{"id":8693,"date":"2013-05-24T09:17:55","date_gmt":"2013-05-24T07:17:55","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=8693"},"modified":"2013-06-24T12:29:27","modified_gmt":"2013-06-24T10:29:27","slug":"marco-revelli-grillo-democracia-instantania-i-partits","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/marco-revelli-grillo-democracia-instantania-i-partits\/","title":{"rendered":"Marco Revelli: Grillo, \u201cdemocr\u00e0cia instant\u00e0nia\u201d i partits"},"content":{"rendered":"

\"beppe\"<\/a>Beppe Grillo<\/b> \u2013 alias <\/i>Gianroberto Casaleggio<\/b> \u2013 \u00e9s un \u201ccatastrofista\u201d (en el sentit literal del terme cat\u00e0strofe com a \u201ccapgirament radical i definitiu). Proclama obertament que la nova democr\u00e0cia naixer\u00e0 sense partits<\/i>. No per res el 8 de setembre de 2007, a la Pla\u00e7a Major de Bol\u00f2nia, obrint el primer \u201cV-Day\u201d llan\u00e7\u00e0 el crit \u201cEls partits han mort!\u201d. I en el subt\u00edtol del qu\u00e8 pot ser considerat el \u201cManifest\u201d del Movimento 5 Stelle<\/i><\/b>, el llibre titulat significativament Estem en guerra <\/i>(Beppe Grillo<\/b> i Gianroberto Casaleggio<\/b>, Siamo in guerra),<\/i> es llegeix: \u201cLa Xarxa contra els partits\u201d. Aleshores pocs el prengueren seriosament. Pensaren en l\u2019en\u00e8sima provocaci\u00f3. En canvi, Grillo<\/b> parlava en serio. Invocava una de les lleis de la Xarxa: \u201cCadasc\u00fa val cadasc\u00fa\u201d.<\/p>\n

La \u201cllei de la Xarxa\u201d: en la seva visi\u00f3, \u00e9s el final de la \u201cdemocr\u00e0cia dels partits\u201d, i \u00a0no t\u00e9 ni origen social ni raons culturals. T\u00e9 una causa tecnol\u00f2gica. Aix\u00ed com a l\u2019inici del segle passat foren l\u2019autom\u00f2bil i la producci\u00f3 de massa estandaritzada\u00a0 que acabaren amb els \u201cpartits de notables\u201d i la \u201cdemocr\u00e0cia parlament\u00e0ria\u201d, ara s\u00f3n la comunicaci\u00f3 digital i la Xarxa les que condemnen la \u201cvella pol\u00edtica\u201d i les formes escler\u00f2tiques de la \u201cdemocr\u00e0cia dels partits\u201d. Amb una sent\u00e8ncia encara molt m\u00e9s definitiva, perqu\u00e8 no hi ha metamorfosi per a la \u201cforma partit\u201d. Es tracta brutalment, simplement, del seu final<\/i>. Que no significa, afegeix, l\u2019extinci\u00f3 contempor\u00e0nia del model democr\u00e0tic. Pel contrari, n\u2019anuncia la restauraci\u00f3, en la forma m\u00e9s pura i origin\u00e0ria: amb el perfil d\u2019una democr\u00e0cia directa feta possible, finalment, per una tecnologia capa\u00e7 de superar el pes de les dimensions d\u2019espai i de nombre (els factors que imposaren la forma representativa).<\/p>\n

Sobre tot aix\u00f2, el text \u00e9s taxatiu. En el futur imaginat com ja immanent, quan la Xarxa haur\u00e0 ocupat de manera estable el lloc que l\u2019espera, desapareixeran els diaris, i \u201cdespr\u00e9s vindr\u00e0 el torn de les televisions, seguides dels llibres\u201d. Junt amb els \u201cmitjans tradicionals desapareixer\u00e0 gran part de les estructures jer\u00e0rquiques que regulen els diversos aspectes de la societat i de l\u2019economia. Entre elles, tamb\u00e9 els partits, que seran substitu\u00efts pels moviments<\/i>\u201d. Perqu\u00e8 la Xarxa, amb la seva capacitat in\u00e8dita de connectar instant\u00e0niament tothom amb tothom, d\u2019una banda permetr\u00e0 apropar all\u00f2 que la transformaci\u00f3 social del canvi de segle havia allunyat \u2013 els representants i els representats, els electors i els elegits, els qui estan en els territoris i els qui estan en les institucions – , permetent als primers controlar directament i constantment els segons. En \u201ctemps real\u201d, per dir-ho aix\u00ed. Dictant els continguts de les deliberacions i els termes de les tries. D\u2019altra banda, suprimir\u00e0 la necessitat de mediaci\u00f3 organitzativa (de la \u201cforma partit\u201d, per tant, i dels seus aparells).<\/p>\n

Una mica com succe\u00ed en la Reforma protestant, quan la invenci\u00f3 de Gutenberg<\/b>, permetent reproduir la B\u00edblia en milers d\u2019exemplars, va fer possible t\u00e8cnicament el \u201clliure examen\u201d de les Escriptures eliminant la mediaci\u00f3 institucional de l\u2019Esgl\u00e9sia en l\u2019acc\u00e9s a la paraula divina. Ara, la tecnologia \u201cviral\u201d d\u2019Internet far\u00e0 t\u00e8cnicament possible l\u2019acc\u00e9s directe de tot ciutad\u00e0 al proc\u00e9s decisional i legislatiu (en certa mesura, la identificaci\u00f3 instant\u00e0nia de representat i representat), fent apar\u00e8ixer com in\u00fatil \u2013 i per tant perjudicial \u2013 la interfer\u00e8ncia del partit en l\u2019expressi\u00f3 de la \u201cveu del poble\u201d. \u201cEls refer\u00e8ndums via Xarxa, sense qu\u00f2rum i propositius esdevindran normals\u201d, proclama aquest nou profetisme secularitzat, \u201ci les Constitucions els diversos pa\u00efsos podran ser rediscutides on line cada vegada que es consideri necessari, com succe\u00ed a Isl\u00e0ndia el 2011. Els programes pol\u00edtics seran escrits pels ciutadans i cada nou punt haur\u00e0 de ser aprovat abans de la seva aplicaci\u00f3<\/i>\u201d.<\/p>\n

En aquest \u201cnou m\u00f3n\u201d creat per la Xarxa, quasi tots els vicis de la pol\u00edtica del segle XX \u2013 com les degeneracions de l\u2019Esgl\u00e9sia en el XIV \u2013 seran esmenats, perqu\u00e8 la Xarxa \u00e9s per pr\u00f2pia naturalesa \u00e8tica: en ella, la reputaci\u00f3 ho \u00e9s tot, el c\u00e0rrec formal res. La Xarxa no tolera mentides ni fingiments: la seva \u201cmem\u00f2ria eterna\u201d, gr\u00e0cies als seus cach\u00e9<\/i>, als seus arxius clonats i duplicats a l\u2019infinit, deixa tra\u00e7a de tota afirmaci\u00f3, de tota promesa. Funciona com una mena de \u201ctribunal del poble\u201d (la shadow identity<\/i> de cadasc\u00fa el segueix per sempre, tal com si fos la seva ombra). La seva informaci\u00f3 \u00e9s difosa i directament disponible \u2013 sobre ella \u201cels ciutadans informats no es deixaran aixecar la camisa<\/i>\u201d. La Xarxa \u00e9s post-ideol\u00f2gica, fa valdre la for\u00e7a de la realitat sobre les construccions abstractes. \u00c9s tamb\u00e9 post-lider\u00edstica \u2013 \u201cel concepte de l\u00edder per a la Xarxa \u00e9s una blasf\u00e8mia… nom\u00e9s existeixen portaveus de les inst\u00e0ncies dels ciutadans<\/i>\u201d.<\/p>\n

Gr\u00e0cies a la Xarxa, el poder de manipulaci\u00f3 dels mitjans \u201coficials\u201d \u00e9s neutralitzat. Ho demostraria l\u2019\u00e8xit del refer\u00e8ndum per l\u2019aigua p\u00fablica i contra les nuclears, el junt de 2011, quan \u201cels mitjans tradicionals no van poder fer res davant la viralitat de la Xarxa<\/i>\u201d. Aix\u00ed com l\u2019experi\u00e8ncia de resist\u00e8ncia No-TAV<\/b> a Val di Susa, capa\u00e7 de sobreviure al bombardeig medi\u00e0tic i a una acci\u00f3 de falsificaci\u00f3 sense precedents. O les infinites experi\u00e8ncies en el territori que han posat en valor l\u2019information divide <\/i>que separa ja netament els media<\/i> autoritaris subordinats a la pol\u00edtica dels negocis i el nou m\u00e8dium<\/i> que, des de baix, subministra una contra-informaci\u00f3 cada vegada m\u00e9s efica\u00e7.<\/p>\n

La Xarxa, en fi, permet esmenar la pol\u00edtica del seu veritable \u201cmal del segle\u201d: la seva connexi\u00f3 amb el diner<\/i> (aqu\u00ed tamb\u00e9 el paral\u00b7lelisme amb la revolta de Luter<\/b> contra Roma i el mercat de les indulg\u00e8ncies \u00e9s significatiu); l\u2019estreta identificaci\u00f3 entre pol\u00edtica i negocis, que transforma els pol\u00edtics en agents financers o en dependents dels diversos lobbies<\/i> i dels m\u00e9s potents grups de negocis nacionals i globals. Gr\u00e0cies a la Xarxa \u2013 diu el llibre de Grillo<\/b> \u2013 els ciutadans podran pagar-se directament la pr\u00f2pia pol\u00edtica amb el micro-fundraising<\/i>, finan\u00e7ant amb un simple click<\/i> el candidat que en cada ocasi\u00f3 interpreta les pr\u00f2pies expectatives.<\/p>\n

L\u2019exemple que hauria de confirmar aquest diagn\u00f2stic \u00e9s el cas de Barack Obama<\/b>, que el 2008 \u2013 s\u2019afirma en el llibre \u2013 \u201cha esdevingut president dels EUA amb l\u2019aportaci\u00f3 determinant de la Xarxa<\/i>\u201d: amb els seus missatges \u201cvirals\u201d transmesos de persona a persona a trav\u00e9s de llargues cadenes (gr\u00e0cies a les quals els 2000 v\u00eddeos produ\u00efts per l\u2019staff<\/i> d\u2019Obama<\/b> i publicats a You Tube es multiplicaren fins a ser 442.000!). Amb els 8,5 milions de visitants mensuals del seu web MyBarackObama.com, i els 35.000 grups de voluntaris que organitzaren 200.000 actes. El mili\u00f3 d\u2019amics a Facebook (cinc vegades m\u00e9s que el seu adversari).\u00a0 Amb un poble d\u2019internautes que el seguiren on line<\/i> deu vegades superior al de McCain<\/b>. I sobretot amb els mil milions d\u2019email <\/i>enviats adre\u00e7ats als milions de nord-americans\u00a0 (un de cada cent receptors dels reiterats missatges \u201cpersonals\u201d del candidat Obama<\/b>) que van participar al finan\u00e7ament de la seva campanya contribuint \u201c6,5 milions de vegades amb una donaci\u00f3 mitja de 200 d\u00f2lars<\/i>\u201d, fins assolir la xifra r\u00e8cord de 659 milions de d\u00f2lars de \u201ccontribucions individuals<\/i>\u201d. Gr\u00e0cies a aix\u00f2 \u2013 per m\u00e8rit de la Xarxa \u2013 Obama <\/b>va poder garantir-se \u201cla independ\u00e8ncia de l\u2019establishment del Partit dem\u00f2crata<\/i>\u201d i sobretot va poder esdevenir president dels EUA \u201csense haver de donar les gr\u00e0cies als lobbies pel finan\u00e7ament obtingut a la Xarxa<\/i>\u201d.<\/p>\n

Sobre aquest darrer aspecte, els autors \u201cvisionaris\u201d de la pol\u00edtica digital i de la paling\u00e8nesi integral que permet insisteixen molt. Aquesta autonomia financera constituiria el s\u00edmbol d\u2019una nova pol\u00edtica, finalment \u201calliberada dels lobbies<\/i>\u201d i sense \u201cfiltres entre el poder i els ciutadans<\/i>\u201d. Quasi com si la Xarxa fos un m\u00f3n paral\u00b7lel \u2013 m\u00e9s real que el real \u2013 en qu\u00e8 es pot f\u00e0cilment corregir els vells vicis i les insuportables pesantors de la pol\u00edtica tradicional.<\/p>\n

En realitat les coses s\u00f3n m\u00e9s complicades. Els nombrosos estudis focalitzats espec\u00edficament en els mecanismes, certament innovadors, del finan\u00e7ament de Barack Obama<\/b> en la doble campanya electoral de 2007-2008 (prim\u00e0ries i eleccions generals), ens diuen que la representaci\u00f3 d\u2019una small donor revolution<\/i> \u00e9s redu\u00efda, perqu\u00e8 en realitat els large donors<\/i> van jugar un paper gens menor en la successi\u00f3 temporal dels esdeveniments. I molts dels small donors<\/i> eren en realitat large<\/i>, perqu\u00e8 contribu\u00efren amb donacions reiterades… Es pot calcular, de fet, que prop de 100 milions de d\u00f2lars arribaren a Obama<\/b> a trav\u00e9s de donadors m\u00faltiples que, amb petites transfer\u00e8ncies repetides, acumularen sumes oscil\u00b7lant entre 201 i 999 d\u00f2lars: un tipus particular de sostenidors que foren tamb\u00e9 responsables en gran part de l\u2019energia de la campanya electoral i de l\u2019activisme voluntari. I que uns altres 200 milions provingueren de contribucions superiors als 1000 d\u00f2lars, en particular dels anomenats bundlers<\/i>, recol\u00b7lectors de suports entre xarxes de tipus professional o social. Elements, doncs, de milit\u00e0ncia en part tradicional i en part innovadora, \u00a0implicada en formes organitzatives capaces d\u2019utilitzar la Xarxa com instrument, per\u00f2 no constitu\u00efdes exclusivament \u201cen xarxa\u201d: una estructura bastant menys virtual, feta de comit\u00e8s territorials, seus i grups, homes i dones compromesos en la multiplicaci\u00f3 de comunicaci\u00f3 personal, la recapta de fons en els barris, penjar cartells i promoure reunions…<\/p>\n

Tamb\u00e9 en el m\u00f3n futurible ja present, per tant, la frontera entre el \u201cvell\u201d i el \u201cnou\u201d \u00e9s difusa, ambd\u00f3s es barregen i, malgrat la viralitat de la Xarxa, \u00e9s dif\u00edcil prescindir de la dura resist\u00e8ncia de l\u2019Organitzaci\u00f3 a deixar-se suplantar per una lliure i plena participaci\u00f3. De la mateixa manera, resta prec\u00e0ria la temptativa dels protagonistes emergents de la \u201cpol\u00edtica digital\u201d d\u2019emancipar-se de la llei de ferro de Michels<\/b> i del risc olig\u00e0rquic que els afecta, tal com apareix en les no innocents vicissituds internes del Movimento 5 Stelle<\/i> des de la mateixa fase inicial. Tampoc apareix resolt el problema d\u2019aquell factor constitutiu de la democr\u00e0cia que \u00e9s la discussi\u00f3, <\/i>l\u2019element dit \u201cdeliberatiu\u201d, \u00e9s a dir l\u2019elaboraci\u00f3 discursiva de les q\u00fcestions de rellev\u00e0ncia p\u00fablica en l\u2019\u00e0mbit d\u2019una confrontaci\u00f3 d\u2019arguments orientat a afavorir solucions compartides o racionals.<\/p>\n

Aquest element havia estat central en la fase del \u201cparlamentarisme\u201d, quan l\u2019hemicicle parlamentari veia la confrontaci\u00f3 entre lliures \u201copinions\u201d de les persones<\/i> que eren diputats sense vincles de partit (quan les sessions plen\u00e0ries del Parlament eren un f\u00f2rum de discussi\u00f3 deliberativa. Despr\u00e9s, la \u201cdemocr\u00e0cia dels partits\u201d l\u2019havia xuclat fora de la instituci\u00f3 parlament\u00e0ria, transferint-la als partits i d\u2019aquests, via aparells, als seus v\u00e8rtexs, \u00fanic lloc de deliberaci\u00f3. Ara, la \u201cdemocr\u00e0cia digital\u201d, amb la seva instantane\u00eftat, no sembla prometre una restauraci\u00f3 de la deliberaci\u00f3, sin\u00f3 la seva liquidaci\u00f3 definitiva.<\/p>\n

M\u00e9s enll\u00e0 de les ret\u00f2riques pan-tecnol\u00f2giques, de fet \u00e9s evident que el mecanisme de la decisi\u00f3 telem\u00e0tica tendeix a cancel\u00b7lar la fase necess\u00e0riament lenta, problem\u00e0tica, reflexiva, de la discussi\u00f3, per donar pas, seleccionar i promoure els elements emotius, les sensacions immediates, les pulsions instintives. Els abanderats de la \u201cdemocr\u00e0cia immediata\u201d electr\u00f3nica \u2013 com els autors de \u201cEstem en guerra\u201d \u2013 posen exemples simples \u201cDemaneu a un itali\u00e0 si prefereix tenir un hospital que funcioni o bombardejar L\u00edbia, si vol transports p\u00fablics moderns o la guerra als talibans, si desitja eliminar les prov\u00edncies o reduir els ensenyants de suport als nens amb problemes<\/i>\u201d. No es demanen qu\u00e8 succeiria si hagu\u00e9s de pronunciar-se sobre la pena de mort despr\u00e9s d\u2019un delicte monstru\u00f3s. O sobre la q\u00fcesti\u00f3 de la guerra despr\u00e9s d\u2019un atemptat sanguinari. O qu\u00e8 passaria amb els camps n\u00f2mades si el poble en xarxa hagu\u00e9s de pronunciar-se amb un simple \u201cs\u00ed\u201d o \u201cno\u201d, despr\u00e9s d\u2019un delicte horrible com el de Tot di Quinto, a Roma, quan sobre l\u2019onada de la indignaci\u00f3 popular, assist\u00edrem a un inici de progrom<\/i> institucional… No necess\u00e0riament el plebiscitarisme electr\u00f2nic apropa la vox populi <\/i>a la veu de d\u00e9u…<\/p>\n

Pot, certament, respondre a la demanda d\u2019intervenci\u00f3 en temps real d\u2019un arc cada vegada m\u00e9s ample de les q\u00fcestions que afecten a la vida de tots i de cadasc\u00fa per part d\u2019un p\u00fablic sens dubte m\u00e9s aculturat, informat i exigent, capa\u00e7 de procurar-se a la Xarxa la informaci\u00f3 necess\u00e0ria. Menys endoctrinable pels aparells. Que ja no \u00e9s portador de punts de vista predeterminats per la pertinen\u00e7a. I tamb\u00e9 aix\u00f2 \u00e9s una paradoxa del nostre temps: que a una extensi\u00f3 de l\u2019aculturaci\u00f3 i del coneixement acabi per correspondre una reducci\u00f3 paral\u00b7lela del temps de la discussi\u00f3 i de la deliberaci\u00f3 argumentada, comprimit fins a la dimensi\u00f3 puntiforme del fat\u00eddic click<\/i>. Amb el qual, indubtablement, pot ser satisfeta l\u2019exig\u00e8ncia d\u2019interdir o de controlar d\u2019aquesta nova multitud solit\u00e0ria desitjosa de trencar el seu isolament i irrompre \u201ca dist\u00e0ncia\u201d en l\u2019esfera institucional reduint la dist\u00e0ncia entre els llocs de la vida i els de les decisions.<\/p>\n

Per\u00f2 dif\u00edcilment pot ser restaurada la virtut de la proposici\u00f3 deliberativa mitjan\u00e7ant el progressiu examen\u00a0 dels problemes en l\u2019arena real parlamentaria \u2013 com succe\u00efa en l\u2019exercici del \u201cpoder legislatiu\u201d abans que la partiditzaci\u00f3 de la vida p\u00fablica en segment\u00e9s l\u2019espai i el camp \u2013 sin\u00f3 per a sectors limitats del p\u00fablic capa\u00e7os d\u2019accedir a formes sofisticades de software<\/i> (recordem els Piraten<\/i> alemanys, o l\u2019\u00fas de plataformes telem\u00e0tiques complexes com Liquid<\/i>). Elits \u2013 una vegada m\u00e9s \u2013 propositives, enmig d\u2019un poble majorit\u00e0riament desconfiat.<\/p>\n

Marco Revelli, \u201cFinale di partito<\/a>\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Beppe Grillo \u2013 alias Gianroberto Casaleggio \u2013 \u00e9s un \u201ccatastrofista\u201d (en el sentit literal del terme cat\u00e0strofe com a \u201ccapgirament radical i definitiu). Proclama obertament que la nova democr\u00e0cia naixer\u00e0 sense partits. No per res el 8 de setembre de 2007, a la Pla\u00e7a Major de Bol\u00f2nia, obrint el primer \u201cV-Day\u201d llan\u00e7\u00e0 el crit \u201cEls …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,1],"tags":[34,149],"class_list":["post-8693","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-europa","category-general","tag-italia","tag-populisme"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8693","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8693"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8693\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9006,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8693\/revisions\/9006"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8693"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8693"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8693"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}