{"id":8720,"date":"2013-05-28T09:23:37","date_gmt":"2013-05-28T07:23:37","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=8720"},"modified":"2013-05-28T09:24:15","modified_gmt":"2013-05-28T07:24:15","slug":"albert-branchadell-resoldre-el-deficit-simbolic","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/albert-branchadell-resoldre-el-deficit-simbolic\/","title":{"rendered":"Albert Branchadell: Resoldre el d\u00e8ficit simb\u00f2lic"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?attachment_id=8721\" rel=\"attachment wp-att-8721\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-8721\" alt=\"catalacastella\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/05\/catalacastella-300x224.jpg\" width=\"300\" height=\"224\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/05\/catalacastella-300x224.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/05\/catalacastella.jpg 642w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>Temps enrere l&#8217;independentisme catal\u00e0 va posar en circulaci\u00f3 un ir\u00f2nic esl\u00f2gan que deia aix\u00ed: &#8220;L&#8217;autonomia que ens cal \u00e9s la de Portugal&#8221;.\u00a0Si el tema s\u00f3n els diners, Portugal ha deixat de ser un referent atractiu.\u00a0El cas portugu\u00e8s il\u00b7lustra de manera punyent que recaptar i gestionar tots els impostos no \u00e9s sin\u00f2nim d&#8217;una economia s\u00f2lida ni d&#8217;un Estat de benestar robust.\u00a0I no importa que Portugal estigui al sud, ara sabem que el pa\u00eds de la Uni\u00f3 que est\u00e0 m\u00e9s a prop del rescat \u00e9s Eslov\u00e8nia, un estat genu\u00efnament\u00a0<em>mittleeuropeu<\/em>\u00a0que es va alliberar fa m\u00e9s de 20 anys del d\u00e8ficit fiscal que mantenia amb Belgrad.\u00a0I en el record immediat est\u00e0 l&#8217;enfonsament d&#8217;Isl\u00e0ndia, que va posar de manifest que ni tan sols ser un pa\u00eds n\u00f2rdic amb 70 anys d&#8217;independ\u00e8ncia a l&#8217;esquena constitueix una garantia contra la fallida.<\/p>\n<p>El que ni Portugal ni Eslov\u00e8nia ni Isl\u00e0ndia han perdut en aquesta \u00e8poca de turbul\u00e8ncies \u00e9s la seva capacitat de protegir les seves lleng\u00fces respectives.\u00a0Els Estats continuen sent instruments relativament efica\u00e7os per assegurar la vitalitat de les lleng\u00fces i satisfer els interessos ling\u00fc\u00edstics dels seus parlants.\u00a0Des d&#8217;aquest punt de vista, s\u00f3n molts els espanyols -no necess\u00e0riament secessionistes catalans- que consideren que l&#8217;Estat, a Espanya, no est\u00e0 actuant adequadament per &#8220;respectar i protegir&#8221; a totes les lleng\u00fces espanyoles (com mana la Constituci\u00f3).\u00a0Ens trobem segurament davant d&#8217;un d\u00e8ficit simb\u00f2lic que no nom\u00e9s mant\u00e9 Catalunya respecte a Espanya, sin\u00f3 tamb\u00e9 totes les altres comunitats que tenen una o m\u00e9s lleng\u00fces pr\u00f2pies diferents de la castellana.<\/p>\n<p>Espanya, sens dubte, no t\u00e9 una pol\u00edtica estatal de protecci\u00f3 de les lleng\u00fces espanyoles, mai ha desenvolupat l&#8217;article 3.3 de la Constituci\u00f3 i, tot i haver ratificat generosament la Carta Europea de les Lleng\u00fces Regionals o Minorit\u00e0ries, la incompleix de manera flagrant.\u00a0En els \u00faltims temps l&#8217;Estat ha perm\u00e8s disbarats pel que fa a lleng\u00fces espanyoles que mai permetria respecte al castell\u00e0: alg\u00fa creu que l&#8217;Estat permetria que una comunitat aut\u00f2noma decid\u00eds relegar el castell\u00e0 a simple m\u00e8rit per accedir a la funci\u00f3 p\u00fablica?\u00a0\u00c9s el que ha passat a les illes Balears amb el catal\u00e0. O alg\u00fa creu que l&#8217;Estat permetria que una llei auton\u00f2mica truqu\u00e9s al castell\u00e0 per un altre nom que no fos &#8220;castell\u00e0&#8221;?\u00a0\u00c9s el que ha passat a Arag\u00f3 amb el catal\u00e0 i l&#8217;aragon\u00e8s.\u00a0(Per cert, si el catal\u00e0 \u00e9s ara la &#8220;llengua aragonesa pr\u00f2pia de l&#8217;\u00e0rea oriental&#8221; i l&#8217;aragon\u00e8s, la &#8220;llengua aragonesa pr\u00f2pia de l&#8217;\u00e0rea pirinenca i prepirinenca&#8221;, el castell\u00e0 no s&#8217;hauria de dir &#8220;llengua aragonesa pr\u00f2pia de la resta d&#8217;Arag\u00f3&#8221;?).<\/p>\n<p>En una tribuna recent\u00a0<em>(Per una llei de lleng\u00fces (d&#8217;una male\u00efda vegada),\u00a0<\/em>2013.05.07), Joan Claudi de Ramon defensava una possible soluci\u00f3 per a aquest d\u00e8ficit simb\u00f2lic: una llei de lleng\u00fces que convert\u00eds al catal\u00e0-valenci\u00e0, basc i gallec en lleng\u00fces oficials de l&#8217;Estat.\u00a0El mateix de Ramon vaticinava que a alguns els faria riure la proposta i altres es posarien les mans al cap.\u00a0L&#8217;aversi\u00f3 al multiling\u00fcisme estatal s&#8217;uneix a la majoria d&#8217;unionistes espanyols amb certs independentistes catalans (com Muriel Casals, presidenta d&#8217;\u00d2mnium Cultural): per als primers, el castell\u00e0 i nom\u00e9s el castell\u00e0 ha de seguir sent la llengua oficial d&#8217;Espanya; per als segons, el catal\u00e0 i nom\u00e9s el catal\u00e0 hauria de ser la llengua oficial d&#8217;una Catalunya independent.<\/p>\n<p>A Europa hi ha uns quants exemples d&#8217;Estats &#8220;estranys&#8221; (segons diu Casals) que compten amb m\u00e9s d&#8217;una llengua oficial, i per ventura seria oport\u00fa fixar-se en ells per saber de qu\u00e8 estem parlant.\u00a0A Finl\u00e0ndia, per exemple, les lleng\u00fces oficials de l&#8217;Estat s\u00f3n el fin\u00e8s i el suec.\u00a0Tot i que tothom sap fin\u00e8s (el suec \u00e9s la llengua d&#8217;un exigu 5% de la poblaci\u00f3), totes les institucions estatals funcionen tamb\u00e9 en suec.\u00a0Els diputats del Parlament poden expressar-se en la llengua oficial que desitgin, a ning\u00fa se li acudiria exigir (o esperar) l&#8217;\u00fas del fin\u00e8s amb l&#8217;argument que \u00e9s la llengua &#8220;comuna&#8221; del pa\u00eds.\u00a0En l&#8217;estat europeu m\u00e9s jove, Kosovo, l&#8217;hegemonia demogr\u00e0fica de l&#8217;alban\u00e8s tampoc \u00e9s obstacle perqu\u00e8 el Parlament local funcioni tamb\u00e9 en serbi.<\/p>\n<p>Ni Finl\u00e0ndia ni Kosovo s\u00f3n els casos m\u00e9s prominents de multiling\u00fcisme estatal a Europa.\u00a0Els casos m\u00e9s coneguts s\u00f3n aquells en qu\u00e8 el multiling\u00fcisme estatal es d\u00f3na la m\u00e0 amb el federalisme pol\u00edtic (B\u00e8lgica i Su\u00efssa, per\u00f2 tamb\u00e9 B\u00f2snia i Hercegovina).\u00a0En aquests casos, totes les lleng\u00fces diguem &#8220;nacionals&#8221; s\u00f3n oficials de l&#8217;Estat i cada regi\u00f3, cant\u00f3 o entitat determina el seu propi r\u00e8gim ling\u00fc\u00edstic.\u00a0\u00c9s el que podr\u00edem anomenar &#8220;federalisme ling\u00fc\u00edstic&#8221;-una t\u00e8cnica de gesti\u00f3 de la diversitat ling\u00fc\u00edstica a la qual podem dirigir unes quantes preguntes-.<\/p>\n<p>Primera pregunta: el federalisme ling\u00fc\u00edstic podria aplicar-se a Espanya?\u00a0Sens dubte.\u00a0Les quatre grans lleng\u00fces espanyoles serien les lleng\u00fces oficials de les institucions estatals i les comunitats aut\u00f2nomes optarien previsiblement per mantenir sistemes de doble (o triple) oficialitat, de la mateixa manera que la regi\u00f3 de Brussel\u00b7les a B\u00e8lgica, els cantons de Berga, Friburg i Valais a Su\u00efssa i les dues entitats de BiH (la Repubika Srpska i la Federaci\u00f3 de B\u00f2snia i Hercegovina).\u00a0El veritable canvi, doncs, no estaria en les comunitats aut\u00f2nomes, sin\u00f3 en les institucions estatals, en els s\u00edmbols de l&#8217;Estat, en les seves delegacions diplom\u00e0tiques, etc.<\/p>\n<p>Segona pregunta: el federalisme ling\u00fc\u00edstic podria frenar el secessionisme catal\u00e0?\u00a0Aqu\u00ed la resposta no \u00e9s clara.\u00a0La pol\u00edtica comparada no \u00e9s molt esperan\u00e7adora: el federalisme ling\u00fc\u00edstic no va impedir dos refer\u00e8ndums de secessi\u00f3 al Quebec, i no sembla que sigui capa\u00e7 de contenir una possible secessi\u00f3 de Flandes o de la Republika Srpska.\u00a0Per\u00f2 conv\u00e9 recordar que la finalitat del federalisme ling\u00fc\u00edstic no \u00e9s frenar la secessi\u00f3!<\/p>\n<p>I tercera i m\u00e9s delicada pregunta: Espanya s&#8217;encamina cap al federalisme ling\u00fc\u00edstic?\u00a0Aqu\u00ed la resposta \u00e9s rotundament no.\u00a0Espanya no pot acostar-se al federalisme ling\u00fc\u00edstic sense acostar-se al federalisme\u00a0<em>tout court.<\/em>\u00a0I malgrat els esfor\u00e7os del PSC (que el dia 29 va presentar a Madrid la seva proposta federalista) i de la presumpta simpatia del PSOE, les coses no s&#8217;estan movent precisament en una direcci\u00f3 federal. Un dels indicis m\u00e9s recents \u00e9s la Llei Org\u00e0nica per a la Millora de la Qualitat Educativa.\u00a0I no (o no nom\u00e9s) pel tracte desigual que dispensa a les lleng\u00fces espanyoles, sin\u00f3 pel mateix fet de ser una llei estatal.\u00a0(Als Estats federals seriosos, l&#8217;educaci\u00f3 dep\u00e8n de les unitats federades, Alemanya \u00e9s l&#8217;exemple m\u00e9s clar que una gran descentralitzaci\u00f3 no est\u00e0 renyida amb la qualitat educativa).\u00a0Per resoldre d\u00e8ficits simb\u00f2lics al final resultar\u00e0 que, a falta de federalisme, bones s\u00f3n &#8220;autonomies&#8221; com la de Portugal.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/elpais.com\/elpais\/2013\/05\/24\/opinion\/1369416044_504317.html\" target=\"_blank\">El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Temps enrere l&#8217;independentisme catal\u00e0 va posar en circulaci\u00f3 un ir\u00f2nic esl\u00f2gan que deia aix\u00ed: &#8220;L&#8217;autonomia que ens cal \u00e9s la de Portugal&#8221;.\u00a0Si el tema s\u00f3n els diners, Portugal ha deixat de ser un referent atractiu.\u00a0El cas portugu\u00e8s il\u00b7lustra de manera punyent que recaptar i gestionar tots els impostos no \u00e9s sin\u00f2nim d&#8217;una economia s\u00f2lida ni &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,18,1],"tags":[],"class_list":["post-8720","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-cultura","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8720","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8720"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8720\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8725,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8720\/revisions\/8725"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8720"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8720"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8720"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}