{"id":8746,"date":"2013-05-30T11:23:45","date_gmt":"2013-05-30T09:23:45","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=8746"},"modified":"2013-05-30T11:23:45","modified_gmt":"2013-05-30T09:23:45","slug":"entrevista-a-ricard-perez-casado-si-fem-ciutat-farem-pais-compromis-se-nha-adonat-pero-els-meus-encara-no","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/entrevista-a-ricard-perez-casado-si-fem-ciutat-farem-pais-compromis-se-nha-adonat-pero-els-meus-encara-no\/","title":{"rendered":"Entrevista a Ricard P\u00e9rez Casado: \u201cSi fem ciutat, farem pa\u00eds. Comprom\u00eds se n’ha adonat, per\u00f2 els meus, encara no\u201d"},"content":{"rendered":"

\"Ricard-Perez-Casado\"<\/a>\u201cTenia moltes ganes de llevar-me tanta inf\u00e0mia de damunt\u201d, assegura Ricard P\u00e9rez Casado, alcalde de Val\u00e8ncia pel PSPV-PSOE entre el setembre del 1979 i el desembre del 1988.Ara publica les seues mem\u00f2ries, \u2018Viaje de ida\u2019 (Publicacions de la Universitat de Val\u00e8ncia), un llibre imprescindible per a con\u00e8ixer l\u2019inspirador del cap i casal, l\u2019alcalde per excel\u00b7l\u00e8ncia.<\/p>\n

Senyor P\u00e9rez Casado, el pr\u00f2xim 30 de desembre far\u00e0 25 anys que vau dimitir el c\u00e0rrec d\u2019alcalde de Val\u00e8ncia. La publicaci\u00f3 de les vostres mem\u00f2ries poc abans d\u2019una data tan significativa \u00e9s deliberada?<\/strong><\/p>\n

\u2014El meu comprom\u00eds era publicar-les en complir 65 anys [el 2010], per\u00f2 em vaig estendre massa i he hagut d\u2019escur\u00e7ar-les prou. En qualsevol cas, ja m\u2019agrada que es publiquen ara, 25 anys despr\u00e9s del meu pas per l\u2019alcaldia. En tot aquest temps he suportat moltes inf\u00e0mies, sempre en silenci i de manera discreta. Tenia moltes ganes de llevar-me tanta inf\u00e0mia de damunt.<\/p>\n

\u2014Les inf\u00e0mies dels adversaris i les dels propis companys, que sovint tamb\u00e9 ho han semblat, d\u2019adversaris.<\/strong><\/p>\n

\u2014Potser aquest \u00e9s un dels problemes de l\u2019actual sistema de partits: l\u2019endog\u00e0mia afavoreix les oligarquies i el discrepant est\u00e0 condemnat a perdre.<\/p>\n

\u2014I els ve\u00efns, qu\u00e8 us diuen?<\/strong><\/p>\n

\u2014Molts em saluden i em comenten les seues preocupacions. En ocasions els dic qu\u00e8 n\u2019opine i en ocasions no hi trobe resposta. Per\u00f2 la satisfacci\u00f3 m\u00e0xima arriba en comprovar l\u2019\u00fas que fa la gent d\u2019obres com el Palau de la M\u00fasica.<\/p>\n

\u2014Mayr\u00e9n Beneyto, presidenta del Palau i regidora de Cultura, no sols presumeix del recinte, sin\u00f3 que ara es veu obligada a \u201cajudar\u201d el Palau de les Arts, dependent de la Generalitat.<\/strong><\/p>\n

\u2014S\u00ed. Mart\u00edn Quir\u00f3s [portaveu municipal del PP a la d\u00e8cada dels anys vuitanta] ens va recriminar que constru\u00edrem el Palau all\u00e0 on no vivia ning\u00fa i ens va dir que sempre estaria buit. En canvi, est\u00e0 superamortitzat, igual com el llit vell del T\u00faria, que milers de persones han fet seu. O el soterrament de les vies del Grau. O l\u2019aigua de les cases, que abans s\u2019abocava a les s\u00e9quies perqu\u00e8 no hi havia clavegueram ni depuradores… Obres que no sempre es veien i que ara, quan en tenim not\u00edcia, \u00e9s pels diners que s\u2019enduen.<\/p>\n

\u2014Al llarg de la vostra vida heu viscut a Extramurs, l\u2019Olivereta, la Sa\u00efdia, i ara, a Rascanya. Us considereu d\u2019algun districte en concret?<\/strong><\/p>\n

\u2014Vaig n\u00e0ixer al carrer del Villanueva i Gasc\u00f3n, entre Joan Llorens i Calixt III, que aleshores era l\u2019extraradi. La infantesa i l\u2019adolesc\u00e8ncia, vaig passar-les a N\u00e0quera (Camp de T\u00faria), i en regressar a Val\u00e8ncia, vaig establir-me al barri de la Llum, un indret marginal amb les cases deixades caure i un \u00fanic autob\u00fas que hi passava a prop; els dies que plovia hav\u00edem de dur botes d\u2019aigua en una bossa, si no vol\u00edem arribar bruts. Despr\u00e9s vaig viure 17 anys al carrer de Jaca, en un pis llogat, i ara ho faig a tocar del Bulevard Nord. Potser per aix\u00f2 em sent de la ciutat sencera. Entenc molt b\u00e9 la pol\u00edtica cantonalista, fins i tot m\u2019agrada, per\u00f2 la ciutat real no \u00e9s un conjunt de cantons, ni tan sols el seu terme municipal, sin\u00f3 els 44 municipis de l\u2019Horta.<\/p>\n

\u2014De fet, aquesta va ser una de les vostres obsessions com a alcalde.<\/strong><\/p>\n

\u2014S\u00ed, perqu\u00e8 els ve\u00efns d\u2019aquestes poblacions compren, passegen o treballen a Val\u00e8ncia per\u00f2, sobretot a partir de la construcci\u00f3 del metro, els seus alcaldes van preferir reproduir els pitjors esquemes de la ciutat central: pol\u00edgon industrial, centre comercial, unifamiliars i expansi\u00f3 urban\u00edstica. Sempre feia broma amb els alcaldes de l\u2019Horta Nord i l\u2019Horta Sud: als primers, perqu\u00e8 haurien d\u2019haver abonat a Val\u00e8ncia les plusv\u00e0lues obtingudes gr\u00e0cies al metro, i als segons, les que van aconseguir gr\u00e0cies al metro i a la canalitzaci\u00f3 de l\u2019aigua.<\/p>\n

\u2014En efecte, un dels vostres retrets era que els ve\u00efns de Val\u00e8ncia van sufragar unes obres h\u00eddriques de qu\u00e8 es beneficiava tota l\u2019\u00e0rea metropolitana.\u00a0<\/strong><\/p>\n

\u2014I encara sort que vam sol\u00b7licitar a temps l\u2019aigua del X\u00faquer, perqu\u00e8, si no, ara potser tindr\u00edem un problema gros. El subministrament d\u2019aigua del X\u00faquer per a Val\u00e8ncia i els municipis de la rodalia \u00e9s una concessi\u00f3 irrevocable per 50 anys.<\/p>\n

\u2014Heu treballat al marge de la pol\u00edtica i el 2007 fins i tot vau quedar-vos sis mesos a l\u2019atur. Quina cara va fer l\u2019oficinista que us va atendre?\u00a0<\/strong><\/p>\n

\u2014Es va estranyar una mica, per\u00f2 qui es va quedar bocabadat fou qui em va entrevistar per esbrinar quina feina s\u2019adeia m\u00e9s a la meua formaci\u00f3… Certament, els regidors que vam estrenar-nos a l\u2019Ajuntament l\u2019any 1979, hav\u00edem treballat tots. Tots ven\u00edem treballadets, a difer\u00e8ncia del que succeiria m\u00e9s tard, quan les oligarquies partid\u00e0ries van comen\u00e7ar a reclutar gent que nom\u00e9s s\u2019ha dedicat a la pol\u00edtica. N\u2019hi havia que no havien acabat la carrera i ja eren assessors del grup municipal, i en puc donar fe, perqu\u00e8 d\u2019aquests contractes, en vaig signar alguns.<\/p>\n

\u2014L\u2019esp\u00e8cimen de pol\u00edtic professional abunda al vostre llibre, i la majoria de vegades, quan parleu del vostre propi partit.\u00a0<\/strong><\/p>\n

\u2014Aquesta figura va n\u00e0ixer quan tothom va tenir clar que el sistema democr\u00e0tic duraria molt. Ja no sols es tractava de matar el cuquet, sin\u00f3 que aquell podia resultar un bon ofici. Ho resumeix la detestable expressi\u00f3 \u201cen pol\u00edtica, tot s\u2019hi val\u201d i el concepte \u201cintercanviable\u201d per fer veure que encaixes al PSPV, Comprom\u00eds o Esquerra Unida. Jo trobe que l\u2019\u00e8tica, la responsabilitat i els principis s\u00f3n molt m\u00e9s importants que tot aix\u00f2, i cada cop en tinc menys, per\u00f2 m\u00e9s ferms.<\/p>\n

\u2014\u00c9s un mal end\u00e8mic, doncs?<\/strong><\/p>\n

\u2014B\u00e9, n\u2019hi ha que s\u2019aproximen a la realitat per provar d\u2019eliminar les desigualtats, i n\u2019hi ha que s\u2019hi aproximen per treure\u2019n profit. El neoconservadorisme \u00e9s la ideologia dominant, els diners s\u00f3n la mesura de totes les coses. L\u2019altre dia un taxista em va dir que, si jo haguera robat 100 milions de pessetes l\u2019any, en deixar de ser alcalde n\u2019hauria tingut 1.000 milions i ning\u00fa no se n\u2019hauria assabentat! Jo li vaig respondre que, en aquest cas, segurament no hauria pujat al seu taxi. Aquesta manera de pensar s\u2019ha infiltrat terriblement en la pol\u00edtica, fins al punt que un sector del meu partit se\u2019n va impregnar tant que van esdevenir els majors defensors de l\u2019\u201cenriquiu-vos\u201d i del \u201cprivatitzeu-ho\u201d. La privatitzaci\u00f3 de les caixes \u00e9s el resultat d\u2019un proc\u00e9s que va iniciar-se ara fa vint anys.<\/p>\n

\u2014A la d\u00e8cada dels setanta vau dubtar entre militar al Partit Comunista o al PSPV-PSOE. Vau optar pels segons, per\u00f2 en arribar a l\u2019alcaldia, vau sentir-vos m\u00e9s c\u00f2mode amb els primers.<\/strong><\/p>\n

\u2014En les mem\u00f2ries dic que estava coalitzat amb dos grups: amb el PCPV i amb els meus. A Pedro Zamora, jo l\u2019havia tret del seminari i l\u2019havia afiliat al Partit Socialista Valenci\u00e0 (PSV); amb Joaqu\u00edn Romero, hav\u00edem plantat cara als ajuntaments franquistes per q\u00fcestions urban\u00edstiques, les taxes… El coneixement mutu feia m\u00e9s fluida la relaci\u00f3. Als meus, en canvi, els coneixia menys, n\u2019hi havia que no sabia si venien del SEU [Sindicato de Estudiantes Universitarios, creat per Falange] o de quin altre lloc, i aix\u00f2 em desconcertava bastant.<\/p>\n

\u2014A la llista municipal confeccionada pel PSPV-PSOE l\u2019any 1979, \u00e9reu el n\u00famero 32 de 33 candidats, per\u00f2 la direcci\u00f3 federal va alterar-la i us va situar al n\u00famero 2. Diuen que Alfonso Guerra va obrar el miracle.<\/strong><\/p>\n

\u2014No. Em van demanar que acudira a Ferraz, on van \u00a0interrogar-me el president de la comissi\u00f3 gestora, Jos\u00e9 Federico de Carvajal, i Carmen Garc\u00eda Bloise. A Guerra el vaig con\u00e8ixer a Roma quan jo ja era regidor, per\u00f2 som bons amics. Segons ell, uns amics contradictoris, perqu\u00e8 \u201ceres amigo del asim\u00e9trico [Pasqual Maragall], del esp\u00eda de la CIA [Javier Solana] y m\u00edo, que soy el anticristo\u201d.<\/p>\n

\u2014El setembre del 1979 Fernando Mart\u00ednez Castellano \u00e9s expulsat del partit quan no feia ni cinc mesos que era alcalde. La versi\u00f3 oficial, un desfasament comptable a la seua \u00e8poca com a tresorer del partit. Hi havia cap ra\u00f3 de fons, m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aix\u00f2?<\/strong><\/p>\n

\u2014Els motius concrets, no els he sabuts mai. Ning\u00fa no me\u2019ls ha volgut explicar. Certament, se li atribu\u00efren afers t\u00e8rbols, per\u00f2 comparats amb els d\u2019avui, semblarien rid\u00edculs. Va ser molt dur rellevar tan prompte el primer alcalde democr\u00e0tic. Els regidors que li eren afins, amb mi no tenien la mateixa sintonia. Fou l\u2019inici d\u2019una traca que va continuar amb [Josep Llu\u00eds] Albi\u00f1ana i [Joan] Pastor. L\u2019alcalde socialista de Val\u00e8ncia, el president preauton\u00f2mic socialista i el secretari general socialista van abandonar els seus c\u00e0rrecs en uns pocs mesos. Aquell era un partit divers, de capes geol\u00f2giques que miraven d\u2019assentar-se i en ocasions xocaven.<\/p>\n

\u2014Albi\u00f1ana i v\u00f3s vau fer un creuament de camins ideol\u00f2gic?<\/strong><\/p>\n

\u2014Albi\u00f1ana, a qui tinc molt d\u2019afecte, va evolucionar del nacionalisme espanyol i de posicions pr\u00f2ximes a la democr\u00e0cia cristiana fins a l\u2019esquerra i el nacionalisme valenci\u00e0. Jo he caminat cap a la socialdemocr\u00e0cia, i nacionalment, la meua experi\u00e8ncia als Balcans \u2013hi vaig viure en un moment cr\u00edtic, i hi torne cada any\u2013 m\u2019ha fet prendre\u2019n dist\u00e0ncia. He comprovat que la identitat \u00e9s un element que pot excloure la gent, i aix\u00f2 em fa por: he vist com multaven la gent per dir una paraula que no consideraven prou bosniana o dues traduccions d\u2019un mateix document en qu\u00e8 nom\u00e9s canviava el nom del mes. All\u00f2 em va fer pensar molt, per\u00f2 sense retrocedir: sempre he dit que si fem ciutat, farem pa\u00eds. Els de Comprom\u00eds se n\u2019han adonat, per\u00f2 els meus, encara no… Fins i tot els d\u2019Uni\u00f3 Valenciana van capir al seu dia la import\u00e0ncia de la capital.<\/p>\n

\u2014Com vau contactar amb el m\u00f3n fusteri\u00e0?<\/strong><\/p>\n

\u2014\u00c9s curi\u00f3s. L\u2019hivern del 1960 tornava en autob\u00fas cap a Val\u00e8ncia despr\u00e9s de tallar vinya a N\u00e0quera i vaig sentir uns excursionistes joves parlant en valenci\u00e0. \u201cSou de Val\u00e8ncia i parleu valenci\u00e0?\u201d, els vaig preguntar. Eren Ferran Mart\u00ednez Navarro, Josep Codonyer i Paco Codonyer, que formaven part de Lo Rat Penat. Poc despr\u00e9s vaig visitar-los a la seu de l\u2019entitat, i all\u00e0 vaig con\u00e8ixer Merxe Banyuls, Enric T\u00e0rrega, Ferran Zurriaga, Vicent Bosc\u00e0… Un nou m\u00f3n.<\/p>\n

\u2014En el llibre sou molt cr\u00edtic amb la negociaci\u00f3 estatut\u00e0ria posterior. \u201cEncara que l\u2019adversari era a la defensiva, l\u2019esquerra va encongir-se\u201d. No subestimeu les forces del rival?<\/strong><\/p>\n

\u2014Era una dreta forta, per\u00f2 que hauria acceptat la derrota. De noms i de s\u00edmbols en joc, n\u2019hi havia pocs i els pod\u00edem haver guanyat. El problema era Madrid, que volia resoldre els casos basc i catal\u00e0 i tapar el valenci\u00e0. Fins i tot Andalusia va accedir a l\u2019autonomia per l\u2019article 151 de la Constituci\u00f3, i amb el vot en contra de la prov\u00edncia d\u2019Almeria! La batalla era a Madrid, perqu\u00e8 ac\u00ed nom\u00e9s hi havia una minoria molt cridanera. La UCD hauria acatat unes cotes m\u00e9s grans d\u2019autogovern, per\u00f2 el Partit Comunista i el PSOE van interpretar que no calia.<\/p>\n

\u2014Manuel Broseta, Fernando Abril Martorell, Emilio Attard i Jos\u00e9 Ram\u00f3n Pin Arboledas haurien donat el vist-i-plau a un Estatut m\u00e9s agosarat?<\/strong><\/p>\n

\u2014Hi havia una altra UCD, valenciana, que pensava de manera diferent: Joaqu\u00edn Mu\u00f1oz Peirats, Francesc de Paula Burguera, Vicent Ruiz Monrabal, Salvador Castellano…<\/p>\n

\u2014…per\u00f2 molt menys influents.<\/strong><\/p>\n

\u2014Home, Mu\u00f1oz Peirats tenia el seu pes a Madrid, i Castellano exercia una certa influ\u00e8ncia sobre Antonio Garrigues Walker… Per\u00f2 l\u2019esquerra tampoc no estava entusiasmada. [Antonio] Palomares [secretari general del PCPV] no volia ni sentir parlar d\u2019autonomia, i el PSPV li va vendre la marca al PSOE. Si has venut la marca, quina influ\u00e8ncia pots tenir? El PSOE mai no va voler una autonomia de primera per als valencians, d\u2019ac\u00ed la meua decepci\u00f3. Una de les bromes que li feia a [Joan] Lerma era aquesta: \u201cNo vull presidir una Generalitat en qu\u00e8 no crec; si hagu\u00e9rem fet l\u2019Estatut d\u2019Elx, potser et prendria el lloc, per\u00f2 amb aquest Estatut que tenim, m\u2019estime m\u00e9s ser alcalde, que ja m\u2019ho conec\u201d.<\/p>\n

\u2014Abril Martorell i Guerra s\u2019ho van poder manegar tots sols, per tant?<\/strong><\/p>\n

\u2014En part, s\u00ed. Fins i tot aix\u00f2 del nom, que \u00e9s una de les coses… No us dir\u00e9 qu\u00e8 n\u2019opine.<\/p>\n

\u2014Ja ho va dir Emilio Attard, el pare de la criatura, en una entrevista concedida a EL TEMPS l\u2019any 1991: \u201cLa imbecil\u00b7litat de Comunitat Valenciana, me la vaig inventar jo\u201d.<\/strong><\/p>\n

\u2014[Riu.] Aix\u00f2 mateix pense jo. El nom de Comunitat Valenciana, se\u2019l van inventar entre ells.<\/p>\n

\u2014No va caldre que Adolfo Su\u00e1rez o Felipe Gonz\u00e1lez hi posaren cullerada.<\/strong><\/p>\n

\u2014No. A Felipe, com a tots, del proc\u00e9s auton\u00f2mic nom\u00e9s li interessaven Catalunya i Euskadi. Si l\u2019Estat espanyol haguera tingut visi\u00f3 de futur, en retornar a Catalunya el president Tarradellas [octubre del 1977], haurien recuperat l\u2019Estatut del 1932 amb un \u00fanic canvi: posar Regne d\u2019Espanya all\u00e0 on deia Rep\u00fablica Espanyola. I a Euskadi, igual. Els estatuts d\u2019ara s\u00f3n molt m\u00e9s ambiciosos. I en el nostre cas, jo vaig veure textos del govern de la UCD \u2013en concret, del Ministeri d\u2019Educaci\u00f3\u2013 en qu\u00e8 al valenci\u00e0 li deien catal\u00e0, sense cap problema. Encara sort de la llei d\u2019\u00fas i ensenyament que va fer Cipri\u00e0 Ciscar l\u2019any 1983; ac\u00ed mai no hav\u00edem pogut anar a escola en valenci\u00e0. Mai. Lamentablement, per\u00f2, l\u2019\u00fas social que se\u2019n fa \u00e9s esc\u00e0s, i de part de les institucions pr\u00f2pies, observe un menyspreu absolut.<\/p>\n

\u2014De seguida d\u2019estrenar-vos a l\u2019alcaldia vau viure un moment hist\u00f2ric: el Nou d\u2019Octubre del 1979, amb agressions a les autoritats i la crema de la senyera preauton\u00f2mica. Fou el dia m\u00e9s trist com a alcalde?<\/strong><\/p>\n

\u2014S\u00ed. Aquesta \u00e9s la paraula: trist. Com hav\u00edem d\u2019establir les bases de la democr\u00e0cia sobre la intransig\u00e8ncia? Em va costar molt de pair aquell dia, fou ben amarg. S\u2019hi va aplegar gent pagada \u2013tal com van confessar al cap del temps\u2013 i una altra de bona fe que es creia all\u00f2 del valenci\u00e0 diferenciat del catal\u00e0. Jo encara reivindique el llegat de Fuster, aquell per\u00edode fou el m\u00e9s brillant des del segle XVIII a nivell identitari, ling\u00fc\u00edstic i cultural. L\u2019altre dia li ho comentava a Ferran Torrent: \u201cSi no hagu\u00e9s existit Fuster, tu escriuries en castell\u00e0\u201d, i va admetre que s\u00ed. Ens vam pensar que anava de bo i que ens en sortir\u00edem, per\u00f2 en arribar l\u2019Estatut ens vam adonar que no era aix\u00ed. Els noranta, tres d\u00e8cades despr\u00e9s, aquella empenta havia perdut el vigor.<\/p>\n

\u2014Aquesta convicci\u00f3 no va compartir-la Joan Lerma, que va fer miques els vostres anhels vertebradors: \u201cEls invertebrats tamb\u00e9 poden ser feli\u00e7os\u201d, insistia.<\/strong><\/p>\n

\u2014[Riu.] S\u00ed, aix\u00f2 ho deia tot sovint. No obstant aix\u00f2, els d\u2019aquella generaci\u00f3 vam dedicar moltes hores a discutir si el Pa\u00eds Valenci\u00e0 era m\u00e9s agr\u00edcola o industrial, unes discussions que van propiciar una gran escola d\u2019economistes i historiadors. No era cap broma, tot all\u00f2: vol\u00edem saber qu\u00e8 \u00e9rem, quin tipus de poble.<\/p>\n

\u2014Tampoc no fou cap broma el 23 de febrer del 1981. Conteu que aquella nit vau estar a punt de fugir cap a It\u00e0lia en un vaixell.<\/strong><\/p>\n

\u2014El silenci de la ciutat era esgarrif\u00f3s. Els pardals ni piulaven… Encara se\u2019m posa la pell de gallina. I van processar-me per desobeir les ordres dels militars! Com no havia de fer-ho?<\/p>\n

\u2014S\u2019ha parlat molt de l\u2019actitud del rei durant el 23F. Aquests dubtes, els teniu resolts?<\/strong><\/p>\n

\u2014No, no, no. No els tinc resolts. Crec que el cap de l\u2019estat va actuar d\u2019acord amb els seus interessos.<\/p>\n

\u00a0\u2014Va trigar massa temps a eixir?<\/strong><\/p>\n

\u2014Em van semblar dies! Jo estava en contacte amb els sots-secretaris i amb el que quedava del PSOE, i fins que no vaig llegir la declaraci\u00f3 del rei que no me\u2019n vaig anar a governaci\u00f3 civil. Era com si haguera transcorregut una setmana.<\/p>\n

\u2014Alguns anys m\u00e9s tard, en un sopar informal, un general va confessar a la vostra esposa que, en cas que el colp haguera triomfat, us haurien matat de seguida.<\/strong><\/p>\n

\u2014S\u00ed. Va dir-li que m\u2019haurien pelat dels primers. De fet, van enviar un sergent i quatre xics a la porta de ma casa, sense saber ben b\u00e9 qu\u00e8 hi feien. En sentir les paraules del rei, vaig dirigir-me cap a l\u2019ajuntament per reunir-me amb els regidors i vaig demanar que encengueren tots els llums de l\u2019edifici: \u201c\u00a1Aqu\u00ed estamos!\u201d [riu].<\/p>\n

\u2014El dia m\u00e9s trist, el Nou d\u2019Octubre del 1979; el m\u00e9s tenebr\u00f3s, el 23F, i el m\u00e9s rocambolesc, el 9 de setembre del 1983, el de la retirada de l\u2019est\u00e0tua eq\u00fcestre del general Franco, una not\u00edcia que d\u00faieu en secret per\u00f2 que algun company del vostre grup va filtrar.<\/strong><\/p>\n

\u2014Fou un desastre absolut i vaig haver de demorar-ho. No vam triar b\u00e9 els operaris, no ten\u00edem cobertura policial… Un desastre sense pal\u00b7liatius. Era una est\u00e0tua male\u00efda, no estava ben enganxada a terra i es va migpartir, i ja restaurada, els militars que se l\u2019havien d\u2019endur del magatzem municipal on descansava no van calcular el g\u00e0lib de la porta i no la podien traure. Era com el franquisme: post\u00eds.<\/p>\n

\u2014Tamb\u00e9 vau viure en primera persona el Mundial de futbol del 1982, i la visita del papa Joan Pau II a la ciutat, l\u2019octubre d\u2019aquell mateix any. Quina difer\u00e8ncia va haver-hi amb la de Benet XVI, el 2006?<\/strong><\/p>\n

\u2014Els dinarots, els soparots i l\u2019allotjament, els va pagar l\u2019Esgl\u00e9sia. Nosaltres vam posar la ciutat i res m\u00e9s, encara que venia a l\u2019ofensiva: la vict\u00f2ria del PSOE era a la cantonada i volia marcar dist\u00e0ncies. Tanmateix, vaig mantenir una bona relaci\u00f3 amb l\u2019arquebisbe [Miguel] Roca Cabanellas, que tenia Josep Sanus com a bisbe auxiliar. Vam arribar a dos acords molt senzillets mentre ens pren\u00edem un caf\u00e8 i una copeta d\u2019Armagnac: jo no assistiria als actes religiosos per\u00f2 milloraria tot all\u00f2 que estiguera al meu abast. I aix\u00ed fou, fins al punt que vaig rebre el papa a la porta dels ferros de la Seu, per\u00f2 sense entrar-hi.<\/p>\n

\u2014Avui dia semblaria impensable.<\/strong><\/p>\n

\u2014S\u00ed, per\u00f2 a nosaltres ens va eixir b\u00e9. Hi ten\u00edem una relaci\u00f3 fluida.<\/p>\n

\u2014Els militars mai no hi han fallat, a aquest tipus d\u2019actes.<\/strong><\/p>\n

\u2014Jo els ho deia: qu\u00e8 pinteu all\u00e0? La religi\u00f3 \u00e9s la pau, no hi t\u00e9 res a veure… Un company a qui tinc especial mania, Jos\u00e9 Bono, ens la va clavar des del primer dia. Va assistir al Corpus de Toledo amb tota la pompa, i a partir de llavors, els alcaldes van voler presidir la seua process\u00f3. Pepe Bono ha sigut devastador per a l\u2019ideari socialdem\u00f2crata, \u00e9s m\u00e9s de dretes que els de dretes.<\/p>\n

\u2014En el llibre insinueu que els \u201ctripijocs\u201d de Bono van evitar la conclusi\u00f3 de l\u2019A3 durant els governs de Lerma. Quins tripijocs?<\/strong><\/p>\n

\u2014Volia unir per autovia totes les capitals de prov\u00edncia, i va aconseguir-ho amb l\u2019excusa de les Gorges del Cabriol, un paratge ambiental que no li interessava per\u00f2 que li va servir per a fer xantatge al govern espanyol. Era incre\u00efble que no acab\u00e0rem aquella autovia, nom\u00e9s faltaven uns quants quil\u00f2metres… En el llibre La Valencia de los 90, que vam editar a l\u2019Ajuntament, hi apareixia conclosa i enlla\u00e7ada amb l\u2019arc mediterrani, que ja vam imaginar connectat amb M\u00farcia i Andalusia oriental. Al final, per\u00f2, l\u2019A3 l\u2019acab\u00e0 Zaplana.<\/p>\n

\u2014De totes les obres que vau inaugurar i de totes les que vau evitar, com per exemple l\u2019edificaci\u00f3 del Saler, quina us va causar una alegria especial?<\/strong><\/p>\n

\u2014La rehabilitaci\u00f3 d\u2019un edifici a la pla\u00e7a de Na Jordana, perqu\u00e8 una ve\u00efna em va dir: \u201csenyor alcalde, per fi podr\u00e9 fer de ventre en la intimitat i no en el com\u00fa, a ulls de tothom\u201d. \u201cAra s\u00ed que l\u2019hem encertada! Diners ben gastats\u201d, els vaig dir als arquitectes. Tan sols es tractava de fer-li una cuina i un bany interior, per\u00f2 em va impactar molt que aquella dona haguera arrossegat durant tants anys tanta vergonya.<\/p>\n

\u2014El 1988 us avanceu al greuge comparatiu del 1992 respecte a Barcelona, Sevilla i Madrid, i plantegeu cinc punts al govern espanyol i la Generalitat per continuar a l\u2019alcaldia. No els accepten i toqueu el dos.<\/strong><\/p>\n

\u2014Si haguera calgut, m\u2019hauria posat rere la pancarta, perqu\u00e8 aquelles eren unes demandes molt evidents. El llibre inclou el manuscrit que vaig redactar a l\u2019efecte, per cert. Era l\u00f2gic que Barcelona organitzara els Jocs Ol\u00edmpics, l\u2019Expo de Sevilla era m\u00e9s opinable, per\u00f2 ja els heu dit que s\u00ed, doncs vinga… I la capitalitat cultural de Madrid, doncs vinga tamb\u00e9! Per\u00f2, escolteu-me, jo vull la meua part del past\u00eds equivalent i refinan\u00e7ar els deutes per poder fer m\u00e9s coses. Hav\u00edem assumit despeses que no ens corresponien i que ens impedien realitzar nous projectes. Tamb\u00e9 els vaig demanar que em deixaren de tocar els collons i que no m\u2019enviaren tant d\u2019imb\u00e8cil. Alfonso Guerra va contestar-me: \u201cson tontos, pero no se lo digas cada d\u00eda!\u201d [riu.] Fins i tot vaig proposar uns Jocs del Mediterrani, conscient que em dirien que no.<\/p>\n

\u2014Com I\u00f1aki Urdangarin, que li\u2019n va suggerir uns d\u2019europeus a Francisco Camps!<\/strong><\/p>\n

\u2014S\u00ed, per\u00f2 jo a zero pessetes [riu].<\/p>\n

\u2014Camps es va fer un fart de dir que a Val\u00e8ncia \u201cabans no passava res, tot era trist, en blanc i negre\u201d.<\/strong><\/p>\n

\u2014Em sobtava sentir aix\u00f2, perqu\u00e8 els ve\u00efns pensen tot el contrari: \u201cEns ho pass\u00e0vem de puta mare!\u201d, m\u2019han dit en ocasions. L\u2019Encontre d\u2019Escriptors, la Mostra de Cinema, Expo Jove, la Trobada de M\u00fasica del Mediterrani, la marat\u00f3, els actes pel 750\u00e8 aniversari de la conquesta del rei En Jaume… Per\u00f2 el discurs del PP ens ha fet molt de mal.<\/p>\n

\u2014I ara, quan observeu la F\u00f3rmula 1 pels carrers de Val\u00e8ncia, el M\u00e0ster de tennis o la Copa de L\u2019Am\u00e8rica, de la qual vau ser comissari per part del govern espanyol, qu\u00e8 en penseu? Han servit per a revitalitzar la ciutat? S\u00f3n esdeveniments rendibles?<\/strong><\/p>\n

\u2014Ho dubte molt. Van fer cr\u00e9ixer l\u2019autoestima de manera transit\u00f2ria? Lamentablement, s\u00ed. Conec un home aturat que va acudir al port i no es va poder beure ni una cervesa, pel preu tan elevat que tenien. \u201cPer\u00f2 feia un gust…\u201d, deia. \u00c9s all\u00f2 de l\u2019orgull provinci\u00e0: som els millors dels millors del m\u00f3n.<\/p>\n

\u2014Ara semblem els pitjors dels pitjors del m\u00f3n.\u00a0<\/strong><\/p>\n

\u2014Em fa por que fem com el p\u00e8ndol i decretem que som una societat corrupta i menyspreable. Seria trist\u00edssim. De Monreale, en tenim molts, per\u00f2 en aquesta societat tots no som palermitans.<\/p>\n

\u2014Heu conversat amb Rita Barber\u00e0 en alguna ocasi\u00f3, m\u00e9s enll\u00e0 dels actes p\u00fablics?\u2014En els actes p\u00fablics sempre em saluda educadament, per\u00f2 res m\u00e9s. Una vegada em va mostrar una idea que no era exactament seua: convertir el llit vell del riu en un element articulador de la ciutat i enganxar-hi infraestructures diverses, com ara el museu Sant Pius V o el Bot\u00e0nic. Nosaltres vam fer l\u2019IVAM i Nuevo Centro, que pretenia descongestionar el centre de la ciutat, i ella va dir-li \u201cUn riu de cultura\u201d, que em va semblar una bona idea. La incomunicaci\u00f3 amb l\u2019\u00e0rea metropolitana, per\u00f2, continua sent el gran handicap. La mobilitat de les persones \u00e9s absoluta, per\u00f2 la de les institucions, ben redu\u00efda.<\/p>\n

\u2014Acabem parlant del PSPV…<\/strong><\/p>\n

\u2014…encara pague la quota!<\/p>\n

\u2014Heu pensat mai de demanar la baixa?<\/strong><\/p>\n

\u2014No, per\u00f2 de motius, en tinc. Jo s\u00e9 per qu\u00e8 s\u00f3c dem\u00f2crata i per qu\u00e8 s\u00f3c socialista, i de vegades em pregunte per qu\u00e8 he de pagar la quota. Supose que per lleialtat institucional, com li\u2019n tinc a la instituci\u00f3 local. Per\u00f2 cada dia em pregunte com \u00e9s possible que jo estiga al mateix partit que un senyor que ha dit tal desprop\u00f2sit.<\/p>\n

\u2014Com ara quin?<\/strong><\/p>\n

\u2014Respecte el dret de decidir de Catalunya, Pepe Bono ha dit unes ximpleries solemnes, m\u00e9s pr\u00f2pies d\u2019un ignorant. Un dem\u00f2crata sempre ha d\u2019estar pel dret de decidir!<\/p>\n

\u2014Sentiu la mateixa desafecci\u00f3 envers el PSPV?<\/strong><\/p>\n

\u2014A alguns, els tinc afecte personal. Per exemple, a l\u2019actual secretari general [Ximo Puig], a qui conec de fa molts anys. En tot cas, els veig massa dins de la fam\u00edlia, com \u201cla fam\u00edlia extensa\u201d dels Balcans, la zadruga. El PSPV acostuma a semblar una zadruga, amb l\u2019avi que diu: \u201cep, aquell n\u00e9t, que se\u2019ns escapa cap all\u00e0!\u201d. La zadruga s\u2019organitzava sobre un pati, i all\u00e0 tens els de Pepet, Esquerra Socialista; els de Juliet, que s\u00f3n els lermians… \u00c9s una ll\u00e0stima, perqu\u00e8 aquesta societat, diga el que diga Camps, va canviar gr\u00e0cies als sociates.<\/p>\n

\u2014Dieu que al corrent Esquerra Socialista no se sap ben b\u00e9 quants n\u2019hi ha, per\u00f2 que sempre hi s\u00f3n.<\/strong><\/p>\n

\u2014[Riu.] S\u00f3n molt amics meus. \u201cMai no he vist el vostre cens, per\u00f2 sempre he vist que hi sou\u201d, els dic. Ara mateix tenen m\u00e9s eurodiputats que ning\u00fa!<\/p>\n

\u2014L\u2019\u00fanic secretari general que salveu en les mem\u00f2ries \u00e9s el fuga\u00e7 Joan Romero, que ho fou del 1997 al 1999.<\/strong><\/p>\n

\u2014T\u00e9 el cap ben moblat, per\u00f2 no era el l\u00edder pol\u00edtic que s\u2019estilava. Hauria estat el revulsiu que ens calia, tenia una gran capacitat d\u2019an\u00e0lisi.<\/p>\n

\u2014Us sentiu m\u00e9s a prop del PSPV que de cap altre partit, ara mateix?<\/strong><\/p>\n

\u2014La ra\u00f3 afectiva i la lleialtat hi tenen a veure. Em fa gr\u00e0cia que Comprom\u00eds s\u2019haja fixat en la ciutat, \u00e9s la primera vegada que passa en bastant de temps. Si aix\u00f2 es tradueix en una voluntat de fer pa\u00eds a partir de la ciutat, pot resultar molt i molt engrescador. S\u2019han acostat amb sensibilitat cap a les senyes d\u2019identitat elemental, com ara les Falles. Els seguesc amb molt d\u2019inter\u00e8s.<\/p>\n

\u2014Us agrada Joan Rib\u00f3, el seu portaveu municipal?<\/strong><\/p>\n

\u2014Em cau molt b\u00e9. \u00c9s amic meu, com tamb\u00e9 Joan Calabuig.<\/p>\n

\u2014El mateix Calabuig que va organitzar a Val\u00e8ncia, el 1987, una trobada de la IUSY, la uni\u00f3 internacional de joventuts socialistes. Va assistir-hi Willy Brandt i us va preguntar, en veu baixa, a quants dels vostres regidors li confiar\u00edeu la successi\u00f3. A Calabuig li l\u2019haur\u00edeu confiada?<\/strong><\/p>\n

\u2014S\u00ed. I a Clementina R\u00f3denas [la seua successora, alcaldessa del 1989 al 1991], tamb\u00e9, encara que no s\u2019ho creu.<\/p>\n

\u2014Des que ella fou candidata, el 1991, els caps de llista han estat Aurelio Mart\u00ednez (1995), Ana Noguera (1999), Rafael Rubio (2003), Carme Alborch (2007) i Calabuig, el 2011. D\u2019aix\u00f2, se\u2019n pot dir projecte?<\/strong><\/p>\n

\u2014L\u2019\u00fanica explicaci\u00f3 que li trobe \u00e9s la zadruga: provem amb el del segon, a veure com va… Han de deixar de reclutar els candidats d\u2019una manera tan tancada.<\/p>\n

\u2014Sou l\u2019\u00fanic que s\u2019ha presentat dues vegades, el 1983 i el 1987. Calabuig es mereix una segona oportunitat, amb vista al 2015?<\/strong><\/p>\n

\u2014Jo s\u00ed que li la donaria, per\u00f2 crec que el problema del PSPV a Val\u00e8ncia \u00e9s m\u00e9s gran. \u00a0Li ho vaig explicar a Jos\u00e9 Luis Rodr\u00edguez Zapatero en un tovall\u00f3: \u201cSabeu per qu\u00e8 l\u2019agrupaci\u00f3 socialista de Val\u00e8ncia no es mour\u00e0 mai? 11 regidors, 22 assessors, tres assessors a la Diputaci\u00f3, tres diputats a les Corts… Amb un nivell d\u2019influ\u00e8ncia de cinc o sis persones per cadasc\u00fa i el r\u00e8gim org\u00e0nic que tenim, ja controles m\u00e9s de la meitat de l\u2019agrupaci\u00f3\u201d. Em va respondre que era una de les coses m\u00e9s cruels que li havien dit mai.<\/p>\n

\u2014Zapatero va maltractar els valencians, com insistia el PP?<\/strong><\/p>\n

\u2014No s\u2019assabentava del que passava ac\u00ed, no li interessava gaire. I ell tamb\u00e9 fou dels que va entrar en pol\u00edtica a 24 anys. La seua primera i \u00fanica ocupaci\u00f3.<\/p>\n

\u2014Sempre voteu?<\/strong><\/p>\n

\u2014S\u00ed. Ens va costar molt poder-ho fer.<\/p>\n

\u2014Sempre voteu igual?<\/strong><\/p>\n

\u2014S\u00ed… Per\u00f2 quan hi ha m\u00e9s opcions, com ara al Senat, em permet alguna maldat [riu].<\/p>\n

\u2014Amb unes llistes obertes, ser\u00edeu perillos\u00edssim.<\/strong><\/p>\n

\u2014S\u00ed [riu m\u00e9s].<\/p>\n

\u2014Regressem al barri de la Llum, a l\u2019extraradi de la ciutat, a la zona humil on vau establir-vos en arribar a Val\u00e8ncia. Per qu\u00e8 hi guanya el PP, senyor P\u00e9rez Casado?<\/strong><\/p>\n

\u2014No m\u2019ho explique. I guanya al Cabanyal, tu! Joan Romero i Joaqu\u00edn Azagra van tractar d\u2019explicar aquest canvi tan radical en el seu llibre Pa\u00eds complex (PUV, 2008), per\u00f2 costa de pair. M\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019autoestima, van inocular el pensament conservador dels darrers trenta anys i van fer creure que tothom era ric. Fins i tot els meus ve\u00efns del barri de la Llum, s\u2019ho van creure.<\/p>\n

Entrevista de V\u00edctor Maceda per a El Temps<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u201cTenia moltes ganes de llevar-me tanta inf\u00e0mia de damunt\u201d, assegura Ricard P\u00e9rez Casado, alcalde de Val\u00e8ncia pel PSPV-PSOE entre el setembre del 1979 i el desembre del 1988.Ara publica les seues mem\u00f2ries, \u2018Viaje de ida\u2019 (Publicacions de la Universitat de Val\u00e8ncia), un llibre imprescindible per a con\u00e8ixer l\u2019inspirador del cap i casal, l\u2019alcalde per excel\u00b7l\u00e8ncia. …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[127,1],"tags":[],"class_list":["post-8746","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-entrevistes","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8746","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8746"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8746\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8748,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8746\/revisions\/8748"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8746"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8746"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8746"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}