{"id":8787,"date":"2013-06-03T18:05:49","date_gmt":"2013-06-03T16:05:49","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=8787"},"modified":"2013-06-03T18:05:49","modified_gmt":"2013-06-03T16:05:49","slug":"jordi-marti-les-dues-barcelones","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-marti-les-dues-barcelones\/","title":{"rendered":"Jordi Mart\u00ed: Les dues barcelones"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?attachment_id=8788\" rel=\"attachment wp-att-8788\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft  wp-image-8788\" alt=\"industria\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/06\/industria.jpg\" width=\"259\" height=\"173\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/06\/industria.jpg 1200w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/06\/industria-300x200.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/06\/industria-1024x683.jpg 1024w\" sizes=\"auto, (max-width: 259px) 100vw, 259px\" \/><\/a>Ens equivocar\u00edem si adjudiqu\u00e9ssim a la crisi tot all\u00f2 que est\u00e0 passant a la ciutat. Hi ha fen\u00f2mens socials i econ\u00f2mics que havien comen\u00e7at abans per\u00f2 el creixement actuava com una mena de vel que els feia invisibles. La desigualtat creixia des dels inicis d\u2019aquest segle i, alhora, s\u2019iniciava un proc\u00e9s cap a la ciutat bifront, en paraules de Fran\u00e7oise Choay. Bifront significa que enlloc de l\u2019estratificaci\u00f3 social cl\u00e0ssica de les societats industrials, el denominat post-capitalisme amb predomini de l\u2019activitat financera, tendeix a generar societats duals: uns segueixen gaudint de la vitalitat urbana, dels serveis i de les oportunitats d\u2019un context din\u00e0mic i vibrant, mentre d\u2019altres malviuen en un entorn hostil que es mostra incapa\u00e7 d\u2019oferir oportunitats ni de garantir els drets b\u00e0sics de ciutadania.<\/p>\n<p>La crisi ha enretirat el vel i ha disparat la desigualtat. Barcelona, que com tantes ciutats europees havia ofert progr\u00e9s social als seus ciutadans, comen\u00e7a a trencar-se. I potser el m\u00e9s nou \u00e9s que el risc de quedar-se fora afecta ja quasi tots els estrats de la societat. Molts comencem a tenir en el nostre entorn persones aturades, o que els ha anat malament el seu negoci, o professionals liberals amb caigudes espectaculars en els seus ingressos. Est\u00e0 clar que les classes m\u00e9s populars tenen m\u00e9s risc que altres, per\u00f2 hi ha pocs sectors immunes, sobretot si es t\u00e9 en compte el sobreendeutament privat que ha atrapat a molt\u00edssims ciutadans. L\u2019activitat econ\u00f2mica tamb\u00e9 t\u00e9 un comportament dual. Tots els sectors que s\u2019han internacionalitzat o es beneficien del turisme tenen, encara, oportunitats de creixement. Per aix\u00f2, alguns indicadors de Barcelona continuen sent positius: funcionament de l\u2019aeroport, l\u2019activitat de fires i congressos, el turisme, les exportacions, el port. En canvi, tota l\u2019activitat econ\u00f2mica de matriu local ho passa cada vegada pitjor: comer\u00e7 de proximitat, tots els serveis relacionats amb l\u2019administraci\u00f3 p\u00fablica, despatxos professionals, o la petita i mitjana ind\u00fastria.<\/p>\n<p>La q\u00fcesti\u00f3, per tant, no \u00e9s nom\u00e9s sortir de la crisi sin\u00f3 com evitar que el preu sigui la consolidaci\u00f3 d\u2019una societat fracturada. En termes urbans el preu \u00e9s massa alt, i Barcelona, inventora de l\u2019urbanisme modern i igualitari de Cerd\u00e0, no s\u2019ho pot permetre. La transformaci\u00f3 urbana de les darreres tres d\u00e8cades ha convertit Barcelona en una ciutat global, admirada arreu, i enormement atractiva per a molts. El preu de l\u2019\u00e8xit no pot ser una ciutat esquin\u00e7ada que condemna a malviure a molts barcelonins.<\/p>\n<p>\u00c9s urgent escapar de l\u2019austeritat extrema que ens condemna a la recessi\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 cal repensar on s\u2019ha de prioritzar la despesa p\u00fablica per tal de contrarestar les din\u00e0miques que afavoreixen la consolidaci\u00f3 de la desigualtat. Apunto tres \u00e0mbits del tot prioritaris. El primer s\u00f3n els barris m\u00e9s castigats per la crisi: les flames d\u2019Estocolm a la Su\u00e8cia del benestar haurien de ser un av\u00eds que fes concentrar esfor\u00e7os en les \u00e0rees m\u00e9s castigades per la crisi, a trav\u00e9s de plans integrals que oferissin sortides tangibles a un present massa negre. El Nou Barris cabrejat enlloc de veure\u2019l com a enemic se l\u2019hauria de veure com el n\u00favol que avisa abans de la tempesta. El segon \u00e0mbit \u00e9s adaptar els serveis socials a una situaci\u00f3 d\u2019emerg\u00e8ncia, prioritzant el suport a les despeses d\u2019habitatge i energia, i actuant sobre la inf\u00e0ncia amb absoluta prioritat. No podem quedar tranquils pensant que les beques menjador garanteixen un \u00e0pat a totes les criatures, ni contemplar com creixen els habitatges que renuncien a la calefacci\u00f3 o, fins i tot, a la energia el\u00e8ctrica. El tercer \u00e0mbit \u00e9s l\u2019educaci\u00f3, el principal instrument per garantir que la desigualtat no es consolidi a mig i llarg termini. I avui cal destacar que el retroc\u00e9s de la qualitat educativa fruit de les retallades, afecta molt m\u00e9s al sistema p\u00fablic que a l\u2019escola concertada. Una educaci\u00f3 de dues velocitats fixa la ciutat dual. Barcelona, capital de la renovaci\u00f3 pedag\u00f2gica durant d\u00e8cades, no es pot permetre un sistema educatiu que consolida la desigualtat enlloc de ser l\u2019instrument per superar-la.<\/p>\n<p>Ens cal generar riquesa per\u00f2 mirant d\u2019evitar estrat\u00e8gies que poden enlluernar a primer cop d\u2019ull, per\u00f2 que tendeixen a generar m\u00e9s desigualtat i es carreguen la qualitat urbana de la ciutat. Liberalitzar la construcci\u00f3 d\u2019hotels a Ciutat Vella, aprovar una marina de luxe carregant-se el Port Vell o somniar amb illes artificials no ajudar\u00e0 a recosir les ferides de la ciutat sin\u00f3 que agreujar\u00e0 la malaltia. Millorar la competitivitat de la nostra economia t\u00e9 tres camins possibles: la inversi\u00f3 en recerca i desenvolupament, avui en caiguda lliure; la rebaixa salarial, o el malson del\u00a0<i>pelotazo<\/i>, que ja sabem on ens porta. Amb aquest panorama, cada vegada sembla m\u00e9s convenient una aposta decidida per una economia que trobi la manera de generar, alhora, capital de les dues menes: econ\u00f2mic i social. No haur\u00edem d\u2019oblidar que la crisi afecta per igual a tots dos, i ambd\u00f3s s\u00f3n necessaris per continuar anomenant ciutat a l\u2019espai urb\u00e0.<\/p>\n<p>Entretant, preocupa la desorientaci\u00f3 d\u2019un alcalde incapa\u00e7 de llen\u00e7ar una sola idea per actuar sobre una ciutat que es desmembra. Dos anys despr\u00e9s d\u2019arribar al govern, encara se l\u2019espera.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.jordimartigrau.cat\/?p=630\" target=\"_blank\">Bloc de Jordi Mart\u00ed<\/p>\n<p><\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Ens equivocar\u00edem si adjudiqu\u00e9ssim a la crisi tot all\u00f2 que est\u00e0 passant a la ciutat. Hi ha fen\u00f2mens socials i econ\u00f2mics que havien comen\u00e7at abans per\u00f2 el creixement actuava com una mena de vel que els feia invisibles. La desigualtat creixia des dels inicis d\u2019aquest segle i, alhora, s\u2019iniciava un proc\u00e9s cap a la ciutat &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[69],"class_list":["post-8787","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-barcelona"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8787","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8787"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8787\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8789,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8787\/revisions\/8789"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8787"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8787"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8787"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}