{"id":8680,"date":"2013-05-22T15:29:54","date_gmt":"2013-05-22T13:29:54","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=8680"},"modified":"2013-06-11T16:33:16","modified_gmt":"2013-06-11T14:33:16","slug":"marco-revelli-navegar-sense-carta-sobre-la-crisi-dels-partits-politics","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/marco-revelli-navegar-sense-carta-sobre-la-crisi-dels-partits-politics\/","title":{"rendered":"Marco Revelli: Navegar sense carta (sobre la crisi dels partits pol\u00edtics)"},"content":{"rendered":"

\"navegar\"<\/a>Navegar sense carta: aquesta sembla ser avui la condici\u00f3 universal. No sols pels mercats financers, avui imprevisibles per definici\u00f3. Tamb\u00e9 pel spread<\/i>, de diagrama similar a un encefalograma, o per les cotitzacions en borsa, que en general \u201ccauen\u201d i\u00a0 a vegades\u2019 \u201cenvolen\u201d. Tamb\u00e9 per a la pol\u00edtica el paisatge s\u2019ha fet incert, m\u00f2bil, com el de les nostres ciutats, on cada vegada m\u00e9s ens sentim estranys<\/i>. El bar\u00f2metre pol\u00edtic no sembla diferent de l\u2019atmosf\u00e8ric: embogit. Amb els fluxos electorals giravoltant, incerts, entre caigudes imprevistes i sobtats enlairaments, com quan les aig\u00fces quietes s\u2019arremolinen en v\u00f2rtexs…<\/p>\n

La geografia s\u00f2lida que havia caracteritzat la llarga fase de la \u201cdemocr\u00e0cia dels partits\u201d del segle XX s\u2019ha desfet a It\u00e0lia en el llarg par\u00e8ntesi de la segona rep\u00fablica: en el seu fals bipolarisme\u00a0 i en la seva verinosa personalitzaci\u00f3. I ens trobem avui viatjant amb mapes caducats i amb coordenades canviades, en un escenari l\u00edquid, en el que els grans contenidors d\u2019ahir \u2013 els partits pol\u00edtics, les seves estructures organitzatives i les seves representacions institucionals, que constitu\u00efen els punts de refer\u00e8ncia fixos \u2013 han esdevingut de cop el\u00e0stics i permeables. Tendeixen a dispersar al seu voltant el seus continguts fluids,\u00a0 travessats per una patol\u00f2gica \u201ccrisi de confian\u00e7a\u201d (el veritable mal du si\u00e8cle<\/i>):\u00a0 per una retirada de les fidelitats i un sentit insidi\u00f3s de desconfian\u00e7a.<\/p>\n

Condemnats a constituir el fonament quasi \u00fanic de la legitimaci\u00f3 pol\u00edtica, els partits pol\u00edtics no aconsegueixen mantenir de manera estable els seus \u201cmandants\u201d \u2013 garantir-ne la delegaci\u00f3, estructurar-ne amb continu\u00eftat la pertinen\u00e7a \u2013 transferint de manera preocupant la pr\u00f2pia crisi a les pr\u00f2pies institucions que haurien de legitimar. Acabant per perdre \u2013 i trair \u2013 el seu mandat.<\/p>\n

No \u00e9s sols un fenomen itali\u00e0, encara que a casa nostra es manifesta de forma patol\u00f2gica. Ni \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 que afecti sols als pa\u00efsos fr\u00e0gils de l\u2019eix mediterrani colpejats pel xoc aclaparador de la crisi. \u00c9s l\u2019acceleraci\u00f3 \u2013 aix\u00f2 s\u00ed \u2013 i la precipitaci\u00f3 d’un proc\u00e9s que implica a totes les democr\u00e0cies occidentals, que s\u2019inici\u00e0 ben abans del xoc de les sub-prime<\/i>, i que est\u00e0 en curs des de fa almenys un quart de segle: una progressiva i insidiosa \u201ccrisi de confian\u00e7a\u201d que ha minat lentament i inexorablement el s\u00f2col dur de la representaci\u00f3, convertint en inestables els consolidats receptacles electorals dels tradicionals \u201corganitzadors del consens\u201d, fent poroses i evanescents les seves fronteres.<\/p>\n

Arreu, al Regne Unit o a Fran\u00e7a, fins i tot a la quadriculada Alemanya, qui havia estat el protagonista indiscutit de l\u2019espai p\u00fablic del segle XX, el partit pol\u00edtic, est\u00e0 cada vegada menys present en les malles de la societat, a l\u2019hora de d\u2019estructurar la vida p\u00fablica, i cada vegada m\u00e9s fluctuant en la seva superf\u00edcie, amb \u201clligams febles\u201d i formes de lleialtat ef\u00edmeres. Arreu, la identificaci\u00f3 tendeix a ser substitu\u00efda per un sentiment d\u2019estranyament, la milit\u00e0ncia per la desconfian\u00e7a: un sentiment barrejat de frustraci\u00f3 per la impot\u00e8ncia dels decididors i d\u2019intoler\u00e0ncia envers les seves intrusions.<\/p>\n

D\u2019altra banda, el partit \u00e9s, per definici\u00f3, una forma d\u2019organitzaci\u00f3. En certs aspectes, l\u2019organitzaci\u00f3 per excel\u00b7l\u00e8ncia; aquella en la que recolza el funcionament estructural del sistema pol\u00edtic. I els models organitzatius han sofert, en el llarg canvi de segle, una transformaci\u00f3 que obre una altra \u00e8poca: en certa mesura, una \u201crevoluci\u00f3 copernicana\u201d que configura un veritable \u201csalt de paradigma\u201d, ben visible en la metamorfosi de l\u2019empresa i de les din\u00e0miques organitzatives en el camp de la producci\u00f3 i de l\u2019activitat econ\u00f2mica, amb la superaci\u00f3 de les l\u00f2giques t\u00edpiques de la producci\u00f3 de massa estandarditzada i de l\u2019anomenat \u201cfordisme\u201d. S\u2019afirma un model m\u00e9s intern al car\u00e0cter \u201cdissipatiu\u201d de les xarxes i dels fluxos financers. Com pensar que la pol\u00edtica no es conformi a aquesta metamorfosi general?<\/p>\n

En el fons, el \u201cpartit de masses\u201d del 900 \u2013 que ha marcat durant quasi un segle la forma ideal t\u00edpica de l\u2019organitzaci\u00f3 pol\u00edtica i de la democr\u00e0cia representativa \u2013 s\u2019ha plasmat en la matriu de les grans burocr\u00e0cies p\u00fabliques: en la forma de l\u2019Estat nacional. I en l\u2019estructura dels grans sistemes productius nascuts a red\u00f3s de la segona revoluci\u00f3 industrial. F\u00e0briques del consens i de la legitimaci\u00f3, els partits havien assumit les mateixes l\u00f2giques de funcionament de les grans f\u00e0briques de productes i serveis, centralitzades i burocr\u00e0tiques, mecanitzades i estandarditzades, r\u00edgides i i rigorosament territorialitzades, pensades per a la programaci\u00f3 i planificaci\u00f3 de llarg per\u00edode. No podia subsistir aquest model de partit \u2013 amb aquesta estructura \u2013 en l\u2019\u00e8poca de la interdepend\u00e8ncia global i de l\u2019externalitzaci\u00f3, dels sistemes reticulars de geometria variable, i de la gesti\u00f3 sistem\u00e0tica de la incertesa i de la imprevisibilitat. En l\u2019univers \u201cl\u00edquid\u201d de la hipermodernitat post-industrial, per dir-ho com Zygmunt Bauman.<\/p>\n

El \u201cfinal de partit\u201d al que s\u2019al\u00b7ludeix en el t\u00edtol del meu llibre \u00e9s aquest: una llarga metamorfosi, en gran part ja acomplerta, que est\u00e0 canviant sota els nostres peus les formes estructurals de la pol\u00edtica.\u00a0 Contaminant-la amb \u201cfactors de sistema\u201d que reflecteixen, m\u00e9s que governen, les tensions noves que genera la tempesta social que ens arrossega. En el fons, si ho mirem b\u00e9, totes les l\u00ednies ca\u00f2tiques de l\u2019actual capitalisme financer, que ha substitu\u00eft la \u201cpot\u00e8ncia geom\u00e8trica\u201d de l\u2019obsolet capitalisme industrial, s\u00f3n paral\u00b7lelament visibles en la deriva de transformaci\u00f3 i de crisi de l\u2018organitzaci\u00f3 de partit: la inestabilitat i la gesti\u00f3 din\u00e0mica del desordre, m\u00e9s que la producci\u00f3 estable i artificial de l\u2019ordre. El car\u00e0cter ocasional de les decisions i dels programes, susceptibles d\u2019adopcions brusques i de r\u00e0pids abandonaments; el sacrifici de les anteriors l\u00f2giques \u201cde lloc\u201d per a practicar de forma cada vegada m\u00e9s desimbolta din\u00e0miques \u201cde flux\u201d (cosa que significa desterritorialitzar la representaci\u00f3, abandonar la pr\u00e0ctica de mandat, separar les elits que decideixen de les seves bases socials tradicionals). I finalment, en darrer lloc per\u00f2 no amb menys import\u00e0ncia, el paper creixent del diner com a forma directa d\u2019organitzaci\u00f3, ben mesurable per l\u2019explosi\u00f3 dels costos de la pol\u00edtica i per l\u2019\u00fas massiu del marketing.<\/i><\/p>\n

Si tot aix\u00f2 portar\u00e0 a un nou equilibri o si, pel contrari, acabar\u00e0 per accentuar l\u2019entropia intr\u00ednseca en l\u2019actual estructura socioecon\u00f2mica, \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 oberta. El cert \u00e9s que amb aquesta \u201ctempesta perfecta\u201d, en la que s\u2019encreuen les l\u00ednies de crisi dels m\u00faltiples subsistemes (econ\u00f2mic, social, cultural, ambiental i naturalment pol\u00edtic), haurem de conviure-hi per molt temps.<\/p>\n

Marco Revelli<\/b><\/p>\n

Prefaci del llibre \u201cFinale di partito<\/a>\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Navegar sense carta: aquesta sembla ser avui la condici\u00f3 universal. No sols pels mercats financers, avui imprevisibles per definici\u00f3. Tamb\u00e9 pel spread, de diagrama similar a un encefalograma, o per les cotitzacions en borsa, que en general \u201ccauen\u201d i\u00a0 a vegades\u2019 \u201cenvolen\u201d. Tamb\u00e9 per a la pol\u00edtica el paisatge s\u2019ha fet incert, m\u00f2bil, com el …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,32,1],"tags":[34,117,30,186],"class_list":["post-8680","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espaisocialista","category-politica","category-general","tag-italia","tag-partits-politics","tag-politica-2-0","tag-socialisme"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8680","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8680"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8680\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8895,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8680\/revisions\/8895"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8680"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8680"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8680"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}