{"id":8708,"date":"2013-05-27T09:23:02","date_gmt":"2013-05-27T07:23:02","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=8708"},"modified":"2013-05-27T09:24:05","modified_gmt":"2013-05-27T07:24:05","slug":"fabian-mohedano-i-jordi-del-rio-un-pais-i-un-partit-sense-amos","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/fabian-mohedano-i-jordi-del-rio-un-pais-i-un-partit-sense-amos\/","title":{"rendered":"Fabian Mohedano i Jordi del R\u00edo: Un pa\u00eds i un partit sense amos"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?attachment_id=7667\" rel=\"attachment wp-att-7667\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-7667\" alt=\"mans\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/02\/mans-300x189.jpg\" width=\"300\" height=\"189\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/02\/mans-300x189.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/02\/mans.jpg 758w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>Clemenceau, un dels art\u00edfexs pol\u00edtics de la fi de la Primera Guerra Mundial, va deixar escrit que &#8220;la guerra \u00e9s un assumpte massa greu per confiar-lo nom\u00e9s als militars&#8221;. Hi afegim: i la pol\u00edtica en mans dels pol\u00edtics. Almenys en les d&#8217;aquells que menystenen la vitalitat de la societat civil. Un proc\u00e9s tan complex com el que viu Catalunya no reeixir\u00e0 sense la seva incorporaci\u00f3. I \u00e9s que Catalunya no \u00e9s una realitat simb\u00f2lica i acabada com voldrien alguns. \u00c9s la suma de futurs que es construeixen sobre la voluntat de ser, si se&#8217;ns permet la met\u00e0fora, un sol municipi, un sol poble. Escoltant, sense lideratges messi\u00e0nics, allunyats d&#8217;alguna manera de la Transici\u00f3 i que fugin del curt termini. Un pa\u00eds sense amos que no oblidi que aquesta necessitat pivota tamb\u00e9 sobre una dimensi\u00f3 social exigent amb un bon govern dels recursos p\u00fablics.<\/p>\n<p>El <strong>PSC<\/strong> ha estat el partit que millor havia sintetitzat els anhels de la societat catalana. <strong>Jordi Pujol<\/strong> -ara en hores baixes- ho ha reconegut en diverses ocasions, la m\u00e9s simb\u00f2lica amb motiu de l&#8217;escrit introductori de\u00a0<i>La p\u00e0tria dels humans. Hist\u00f2ria del socialisme catal\u00e0<\/i>\u00a0(Edhasa, 2003). Per\u00f2 la suma de resultats electorals adversos parla per ella mateixa. Les explicacions s\u00f3n complexes. <strong>Raimon Obiols<\/strong> assenyala en les seves excel\u00b7lents mem\u00f2ries pol\u00edtiques recentment publicades &#8211;<i>\u00a0El m\u00ednim que es pot dir<\/i>\u00a0(RBA, 2013)- que, mentre que les esquerres hist\u00f2ricament han basat el seu catalanisme en el concepte de ciutadania, el nacionalisme conservador ho feia en el d&#8217;identitat. Ara, fruit de la crisi i els desacords amb un estat sovint sord a les nostres demandes, s&#8217;han despla\u00e7at les percepcions i molts federalistes tamb\u00e9 s\u00f3n favorables a la independ\u00e8ncia. Els dubtes que planteja l&#8217;actual proc\u00e9s s&#8217;expressen mim\u00e8ticament al si del <strong>PSC<\/strong>. I amb un problema afegit, de cultura pol\u00edtica. Els aires fundacionals de socialisme llibertari han donat pas a un socialisme un xic agre, poc permeable, que sovint viu d&#8217;esquena a realitats que no siguin les estrictament municipals, cada vegada m\u00e9s concentrades geogr\u00e0ficament i que dilueixen el seu repte fundacional: governar Catalunya. Un repte que entroncava amb les seves arrels hist\u00f2riques: un partit socialista i catal\u00e0. I federalista allunyat de l&#8217;unanimisme. I sense amos. La celebraci\u00f3 de prim\u00e0ries obertes al <strong>PSC<\/strong> potser \u00e9s la darrera oportunitat de tornar a connectar amb aquest repte.<\/p>\n<p>El federalisme no tindr\u00e0 credibilitat si no incorpora sense complexos el dret de la ciutadania a expressar-se en relaci\u00f3 al seu futur col\u00b7lectiu. Creiem simptom\u00e0tic assenyalar que els que signen aquest article probablement votarien diferent en la consulta, per\u00f2 el que ens uneix com a socialistes -la primacia de la democr\u00e0cia, juntament amb l&#8217;anhel d&#8217;unitat de l&#8217;esquerra- \u00e9s superior al que ens separa. Conscients que cal una nova situaci\u00f3 que superi un devaluat estat de les autonomies. Potser aquest proc\u00e9s no \u00e9s ara prioritari per\u00f2 segurament ho \u00e9s una mica m\u00e9s que els endog\u00e0mics esfor\u00e7os dedicats a redactar protocols de relaci\u00f3 amb partits germans o improbables documents de reforma constitucional aigualits per no ferir sensibilitats. Conscients de l&#8217;intent d&#8217;alguns de contaminar el proc\u00e9s del dret a decidir. Conscients que el debat contra la corrupci\u00f3 pol\u00edtica s&#8217;ha de situar amb m\u00e9s rellev\u00e0ncia acompanyant el proc\u00e9s. Campar\u00e0 Millet impunement pels nostres carrers en un eventual estat propi?<\/p>\n<p>Som activament optimistes. Formem part d&#8217;un moviment, Avancem, que creu que s&#8217;ha d&#8217;assumir lideratge des de dins del proc\u00e9s com vam fer amb la immersi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica. I de la direcci\u00f3 d&#8217;un partit federalista que ha apostat electoralment pel dret a decidir sumant per un Parlament de 107 electes a favor d&#8217;aquest punt de trobada d&#8217;un anhel: veure la ciutadania de Catalunya decidint el seu futur. I ho desitgem per tres motius.<\/p>\n<p>Primer, perqu\u00e8 \u00e9s indissociable a la nostra ideologia d&#8217;arrel ut\u00f2pica: m\u00e9s democr\u00e0cia. Segon, per resoldre democr\u00e0ticament l&#8217;atzucac en el qual ens trobem: una fletxa i no una baldufa, en paraules ben trobades de Celestino Corbacho. I finalment, pel\u00a0<i>the day after<\/i>. Volem veure modificat un\u00a0<i>statu quo<\/i>\u00a0que es mant\u00e9 des de fa molts anys, sovint sobre c\u00f2modes fonaments identitaris. Veure desentronitzada una casta pol\u00edtica conservadora dedicada a homogene\u00eftzar, sovint amb complicitats a l&#8217;altra banda de l&#8217;Ebre, una ciutadania plural. \u00bfContinuar\u00e0 la nostra televisi\u00f3 p\u00fablica sent concebuda com la segona resid\u00e8ncia del poder pol\u00edtic dominant? \u00bfSignarem un nou Concordat amb el Vatic\u00e0? Madrid restar\u00e0 a la mateixa dist\u00e0ncia i moltes coses, com la pobresa i l&#8217;atur, poden seguir tristament igual.<\/p>\n<p>Apostem, doncs, per la construcci\u00f3 d&#8217;un nou subjecte pol\u00edtic: una conflu\u00e8ncia de les esquerres que sigui alternativa real a <strong>CiU<\/strong>. Que superi velles i desdibuixades fronteres, capa\u00e7 d&#8217;agregar sensibilitats. Que eviti que les l\u00ednies vermelles de cada tradici\u00f3 portin rodes a mida de cadascuna de les visions. Una proposta per al centreesquerra catalanista, laic, reformista i contra tota segregaci\u00f3 social i ling\u00fc\u00edstica. Nosaltres, amb mod\u00e8stia, hi tenim quelcom a dir. De moment esperem no haver tergiversat un dels imperatius b\u00e0sics requerits per tal de comunicar-ho: saber com fer-ho.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.ara.cat\/premium\/opinio\/pais-partit-amos_0_926907363.html\" target=\"_blank\">Ara.cat<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Clemenceau, un dels art\u00edfexs pol\u00edtics de la fi de la Primera Guerra Mundial, va deixar escrit que &#8220;la guerra \u00e9s un assumpte massa greu per confiar-lo nom\u00e9s als militars&#8221;. Hi afegim: i la pol\u00edtica en mans dels pol\u00edtics. Almenys en les d&#8217;aquells que menystenen la vitalitat de la societat civil. Un proc\u00e9s tan complex com &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[82],"class_list":["post-8708","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-psc"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8708","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8708"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8708\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8711,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8708\/revisions\/8711"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8708"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8708"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8708"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}