{"id":8845,"date":"2013-06-08T14:38:21","date_gmt":"2013-06-08T12:38:21","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=8845"},"modified":"2013-06-08T15:46:13","modified_gmt":"2013-06-08T13:46:13","slug":"oriol-bartomeus-els-tres-sorpassos-del-periodico","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/oriol-bartomeus-els-tres-sorpassos-del-periodico\/","title":{"rendered":"Oriol Bartomeus: Els tres \u201csorpassos\u201d d\u2019El Peri\u00f3dico"},"content":{"rendered":"<div><a href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?attachment_id=8846\" rel=\"attachment wp-att-8846\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-8846\" alt=\"enquesta\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/06\/enquesta-300x120.jpg\" width=\"300\" height=\"120\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/06\/enquesta-300x120.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/06\/enquesta.jpg 646w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>El bar\u00f2metre de primavera de Gesop per a El Peri\u00f3dico portar\u00e0 cua, per\u00f2 el cert \u00e9s que no hauria de sorprendre gaire.\u00a0\u00c9s un escenari anunciat, coherent amb les tend\u00e8ncies de tots els sondeigs d\u2019abans i despr\u00e9s del 25N. De fet, segueix les pautes de totes les eleccions celebrades arreu d\u2019Europa els \u00faltims tres anys.<\/div>\n<div><\/div>\n<div>Els partits tradicionalment \u201cgrans\u201d del sistema pateixen, mentre que els tradicionalment \u201cpetits\u201d avancen. Hi ha un transvasament clar de suport entre els uns i els altres. Els tres \u201cgrans\u201d (CiU, PSC i PP) no fidelitzen ni la meitat dels vots obtinguts fa nom\u00e9s sis mesos! La resta els fugen de les mans, i no precisament cap a la indecisi\u00f3, sin\u00f3 cap als \u201cpetits\u201d.<\/div>\n<div><\/div>\n<div>El sondeig mostra\u00a0tres \u201csorpassos\u201d en paral\u00b7lel. El m\u00e9s cridaner, el d\u2019ERC sobre CiU. Per\u00f2 tamb\u00e9 es d\u00f3na un fenomen similar entre PSC i ICV i entre PP i Ciutadans. En tots tres casos la mateixa idea: el \u201cpetit\u201d es menja l\u2019avantatge del \u201cgran\u201d. No pot ser casual. I no ho \u00e9s.<\/div>\n<div><\/div>\n<div>Hi ha raons que expliquen aquest escenari, totes elles entrella\u00e7ades i coincidents.<\/div>\n<div><\/div>\n<div>Els votants exigeixen respostes<\/div>\n<div><\/div>\n<div>L\u2019escenari actual \u00e9s fruit de\u00a0tres crisis superposades: la crisi econ\u00f2mica, la crisi \u201cnacional\u201d i la crisi de la pol\u00edtica. Totes tres es troben actualment en un cul de sac, i totes afecten les forces tradicionals (les que han tingut o tenen responsabilitats de govern), si b\u00e9 en proporcions diferents.<\/div>\n<div><\/div>\n<div>Simplificant, sembla evident que l\u2019afebliment del PSC front a ICV respon a la\u00a0incapacitat dels socialistes per articular una resposta alternativa a la crisi econ\u00f2mica. Una part del suport tradicional al PSC reclama una sortida diferent a la crisi actual, vist el que ha passat en els llargu\u00edssims cinc anys de recessi\u00f3, i sospita que els socialistes, en el cas de governar, no actuarien de forma molt diferent a com ho est\u00e0 fent el PP, de manera que opten per propostes trencadores, en aquest cas, les que d\u00f3na ICV.<\/div>\n<div><\/div>\n<div>La\u00a0par\u00e0lisi del debat al voltant de la consulta pel dret a decidir\u00a0\u00e9s el que passaria factura a CiU. Mas va guanyar les eleccions amb una promesa clara (i irrealitzable?), sis mesos despr\u00e9s una part del seu electorat s\u2019ha cansat d\u2019esperar i sembla optar pels \u201caut\u00e8ntics\u201d, els que s\u00ed serien capa\u00e7os (als seus ulls) de fer la consulta en un per\u00edode breu de temps, ERC.<\/div>\n<div><\/div>\n<div>Pel que fa al transvasament de suport del PP a Ciutadans tindria a veure amb el paper gald\u00f3s dels populars amb els temes de corrupci\u00f3 (B\u00e1rcenas, sobretot), i amb la impaci\u00e8ncia de part del seu electorat per l\u2019allargament de la crisi econ\u00f2mica, que Rajoy va dir poder solucionar simplement apartant el PSOE del govern. Un any i mig m\u00e9s tard la recuperaci\u00f3 (tot i els brots verds que veu algun ministre) \u00e9s lluny d\u2019arribar.<\/div>\n<div><\/div>\n<div>Aix\u00f2 ja no s\u00f3n els noranta<\/div>\n<div><\/div>\n<div>Davant de les tres crisis, els partits tradicionals han respost com a tals, maniobrant a l\u2019espera que escap\u00e9s el x\u00e0fec. Davant la corrupci\u00f3, pilota endavant i judialitzaci\u00f3 dels casos. Davant el cul de sac en qu\u00e8 es troba la dita \u201ctransici\u00f3 nacional\u201d declaracions, cimeres, consells assessors i tal dia far\u00e0 un any. Front a la crisi, esperar que passi el pitjor i treure suc dels repunts puntuals del PIB i de la contractaci\u00f3.<\/div>\n<div><\/div>\n<div>El problema d\u2019aquesta mena de pol\u00edtica (si \u00e9s que se\u2019n pot dir pol\u00edtica) \u00e9s que es troba amb un electorat que ja no aguanta, que reclama sortides clares i, sobretot, urgents. La societat d\u2019avui \u00e9s una societat impacient, que ho t\u00e9 tot al segon i que vol respostes. Per dir-ho d\u2019una manera:el centre s\u2019ha endurit. El gruix de l\u2019electorat catal\u00e0 (aquells que se situen al centresquerra tan catal\u00e0 com espanyol) sembla que ha deixat de confiar en les sortides tradicionals, s\u2019ha afartat dels jocs de mans dels pol\u00edtics \u201cde sempre\u201d i vol respostes, i les vol ja. I els partits tradicionals, educats en la l\u00f2gica del \u201ctrilero\u201d, no les donen.\u00a0<i>Ergo<\/i>, els electors van a les opcions que no mostren ambig\u00fcitat.<\/div>\n<div><\/div>\n<div>Societat impacient\/pol\u00edtica impotent<\/div>\n<div><\/div>\n<div>El problema dels partits \u201cgrans\u201d \u00e9s que s\u2019han vist arrossegats per una in\u00e8rcia antiga en un escenari totalment nou. Ells s\u00f3n els culpables de la seva pr\u00f2pia desgr\u00e0cia. Fixem-nos-hi. Rajoy va prometre el que no podia complir, que ell acabaria amb la crisi nom\u00e9s guanyant les eleccions. Mas va fer tres quarts del mateix quan va deixar entendre que si era escollit president el cam\u00ed cap a la consulta seria r\u00e0pid i sense entrebancs. Tant l\u2019un com l\u2019altre van pecar d\u2019agosarats&#8230; O no, tant l\u2019un com l\u2019altre sabien que no podien complir les promeses, les altes expectatives desfermades, per\u00f2 no tenien altre remei si volien guanyar les eleccions. I aqu\u00ed \u00e9s on rau la mare dels ous.\u00a0Fa massa temps que els partits \u201cgrans\u201d tenen com a \u00fanic objectiu guanyar les eleccions, al preu que sigui, fent el que sigui, prometent el que calgui. Aquesta t\u00e0ctica els est\u00e0 esclatant a les mans ara. La idea que els electors sempre et perdonen, que la seva capacitat de comprensi\u00f3 \u00e9s infinita, que en tenen prou amb unes declaracions tranquil\u00b7litzadores i quatre xifres, ha volat pels aires. Est\u00e0 volant pels aires davant dels ulls dels dirigents dels partits \u201cgrans\u201d. La crisi, o m\u00e9s aviat el capteniment dels partits tradicionals davant la crisi, ha provocat un trencament profund entre uns partits que guanyen les eleccions per\u00f2 s\u00f3n incapa\u00e7os de fer all\u00f2 que han prom\u00e8s en campanya electoral (i aqu\u00ed hi juga tamb\u00e9 el PSOE), i uns ciutadans que se senten abandonats per aquells que suposament defensen els seus interessos.<\/div>\n<div><\/div>\n<div>El que ens diu aquest sondeig (i ens ho diuen tots els sondeigs des de fa temps) \u00e9s que la paci\u00e8ncia de l\u2019elector mig envers els partits tradicionals s\u2019ha esgotat. No \u00e9s el radical, l\u2019extremista, l\u2019outsider, el que opta per partits nous. \u00c9s la classe mitja, \u00e9s la gent \u201cnormal\u201d, farta que se\u2019l tracti amb menyspreu i desdeny des de la pol\u00edtica \u201coficial\u201d i els seus agents.<\/div>\n<div><\/div>\n<div>La reacci\u00f3?<\/div>\n<div><\/div>\n<div>Ser\u00e0 capa\u00e7 d\u2019entendre aquesta pol\u00edtica \u201coficial\u201d el que diu aquest sondeig? Tant de bo. Tanmateix el nivell d\u2019esclerosi i autisme a qu\u00e8 ha arribat la \u201ccasta\u201d li far\u00e0 molt dif\u00edcil entendre el que li est\u00e0 dient l\u2019electorat. Aventuro els arguments que utilitzaran per desacreditar les dades. Primer, atacar el sondeig, la metodologia, o rebaixar-ne la significaci\u00f3 (\u201cja se sap\u201d, \u201cnom\u00e9s s\u00f3n enquestes\u201d, \u201ca l\u2019hora de la veritat, la gent vota qui toca\u201d&#8230;). Segon, avisaran de la deriva \u201cradical\u201d que ens pot portar al desastre. I en tercer lloc, apel\u00b7laran a la ingovernabilitat del pa\u00eds per culpa d\u2019un parlament atomitzat i sense majoria clara (\u00e9s a dir, sense un clar avantatge d\u2019un dels partits \u201cde sempre\u201d). Si aquesta \u00e9s la reacci\u00f3 dels partits \u201cgrans\u201d hauran perdut una nova oportunitat, i no en van sobrats.<\/div>\n<div><\/div>\n<div>Una nova oportunitat d\u2019escoltar i entendre, una nova oportunitat d\u2019acostar-se altre cop als ciutadans, de ser-los \u00fatils a ells i no a l\u2019embull d\u2019interessos que conforma l\u2019\u201destablishment\u201d. Hauran perdut una nova oportunitat de fer pol\u00edtica.<\/div>\n<div><\/div>\n<div><a href=\"http:\/\/oriolbartomeus.blogspot.com.es\/2013\/06\/els-tres-sorpassos-del-periodico.html\" target=\"_blank\">La ciutat llunyana<\/a>, bloc d&#8217;Oriol Bartomeus<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El bar\u00f2metre de primavera de Gesop per a El Peri\u00f3dico portar\u00e0 cua, per\u00f2 el cert \u00e9s que no hauria de sorprendre gaire.\u00a0\u00c9s un escenari anunciat, coherent amb les tend\u00e8ncies de tots els sondeigs d\u2019abans i despr\u00e9s del 25N. De fet, segueix les pautes de totes les eleccions celebrades arreu d\u2019Europa els \u00faltims tres anys. Els &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-8845","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8845","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8845"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8845\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8849,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8845\/revisions\/8849"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8845"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8845"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8845"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}