{"id":8820,"date":"2013-06-07T10:47:54","date_gmt":"2013-06-07T08:47:54","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=8820"},"modified":"2013-06-07T10:47:54","modified_gmt":"2013-06-07T08:47:54","slug":"jordi-gracia-al-laboratori","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-gracia-al-laboratori\/","title":{"rendered":"Jordi Gracia: Al laboratori"},"content":{"rendered":"

\"laboratori\"<\/a>La vida pol\u00edtica t\u00e9 alguna cosa de laboratori qu\u00edmic, te\u00f2ricament inofensiu.\u00a0Una declaraci\u00f3 freda combinada amb la temperatura alta d’una altra, al costat de l’antecedent d’un \u00e0cid reactiu i el precedent d’un material inflamable actuen com a agents de realitats de vegades capritxoses.\u00a0Fins i tot la defensa del mal menor, que \u00e9s l’art de la pol\u00edtica, es converteix en alguns casos en mal major imprevist perqu\u00e8 algun agent s’ha comportat fora de c\u00e0lcul.<\/p>\n

Fa una mica menys d’un any, la circulaci\u00f3 p\u00fablica de la paraula federalisme era tan minsa i residual que tots van creure que seguiria sent el cad\u00e0ver conceptual de la pol\u00edtica espanyola.\u00a0Potser ho \u00e9s encara, per\u00f2 sembla lluny i al pur riure hilarant que despertava la paraula entre els informats amb certesa sobre el futur.\u00a0El que l’analista profeta no sol endevinar s\u00f3n els moviments de la pol\u00edtica quan es creu laboratori bunqueritzat o massa segur dels seus resultats.\u00a0I pot ser aquest el cas precisament de la mobilitzaci\u00f3 improvisada i impetuosa que va liderar Artur Mas<\/strong> des de setembre de 2012, amb una legislatura que no va arribar ni a demediada.<\/p>\n

Entre els efectes de la ventada n’hi ha algun veritablement estrany.\u00a0Que el sobiranisme com a fetitxe social de l’independentisme anava a copar massivament la m\u00fasica dels mitjans p\u00fablics i la majoria dels privats podia assumir-se com a natural sota un poder nacionalista dominant en un pa\u00eds petit, amb una elit politicosocial molt endog\u00e0mica, amb escass\u00edssims angles d’independ\u00e8ncia cr\u00edtica i porositat reflexiva.\u00a0Aix\u00ed que per aquest costat no hi ha novetat.\u00a0O potser tamb\u00e9 n’hi ha.\u00a0Perqu\u00e8 nom\u00e9s com malson hagu\u00e9ssim pogut imaginar que en diversos actes p\u00fablics el president Mas rebaix\u00e9s la seva al\u00e7ada intel\u00b7lectual i \u00e8tica a la p\u00e8rdua demag\u00f2gica i al messianisme manipulador.\u00a0Quan a la seu de RBA escoltem a Mas<\/strong> fa poc les seves subtils analogies entre l’Espanya de 1947 i la Catalunya actual, a compte de Rovira i Virgili, el rubor que ens va assaltar a molts va poder ser semblant al que posava vermella la cara d’Unamuno davant les dones maques: se li pujava el gall dindi, com diu l’expressi\u00f3 castissa.<\/p>\n

Un efecte immediat d’aquella fingida unanimitat va ser la necessitat de molts d’expressar la seva discrep\u00e0ncia o, si m\u00e9s no, l’alarma davant la temible ficci\u00f3 d’un pa\u00eds mobilitzat al voltant d’un sol ideal de futur.\u00a0Els analistes, polit\u00f2legs i soci\u00f2legs ho havien de saber ja, per\u00f2 ara les enquestes i els estudis els coneixem tots i ja no \u00e9s clandest\u00ed ni subversiu recon\u00e8ixer sense m\u00e9s que el past\u00eds de les opcions entre autonomistes, federalistes i independentistes es reparteix a tres bandes molt equilibrades, amb variacions entre elles menors i poc rellevants.<\/p>\n

Per\u00f2 la seq\u00fcela m\u00e9s secretament estimulant em sembla del tot imprevista.\u00a0L’esquerra est\u00e0 trobant en aquesta ficci\u00f3 d’unanimitat el combustible per restituir l’ordre dels seus propis criteris ideol\u00f2gics. Emergeix de nou en els seus discursos i en el seu horitz\u00f3 l’eix social i pol\u00edtic enfront dels abusos sentimentals i medi\u00e0tics de l’eix nacional, en qu\u00e8 ella mateixa va inc\u00f3rrer en ple tobogan emocional des de setembre de l’any passat.\u00a0Potser nom\u00e9s una fantasia nocturna, per\u00f2 els indicis i els gestos dins de l’esquerra semblen insinuar una nova presa de consci\u00e8ncia sobre l’espai p\u00fablic que l’esquerra pot recuperar com a ideal, il\u00b7lusi\u00f3 i programa.<\/p>\n

No estic segur que una monja medi\u00e0tica i un predicador laic siguin els millors portaveus, per\u00f2 s\u00ed que tinc la seguretat que la m\u00fasica de l’esquerra comen\u00e7a a sonar amb un altre ritme i amb una agenda m\u00e9s o menys visible.\u00a0I en aquest horitz\u00f3 el sobiranisme independentista podria arribar a posar-se vermell davant la consist\u00e8ncia, for\u00e7a i necessitat dels ideals d’una esquerra civil, social i racionalista.\u00a0Podr\u00edem comen\u00e7ar per l’obvi, que \u00e9s sempre un principi \u00fatil: segueixen sent coses diferents les dretes i les esquerres, i segueixen sent demostrables de forma f\u00e0ctica les difer\u00e8ncies de conducta, pr\u00e0ctica, interessos i fins de la dreta i de l’esquerra.\u00a0A vegades el laboratori de la pol\u00edtica ho posa tan f\u00e0cil com passa ara en el laboratori m\u00e9s gran de Catalunya: l’Ajuntament de Barcelona.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La vida pol\u00edtica t\u00e9 alguna cosa de laboratori qu\u00edmic, te\u00f2ricament inofensiu.\u00a0Una declaraci\u00f3 freda combinada amb la temperatura alta d’una altra, al costat de l’antecedent d’un \u00e0cid reactiu i el precedent d’un material inflamable actuen com a agents de realitats de vegades capritxoses.\u00a0Fins i tot la defensa del mal menor, que \u00e9s l’art de la pol\u00edtica, …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[44],"class_list":["post-8820","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general","tag-artur-mas"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8820","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8820"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8820\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8822,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8820\/revisions\/8822"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8820"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8820"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8820"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}