{"id":8872,"date":"2013-06-11T09:59:52","date_gmt":"2013-06-11T07:59:52","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=8872"},"modified":"2013-06-24T12:24:26","modified_gmt":"2013-06-24T10:24:26","slug":"f-vilanova-vila-abadal-espanya-contra-catalunya-un-error","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/f-vilanova-vila-abadal-espanya-contra-catalunya-un-error\/","title":{"rendered":"F. Vilanova Vila-Abadal: &#8216;Espanya contra Catalunya&#8217;, un error"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?attachment_id=8873\" rel=\"attachment wp-att-8873\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-8873\" alt=\"llibres\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/06\/llibres-300x225.jpg\" width=\"300\" height=\"225\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/06\/llibres-300x225.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/06\/llibres.jpg 714w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>Fa unes setmanes va comen\u00e7ar a circular, entre la gent del gremi i altres persones interessades, el programa d&#8217;un col\u00b7loqui organitzat pel Centre d&#8217;Hist\u00f2ria Contempor\u00e0nia de Catalunya (CHCC) sota el contundent enunciat\u00a0<i>Espanya contra Catalunya: una mirada hist\u00f2rica (1714-2014)<\/i>\u00a0. Si aquest t\u00edtol general ja fa posar la pell de gallina, els diferents \u00e0mbits de debat ens porten directament a una mena de guerra dial\u00e8ctica de resultat final incert, per\u00f2 probablement catastr\u00f2fic: per exemple, &#8220;Tres-cents anys d&#8217;espanyolisme&#8221;, &#8220;El cadastre: arrencada de l&#8217;espoli, segle XVIII&#8221;, &#8220;L&#8217;apoteosi de l&#8217;espoli, segle XXI&#8221;, &#8220;El fet migratori, factor de desnacionalitzaci\u00f3?&#8221;, &#8220;Contra l&#8217;\u00e0nima d&#8217;un poble: la repressi\u00f3 cultural&#8221;, etc. Com es pot llegir, \u00e9s un programa d&#8217;una contund\u00e8ncia notable, d&#8217;una milit\u00e0ncia indubtable, per\u00f2 historiogr\u00e0ficament, cient\u00edficament molt prim, per dir-ho d&#8217;una manera elegant.<\/p>\n<p>Anem a pams. En primer lloc, no sembla gaire assenyat que una instituci\u00f3 p\u00fablica, depenent de la Generalitat, es llanci de cap a organitzar un col\u00b7loqui que arrenca amb les cartes ben marcades. No es tracta de posar en dubte o negar l&#8217;exercici del debat historiogr\u00e0fic, desestimar el comprom\u00eds de l&#8217;historiador com a ciutad\u00e0, etc., uns arguments que han estat plantejats per alguns dels responsables de la proposta.<\/p>\n<p>Per\u00f2 em sembla que gaireb\u00e9 tots els historiadors (de la pol\u00edtica, de la cultura, de la hist\u00f2ria econ\u00f2mica, social, etc.) d&#8217;aquest pa\u00eds, almenys els m\u00e9s solvents, estan d&#8217;acord que el passat hist\u00f2ric \u00e9s un artefacte complex, constru\u00eft a partir de moltes peces d&#8217;un trencaclosques dif\u00edcil, que permet interpretacions diverses sobre uns fets m\u00e9s o menys inq\u00fcestionables. Si volem limitar-nos al segle XVIII, potser trobarem posicions una mica divergents, degudament matisades, entre historiadors tan inq\u00fcestionables i d&#8217;una categoria indiscutible com <strong>Joan Mercader<\/strong>, <strong>Pierre Vilar<\/strong>, <strong>Jaume Vicens Vives<\/strong>, <strong>Ernest Lluch<\/strong>, <strong>Josep Fontana<\/strong>, <strong>Joaquim Albareda<\/strong> i <strong>Agust\u00ed Alcoberro<\/strong>, per citar nom\u00e9s una mostra il\u00b7lustrativa. I no me&#8217;ls acabo d&#8217;imaginar, a tots ells i altres com ells, treballant amb termes tan gruixuts i contundents com els que es formulen i s&#8217;endevinen en el programa del col\u00b7loqui.<\/p>\n<p>Gaireb\u00e9 no caldria parlar de les complexitats hist\u00f2riques i historiogr\u00e0fiques del segle XIX, per\u00f2 \u00e9s quan el programa aterra al segle XX i, sobretot, se centra en les d\u00e8cades franquistes i la democr\u00e0cia, que tot plegat grinyola d&#8217;una manera extraordin\u00e0riament perillosa. Naturalment que el franquisme va ser un r\u00e8gim ferotgement repressiu amb la llengua, la cultura, les forces pol\u00edtiques i sindicals catalanes, etc. Naturalment que les relacions entre el que podr\u00edem dir-ne el poder central i la societat catalana va ser conflictiu, tibant, etc., per\u00f2 la hist\u00f2ria no permet esquematismes simplistes, lectures de bons i dolents, d&#8217;aquest nivell.<\/p>\n<p>No \u00e9s possible construir un col\u00b7loqui d&#8217;aquestes caracter\u00edstiques a partir d&#8217;un programa que ignora la complexitat de la hist\u00f2ria, de les societats i de les identitats nacionals. Fa d\u00e8cades que, despr\u00e9s de treure&#8217;ns del damunt els trets m\u00e9s exagerats d&#8217;una historiografia decimon\u00f2nica i rom\u00e0ntica, es va establir un consens m\u00ednim al voltant de les discussions historiogr\u00e0fiques i els seus l\u00edmits cient\u00edficament acceptables. No podem limitar-nos a parlar d&#8217;una ofensiva contra &#8220;l&#8217;\u00e0nima d&#8217;un poble&#8221;, quan sabem positivament que a una part d&#8217;aquest &#8220;poble&#8221; ja li va anar b\u00e9 la proposta franquista. No podem continuar mirant les migracions com una conspiraci\u00f3 eterna d&#8217;una Espanya-ogre per &#8220;desnacionalitzar&#8221; Catalunya; les darreres recerques fetes pel professor <strong>Mart\u00ed Mar\u00edn<\/strong>, per posar un exemple, ho desmenteixen radicalment i, tant important com aix\u00f2, ens mostren uns fen\u00f2mens molt m\u00e9s complexos i interessants que la simple lectura conspirativa. No es pot acceptar que el cadastre del segle XVIII, com el d\u00e8ficit fiscal del segle XXI, es tracti en termes d'&#8221;espoli&#8221;, sense cap mat\u00eds possible.<\/p>\n<p>\u00c9s trist, per\u00f2 aquesta \u00e9s una proposta equivocada, historiogr\u00e0ficament i pol\u00edticament, en uns temps equ\u00edvocs, que demanen matisacions, visions desapassionades, temps de reflexi\u00f3, elements massa escassos aquests dies. I \u00e9s una ll\u00e0stima haver caigut en una provocaci\u00f3 que ens haur\u00edem pogut estalviar. Les properes setmanes sentirem a dir, a les Espanyes (i a Catalunya), tota mena de penjaments sobre aquest programa, molts dels quals estaran plenament justificats; d&#8217;altres seran pura demag\u00f2gia, fins arribar a l&#8217;insult. I aquesta calamarsada ens vindr\u00e0 de bona part dels que han callat com morts mentre, des de l&#8217;estult\u00edcia intel\u00b7lectual m\u00e9s profunda, una colla d&#8217;indocumentats explicaven all\u00f2 del nazisme i els nacionalismes catal\u00e0 i basc, i altres bestieses per l&#8217;estil. Els responsables d&#8217;aquest programa insensat han anat a posar els dits a la boca de l&#8217;altre nacionalisme historiogr\u00e0fic, i en sortiran mossegats.<\/p>\n<p>Mentrestant, a aquelles persones que no es vulguin deixar arrossegar per aquests temps embogits jo els recomano tornar als cl\u00e0ssics, tant els grans especialistes en els darrers tres-cents anys de la nostra hist\u00f2ria (de <strong>Joan Mercader<\/strong> a <strong>Josep Termes<\/strong>, de <strong>Pierre Vilar<\/strong> a <strong>Jordi Nadal<\/strong>, d&#8217;<strong>Ernest Lluch<\/strong> a <strong>Borja de Riquer<\/strong>, de <strong>Josep Fontana<\/strong> a <strong>Joaquim Albareda<\/strong>), com aquells historiadors que, des d&#8217;\u00f2ptiques diferents i experi\u00e8ncies personals diverses, van estimar amb passi\u00f3 i rigor la hist\u00f2ria d&#8217;aquest pa\u00eds: <strong>Ramon d&#8217;Abadal<\/strong>, <strong>Ferran Soldevila<\/strong> i <strong>Jaume Vicens Vives<\/strong>, per exemple.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.ara.cat\/premium\/opinio\/Espanya-contra-Catalunya-error_0_935906407.html\" target=\"_blank\">Ara.cat<\/a><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Fa unes setmanes va comen\u00e7ar a circular, entre la gent del gremi i altres persones interessades, el programa d&#8217;un col\u00b7loqui organitzat pel Centre d&#8217;Hist\u00f2ria Contempor\u00e0nia de Catalunya (CHCC) sota el contundent enunciat\u00a0Espanya contra Catalunya: una mirada hist\u00f2rica (1714-2014)\u00a0. Si aquest t\u00edtol general ja fa posar la pell de gallina, els diferents \u00e0mbits de debat ens &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,18,1],"tags":[44,187,149],"class_list":["post-8872","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-cultura","category-general","tag-artur-mas","tag-politica-catalana","tag-populisme"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8872","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8872"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8872\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9005,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8872\/revisions\/9005"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8872"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8872"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8872"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}