{"id":8855,"date":"2013-06-10T09:10:46","date_gmt":"2013-06-10T07:10:46","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=8855"},"modified":"2013-06-10T09:12:07","modified_gmt":"2013-06-10T07:12:07","slug":"miguel-herrero-de-minon-va-ser-un-error-no-pactar-amb-pujol-el-reconeixement-de-la-singularitat-de-catalunya","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/miguel-herrero-de-minon-va-ser-un-error-no-pactar-amb-pujol-el-reconeixement-de-la-singularitat-de-catalunya\/","title":{"rendered":"Entrevista a Miguel Herrero de Mi\u00f1\u00f3n: “Va ser un error no pactar amb Pujol el reconeixement de la singularitat de Catalunya”"},"content":{"rendered":"

\"herrero\"<\/a>CONVERSES SOBRE ESPANYA<\/strong><\/p>\n

\n

Pregunta. – Despr\u00e9s de m\u00e9s de 30 anys d’Estat de les Autonomies, alguna vegada ha pensat: \u00abJa us ho vaig dir jo\u00bb?<\/strong><\/p>\n

Resposta. – S\u00ed, he dit sempre que les autonomies no s’havien de generalitzar.\u00a0El disseny inicial es va fer pensant en Catalunya, el Pa\u00eds Basc i, eventualment, en Gal\u00edcia.\u00a0Per\u00f2 el mapa, fins i tot el preauton\u00f2mic, que va imposar el ministre Clavero Ar\u00e9valo va ser un error perqu\u00e8 va for\u00e7ar la generalitzaci\u00f3.\u00a0Encara que tamb\u00e9 ha tingut una part positiva.<\/p>\n

P. – Quina ha estat aquesta part?<\/strong><\/p>\n

R.-Les autonomies han servit per distribuir poder i el que va annex al poder.\u00a0Han esdevingut provincial el que abans era provinci\u00e0, permeteu-me el joc de paraules.\u00a0I han elevat el nivell social d’Espanya sencera.\u00a0Aix\u00f2 no s’ha de negar.<\/p>\n

P. – I la part negativa?<\/strong><\/p>\n

R.-Les autonomies serveixen, fonamentalment, per recon\u00e8ixer identitats singulars.\u00a0Per\u00f2 aix\u00f2 es generalitza, i el que pot venir gran, per exemple, a Madrid, els ve curt a Catalunya i al Pa\u00eds Basc. Per aix\u00f2 haurien d’haver estat asim\u00e8triques.\u00a0Aquest va ser el primer error.\u00a0I el segon, que s’ha copiat el model catal\u00e0 a tot arreu.\u00a0Que Catalunya, que el 1932 tenia un Consell Consultiu, el tingui ara, t\u00e9 sentit.\u00a0Per\u00f2 que es cre\u00efn 17 consells consultius no t\u00e9 ra\u00f3 de ser.<\/p>\n

P. – Inclou vost\u00e8 el Pa\u00eds Basc en aquest afany de c\u00f2pia?<\/strong><\/p>\n

R.-No, les primeres propostes del PNB respecte d’Euskadi no copiaven el model catal\u00e0.\u00a0Aix\u00f2 va ser imposat per un pacte PSOE-UCD, i el model que van imposar a Euskadi no era el que volia el PNB.\u00a0I despr\u00e9s les coses han anat com han anat.<\/p>\n

P.-El PNB sempre va reclamar que se li reconeguessin uns drets hist\u00f2rics preexistents a la Constituci\u00f3.<\/strong><\/p>\n

R. – Espanya \u00e9s una creaci\u00f3 de la Constituci\u00f3?\u00a0No, Espanya \u00e9s pr\u00e8via a la Constituci\u00f3.\u00a0I Catalunya no \u00e9s una creaci\u00f3 de l’Estatut i de la Constituci\u00f3, t\u00e9 una personalitat de mil anys.\u00a0Hi ha personalitats pol\u00edtiques que s\u00f3n preconstitucionals.\u00a0Recon\u00e8ixer aix\u00f2 \u00e9s el que d\u00f3na for\u00e7a a les normes, no el negar-ho.<\/p>\n

P. – I s’ha negat?<\/strong><\/p>\n

R. – No, s’ha reconegut en un tant per cent molt important.\u00a0Per\u00f2 el que s’ha fet \u00e9s generalitzar, evitant aix\u00ed que es reconeguin les singularitats d’algunes.<\/p>\n

P.-Hi ha moltes autonomies que es defineixen com a nacionalitats.<\/strong><\/p>\n

R. – Aquest nom, en generalitzar-se, ha perdut tot el seu valor.\u00a0Dem\u00e0 Madrid podria posar-se’l.\u00a0Ja d\u00f3na igual.<\/p>\n

LA NACI\u00d3<\/strong><\/p>\n

P. – Qu\u00e8 \u00e9s una naci\u00f3?<\/strong><\/p>\n

R.-Una naci\u00f3 \u00e9s una comunitat inventada, per\u00f2 inventada perqu\u00e8 hi ha raons per a aix\u00f2, factors que es carreguen d’afectes.\u00a0\u00c9s una comunitat que diu: \u00abNosaltres volem ser diferents i volem ser reconeguts com a tals\u00bb.\u00a0Aix\u00f2 \u00e9s una naci\u00f3, un plebiscit quotidi\u00e0 al voltant d’aix\u00f2.\u00a0El que sigui Estat independent o no ho sigui \u00e9s secundari.<\/p>\n

P. – Creu que dins de la naci\u00f3 espanyola hi ha diverses nacions?<\/strong><\/p>\n

R.-Aix\u00f2 \u00e9s, sempre ho he defensat aix\u00ed.\u00a0S\u00e9 que no \u00e9s molt popular dir-ho a Madrid, per\u00f2 ho dic i ho repeteixo.\u00a0L’Espanya possible i desitjable \u00e9s el que Prat de la Riba cridava l’\u00abEspanya gran\u00bb. Tan gran que pot acollir identitats nacionals diverses.<\/p>\n

P. – Com hauria dissenyat vost\u00e8 l’Estat de les Autonomies?<\/strong><\/p>\n

R.-Com un Estat asim\u00e8tric.\u00a0I, es vulgui o no, ens encaminem cap a una organitzaci\u00f3 asim\u00e8trica.De fet hi ha factors ja d’asimetria.<\/p>\n

P. – Un Estat asim\u00e8tric amb tres, quatre nacions i una sola naci\u00f3?<\/strong><\/p>\n

R.-Un Estat en qu\u00e8 es reconeix una situaci\u00f3 singular i una relaci\u00f3 bilateral amb determinades comunitats.\u00a0Jo n’hi veig tres: Catalunya, Pa\u00eds Basc i Gal\u00edcia.<\/p>\n

P. – I qu\u00e8 dirien les altres?<\/strong><\/p>\n

R. – A mi, si em convencen que en comptes de tres no n’hi ha m\u00e9s que dos, o que n’hi ha cinc, ho acceptar\u00e9.\u00a0Aquest \u00e9s un tema que no cal declarar-lo tab\u00fa i en el qual no es pot dogmatitzar. Caldria discutir amb factors objectius sobre la taula.<\/p>\n

P.-Objectivar aix\u00f2 sembla dif\u00edcil a hores d’ara.<\/strong><\/p>\n

R.-Quan es van generalitzar les autonomies, hi va haver dos interessos bastards.\u00a0L’inter\u00e8s de l’esquerra, que no estava segura de guanyar les eleccions del 79 i va voler trossejar l’Estat -en el millor sentit- per agafar parcel\u00b7les de poder a Andalusia, a Extremadura o a Castella-la Manxa, cosa que va aconseguir.\u00a0I l’inter\u00e8s de la dreta, que, amb pensaments igualment generosos, va voler ofegar l’autonomia catalana i la basca generalitzant-les.<\/p>\n

P.-Interessos al marge, si Andalusia no s’hagu\u00e9s arribat a plantar, potser les coses haguessin anat per on vost\u00e8 pretenia.<\/strong><\/p>\n

R.-Sens dubte.\u00a0Home, jo no s\u00e9 si es va plantar Andalusia o es va plantar el professor Clavero Ar\u00e9valo, per una banda, i el PSOE per una altra.<\/p>\n

P. – Amb notable \u00e8xit de p\u00fablic.<\/strong><\/p>\n

R. – No hi ha dubte que Andalusia t\u00e9 tamb\u00e9 una personalitat singular, encara que jo no crec que sigui una personalitat nacional, perqu\u00e8 participa en la major part dels factors d’identitat de la resta d’Espanya.\u00a0Per\u00f2, vaja, jo \u200b\u200bseria l’\u00faltim a negar la personalitat d’Andalusia.<\/p>\n

P.-Andalusia es tornaria a plantar avui.\u00a0I despr\u00e9s ho faria Val\u00e8ncia.<\/strong><\/p>\n

R. – S\u00ed, b\u00e9.<\/p>\n

P. – Llavors, qu\u00e8 far\u00edem?\u00a0\u00bfRepetir el que ja hi ha?<\/strong><\/p>\n

R. – No, tot aix\u00f2 es pot discutir.\u00a0Probablement cada comunitat necessita un tractament especial. I pretendre ara el desmuntatge de l’Estat de les Autonomies \u00e9s un disbarat i no s’aconseguiria.Per\u00f2 es pot racionalitzar.<\/p>\n

ERRORS<\/strong><\/p>\n

P. – Com s’hauria d’afrontar la pulsi\u00f3 secessionista de Catalunya?<\/strong><\/p>\n

R. – Aqu\u00ed hi ha hagut una s\u00e8rie d’errors encadenats que han portat a la situaci\u00f3 actual, que est\u00e0 enquistada.\u00a0Per\u00f2 tampoc crec que ens porti a l’Apocalipsis<\/p>\n

P. – Comenceu pel primer.<\/strong><\/p>\n

R.-La manca de sensibilitat pol\u00edtica, no adonar-se que el nacionalisme \u00e9s, sobretot, un fenomen afectiu.\u00a0I els afectes no es tracten a cop de lleis i decrets.\u00a0Es tracten amb s\u00edmbols, no amb conceptes.\u00a0Els elements simb\u00f2lics aqu\u00ed sempre han estat molt mal tractats.\u00a0No hi ha hagut sensibilitat.<\/p>\n

P. – Segon error.<\/strong><\/p>\n

R.-Aquest \u00e9s m\u00e9s concret: es va desaprofitar l’ocasi\u00f3 d’haver pactat amb Pujol.\u00a0Durant anys, Pujol va intentar un pacte d’Estat en qu\u00e8 es reconegu\u00e9s la singularitat catalana.\u00a0Ell era l’interlocutor ideal per a un pacte, perqu\u00e8 no havia de demostrar la seva condici\u00f3 de catalanista i exercia, diguem, un control molt ampli sobre la societat catalana.\u00a0Per\u00f2 no es va pactar amb Pujol.<\/p>\n

P.-No pactaria aix\u00f2, per\u00f2 es van pactar moltes altres coses.<\/strong><\/p>\n

R. – \u00c9s clar, per\u00f2 aix\u00f2, que era important, no es va pactar.\u00a0Un pacte global, que era el que calia. I ara, amb els seus successors, que han de demostrar cada dia que s\u00f3n m\u00e9s catalanistes que Pujol, \u00e9s molt m\u00e9s dif\u00edcil fer-ho.<\/p>\n

P. – Tercer error?<\/strong><\/p>\n

R. – El tema d’Endesa.\u00a0Potser hi ha raons t\u00e8cniques per no acceptar el control de Gas Natural, per\u00f2 el que es va dir \u00e9s que no es podia acceptar que el control\u00e9s una empresa catalana.\u00a0Aix\u00f2, a la societat catalana i l’empresariat catal\u00e0 els va ferir profundament.<\/p>\n

P. – Quart error?<\/strong><\/p>\n

R. – Aquest \u00e9s per part catalana: l’Estatut aprovat pel Parlament el 2005.\u00a0Va ser un text absolutament desaforat, una competici\u00f3 entre socialistes i nacionalistes que van donar un protagonisme creixent a IU i ERC.\u00a0I, despr\u00e9s, el Govern de Zapatero, que el va gestionar catastr\u00f2ficament malament.\u00a0Impossible fer-ho pitjor.\u00a0Tamb\u00e9 es va equivocar el PP plantejant davant el Constitucional aquell recurs, que va ser un recurs tan global com ho era l’Estatut.\u00a0El va impugnar tot.<\/p>\n

PACTE FISCAL<\/strong><\/p>\n

P. – I la sent\u00e8ncia?<\/strong><\/p>\n

R. – La redacci\u00f3 de la sent\u00e8ncia, que va trigar quatre anys, va deixar bastant que desitjar.\u00a0I, com tenia parts interpretatives, es van interpretar per tots.\u00a0A Madrid es va aprofundir en les ferides i a Catalunya no es va voler cicatritzar.\u00a0Llavors, per sortir del mal pas, es proposa el pacte fiscal i, en lloc de seure a negociar-se, es diu: \u00abNi una paraula\u00bb.\u00a0I aix\u00ed hem arribat a la situaci\u00f3 en qu\u00e8 estem.<\/p>\n

P.-No es va proposar el pacte fiscal, es va dir: \u00abO pacte fiscal o independ\u00e8ncia, tu tries\u00bb.\u00a0Aix\u00f2 \u00e9s el que va escoltar el president de Govern.\u00a0Per qu\u00e8 posa el pes de la balan\u00e7a nom\u00e9s en un costat?<\/strong><\/p>\n

R. – No, no, jo crec que els errors s\u00f3n dels dos costats.\u00a0Un altre error tremend ha estat com s’ha plantejat la consulta: \u00abFarem una consulta per arribar a la independ\u00e8ncia\u00bb, que \u00e9s el que s’ha vingut a dir.\u00a0Aix\u00f2 \u00e9s un disbarat, aix\u00ed la consulta \u00e9s innegociable!<\/p>\n

P. – Creu que el nacionalisme catal\u00e0 ha respectat els s\u00edmbols espanyols?\u00a0Vost\u00e8 diu que el s\u00edmbol \u00e9s molt important.<\/strong><\/p>\n

R.-S\u00ed, ho \u00e9s.\u00a0La veritat \u00e9s que jo no he tingut a mai problemes a Catalunya.\u00a0Ni amb la meva llengua ni amb la meva identitat.\u00a0I tothom sap que jo s\u00f3c espanyolista.\u00a0Tan espanyolista que crec en l’Espanya gran.<\/p>\n

P. – Creu que la manca de respecte als s\u00edmbols es produeix des de l’Espanya unit\u00e0ria cap a Catalunya i no tant des de Catalunya cap a l’Espanya unit\u00e0ria?<\/strong><\/p>\n

R.-\u00c9s molt dif\u00edcil generalitzar.\u00a0Que hi ha ajuntaments que prefereixen posar nom\u00e9s la bandera catalana?\u00a0Sens dubte.\u00a0I no m’estranya.\u00a0Per\u00f2 no crec que la integritat nacional espanyola pateixi per aix\u00f2.\u00a0Miri, un dels recursos que el Govern ha fet contra una norma catalana fa poc va ser perqu\u00e8 aquesta norma preveia el tancament dels establiments tur\u00edstics de la costa les nits de Nadal i de Cap d’Any i aix\u00f2 trencava la unitat de mercat.\u00a0Home, si la unitat de mercat consisteix en coses aix\u00ed, estem apanyats.<\/p>\n

P. – Creu que a Espanya hi ha la unitat de mercat?<\/strong><\/p>\n

R.-Que l’hi preguntin a El Corte Ingl\u00e9s, si existeix o no existeix.<\/p>\n

P.-O sigui, que creu que s\u00ed.<\/strong><\/p>\n

R. – \u00c9s clar.<\/p>\n

P. – Estant com estan les coses, \u00bfqu\u00e8 creu que passar\u00e0?<\/strong><\/p>\n

R. – S’acabar\u00e0 negociant.\u00a0La sortida est\u00e0 en recon\u00e8ixer la singularitat catalana i les compet\u00e8ncies que a aquesta singularitat corresponen dins de la unitat estatal.<\/p>\n

P. – I aix\u00f2 com es tradueix?\u00a0Per exemple, en l’ensenyament.<\/strong><\/p>\n

R.-El que cal evitar \u00e9s el model belga: dues comunitats ling\u00fc\u00edstiques que viuen d’esquena.\u00a0I el remei per aix\u00f2 era la immersi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica.\u00a0A Catalunya tothom \u00e9s biling\u00fce ara.\u00a0El que digui que a Catalunya no es parla castell\u00e0 \u00e9s que no ha anat mai a Catalunya.<\/p>\n

P.-Ning\u00fa diu aix\u00f2, l’argumentaci\u00f3 no parla del resultat final, sin\u00f3 que es reconegui el dret dels ciutadans a l’ensenyament en castell\u00e0, no del castell\u00e0.<\/strong><\/p>\n

R. – L’ideal \u00e9s que tothom parli castell\u00e0, que ja el parla, i que tothom parli catal\u00e0.\u00a0El catastr\u00f2fic s\u00f3n comunitats ling\u00fc\u00edstiques oposades.<\/p>\n

P. – Capta vost\u00e8 en les altres autonomies un estat d’opini\u00f3 que pugui, no ja afavorir, tan sols tolerar, aquest tipus de pacte?<\/strong><\/p>\n

R. – M\u00e9s dif\u00edcil semblava al 76 recon\u00e8ixer al Partit Comunista, fer una Constituci\u00f3 democr\u00e0tica o celebrar unes eleccions net\u00edssimes, i tot aix\u00f2 es va aconseguir!\u00a0Jo crec en el sentit com\u00fa dels espanyols.\u00a0I crec que, amb esfor\u00e7, aquest pacte s’aconseguir\u00e0.\u00a0No ser\u00e0 f\u00e0cil ni r\u00e0pid, per\u00f2 ser\u00e0. I ha d’arribar per fases.<\/p>\n

P. – Quines fases?<\/strong><\/p>\n

R. – Potser calgui que la llei d’educaci\u00f3 o la llei del servei exterior surti reconeixent certes peculiaritats catalanes, que es negoci\u00efn f\u00f3rmules de finan\u00e7ament, i despr\u00e9s, el pacte fiscal.<\/p>\n

INDEPEND\u00c8NCIA<\/strong><\/p>\n

P. – Com al Pa\u00eds Basc?<\/strong><\/p>\n

R. – El Pa\u00eds Basc est\u00e0 feli\u00e7 ara.<\/p>\n

P. – Creu que la independ\u00e8ncia de Catalunya no es produir\u00e0?<\/strong><\/p>\n

R.-Jo crec que no.<\/p>\n

P. – Perqu\u00e8 no hi haur\u00e0 catalans suficients per donar-li suport?<\/strong><\/p>\n

R.-Perqu\u00e8 la majoria dels catalans no crec que siguin independentistes, tot i que tamb\u00e9 seria molt important fer pedagogia.\u00a0I insisteixo: l’Estat de les Autonomies \u00e9s intocable.\u00a0Per\u00f2 ha de ser racionalitzat i cal recon\u00e8ixer un estatus especial a les nacionalitats que tenen identitat nacional -ara no podem precisar quines s\u00f3n- i establir una relaci\u00f3 bilateral pactada.\u00a0I ja hi ha un model de pacte: el de Navarra.<\/p>\n

P. – Pot el Rei encara complir un paper en favor de la cohesi\u00f3?<\/strong><\/p>\n

R. – Sincerament, si.\u00a0Si se sap aprofitar aquesta carta, \u00e9s clar.\u00a0La Corona \u00e9s un s\u00edmbol i, com a tal, pot ser molt efica\u00e7 com a element d’uni\u00f3 i integraci\u00f3.<\/p>\n

P.-El prestigi de la Monarquia ha caigut molt \u00faltimament.<\/strong><\/p>\n

R. – S\u00ed, per\u00f2 aix\u00f2 es supera.\u00a0Tamb\u00e9 hi va haver episodis negatius a Anglaterra, Holanda o B\u00e8lgica, quan Leopoldo III va col\u00b7laborar amb l’invasor alemany.\u00a0I miri com tots s’han superat. La Monarquia \u00e9s una instituci\u00f3 notablement \u00fatil en els pa\u00efsos que l’han conservat.\u00a0I a Espanya es cometria un greu error si\u00a0menyspreessin\u00a0les seves capacitats d’integraci\u00f3 i de representaci\u00f3.<\/p>\n

P.-Aix\u00ed que li sembla que Espanya, dem\u00e0, no ha de ser republicana.<\/strong><\/p>\n

R. – No ha de ser republicana.\u00a0I no crec que vagi a ser-ho.<\/p>\n

P. – Ha d’abdicar el Rei?<\/strong><\/p>\n

R. – Ara no, faria un flac servei al seu successor.\u00a0I crec que l’ofici regi \u00e9s un ofici per a tota la vida, per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s una cosa que ha de decidir el propi interessat.<\/p>\n

DRETS HIST\u00d2RICS<\/strong><\/p>\n

\u00abHi ha personalitats pol\u00edtiques que s\u00f3n preconstitucionals: Espanya no \u00e9s una creaci\u00f3 de la Constituci\u00f3\u00bb<\/p>\n

ASIMETRIA<\/strong><\/p>\n

\u00abJo hauria dissenyat un Estat de les Autonomies asim\u00e8tric.\u00a0I, es vulgui o no, ens encaminem a aix\u00f2 \u00bb<\/p>\n

S\u00cdMBOLS<\/strong><\/p>\n

\u00abEl nacionalisme \u00e9s, sobretot, un fenomen afectiu i els afectes no es tracten a cop de lleis o decrets\u00bb<\/p>\n

CONSULTA<\/strong><\/p>\n

\u00abUn altre error tremend \u00e9s com s’ha plantejat la consulta ‘per arribar a la independ\u00e8ncia’.\u00a0Aix\u00ed, \u00e9s innegociable\u00bb<\/p>\n

BANDERES<\/strong><\/p>\n

\u00abHi ha ajuntaments que nom\u00e9s posen la bandera catalana i no crec que la integritat nacional pateixi per aix\u00f2\u00bb<\/p>\n

INDEPEND\u00c8NCIA<\/strong><\/p>\n

\u00abCrec que la majoria de catalans no \u00e9s independentista, per\u00f2 tamb\u00e9 seria important fer pedagogia\u00bb<\/p>\n

Entrevista de\u00a0Victoria Prego per a El Mundo<\/p>\n

Caffe Reggio<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

CONVERSES SOBRE ESPANYA Pregunta. – Despr\u00e9s de m\u00e9s de 30 anys d’Estat de les Autonomies, alguna vegada ha pensat: \u00abJa us ho vaig dir jo\u00bb? Resposta. – S\u00ed, he dit sempre que les autonomies no s’havien de generalitzar.\u00a0El disseny inicial es va fer pensant en Catalunya, el Pa\u00eds Basc i, eventualment, en Gal\u00edcia.\u00a0Per\u00f2 el mapa, …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[127,15,1],"tags":[],"class_list":["post-8855","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-entrevistes","category-espanya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8855","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8855"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8855\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8860,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8855\/revisions\/8860"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8855"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8855"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8855"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}