{"id":8848,"date":"2013-06-08T15:50:31","date_gmt":"2013-06-08T13:50:31","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=8848"},"modified":"2013-06-08T15:50:31","modified_gmt":"2013-06-08T13:50:31","slug":"jordi-font-dilema-o-problema","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-dilema-o-problema\/","title":{"rendered":"Jordi Font: Dilema o problema"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?attachment_id=8851\" rel=\"attachment wp-att-8851\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-8851\" alt=\"\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/06\/dilema-300x179.jpg\" width=\"300\" height=\"179\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/06\/dilema-300x179.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/06\/dilema.jpg 602w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>La relaci\u00f3 amb l&#8217;Estat es va anar revelant lesiva per a Catalunya. Van ser les insostenibles pol\u00edtiques radials o de \u201ckm zero\u201d, el d\u00e8ficit fiscal de Catalunya sobretot durant l&#8217;euf\u00f2ria del ma\u00f3, la \u201clegislaci\u00f3 de bases\u201d estatal que havia anat ratant el marc competencial catal\u00e0, la negativa estatal a desenvolupar el concepte de \u201cnacionalitat\u201d que el pacte constitucional preveia&#8230; El proc\u00e9s cap al nou Estatut completaria el quadre, amb l&#8217;insospitat ressorgiment d&#8217;un nacionalisme espanyol i d&#8217;una catalonof\u00f2bia de massa tr\u00e0gic record i amb la final liquidaci\u00f3 de l&#8217;Estatut pactat i referendat. Com no podia ser d&#8217;altra manera, tot plegat va produir el decantament massiu de la ciutadania catalana contra aquest estat de coses.<\/p>\n<p>El 80% del Parlament catal\u00e0 hi respondria exigint l&#8217;exercici del dret a decidir. Era l&#8217;\u00fanica resposta digna possible, a un Estat que acabava d&#8217;estripar les cartes. Aix\u00f2 obria la possibilitat de la secessi\u00f3, certament, per\u00f2 tamb\u00e9 la possibilitat d&#8217;oposar-hi una proposta de l&#8217;Estat que ofer\u00eds als catalans un marc de relacions amb cara i ulls. La negativa de l&#8217;Estat a la consulta era del tot previsible: ja sab\u00edem que no som al Regne Unit. All\u00f2 que f\u00f3ra m\u00e9s greu, per\u00f2, seria l&#8217;abs\u00e8ncia persistent d&#8217;una oferta estatal superadora. El PSOE es mou cap a un marc federal, per\u00f2 no \u00e9s segur que aquest sigui suficient ni que pugui traduir-se en un consens amb el PP, cosa inexcusable per fer-se real i no quedar en la pura m\u00fasica celestial. No ens hi podem confiar, per\u00f2 tampoc podem descartar-ho. Entretant, \u00e9s vital que Catalunya preservi el seu 80%, l&#8217;\u00fanica i gran for\u00e7a de qu\u00e8 disposa.<\/p>\n<p>La polaritzaci\u00f3 independentisme \/ antiindependentisme no hi ajudaria gens. I cal convenir que les eleccions municipals que es deixen veure a l&#8217;horitz\u00f3 en poden esdevenir un accelerador Els tacticismes electorals acostumen a tirar pel dret: es tractaria, ara, dels nacionalistes catalans de signe divers que basen la seva sort en l&#8217;intent d&#8217;encarnar en solitari la p\u00e0tria assetjada i d&#8217;aquells altres que, a les poblacions menys proclius a l&#8217;independentisme i on el nacionalisme espanyol (PP i Ciutadans) m\u00e9s es fa notar, poden estar temptats de basar la seva sort a difuminar-s&#8217;hi. Respon a aix\u00f2 la sorprenent campanya antiindependentista del PSC de l&#8217;Hospitalet i de Gav\u00e0?<\/p>\n<p>El federalisme catal\u00e0 \u00e9s l&#8217;opci\u00f3 pel pacte federal i plurinacional, mai una opci\u00f3 per l&#8217;<i>statu quo<\/i>\u00a0regressiu. En la hip\u00f2tesi que l&#8217;Estat impossibilit\u00e9s aquest pacte, alguns federalistes transitarien ben segur cap a un decebut replegament, mentre altres ho farien cap a un resignat independentisme. Cap on no en transitaria ni un seria cap a les files de l&#8217;<i>statu quo<\/i>\u00a0injust i nost\u00e0lgic del nacionalisme imperial, no en va aquest \u00e9s la seva m\u00e9s absoluta negaci\u00f3. Si alg\u00fa fes aquest cam\u00ed, seria senyal que el seu federalisme hauria estat nom\u00e9s la coartada del seu nacionalisme de fons. Per tot aix\u00f2, \u00e9s incomprensible que els federalistes es declarin avui antiindependentistes. M\u00e9s enll\u00e0 de derives locals nervioses d&#8217;un o altre signe, cal que el PSC no s&#8217;hi deixi endur i que s&#8217;afermi en la defensa del pacte federal i plurinacional.<\/p>\n<p>La gironina Pia Bosch, una pol\u00edtica inhabitual, que pensa i parla des de fora dels argots \u201cpol\u00edtics\u201d, venia a dir l&#8217;altre dia, amb paraules manllevades de la psicologia, que el dilema \u00e9s sovint paralitzant, sobretot quan les dues opcions que cont\u00e9 comporten ren\u00fancies o contradiccions insuportables. \u00c9s la neurosi. Hi ha, per\u00f2, un remei infal\u00b7lible, afirma Pia: transformar el dilema en problema, en un problema destinat a ser resolt. El PSC, en efecte, no pot deixar-se atrapar pel dilema independentisme \/ antiindependentisme, sin\u00f3 que ha de persistir en el problema del pacte federal i plurinacional, molt dif\u00edcil de resoldre, per\u00f2 capa\u00e7 de mobilitzar les energies positives del nostre poble.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.elpuntavui.cat\/noticia\/article\/7-vista\/8-articles\/652844.html\" target=\"_blank\">El Punt Avui<\/p>\n<p><\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La relaci\u00f3 amb l&#8217;Estat es va anar revelant lesiva per a Catalunya. Van ser les insostenibles pol\u00edtiques radials o de \u201ckm zero\u201d, el d\u00e8ficit fiscal de Catalunya sobretot durant l&#8217;euf\u00f2ria del ma\u00f3, la \u201clegislaci\u00f3 de bases\u201d estatal que havia anat ratant el marc competencial catal\u00e0, la negativa estatal a desenvolupar el concepte de \u201cnacionalitat\u201d que &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[106,70],"class_list":["post-8848","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-federalisme","tag-jordi-font"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8848","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8848"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8848\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8852,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8848\/revisions\/8852"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8848"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8848"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8848"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}