{"id":8760,"date":"2013-05-30T11:56:34","date_gmt":"2013-05-30T09:56:34","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=8760"},"modified":"2013-05-30T11:56:34","modified_gmt":"2013-05-30T09:56:34","slug":"antoni-dalmau-a-larxiu-de-salamanca","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/antoni-dalmau-a-larxiu-de-salamanca\/","title":{"rendered":"Antoni Dalmau: A l’Arxiu de Salamanca"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Unes recerques historiogr\u00e0fiques m’han dut recentment, un parell de vegades, a visitar i a treballar a l’anomenat avui, oficialment, Centro Documental de la Memoria Hist\u00f3rica, \u00e9s a dir, el que la majoria de la gent continua coneixent com a Arxiu de Salamanca: \u00e9s, naturalment, el lloc on van anar a parar tants i tants documents catalans del segle XX que han estat objecte d’un estira-i-arronsa vergony\u00f3s i llargu\u00edssim que encara no ha arribat completament al seu terme. Es tracta d’un arxiu que molts investigadors catalans coneixen b\u00e9, ja que hi han passat moltes hores de treball. Que es trobi ubicat en un notable edifici barroc que havia servit d’hospici al segle XVIII i que aquest edifici formi part del nucli antic, tan impressionant, de la ciutat de Salamanca, no pal\u00b7lien gens davant els ulls dels catalans l’\u00fas que va fer-ne el b\u00e0ndol vencedor de la Guerra Civil espanyola ni l’enorme dist\u00e0ncia quilom\u00e8trica \u2013i emocional\u2013 que cal rec\u00f3rrer per poder-hi arribar.<\/p>\n

Tret d’altres aspectes menors, em portava sobretot a l’Arxiu una recerca al voltant d’algunes l\u00f2gies ma\u00e7\u00f2niques catalanes, ja que, com tamb\u00e9 \u00e9s prou sabut, all\u00ed es troba el gran fons documental d’un organisme que va participar en la cadena repressiva del franquisme, l’anomenat Tribunal Especial para la Represi\u00f3n de la Masoner\u00eda y el Comunismo. Es tracta d’un material realment valu\u00f3s, on tamb\u00e9 es pot resseguir el rastre de molts conciutadans nostres. Als baixos de l’edifici encara es pot continuar visitant, com una exposici\u00f3 permanent, una mostra m\u00e9s aviat sinistra de documents, objectes i fotografies de la francma\u00e7oneria, completada per una sala que pret\u00e9n reconstruir l’escenari d’un Temple i on es troben, a la presid\u00e8ncia, tres personatges terror\u00edfics degudament encaputxats.<\/p>\n

He de dir, per completar les dades d’aquesta introducci\u00f3, que en tot moment vaig rebre un servei amatent i r\u00e0pid per part d’un personal certament amable, nombr\u00f3s i desvagat que es trobava al servei d’una sala de consulta on vaig passar la major part de les hores ben sol. Tanmateix, volia explicar en aquest article una an\u00e8cdota que va passar-me justament all\u00ed i que, posats en situaci\u00f3, va semblar-me molt reveladora de la situaci\u00f3 actual.<\/p>\n

Un dels balcons de la sala de consulta d\u00f3na al carrer on es troba l’entrada de l’Arxiu, carrer que per cert sempre havia portat el nom de Gibraltar i durant uns pocs anys, per decisi\u00f3 personal\u00edssima de l’alcalde de Salamanca, va ser batejat amb el nom de l’Expolio, justament com a reacci\u00f3 als primers trasllats de documents de la Guerra Civil a Catalunya. El balc\u00f3 estava obert al carrer i, per molt atent que estiguessis resseguint els lligalls i els papers, era impossible abstreure’s del tot del soroll que pujava de baix. En un cert moment, un grup de turistes espanyols va deturar-se davant la porta i, quan va fer-se silenci, vaig poder sentir amb claredat la veu de la guia tur\u00edstica que els acompanyava. Aquesta persona, despr\u00e9s de les explicacions de car\u00e0cter general que podem imaginar, no es va poder estar de cloure el seu parlament amb una cr\u00edtica acerba contra els catalans i els seus representants pol\u00edtics, presentats una vegada m\u00e9s \u2013ara per al consum dels turistes\u2013 com un poble cobdici\u00f3s que no havia parat fins a aconseguir robar i endur-se lluny de Salamanca una colla de valuosos documents de l’Arxiu. M’hauria encantat sortir al balc\u00f3 i contradir una manera tan tendenciosa d’exposar les coses, per\u00f2 tenia altra feina i tampoc no era el lloc ni el moment de replicar.<\/p>\n

Va passar una bona estona i jo continuava seguint les perip\u00e8cies de la l\u00f2gia ma\u00e7\u00f2nica Jespus que un grapat d’igualadins, encap\u00e7alats per Joan Serra i Constans\u00f3 (Jeph de Jespus) i Jaume Serra i Iglesias, havien fundat el maig de 1889. De sobte, la meva atenci\u00f3 va veure’s alterada per la crid\u00f2ria d’un altre grup de turistes. De seguida em vaig adonar que eren catalans. Potser no havien previst trobar-se just aleshores davant de l’arxiu, perqu\u00e8 un d’ells, aixecant encara m\u00e9s la veu, va mostrar la seva sorpresa davant la descoberta i de seguida va posar en antecedents els seus companys sobre aquell anomenat Centro Documental, dipositari dels \u201cfamosos papers\u201d, com va dir ell… Immediatament, i com a resposta espont\u00e0nia a la troballa de l’edifici, alguns membres del grup van entonar a plena veu un fragment d’Els segadors. Poc despr\u00e9s, les veus, la tonada i les rialles es van anar allunyant i jo vaig poder continuar resseguint la hist\u00f2ria dels ma\u00e7ons igualadins.<\/p>\n

Pensant-hi b\u00e9 despr\u00e9s, vaig creure que acabava d’assistir a un exemple revelador de la situaci\u00f3 actual d’Espanya. Ho resumeixo. D’una banda, la visi\u00f3 centralista i esbiaixada al voltant d’un episodi com\u00fa, i tr\u00e0gic, com la Guerra Civil i els seus papers, amb la negativa de voler comprendre les raons dels altres i mirar de posar-se en el seu lloc. De l’altra, la resposta espont\u00e0nia i certament desinhibida d’un grapat de catalans que al\u00e7aven la veu en territori for\u00e0 i tamb\u00e9 donaven per acabada la via del di\u00e0leg. Enllestida la feina, vaig anar retornant els documents a la seva carpeta i vaig concloure que, en efecte, ara s\u00ed que havia passat una cosa transcendent: dues de les vies del vell ferrocarril hisp\u00e0nic, despr\u00e9s d’un viatge llarg i accidentat, havien empr\u00e8s una ruta diferent que els podria conduir, aquest cop, a unes destinacions ben separades…<\/p>\n

El Punt Avui<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Unes recerques historiogr\u00e0fiques m’han dut recentment, un parell de vegades, a visitar i a treballar a l’anomenat avui, oficialment, Centro Documental de la Memoria Hist\u00f3rica, \u00e9s a dir, el que la majoria de la gent continua coneixent com a Arxiu de Salamanca: \u00e9s, naturalment, el lloc on van anar a parar tants i tants documents …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18],"tags":[],"class_list":["post-8760","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cultura"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8760","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8760"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8760\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8762,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8760\/revisions\/8762"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8760"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8760"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8760"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}