{"id":8812,"date":"2013-06-05T08:48:24","date_gmt":"2013-06-05T06:48:24","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=8812"},"modified":"2013-06-05T09:55:55","modified_gmt":"2013-06-05T07:55:55","slug":"entrevista-a-clara-puigventos-directora-gerent-dencis-les-cooperatives-ens-hem-de-creure-que-som-una-alternativa-al-model-economic-actual","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/entrevista-a-clara-puigventos-directora-gerent-dencis-les-cooperatives-ens-hem-de-creure-que-som-una-alternativa-al-model-economic-actual\/","title":{"rendered":"Entrevista a Clara Puigvent\u00f3s, directora gerent d’Enc\u00eds: \u201cLes cooperatives ens hem de creure que som una alternativa al model econ\u00f2mic actual\u201d"},"content":{"rendered":"

\"Clara-Puigventos\"<\/a>Clara Puigvent\u00f3s, directora gerent d’Enc\u00eds, una cooperativa mixta de consum i de treball, relata com es va gestar i dur a terme un projecte d’emprenedoria social que ara compta amb 34 treballadors i prop de 500 persones vinculades, i que es dedica a l’educaci\u00f3 i el lleure. Aquesta \u00e9s la primera d’una s\u00e8rie d’entrevistes amb algunes de les principals cooperatives catalanes.<\/p>\n

Quin \u00e9s l\u2019origen de la vostra cooperativa? \u00c9s la uni\u00f3 de dues entitats, oi?<\/strong><\/p>\n

Ens definim com una cooperativa de treball i de consum i d\u2019atenci\u00f3 a les persones. Som l’\u00fanica d’aquestes caracter\u00edstiques. Perqu\u00e8 en general en el nostre sector les cooperatives s\u00f3n nom\u00e9s de treball associat i la ra\u00f3 t\u00e9 a veure amb els nostres inicis. Tenim dues seus, una a Manresa i l\u2019altra a Barcelona.<\/p>\n

Ens en pot fer cinc c\u00e8ntims?<\/strong><\/p>\n

Enc\u00eds \u00e9s fruit de la uni\u00f3 de dues cooperatives. Tenim, doncs, arrels diverses. Una de les potes \u00e9s 6tell, una cooperativa de treball associat. Aix\u00f2 vol dir que els socis s\u00f3n els seus treballadors. Neix de la voluntat d\u2019uns professionals joves que volen treballar per un canvi social, sobretot des de la vessant educativa. Opten per constituir-se en cooperativa perqu\u00e8 no troben en aquell moment, en el seu sector, un projecte empresarial que s\u2019adigui al que els agrada. I tampoc no volen treballar per a un altre, especialment perqu\u00e8 la seva feina, que consisteix a treballar amb persones -en el camp de l\u2019educaci\u00f3-, \u00e9s molt sensible.<\/p>\n

Per\u00f2 s\u2019ho plantegen des del punt de vista empresarial, oi?<\/strong><\/p>\n

Som un projecte empresarial i necessitem generar diners que facin l\u2019activitat possible. Per\u00f2 no volem viure en una contradicci\u00f3 en la qual els diners acabin sent la finalitat i no el mitj\u00e0. Aquesta seria, doncs, la idea d\u2019una de les cooperatives que definim com a projecte d\u2019autoocupaci\u00f3 i empreneduria social.<\/p>\n

Quan va comen\u00e7ar la iniciativa?<\/strong><\/p>\n

L\u2019any 2000.<\/p>\n

Perdona, anaves a comentar la segona pota del projecte.<\/strong><\/p>\n

L\u2019altra cooperativa s\u00f2cia de la fusi\u00f3 es Entorn, cosa que explica la pota del consum. Per parlar dels inicis ens hem de remuntar a la creaci\u00f3 del Moviment Laic i Progressista, que entre els seus components inicials va comptar amb les fundacions Ferrer i Gu\u00e0rdia i Esplai (Esplais catalans). Aquestes dues entitats coincideixen en qu\u00e8 les seves actuacions afecten el moviment associatiu, de joves i nens amb activitats de lleure. Quan les dues entitats s\u2019associen comencen a rebre enc\u00e0rrecs de tipus professional. Per tant, decideixen que dividiran l\u2019activitat per no generar confusi\u00f3 entre el que \u00e9s un moviment de base associativa, en el qual tot ha de ser voluntari, i la generaci\u00f3 d\u2019un projecte empresarial. Aix\u00f2 els duu a crear Entorn, que neix com a cooperativa.<\/p>\n

Aquest proc\u00e9s que m\u2019explica, quan es va produir?<\/strong><\/p>\n

De mem\u00f2ria no t\u2019ho se dir, per\u00f2 aproximadament far\u00e0 uns 20 anys<\/p>\n

I la uni\u00f3?<\/strong><\/p>\n

Ara fa dos anys vam crear Enc\u00eds, fruit de la fusi\u00f3 de 6tell i Entorn. Ho vam fer perqu\u00e8 hav\u00edem tingut relacions pr\u00e8vies: hav\u00edem creat una cooperativa de segon grau per a treballar a les Balears. Hav\u00edem col\u00b7laborat i fruit d\u2019aix\u00f2 vam veure que compart\u00edem neguits sobre la situaci\u00f3 del mercat del nostre sector. I tamb\u00e9 compart\u00edem objectius empresarials de creixement i v\u00e8iem que sols, cadasc\u00fa de nosaltres, no els pod\u00edem assolir. Necessit\u00e0vem, doncs, guanyar musculatura financera. Queda clar que el repte de la fusi\u00f3 no \u00e9s nom\u00e9s per capejar la crisi econ\u00f2mica si no, sobretot, emprendre un nou projecte empresarial.<\/p>\n

Aix\u00ed 6tell estava especialitzada en atenci\u00f3 a les persones i Entorn en serveis a col\u00b7lectius?<\/strong><\/p>\n

B\u00e9, aix\u00f2 era inicialment. Al principi 6tell estava especialitzada en escoles bressol i Entorn era m\u00e9s reconeguda com a lleure, tot i que en el moment de la fusi\u00f3 de lleure hi aporta poca cosa i el que fa \u00e9s multiplicitat de serveis de tot tipus; dinamitzaci\u00f3 comunit\u00e0ria, gent gran, joves, tot tipus de projectes.<\/p>\n

Us fusioneu i el resultat \u00e9s una entitat amb 500 persones vinculades laboralment, 34 treballadors associats i projectes fins i tot fora d\u2019Espanya.<\/strong><\/p>\n

Si, una nova l\u00ednia \u00e9s la internacionalitzaci\u00f3. Ens hem plantejat aquest cam\u00ed per cr\u00e9ixer. Per aix\u00f2 treballem en dues vessants. Una s\u00f3n les licitacions a nivell europeu i l\u2019altra \u00e9s la construcci\u00f3 d\u2019algun projecte sobre el que treballem i que s\u2019ubicaria a Sudam\u00e8rica.<\/p>\n

Us vau fusionar al 2011 en plena crisi. Es diu que les cooperatives aguanten millor aquestes situacions adverses, potser perqu\u00e8 tenen m\u00e9s capacitat de sacrifici<\/strong><\/p>\n

I autoregulaci\u00f3….<\/p>\n

Ho preguntava perqu\u00e8 molts dels vostres clients s\u00f3n administracions..<\/strong><\/p>\n

Gaireb\u00e9 tots. Aquest \u00e9s un dels aspectes que volem canviar. Volem ampliar el nostre mercat cap al client privat, a entitats. Per\u00f2, si, de moment\u00a0 el nostre client \u00e9s actualment client l\u2019administraci\u00f3 p\u00fablica. No obstant aquest ha estat un dels factors que ens ha afavorit. Un \u00e9s la diversificaci\u00f3 de la tipologia de clients, perqu\u00e8 b\u00e0sicament s\u00f3n administracions locals, cosa que fa que la realitat de cadascun d\u2019aquests clients ha estat diferent i en cada cas hem pogut fer solucions a mida per garantir la viabilitat dels projectes. Com tenim m\u00faltiples serveis tenim tamb\u00e9 fonts de finan\u00e7ament diferents: centres de dia per a gent gran amb part de finan\u00e7ament de l\u2019ICAS; tenim escoles bressol d\u2019ajuntaments que tenen ajut d\u2019Ensenyament etc… Aix\u00f2 ens ha perm\u00e8s diversificar el risc.<\/p>\n

S\u00f3n tamb\u00e9 serveis que dif\u00edcilment tancaran. Aix\u00ed, igual com ens hem trobat amb empreses que han vist com es clausuraven programes perqu\u00e8 potser no eren sostenibles o prioritaris, nosaltres, que donem servei a escoles, centres de dia, o centres c\u00edvics, creiem, que en general, no poden tancar.<\/p>\n

Per\u00f2 la crisi tamb\u00e9 afecta a aquests serveis<\/strong><\/p>\n

Si, clar, han vist reduir molt els seus pressupostos. De mitjana aquesta rebaixa ha estat entre un 30% i un 40%. Aix\u00f2 ha suposat una retallada de salaris, que no de llocs de treball. Hem operat amb el propi equip i hem aconseguit que aquest equip decid\u00eds com fer front a aquesta rebaixa. S\u00ed que hem patit, per\u00f2 des d\u2019un punt de vista de corresponsabilitat i d\u2019entendre la situaci\u00f3 i el projecte. Aix\u00f2 garanteix que les persones no estan en situaci\u00f3 d\u2019incomprensi\u00f3. No es troben cremades, no ho estan cap a l\u2019empresa ni cap al servei que presten.<\/p>\n

Quan Enc\u00eds va n\u00e9ixer el seu objectiu era doblar facturaci\u00f3 i personal en dos anys. La crisi aix\u00f2 ho ha canviat, oi?<\/strong><\/p>\n

Exacte, no est\u00e0 en q\u00fcesti\u00f3 l\u2019objectiu, el que canvia \u00e9s poder-ho assolir en els terminis que ens vam proposar en aquell moment. Mantenim la idea de cr\u00e9ixer, perqu\u00e8 volem tirar endavant projectes que expliquen el perqu\u00e8 d\u2019Enc\u00eds. Pensem que com m\u00e9s grans siguem m\u00e9s efecte tindrem en la societat. No oblidem que treballem per la transformaci\u00f3 social, per donar oportunitats a les persones perqu\u00e8 tinguin acc\u00e9s en igualtat de condicions a educaci\u00f3, cultura, salut\u00a0 etc\u00e8tera. Aix\u00f2, ho hem de tirar endavant amb el m\u00e0xim de gent possible, cosa que explica la nostra estrat\u00e8gia de creixement.<\/p>\n

L\u2019objectiu, doncs,\u00a0 far\u00e0 necess\u00e0ria una reinvenci\u00f3 tant dels nostres productes tradicionals com d\u2019obertura a nous mercats, com comentava abans, ja que estem plantejant la nostra internacionalitzaci\u00f3.<\/p>\n

Una de les dues cooperatives que formen Enc\u00eds es defineix com de consum. Concretament com opera?<\/strong><\/p>\n

L\u2019apartat de consum afecta sobretot a les entitats de base associativa. B\u00e0sicament s\u00f3n esplais, centres d\u2019escoltisme, casals de joves, ateneus, etc\u00e8tera els socis consumidors d\u2019aquesta branca d\u2019Enc\u00eds. Quina activitat hem fet i quin \u00e9s el nostre pla de futur? Fins ara el que hem fet \u00e9s el que anomenem l\u2019ag\u00e8ncia, una mena de central de reserves\u00a0 per a diferents activitats o materials que necessiten els centres d\u2019esplai per funcionar: lloguers de cases de col\u00f2nies, autocars, maletes pedag\u00f2giques o una m\u00e0quina per fer xapes. Comprar en grup possibilitava aconseguir un millor preu.<\/p>\n

Amb la fusi\u00f3 tamb\u00e9 es palesa el desig que creixi la vessant de consum. L\u2019entitat ha anat millorant en l\u2019apartat de treball, cosa que ha suposat que generi m\u00e9s llocs de treball, per\u00f2 segurament no tant en la branca de consum. Aqu\u00ed tamb\u00e9 ens plantegem el repte de creixement, que passa per establir que els nostres objectius no siguin nom\u00e9s els esplais si no les fam\u00edlies. Volem que les persones que es vinculin a Enc\u00eds hi trobin una coher\u00e8ncia vital. En aquest sentit estem en un moment incipient, per\u00f2 pensem fins i tot a crear productes propis es s\u2019emmarquin en aquesta idea. Aquests poden ser des d\u2019assegurances \u00e8tiques, fetes per cooperatives, amb bancs de banca \u00e8tica. Tot plegat amb la intenci\u00f3 de generar una xarxa de serveis,<\/p>\n

La vostra facturaci\u00f3 vista a dist\u00e0ncia mareja, uns 10 milions d\u2019euros. Tanmateix, heu notat dificultats de finan\u00e7ament?<\/strong><\/p>\n

De moment no notem problemes de finan\u00e7ament, ho dic amb la boca petita, per\u00f2 \u00e9s el que ens hem trobat fins ara. El fet \u00e9s que en tenir els clients molt diversificats mantenim un bon control de tresoreria.\u00a0 Tamb\u00e9 tenim fons propis que hem acumulat: com som cooperativa sense \u00e0nim de lucre una part significativa dels excedents s\u2019han destinat a fons propis.<\/p>\n

De moment el vostre recurs al cr\u00e8dit es fa amb la banca cl\u00e0ssica?<\/strong><\/p>\n

Hem tingut algun contacte, per exemple, amb Triodos Bank, per\u00f2 de moment quan pactem acords la relaci\u00f3 amb la banca la marquen molt els clients. Aix\u00ed, si l\u2019Ajuntament de Manresa negocia un\u00a0factoring<\/em>\u00a0amb Banc Sabadell i per tant, et veus obligat a treballar amb aquesta entitat. Com es veu, moltes vegades no som nosaltres qui podem escollir l\u2019entitat financera.<\/p>\n

De cara al futur, a m\u00e9s de diversificar productes i mercats, per on plantegeu anar?<\/strong><\/p>\n

Pensem a potenciar la recerca i la innovaci\u00f3 (R+I) que ens serveix per respondre a la pregunta: qu\u00e8 podem fer de manera diferent? No cal oblidar que els nostres competidors s\u00f3n grans empreses mercantils. No grans, enormes. Deies que una facturaci\u00f3 de deu milions \u00e9s molt, per\u00f2 \u00e9s que competim amb firmes com Clece, que factura mil milions. El que aquesta empresa pot oferir a un ajuntament des del punt de vista econ\u00f2mic \u00e9s astron\u00f2micament superior al que nosaltres podem fer. Aixo ens mostra que nosaltres som molt petitons. El nostre tret diferencial ha de ser la R+I: hem d\u2019innovar sempre. Tamb\u00e9 hem de ser molt m\u00e9s flexibles i r\u00e0pids, cosa que ens ha de permetre reaccionar amb celeritat als canvis de les administracions i estar atents a qualsevol canvi de tend\u00e8ncia que hi hagi en les prioritats de despesa p\u00fablica. Aquesta capacitat potser no la tenen els nostres competidors i aquesta agilitat ens la d\u00f3na el ser cooperativa. Tenim una vinculaci\u00f3 amb els professionals que dif\u00edcilment pot tenir una empresa convencional.<\/p>\n

Internament, per exemple amb el ventall de salaris, marqueu tamb\u00e9 la diferencia respecte a les empreses mercantils?<\/strong><\/p>\n

Ens hem donat unes regles de gesti\u00f3 que van en sintonia amb el model creat. Segurament no acabem de fer tot el que voldr\u00edem. Hi ha estrat\u00e8gies respecte a la comunicaci\u00f3 interna i participaci\u00f3 de socis i treballadors que s\u2019haurien de millorar. En les retribucions tenim aprovada una pol\u00edtica d\u20191 a 4, \u00e9s a dir, que el que cobra m\u00e9s percep quatre vegades el que cobra el salari m\u00e9s baix. Aix\u00f2 vol dir que si per la crisi l\u2019hora que cobra un monitor de lleure baixa, tamb\u00e9 baixa en la mateixa proporci\u00f3 el meu salari de directora gerent.<\/p>\n

Com s\u2019organitza en quan a democr\u00e0cia interna una cooperativa amb 500 treballadors i 34 socis-treballadors?<\/strong><\/p>\n

Tenim dos consells: el de treball i el de consum, que s\u00f3n les branques com ens organitzem. Hi ha despr\u00e9s el consell rector a qui l\u2019assemblea de socis delega el funcionament del dia a dia. En els consells de treball i de consum hi ha comissions tem\u00e0tiques on els socis poden participar. Ens agradaria que els mecanismes per copsar l\u2019opini\u00f3 fossin molt m\u00e9s \u00e0gils i de vegades hi ha coses que finalment s\u2019han de decidir des de dalt.<\/p>\n

Jo diria que com a cooperatives hem fet un cam\u00ed per\u00f2 tenim un repte pendent. Ens hem vist durant molt temps com a empreses diferents. Com la persona ha estat el motor del projecte. Aix\u00f2 ens ha fet que siguem massa personalistes i tal vegada hem visualitzat poc l\u2019idea o el projecte empresarial. Aix\u00f2 ha fet que moltes cooperatives hagin patit molt la crisi o s\u2019hagin quedat pel cam\u00ed per no haver sabut superar el personalisme i intercooperar.<\/p>\n

Sempre dic que les empreses mercantils quan posen els comptes sobre la taula s\u2019entenen r\u00e0pidament. Nosaltres, les cooperatives,\u00a0 a m\u00e9s d’entendre’ns econ\u00f2micament posem sobre la taula les nostres cultures, les nostres identitats, etc. Per\u00f2, les que ens acabem associant ho fem molt m\u00e9s profundament.<\/p>\n

Si diem que un altre m\u00f3n \u00e9s possible, tamb\u00e9 ho ha de ser un altre model de relacions econ\u00f2miques i laborals i jo entenc que aquest altre model \u00e9s el de la cooperativa. Per aix\u00f2 haur\u00edem de fer que aquest altre model fos hegem\u00f2nic a la societat. Haur\u00edem de tenir, doncs, com m\u00e9s cooperatives millor superant les situacions de detall que no ens permeten fer el salt endavant.<\/p>\n

Abans les cooperatives eren o projectes ideol\u00f2gics o d\u2019autodefensa davant la crisi. Aix\u00f2 ha de canviar?<\/strong><\/p>\n

Jo crec que si, que ens hem de creure que no nom\u00e9s s\u2019ha de crear un projecte d’auto-ocupaci\u00f3 si no que s\u2019ha de tendir a posar en marxa un projecte que generi canvis socials\u00a0 i maneres diferents d\u2019entendre les relacions econ\u00f2miques. Abans l\u2019actitud era reactiva i ara les cooperatives hem de passar a ser proactives i creure\u2019ns que som una alternativa al model econ\u00f2mic actual.<\/p>\n

Entrevista de Tomeu Ferrer per a eldiario.es<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Clara Puigvent\u00f3s, directora gerent d’Enc\u00eds, una cooperativa mixta de consum i de treball, relata com es va gestar i dur a terme un projecte d’emprenedoria social que ara compta amb 34 treballadors i prop de 500 persones vinculades, i que es dedica a l’educaci\u00f3 i el lleure. Aquesta \u00e9s la primera d’una s\u00e8rie d’entrevistes amb …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[127,1],"tags":[],"class_list":["post-8812","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-entrevistes","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8812","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8812"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8812\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8814,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8812\/revisions\/8814"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8812"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8812"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8812"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}