 2003.\u00a0En aquest sentit, Catalunya s’ha convertit en un veritable “missatger del futur”, un laboratori on “m\u00e9s gran \u00e9s l’erosi\u00f3 dels grans partits” i on han emergit des de llavors tres forces de signe populista: la CUP<\/strong>, Ciutadans<\/strong> i Plataforma<\/strong> per<\/strong> Catalunya<\/strong> .\u00a0Unes forces de nou encuny -flash parties en el cas de C’s-, que no nom\u00e9s tenen ja pres\u00e8ncia a les institucions, sin\u00f3 que en algun cas han obtingut resultats espectaculars.\u00a0I a m\u00e9s, la seva irrupci\u00f3 en un Parlament molt fragmentat ha contribu\u00eft a radicalitzar tot l’escenari.<\/p>\n

Ara b\u00e9, en aquesta mateixa etapa el populisme ha irromput tamb\u00e9 a l’escena pol\u00edtica espanyola a cavall d’una “involuci\u00f3 auton\u00f2mica” que detecten tots els sondejos i que ofereix un aut\u00e8ntic calador de vots a les ofertes neocentralistes.\u00a0La formaci\u00f3 benefici\u00e0ria ha estat la UPyD<\/strong> de Rosa<\/strong> D\u00edez<\/strong>, que ja al 2007 va anticipar un populisme espanyolista davant de “l’establishment bipartidista” que encarnen PP i PSOE, de l’espai electoral del qual es ve nodrint amb \u00e8xit creixent.\u00a0UPyD suposa aix\u00ed un bon exemple de l’efic\u00e0cia del “pensament m\u00e0gic”.\u00a0D’una banda, es tracta d’un partit liderat per una exdirigent socialista sense t\u00edtols acad\u00e8mics per\u00f2 que es presenta com una outsider i s’acarnissa en el “frac\u00e0s” i el “baix nivell” de la classe pol\u00edtica.\u00a0D’altra banda, i com la crisi fomenta la idea que les autonomies s\u00f3n les responsables del d\u00e8ficit p\u00fablic, UPyD brinda la recepta miraculosa d’una oberta recentralitzaci\u00f3, encara que “des d’un nacionalisme espanyol ideol\u00f2gicament transversal”.\u00a0El resultat: UPyD ha quadruplicat els seus vots en tres anys.\u00a0Aquest podria ser un altre missatge del futur i un exemple dels r\u00e8dits de la “pol\u00edtica de l’antipol\u00edtica”: parlar en nom del poble i convertir en amenaces als problemes locals o globals.\u00a0<\/span><\/p>\n<\/div>\n

\n
\n

Els nous ca\u00e7adors de vots<\/h4>\n
\n

Els lideratges populistes femenins<\/strong><\/p>\n

Teresa Forcade<\/strong>s, una monja benedictina de Montserrat nascuda a Barcelona el 1966 i de s\u00f2lida formaci\u00f3 acad\u00e8mica, configura el fenomen pol\u00edtic m\u00e9s recent del laboratori populista catal\u00e0. L’historiador Casals recorda que “combina la seva condici\u00f3 religiosa amb un discurs cr\u00edtic contundent cap al establishment que inclou al propi univers eclesial”.\u00a0El seu salt a la pol\u00edtica es va produir l’abril passat, al llan\u00e7ar el manifest “Per un proc\u00e9s constituent a Catalunya” al costat de l’economista Arcadi Oliveres<\/strong> i que, segons la seva web, superaria les 37.000 adhesions.\u00a0El text reclama que el poble catal\u00e0 decideixi el model d’Estat i afirma que “l’actual model econ\u00f2mic, institucional i d’ordenament pol\u00edtic ha fracassat”, pel que apel\u00b7la a una mobilitzaci\u00f3 civil “des de baix” per erigir “un nou model pol\u00edtic i social”.\u00a0A partir d’aqu\u00ed cal preguntar-se si Forcades \u00e9s un fenomen a\u00efllat.\u00a0I la resposta, segons el parer de Casals, \u00e9s que s\u00ed, ja que com a monja que entra en pol\u00edtica “s’ubica en una cru\u00eflla singular: com a membre de l’Esgl\u00e9sia pertany a una entitat de r\u00edgida jerarquia, per\u00f2 Forcades formula un discurs anticapitalista, assembleari i feminista”.\u00a0\u00c9s clar que el “comprom\u00eds c\u00edvic-pol\u00edtic \u00e9s inherent a Montserrat” i forma part de la psicologia col\u00b7lectiva catalana.\u00a0Ara b\u00e9, Forcades podria “escenificar tamb\u00e9 la irrupci\u00f3 amb for\u00e7a de lideratges femenins que emanen de l’activisme civil, amb gran capacitat de comunicaci\u00f3, i que s’enfronten a l’establishment”.\u00a0En aquest grup caldria incloure Ada Colau com a cap visible de la PAH, sense oblidar que avui l’independentisme social a Catalunya el lideren dues dones: Carme Forcadell (Assemblea Nacional Catalana) i Muriel Casals (\u00d2mnium Cultural).\u00a0Per tant, el cas de Forcades podria indicar que Catalunya \u00e9s, tamb\u00e9 en aquest \u00e0mbit, un laboratori avan\u00e7at de tend\u00e8ncies que acaben manifestant-se en el conjunt d’Espanya.\u00a0En aquest sentit, tamb\u00e9 s\u00f3n dones dos l\u00edders emergents, com Rosa D\u00edez i la valenciana M\u00f2nica Oltra.\u00a0I una altra dona, Laura Mintegi, va liderar la candidatura de Bildu.\u00a0Per tant, i davant del mascle-alfa, arrogant i estrident, que personificava el populisme de Jes\u00fas Gil, avui s’imposen lideratges populistes femenins ideol\u00f2gicament plurals.<\/p>\n

El populisme justicier<\/strong><\/p>\n

El desembarcament a la pol\u00edtica \u00e9s el “corol\u00b7lari l\u00f2gic” de la traject\u00f2ria de l’exjutge\u00a0Baltasar Garz\u00f3n.<\/strong>\u00a0Ell mateix va al\u00b7ludir a aquesta eventualitat en una entrevista recent.\u00a0I la seva gen\u00e8tica populista es troba en alguna de les seves declaracions de fa 20 anys, quan carregava contra els partits, als quals qualificava de “car\u00edssimes maquin\u00e0ries artificials” en mans de “certs dirigents corruptes” que no representaven els interessos dels ciutadans.\u00a0De fet, la seva pr\u00f2pia traject\u00f2ria professional entronca amb la idea d’un “populisme justicier” -una just\u00edcia “en nom del poble” i elegida pel poble- i s’inscriu en la categoria de “jutges redemptors de la democr\u00e0cia” -com el magistrat itali\u00e0 Antonio Di Pietro- davant la met\u00e0stasi de la corrupci\u00f3.\u00a0Per\u00f2 mentre la croada de Mans Netes va aconseguir dinamitar el sistema itali\u00e0 de partits, la deriva populista dels superjutges espanyols va donar pas a una “cultura de l’esc\u00e0ndol” i un “populisme punitiu” contra “els abusos dels de dalt”.\u00a0I en l\u00ednia amb aquest concepte de just\u00edcia des de la “pla\u00e7a p\u00fablica”, Garz\u00f3n es va alinear el 2011 amb els postulats dels indignats i va signar un document per “la reconstrucci\u00f3 de l’esquerra”.\u00a0Tota una pista sobre el seu horitz\u00f3 pol\u00edtic.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n

La Vanguardia<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El\u00a0poble contra el parlament\u00a0no \u00e9s nom\u00e9s el t\u00edtol d’un llibre de l’historiador Xavier Casals que busseja en les arrels del populisme que actualment germina a Espanya i floreix a mitja Europa a la calor de la crisi de legitimitat dels partits tradicionals.\u00a0El poble contra el parlament \u00e9s tamb\u00e9 la divisa de les noves forces de …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[67,188],"class_list":["post-8875","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-dones","tag-politica-espanyola"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8875","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8875"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8875\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8878,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8875\/revisions\/8878"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8875"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8875"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8875"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}