{"id":8687,"date":"2013-05-23T09:25:32","date_gmt":"2013-05-23T07:25:32","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=8687"},"modified":"2013-05-23T09:25:32","modified_gmt":"2013-05-23T07:25:32","slug":"barbara-spinelli-el-pas-dhollande-per-una-altra-europa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/barbara-spinelli-el-pas-dhollande-per-una-altra-europa\/","title":{"rendered":"Barbara Spinelli: El pas d\u2019Hollande per una altra Europa"},"content":{"rendered":"

\"hollandemerkel\"<\/a>Un govern econ\u00f2mic europeu, amb un President que pugui actuar per un llarg termini. Un govern que redueixi els deutes dels Estats, per\u00f2 estengui en paral\u00b7lel la \u201cconverg\u00e8ncia social\u201d, rebutjant la idea \u2013 molt thatcheriana \u2013 que la competitivitat ho \u00e9s tot, i la societat poca cosa. \u00c9s la promesa que Hollande ha fet als ciutadans europeus, en la confer\u00e8ncia de premsa del 16 de maig, i \u00e9s el pla que presenta als alemanys; per a que es tanqui l\u2019abisme oberta no sols entre el centre de la Uni\u00f3 i la perif\u00e8ria, entre el Nord i el Sud, sin\u00f3 entre Europa i els seus ciutadans.<\/p>\n

En realitat, no tot \u00e9s clar, en les paraules que ha pronunciat. No se sap amb precisi\u00f3 que vol dir, quan reclama una\u00a0Europa pol\u00edtica<\/i>: reduir la pol\u00edtica a govern econ\u00f2mic \u00e9s un\u00a0escamotage<\/i>\u00a0gr\u00e0cies al qual el poder \u00e9s transm\u00e8s a oligarquies de t\u00e8cnics que responen nom\u00e9s als mercats, despolititzant la democr\u00e0cia. Una Europa pol\u00edtica vol dir que els Estats transfereixen a una autoritat federal superior gran part de la seva sobirania, per a recuperar la for\u00e7a perduda.\u00a0Hollande<\/b>\u00a0no diu aix\u00f2, ni promet la pol\u00edtica exterior i de defensa comuna que des de sempre demana Alemanya. No \u00e9s clar tampoc qui controla el govern econ\u00f2mic, limitat a la zona euro.<\/p>\n

Per\u00f2 la passa endavant hi \u00e9s, i el malestar amb la que ha estat acollida per la cancelleria i per nombrosos diaris alemanys ho confirma. Sobretot un fragment del discurs franc\u00e8s indisposa Berlin: quan\u00a0Hollande<\/b>\u00a0proposa inversions europees (ind\u00fastries i sistemes de comunicaci\u00f3 nous, energies renovables), una aut\u00f2nomacapacitat de pressupost<\/i>\u00a0de la zona euro, i la possibilitat, progessiva, d\u2019endeutar-se en com\u00fa. S\u00f3n punts crucials perqu\u00e8 l\u2019Europa pol\u00edtica, encara que es reclami a mitja veu, no pot sorgir si no \u00e9s dotant-se de recursos propis, i sense gestionar conjuntament els deutes de les seves prov\u00edncies. Am\u00e8rica, sota la guia del ministre del Tresor,\u00a0Alexander Hamilton<\/b>, comen\u00e7\u00e0 aix\u00ed, el 1790, abans de mostrar-se severa amb els Estats morosos. Fou aleshores quan la Confederaci\u00f3 intergovernamental esdevingu\u00e9 Federaci\u00f3: una passa mental que\u00a0Hollande<\/b>\u00a0no gosa fer.<\/p>\n

Siguin les que siguin les ambig\u00fcitats franceses, Alemanya haur\u00e0 de dir que \u00e9s el que en serio vol. Des de fa anys, els seus governs sostenen que l\u2019\u00fanic Estat amb vocaci\u00f3 federalista \u00e9s el seu, i que Europa est\u00e0 bloquejada pel veto anti-federal de Fran\u00e7a. \u00c9s culpa de Paris si encara no tenim una Europa solid\u00e0ria, un deute com\u00fa, i els eurobons. \u00c9s Paris que no vol cedir sobirania, impedint la uni\u00f3 pol\u00edtica que els alemanys \u2013 com diu la\u00a0vulgata<\/i>\u00a0\u2013 desitgen d\u2019una manera especial des que va n\u00e9ixer la moneda \u00fanica. A aquestes objeccions,\u00a0Hollande<\/b>\u00a0replica aquesta vegada amb un repte: \u201cAlemanya ha dit diverses vegades que est\u00e0 disposada a una Uni\u00f3 pol\u00edtica, a una nova etapa de la integraci\u00f3. Tamb\u00e9 Fran\u00e7a est\u00e0 disposada a donar un contingut a aquesta Uni\u00f3 pol\u00edtica: fem-la en dos anys<\/i>\u201d.<\/p>\n

La data del 2015 \u00e9s important. Sempre la Uni\u00f3 ha progressat aix\u00ed: fixant-se un termini. Aix\u00f2 vol dir que ara mateix, abans del vot de setembre, tota Alemanya (no sols la\u00a0Merkel<\/b>) haur\u00e0 de respondre al repte, sense poder ja usar Paris com a coartada. Ja no \u00e9s possible dir, com repeteix el governador del Bundesbank\u00a0Jens Weidmann<\/b>, que els eurobons, o altres accions comunes, s\u00f3n objectius insensats en tant que \u201cel federalisme, \u00e9s a dir la transfer\u00e8ncia de sobirania que ha d\u2019acompanyar els eurobons, no existeix perqu\u00e8 a Fran\u00e7a aquest discurs no t\u00e9 suport<\/i>\u201d (Le Monde<\/i>, 26 de junt de 2012).<\/p>\n

El pla\u00a0Hollande<\/b>\u00a0no \u00e9s expl\u00edcitament federalista, per\u00f2 estenent molt les pol\u00edtiques comunes implica for\u00e7osament la revisi\u00f3 dels pactes existents, i tots han de cessar el doble joc, comen\u00e7ant pels hegem\u00f2nics que avui s\u00f3n a Berlin.<\/p>\n

Els hi toca dir si el federalisme que professen \u00e9s un aut\u00e8ntic objectiu, o b\u00e9 si l\u2019esgrimeixen per accelerar el contrari: l\u2019evaporaci\u00f3 de la sobirania pol\u00edtica, la seva submissi\u00f3 als mercats incontrolats, la rebaixa col\u00b7lectiva de tots els Estats europeus excepte el propi.<\/p>\n

Mantenir la coher\u00e8ncia amb els propis principis ja no \u00e9s cosa senzilla a Alemanya, amb l\u2019antieuropeisme que creix. Els principis s\u00f3n adquisicions, h\u00e0bits, ornaments graciosos, constata\u00a0Joseph Conrad<\/b>: si manca una\u00a0fede deliberata<\/i>\u00a0se\u2019n van a can Pistraus al primer sotrac seri\u00f3s, quan es viatja en les tenebres. Cert: no manca a Berlin qui refusa la l\u00ednia\u00a0Merkel<\/b>.\u00a0Peer Steinbr\u00fcck<\/b>, candidat socialdem\u00f2crata a la cancelleria, denuncia l\u2019empobriment econ\u00f2mic i tamb\u00e9 democr\u00e0tic dels pa\u00efsos fragmentats per l\u2019austeritat. Demana per a ells un Pla Marshall. Recorda el qu\u00e8 li digu\u00e9 el president grec\u00a0Papoulias<\/b>: Gr\u00e8cia pat\u00ed fam durant l\u2019ocupaci\u00f3 nazi i ara en torna a patir. Per\u00f2 no entra en els detalls, no critica els privilegis nacionalistes instal\u00b7lats en el Bundesbank i que estan vetats als altres Bancs centrals de l\u2019Eurosistema<\/i>.<\/p>\n

En el discurs que\u00a0Steinbr\u00fcck<\/b>\u00a0pronunci\u00e0 el 14 de maig a Berlin, en ocasi\u00f3 del premi atribu\u00eft per la Fundaci\u00f3 Ebert al llibre sobre Europa de l\u2019escriptor\u00a0Robert<\/b>Menasse<\/b>, la dist\u00e0ncia entre les paraules i l\u2019acci\u00f3 reapareix: no s\u00f3n els Estats el problema \u2013 com sost\u00e9\u00a0Menasse\u00a0<\/b>\u2013 sin\u00f3 qui els governa. Amb l\u2019SPD al govern enlloc de la\u00a0Merkel<\/b>, Europa canviar\u00e0. \u00c9s l\u2019engany al que recorre\u00a0Enrico Letta<\/b>: despr\u00e9s del vot alemany, vindr\u00e0 el man\u00e0. Massa coratge caldria per a recon\u00e8ixer que els Estats naci\u00f3 europeus s\u00f3n avui irrellevants al m\u00f3n. Massa imprudent seria dir que les oligarquies prosperen en el buit de la pol\u00edtica, i en la feblesa dels Estats que sota el pes dels mercats es desfan per dins, fins perdre la noci\u00f3 de la llei i de la just\u00edcia.<\/p>\n

Un paper indispensable correspon en aquest moment als pobles europeus. Per primera vegada, si els partits i moviments saben\u00a0pensar europeu<\/i>, els ciutadans podran indicar un President de la Comissi\u00f3, d\u2019aqu\u00ed a un any, a les eleccions europees, i a treure\u2019l si cal. No sols aix\u00f2: seran els ciutadans els qui demanin a les pot\u00e8ncies clau \u2013 Berlin i Paris \u2013 que no invoquin m\u00e9s pretextes. Que facin el que diuen voler. Que faci possible el qu\u00e8 sembla impossible.\u00a0Hollande<\/b>\u00a0fixa una data: encara que nom\u00e9s sigui econ\u00f2mic, el govern s\u2019ha de preparar des d\u2019ara.<\/p>\n

S\u2019ha de preparar amb els mitjans indicats per Par\u00eds (fons pels joves, pol\u00edtica d\u2019energia \u00fanica, activaci\u00f3 de recursos europeus, deute com\u00fa) per\u00f2 tamb\u00e9 augmentant el pressupost de la Uni\u00f3, escandalosament redu\u00eft \u2013 amb l\u2019acord deHollande<\/b>\u00a0i de\u00a0Monti<\/b>\u00a0\u2013 a la cimera de novembre. Dotar-se d\u2019una nova\u00a0capacitat<\/i>de pressupost<\/i>\u00a0significa conferir a la Uni\u00f3 un poder d\u2019imposici\u00f3: han de formar part dels seus recursos els provinents de les taxes sobre les transaccions financeres, la\u00a0carbon tax<\/i>, un IVA europeu.<\/p>\n

La pol\u00edtica a Europa es ressuscita implicant els ciutadans, els grans exclosos de la Uni\u00f3, que s\u2019han fet esc\u00e8ptics per raons serioses, no populistes. Una taxa supranacional \u00e9s dif\u00edcil sense democr\u00e0cia. Sense una nova Constituci\u00f3 que comenci, com l\u2019americana, amb les paraules \u201cNosaltres, els pobles\u2026\u201d. No taxation without representation \u2013\u00a0<\/i>tot impost \u00e9s il\u00b7leg\u00edtim sense representaci\u00f3 parlament\u00e0ria -: aquest el fonament de la democr\u00e0cia, tamb\u00e9 a Europa.<\/p>\n

All\u00f2 que es demana a Paris i a Berlin \u00e9s que evitin l\u2019engany en qu\u00e8 es complauen. Que no condemnin la gran invenci\u00f3 que ha estat Europa. \u00c9s possible, \u00e9s necessari: precisament perqu\u00e8 estem en el cor de les tenebres. Perqu\u00e8 est\u00e0 tornant l\u2019era de les sospites, del menyspreu, del equilibri vuitcentista entre pot\u00e8ncies fortes i febles. Gr\u00e0cies, doncs, senyor\u00a0Hollande<\/b>, per haver-nos recordat que \u201cla idea europea exigeix moviment\u201d. Exigeix el vostre moviment, i el nostre.<\/p>\n

La Repubblica<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Un govern econ\u00f2mic europeu, amb un President que pugui actuar per un llarg termini. Un govern que redueixi els deutes dels Estats, per\u00f2 estengui en paral\u00b7lel la \u201cconverg\u00e8ncia social\u201d, rebutjant la idea \u2013 molt thatcheriana \u2013 que la competitivitat ho \u00e9s tot, i la societat poca cosa. \u00c9s la promesa que Hollande ha fet als …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,1],"tags":[186,25],"class_list":["post-8687","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-europa","category-general","tag-socialisme","tag-unio-europea"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8687","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8687"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8687\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8689,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8687\/revisions\/8689"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8687"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8687"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8687"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}