{"id":8779,"date":"2013-06-02T10:20:32","date_gmt":"2013-06-02T08:20:32","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=8779"},"modified":"2013-06-07T10:35:04","modified_gmt":"2013-06-07T08:35:04","slug":"antoni-puigverd-la-resta","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/antoni-puigverd-la-resta\/","title":{"rendered":"Antoni Puigverd: La resta"},"content":{"rendered":"

\"mas\"<\/a>Fa menys d’un any, amb l’Onze de Setembre del 2012, el sector m\u00e9s viva\u00e7 i organitzat del catalanisme va donar un gir: es va proposar trencar amb Espanya per aconseguir un lloc en l’Europa dels estats.\u00a0Sense la sent\u00e8ncia del TC (2010), sense la fort\u00edssima hegemonia a Espanya del model aznari\u00e0, sense les retic\u00e8ncies, agressions ret\u00f2riques i dificultats jur\u00eddiques amb les que des de l’Espanya de matriu castellana es contempla l’excepci\u00f3 catalana (considerada una insuportable anomalia), potser el nervi del catalanisme no hauria arribat a la conclusi\u00f3 que la ruptura era l’\u00fanic cam\u00ed possible.<\/p>\n

Ara b\u00e9, els resultats de les eleccions van descobrir que, tal com ja havia passat en els anys setanta, persisteixen a Catalunya molts actors socials i culturals que no participen de les emocions del catalanisme.\u00a0Un part no menyspreable, encara que minorit\u00e0ria, est\u00e0 obertament en contra: els electors de Ciutadans<\/strong> i PP<\/strong>.\u00a0Per\u00f2 una altra part \u00e9s ambigua: ni vol trencar amb Espanya ni s’oposa a moltes demandes del catalanisme.\u00a0El PSC<\/strong> expressa nom\u00e9s parcialment aquests sectors, que s’estenen de manera imprecisa i oscil\u00b7lant per tota la societat catalana. Molta d’aquesta gent voldria un nou enfocament espanyol de la q\u00fcesti\u00f3 catalana que super\u00e9s carrer\u00f3 sense sortida de la sent\u00e8ncia del TC, per\u00f2 no vol separar-se.\u00a0Per raons sentimentals, ling\u00fc\u00edstiques o econ\u00f2miques.<\/p>\n

La resposta a aquests sectors, per part del sobiranisme o l’independentisme, no pot ser m\u00e9s sorprenent.\u00a0Negant-se amb tossuderia a prendre consci\u00e8ncia dels l\u00edmits de la seva for\u00e7a rupturista (uns l\u00edmits que els resultats electorals van posar al nu), el rupturisme s’aproxima als sectors ambigus del catalanisme amb actitud desdenyosa.\u00a0Els assenyala amb displic\u00e8ncia.\u00a0Els menysprea qualificant de tebis, despistats o quintacolumnistes.\u00a0En comptes de procurar reconstruir amb ells els espais de conflu\u00e8ncia hist\u00f2rics (els quals va marcar, fa tants anys, l’Assemblea de Catalunya), els acusen de tenir interessos inconfessables o de “pont aeri” (com si no estigu\u00e9ssim tots discutint sobre interessos).\u00a0Amb la pol\u00e8mica sobre l’est\u00e0tua de Colom, per si fos poc, ha tornat, anacr\u00f2nicament, el menyspreu per l’aportaci\u00f3 cultural de la Barcelona ol\u00edmpica al cabal positiu de la Catalunya present.<\/p>\n

Un error de Maragall<\/strong> (de fet, el gran error del tripartit) va ser encastellar-se en el fonamentalisme ideol\u00f2gic.\u00a0En comptes d’intentar afegir els valors del pujolisme al seu projecte, van intentar un canvi purament d’esquerres.\u00a0Podien haver constru\u00eft una nova hegemonia, i no van voler.\u00a0Ara, l’entorn medi\u00e0tic i ideol\u00f2gic de la CiU<\/strong> de Mas<\/strong> i l’ERC<\/strong> de Junqueras<\/strong> comet el mateix error: en lloc d’apropar-se als espais catalanistes que li s\u00f3n estranys, s’allunya d’ells com d’uns empestats.\u00a0Els empenyen al b\u00e0ndol oposat.\u00a0En lloc de sumar, resten.\u00a0En lloc d’ampliar el terreny de joc, el redueixen.\u00a0\u00c9s admirable: creuen que, per aconseguir l’objectiu excepcional que persegueixen, la millor operaci\u00f3 \u00e9s restar.<\/p>\n

La Vanguardia<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fa menys d’un any, amb l’Onze de Setembre del 2012, el sector m\u00e9s viva\u00e7 i organitzat del catalanisme va donar un gir: es va proposar trencar amb Espanya per aconseguir un lloc en l’Europa dels estats.\u00a0Sense la sent\u00e8ncia del TC (2010), sense la fort\u00edssima hegemonia a Espanya del model aznari\u00e0, sense les retic\u00e8ncies, agressions ret\u00f2riques …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14],"tags":[187],"class_list":["post-8779","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","tag-politica-catalana"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8779","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8779"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8779\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8819,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8779\/revisions\/8819"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8779"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8779"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8779"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}