{"id":8808,"date":"2013-06-05T09:47:02","date_gmt":"2013-06-05T07:47:02","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=8808"},"modified":"2013-06-05T09:47:27","modified_gmt":"2013-06-05T07:47:27","slug":"entrevista-a-antoni-comin-hi-ha-alternativa-al-capitalisme-un-socialisme-de-mercat-es-possible","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/entrevista-a-antoni-comin-hi-ha-alternativa-al-capitalisme-un-socialisme-de-mercat-es-possible\/","title":{"rendered":"Entrevista a Antoni Com\u00edn: “Hi ha alternativa al capitalisme: un socialisme de mercat \u00e9s possible”"},"content":{"rendered":"

\"antoni_com\u00edn\"<\/a>Antoni Com\u00edn i Oliveres (Barcelona, \u200b\u200b1971) \u00e9s llicenciat en filosofia i ci\u00e8ncies pol\u00edtiques i professor de ci\u00e8ncies socials a ESADE.\u00a0Ha estat diputat al Parlament de Catalunya pel PSC.\u00a0Membre de la Fundaci\u00f3 Alfonso Com\u00edn i del Centre Cristianisme i Just\u00edcia.\u00a0El seu \u00faltim llibre es titula\u00a0Democr\u00e0cia Econ\u00f2mica.<\/i>\u00a0Cap a una alternativa al capitalisme.<\/i><\/p>\n

Utopia i transformaci\u00f3 social van de la m\u00e0?<\/strong><\/p>\n

L’esquerra, des que existeix, t\u00e9 el repte d’equilibrar la seva vocaci\u00f3 ut\u00f2pica amb la pr\u00e0ctica realista.\u00a0La utopia sense possibilitat de ser realitzada no \u00e9s transformadora.\u00a0I la pr\u00e0ctica que no t\u00e9 algun horitz\u00f3 ut\u00f2pic tampoc \u00e9s transformadora.\u00a0Aquest \u00e9s un repte dif\u00edcil i d’ell est\u00e0 morint l’esquerra.\u00a0B\u00e9 una esquerra que no encerta per ut\u00f2picament benintencionada, com una altra que passa per\u00a0miop-ment\u00a0pragm\u00e0tica. En el moment actual, la pregunta sobre si \u00e9s possible un sistema econ\u00f2mic diferent que posi el tema en els seus termes exactes perqu\u00e8, al comen\u00e7ament d’aquest segle XXI, l’esquerra viu atrapada entre les lli\u00e7ons que ens ha donat la hist\u00f2ria.<\/p>\n

Quines lli\u00e7ons ens ha donat la hist\u00f2ria moderna?<\/strong><\/p>\n

Una lli\u00e7\u00f3 clara -que al segle XIX van explicar Marx, els socialistes ut\u00f2pics i els anarquistes i ja al segle XX els personalistes- \u00e9s que el capitalisme \u00e9s incompatible amb els valors de la Il\u00b7lustraci\u00f3 en qu\u00e8 es concreta la just\u00edcia social al llarg de la modernitat.\u00a0Una societat justa \u00e9s una societat de persones lliures, iguals i fraternes.\u00a0El capitalisme \u00e9s un gran avortament de la modernitat perqu\u00e8 traeix i impossibilita aquests ideals i la crisi actual ens est\u00e0 demostrant una altra vegada que no \u00e9s possible un capitalisme amb just\u00edcia social. Per\u00f2 al segle XX vam aprendre una altra lli\u00e7\u00f3, que t\u00e9 com a data simb\u00f2lica 1989 -el moment de la caiguda del mur de Berl\u00edn- i \u00e9s el frac\u00e0s de l’estatalitzaci\u00f3 completa del sistema econ\u00f2mic, prescindint del mercat.\u00a0Aquesta no \u00e9s l’alternativa a un capitalisme injust, perqu\u00e8 una economia enterament planificada, centralitzada i sense mercat planteja problemes estructurals en economies desenvolupades i complexes: \u00e9s impossible t\u00e8cnicament coordinar de manera eficient als agents econ\u00f2mics des del poder pol\u00edtic.\u00a0Per\u00f2, a m\u00e9s, el col\u00b7lapse d’un sistema econ\u00f2mic sense mercat, com va ser el de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica i els “pa\u00efsos de l’Est”, no nom\u00e9s t\u00e9 a veure amb q\u00fcestions d’efici\u00e8ncia, sin\u00f3 tamb\u00e9 amb problemes de tipus pol\u00edtic i moral.\u00a0Ha quedat manifest que la concentraci\u00f3 de tot el poder econ\u00f2mic en unes \u00faniques mans, les d’Estat, acaba portant a la concentraci\u00f3 del poder pol\u00edtic, cultural i ideol\u00f2gic.\u00a0La estatalitzaci\u00f3 plena \u00e9s una porta oberta al totalitarisme.<\/p>\n

Per quines raons el capitalisme produeix estructuralment injust\u00edcia?<\/strong><\/p>\n

El sistema capitalista \u00e9s una m\u00e0quina que produeix, al mateix temps, riquesa i desigualtat, per la mala distribuci\u00f3 d’aquesta riquesa.\u00a0At\u00e8s que en el capitalisme la mala distribuci\u00f3 \u00e9s una condici\u00f3 de la producci\u00f3, aquest sistema produeix simult\u00e0niament riquesa i desigualtat, ho fa de manera inevitable.\u00a0Si tenim en compte les aportacions que ha fet la filosofia pol\u00edtica contempor\u00e0nia -tant el corrent liberal igualitarista com el corrent de perfil m\u00e9s socialista- podem saber quins s\u00f3n els principis m\u00ednims en qu\u00e8 es basa la idea de la just\u00edcia social en societats democr\u00e0tiques com les nostres.\u00a0Anant als m\u00ednims m\u00e9s m\u00ednims, hi ha d’entrada una idea b\u00e0sica, que \u00e9s la d’igualtat d’oportunitats; despr\u00e9s hi ha la idea que les desigualtats responguin a alguna ra\u00f3 justa -que tinguin una justificaci\u00f3 meritocr\u00e0tica, que derivin de l’esfor\u00e7-; Rawls anava m\u00e9s enll\u00e0 i defensava que les desigualtats, per ser justes, havien de servir per millorar la posici\u00f3 dels que estan a sota en la societat (l’anomenat “principi de difer\u00e8ncia”), i despr\u00e9s hi ha la idea que en les organitzacions en les que ens movem no hagi dominaci\u00f3, \u00e9s a dir, que qui mana tingui legitimitat per fer-ho o, dit d’una altra manera, que qui mana hagi estat legitimat per aquells a qui mana -\u00e9s a dir, que hi hagi una legitimaci\u00f3 democr\u00e0tica.<\/p>\n

El capitalisme, qualsevol capitalisme -per regulat que sigui, per millorat que sigui, per molt social que sigui- incompleix reiteradament tots aquests principis.\u00a0No hi ha igualtat en l’acc\u00e9s a la propietat del capital ni pot haver-n’hi.\u00a0El capitalisme tendeix a concentrar el capital en poques mans.\u00a0Per aix\u00f2, Mounier ironitzava quan deia que la “propietat privada (dels mitjans de producci\u00f3)” era la propietat de la qual uns pocs privaven a la majoria.\u00a0Els mercats financers s\u00f3n, doncs, estructuralment injustos perqu\u00e8 atempten contra la idea d’igualtat d’oportunitats en l’acc\u00e9s al capital financer.\u00a0Per\u00f2 tamb\u00e9 les desigualtats que genera el mercat de treball en molt\u00edssims casos atempten contra el principi de just\u00edcia.\u00a0Finalment, en el capitalisme les empreses no s\u00f3n societats de persones, de treballadors, sin\u00f3 societats de capital.\u00a0I aix\u00f2 vol dir que qui mana est\u00e0 en representaci\u00f3 del capital, no d’aquells a qui mana, no est\u00e0 en representaci\u00f3 dels treballadors.\u00a0Per tant, en les empreses capitalistes el poder no t\u00e9 legitimitat democr\u00e0tica: s\u00f3n organitzacions en qu\u00e8, t\u00e8cnicament, hi ha “dominaci\u00f3”-en el sentit en qu\u00e8 la filosofia pol\u00edtica republicanista utilitza aquest terme.<\/p>\n

Qu\u00e8 conclouen avui les ci\u00e8ncies socials?<\/strong><\/p>\n

D’una banda, que la democr\u00e0cia es porta malament amb la planificaci\u00f3 centralitzada i que la llibertat i el pluralisme pol\u00edtic requereixen pluralisme econ\u00f2mic, \u00e9s a dir, requereixen un mercat amb lliure compet\u00e8ncia.\u00a0D’altra, que la propietat privada del capital financer \u00e9s incompatible amb una idea m\u00ednimament il\u00b7lustrada del que s\u00f3n les desigualtats acceptables i tendeix a la concentraci\u00f3 del poder econ\u00f2mic en mans d’una oligarquia financera que amena\u00e7a a la llibertat i a la just\u00edcia de la immensa majoria.\u00a0Amb la crisi ho hem vist clarament.<\/p>\n

Estan d’acord en aix\u00f2 pensadors liberals i marxistes?<\/strong><\/p>\n

En les dues \u00faltimes d\u00e8cades, despr\u00e9s de la implosi\u00f3 del sistema de l’Est i la mundialitzaci\u00f3 de l’economia, ha passat que en la reflexi\u00f3 acad\u00e8mica dels m\u00e9s importants pensadors de filosofia pol\u00edtica, liberals igualitaris i marxistes anal\u00edtics, han arribat a id\u00e8ntica conclusi\u00f3: “El capitalisme \u00e9s incompatible amb els ideals de llibertat i de just\u00edcia, per\u00f2 el comunisme estatalista tamb\u00e9”.\u00a0En citar\u00e9 als dos m\u00e9s representatius: John Rawls, representant d’un liberalisme igualitari i Eric Olin Wrigth, entre els marxistes anal\u00edtics.\u00a0Els liberals reconeixen que la propietat privada del capital \u00e9s un problema des del punt de vista de la just\u00edcia, i els marxistes entenen que el mercat \u00e9s imprescindible.\u00a0Per tant, necessitem un sistema de mercat per\u00f2 no capitalista, aquest seria el punt de trobada entre tots dos.\u00a0I, a m\u00e9s, necessitem que qualsevol proposta d’un sistema nou sigui realista, viable.\u00a0Referent a aix\u00f2, Rawls diu que “nom\u00e9s hem de pensar alternatives al capitalisme que siguin compatibles amb la naturalesa humana”, \u00e9s a dir, que tinguin en compte tot el que les ci\u00e8ncies socials ens han explicat sobre qu\u00e8 \u00e9s l’\u00e9sser hum\u00e0, al llarg dels \u00faltims segles, que no ignori les lli\u00e7ons apreses del dret, la psicologia, l’antropologia i les ci\u00e8ncies socials.<\/p>\n

Per\u00f2, estem davant d’un carrer\u00f3 sense sortida?<\/strong><\/p>\n

No volem el capitalisme i necessitem el mercat.\u00a0Per\u00f2 pot haver-hi un sistema de mercat no capitalista.\u00a0Un socialisme de mercat \u00e9s possible.\u00a0Vindria a ser un sistema de mercat, per\u00f2 basat en la propietat social del capital i en l’organitzaci\u00f3 democr\u00e0tica de les empreses.\u00a0Quan diem “Democr\u00e0cia Econ\u00f2mica” ens referim a aix\u00f2: a una proposta concreta de socialisme de mercat, que mantingui el bo del capitalisme -la productivitat, la compet\u00e8ncia, el progr\u00e9s tecnol\u00f2gic, l’efici\u00e8ncia- per\u00f2 acabi amb el dolent -la desigualtat injusta.\u00a0Ho veurem?\u00a0No ho s\u00e9.\u00a0El que s\u00ed que s\u00e9 \u00e9s que, si arriba, ser\u00e0 per mitj\u00e0 d’una transici\u00f3 lenta, molt lenta.\u00a0Quants segles vam trigar a passar de l’economia feudal al primer capitalisme comercial?\u00a0Tres, quatre?\u00a0Doncs si hi hagu\u00e9s transici\u00f3 del capitalisme al socialisme de mercat, el normal seria que ens portar un o dos segles.<\/p>\n

Quines s\u00f3n les transformacions necess\u00e0ries?<\/strong><\/p>\n

Al costat de l’avan\u00e7 cap a la “Democr\u00e0cia Econ\u00f2mica” hi ha el repte de globalitzar l’Estat del benestar.\u00a0La globalitzaci\u00f3 econ\u00f2mica ha laminat greument les pol\u00edtiques fiscals i les pol\u00edtiques laborals en qu\u00e8 es basava aquest model social, un model que, per cert, nom\u00e9s han portat fins a les \u00faltimes conseq\u00fc\u00e8ncies els pa\u00efsos n\u00f2rdics: ja em conformaria amb tenir un Estat del benestar com el dels n\u00f2rdics!\u00a0Cal reconstruir l’Estat del benestar i l’\u00fanica manera de fer-ho \u00e9s que l’espai de la pol\u00edtica (de la democr\u00e0cia) sigui equivalent a l’espai de l’economia (del capitalisme).\u00a0Per tant, si els mercats s\u00f3n globals, caldr\u00e0 anar globalitzant la pol\u00edtica -la pol\u00edtica fiscal, la pol\u00edtica laboral, etc.\u00a0En el nostre cas, globalitzar vol dir Europa. Reprendre el programa reformista keynesi\u00e0 o socialdem\u00f2crata vol dir, en aquesta \u00e0rea del m\u00f3n on vivim, construir l’Europa pol\u00edtica: no podem fer una Europa social sense una Europa federal, sense un govern europeu, com els Estats Units tenen un govern federal.\u00a0Amb la crisi s’est\u00e0 veient perfectament que \u00e9s impossible una moneda \u00fanica que no tingui un govern econ\u00f2mic com\u00fa, i no podem fer l’Europa federal sense l’Europa democr\u00e0tica, sense un govern i un president d’aquesta federaci\u00f3 legitimats per elecci\u00f3 democr\u00e0tica.<\/p>\n

I en la pr\u00e0ctica di\u00e0ria i al nostre abast?<\/strong><\/p>\n

Hi ha ja en la nostra realitat experi\u00e8ncies econ\u00f2miques, m\u00e9s o menys alternatives, que apuntin en la l\u00ednia del socialisme de mercat?\u00a0La resposta \u00e9s s\u00ed.\u00a0Hi ha l’economia social, les cooperatives, totes les formes d’empreses democr\u00e0tiques; hi ha la banca \u00e8tica, hi s\u00f3n els moviments de consum responsable.\u00a0Tot aix\u00f2 conforma una realitat plural, dispersa, fragment\u00e0ria i tamb\u00e9 minorit\u00e0ria.\u00a0Per\u00f2 existeix i funciona.\u00a0Tenim dos reptes: intentar integrar aquesta realitat dispersa en una xarxa comuna, coherent, articulada.\u00a0Si ho aconseguim, haurem creat el que alguns anomenen el “mercat social”.\u00a0El segon repte: fer cr\u00e9ixer el mercat social.\u00a0Quin \u00e9s el potencial de substituci\u00f3 del “mercat social” en relaci\u00f3 a l’economia capitalista tradicional?\u00a0Aquesta \u00e9s la pregunta clau.\u00a0Hi ha qui pensa que, per definici\u00f3, \u00e9s molt limitat.\u00a0Hi ha qui pensa que \u00e9s infinit, del 100%.\u00a0Des del meu punt de vista, el m\u00e9s cient\u00edfic \u00e9s dir que el potencial de substituci\u00f3 \u00e9s incert.\u00a0I que nom\u00e9s des de la praxi es pot contestar aquesta pregunta clau.<\/p>\n

El m\u00e9s interessant de tot, per\u00f2, \u00e9s que el creixement del mercat social dep\u00e8n fonamentalment de nosaltres -dels ciutadans, degudament organitzats, de la societat civil-.\u00a0No dep\u00e8n tant de les institucions- que tamb\u00e9 poden ajudar- com de nosaltres.\u00c9s la societat civil, necess\u00e0riament, qui fa de maquinista en aquest tren.\u00a0Per aix\u00f2, a la “Democr\u00e0cia Econ\u00f2mica” jo l’anomeno, tamb\u00e9, “socialisme dels ciutadans” -a difer\u00e8ncia dels socialismes del segle XX, tant el comunista com el socialdem\u00f2crata, que creien sobretot a l’Estat com a agent de transformaci\u00f3 del sistema econ\u00f2mic.\u00a0Al segle XXI, si avancem cap a un model m\u00e9s socialista ser\u00e0 pel que fem nosaltres -com a treballadors, com a estalviadors, com a consumidors-.\u00a0El canvi dep\u00e8n fonamentalment de la nostra acci\u00f3 quotidiana.<\/p>\n

Democr\u00e0cia econ\u00f2mica, alternativa al capitalisme<\/strong><\/p>\n

A les acaballes del segle XX, amb la implosi\u00f3 del socialisme de planificaci\u00f3 centralitzada i la confirmaci\u00f3 que el mercat \u00e9s una instituci\u00f3 necess\u00e0ria per a la prosperitat econ\u00f2mica, es va estendre la idea que el capitalisme era l’\u00fanica opci\u00f3 raonable per a tots i cadascun dels els pa\u00efsos del planeta.\u00a0Per\u00f2 les m\u00e9s acreditades teories de la just\u00edcia de les \u00faltimes d\u00e8cades permeten confirmar la intu\u00efci\u00f3 central del pensament socialista des dels seus or\u00edgens: el capitalisme no \u00e9s capa\u00e7 de satisfer de manera suficient els m\u00e9s b\u00e0sics i innegociables principis de la just\u00edcia social i dif\u00edcilment ho ser\u00e0 mai.\u00a0Han estat diversos els intents de pensar sistemes de mercat alternatius, no capitalistes: sistemes de “socialisme de mercat”, tan eficients com el capitalisme des del punt de vista productiu, per\u00f2 que superin les seves injust\u00edcies distributives.\u00a0Sistemes que intentin fer compatibles els ideals de llibertat, igualtat, democr\u00e0cia, realitzaci\u00f3 humana i sostenibilitat, amb el progr\u00e9s tecnol\u00f2gic, la millora de la productivitat i un nivell de creixement econ\u00f2mic lliurement elegit.\u00a0La democr\u00e0cia econ\u00f2mica \u00e9s una s\u00f2lida proposta concreta en aquesta direcci\u00f3.\u00a0AC<\/p>\n

Converses al F\u00f2rum Gogoa de Javier Pagola per Alandar<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Antoni Com\u00edn i Oliveres (Barcelona, \u200b\u200b1971) \u00e9s llicenciat en filosofia i ci\u00e8ncies pol\u00edtiques i professor de ci\u00e8ncies socials a ESADE.\u00a0Ha estat diputat al Parlament de Catalunya pel PSC.\u00a0Membre de la Fundaci\u00f3 Alfonso Com\u00edn i del Centre Cristianisme i Just\u00edcia.\u00a0El seu \u00faltim llibre es titula\u00a0Democr\u00e0cia Econ\u00f2mica.\u00a0Cap a una alternativa al capitalisme. Utopia i transformaci\u00f3 social van …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[127,7,1],"tags":[193,29,186],"class_list":["post-8808","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-entrevistes","category-espaisocialista","category-general","tag-economia","tag-esquerra-europea","tag-socialisme"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8808","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8808"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8808\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8811,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8808\/revisions\/8811"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8808"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8808"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8808"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}