{"id":8662,"date":"2013-05-21T10:09:48","date_gmt":"2013-05-21T08:09:48","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=8662"},"modified":"2013-05-21T10:10:11","modified_gmt":"2013-05-21T08:10:11","slug":"diego-lopez-garrido-nicolas-sartorius-carlos-carnero-gonzalez-no-podem-esperar-a-les-eleccions-alemanyes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/diego-lopez-garrido-nicolas-sartorius-carlos-carnero-gonzalez-no-podem-esperar-a-les-eleccions-alemanyes\/","title":{"rendered":"Diego L\u00f3pez Garrido, Nicol\u00e1s Sartorius, Carlos Carnero Gonz\u00e1lez: No podem esperar a les eleccions alemanyes"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?attachment_id=8664\" rel=\"attachment wp-att-8664\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-8664\" alt=\"crisieuropea\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/05\/crisieuropea-300x166.jpg\" width=\"300\" height=\"166\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/05\/crisieuropea-300x166.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/05\/crisieuropea.jpg 630w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>El descens en la prima de risc d&#8217;Espanya -i d&#8217;It\u00e0lia, Portugal, Fran\u00e7a, etc\u00e8tera- no ha estat causat per la pol\u00edtica econ\u00f2mica seguida pel Govern en l&#8217;\u00faltim any i mig, com va afirmar <strong>Rajoy<\/strong> sense parpellejar en el debat parlamentari de la setmana passada.\u00a0Aquesta pol\u00edtica \u00e9s responsable de l&#8217;augment fins a l&#8217;infinit de l&#8217;atur, a l&#8217;aprovar una reforma laboral su\u00efcida l&#8217;efecte ha estat l&#8217;acomiadament massiu.\u00a0D&#8217;aix\u00f2 s\u00ed que \u00e9s responsable.\u00a0Per\u00f2 no, per descomptat, de la relaxaci\u00f3 dels mercats financers mundials en les \u00faltimes setmanes.<\/p>\n<p>L&#8217;origen d&#8217;aquest punt d&#8217;inflexi\u00f3 conjuntural est\u00e0 en tres fets concatenats: la decisi\u00f3 del Banc Central del Jap\u00f3 d&#8217;injectar, per fi, liquiditat en l&#8217;economia financera, seguint la pol\u00edtica de la Reserva Federal dels Estats Units, la baixada del tipus d&#8217; inter\u00e8s decretada per Draghi i la seva amena\u00e7a d&#8217;anar m\u00e9s enll\u00e0, i la resignaci\u00f3 de la Comissi\u00f3 Europea a que la xifra m\u00e0gica del 3% del PIB de d\u00e8ficit sigui retardada dos anys m\u00e9s a Fran\u00e7a, Espanya i Holanda (en aquest cas, un any m\u00e9s).<\/p>\n<p>La ra\u00f3 d&#8217;aquestes decisions del BCE i de la Comissi\u00f3 \u00e9s &#8220;la crisi dins la crisi&#8221; soferta pel (fins ara) dogma de l&#8217;austeritat, que porta dominant l&#8217;escenari de la pol\u00edtica econ\u00f2mica europea des de la nit del 9 al 10 de maig de 2010, la del p\u00e0nic dels governs europeus als mercats financers, despr\u00e9s de l&#8217;esclat de l&#8217;economia grega.\u00a0Aquest p\u00e0nic \u00e9s el que va desencadenar la pol\u00edtica d&#8217;austeritat, perqu\u00e8 els governs de l&#8217;eurozona, majorit\u00e0riament, van entendre que, si no es feia un cop de destral a les despeses p\u00fabliques, els inversors deixarien de finan\u00e7ar el deute i abocarien a la fallida a un pa\u00eds rere l&#8217;altre.<\/p>\n<p>La campiona del rigor pressupostari en aquests anys ha estat <strong>Angela Merkel<\/strong>, la dreta alemanya.\u00a0El segueix sent.\u00a0T\u00e9 un objectiu, guanyar les eleccions del 22 de setembre.\u00a0No canviar\u00e0 fins llavors.\u00a0Per\u00f2 els altres pa\u00efsos, particularment els anomenats perif\u00e8rics, i especialment el nostre, no poden aguantar m\u00e9s dosis de retallades de despeses a seques.<\/p>\n<p>Assistim, com diu el t\u00edtol de l&#8217;Informe de les fundacions Alternativas i Friedrich Ebert sobre l&#8217;estat de la Uni\u00f3, al &#8220;frac\u00e0s de l&#8217;austeritat&#8221;.\u00a0De fet, les economies que m\u00e9s han tallat la despesa p\u00fablica -rescatades com Gr\u00e8cia i Portugal i no rescatades com el Regne Unit- s\u00f3n les que m\u00e9s contracci\u00f3 han patit.\u00a0S&#8217;ha produ\u00eft una cosa que la doctrina de l&#8217;austeritat no havia volgut preveure.\u00a0La lluita unidimensional contra l&#8217;enorme d\u00e8ficit i el corresponent deute dels pa\u00efsos europeus ha acabat en m\u00e9s recessi\u00f3 i en una pujada impetuosa del deute.\u00a0L&#8217;eurozona t\u00e9, com a mitjana, un 90% del PIB de deute. Tindr\u00e0 un 96% -pronostica la Comissi\u00f3- el 2014.\u00a0Un 12,1% de la poblaci\u00f3 activa aturada. Encara m\u00e9s decreixement de l&#8217;economia (0,3% al 2012; 0,4% com a previsi\u00f3 per a 2013).\u00a0Debilitament acusat de l&#8217;Estat de benestar, sanitat, educaci\u00f3, depend\u00e8ncia.\u00a0Enfonsament de la capacitat del consum.\u00a0Podr\u00edem seguir desgranant xifres a cada qual m\u00e9s negativa, que comencen a estendre&#8217;s als pa\u00efsos &#8220;creditors&#8221;, com Alemanya. BMW i Siemens acaben d&#8217;anticipar els pitjors resultats en el 2013 a causa de la debilitat manifesta dels mercats europeus.<\/p>\n<p>Ja no val dir que els inversors castiguen amb interessos alts a les emissions de deute dels pa\u00efsos m\u00e9s assedegats de finan\u00e7ament.\u00a0Fins i tot Bill Gross, del Pacific Investment Management Company, un dels grans inversors, que havia estat ferm sostenidor del mantra de la consolidaci\u00f3 fiscal, ara defensa amb la mateixa contund\u00e8ncia el contrari, dient que l&#8217;austeritat ha anat massa lluny.\u00a0\u00c9s el que estan dient empreses inversores de l&#8217;Ibex 35 (recentment, ACS).\u00a0El mateix declara sense embuts el gens sospit\u00f3s Fons Monetari Internacional.\u00a0Hi ha una consci\u00e8ncia cada vegada m\u00e9s acusada que les economies europees haurien crescut de no haver aplicat de forma r\u00edgida la pol\u00edtica d&#8217;austeritat, i que avui \u00e9s m\u00e9s urgent enfortir la demanda i crear ocupaci\u00f3 que reduir el deute r\u00e0pidament.<\/p>\n<p>La q\u00fcesti\u00f3 no \u00e9s donar una batzegada i renunciar a fer baixar la xifra de deute, sin\u00f3 a tenir prou flexibilitat per obrir-se a un pla d&#8217;est\u00edmul econ\u00f2mic cre\u00efble per a la creaci\u00f3 d&#8217;ocupaci\u00f3, sobretot entre els joves.\u00a0Com finan\u00e7ar aquest est\u00edmul a curt termini?\u00a0B\u00e0sicament, a trav\u00e9s de cr\u00e8dits del Banc Europeu d&#8217;Inversions per a infraestructures, del descens de la prima de risc, encara molt alta i poc competitiva per a Espanya, mitjan\u00e7ant una acci\u00f3 m\u00e9s decidida del BCE en la compra de bons, i que els diners que aquest d\u00f3na als bancs, il\u00b7limitadament i gaireb\u00e9 regalats, arribi a les pimes europees amb aquest mateix baix inter\u00e8s.\u00a0Aquesta condicionalitat \u00e9s la que hauria d&#8217;establir el BCE a canvi de donar cr\u00e8dit barat a la banca.\u00a0Seria essencial aquesta acci\u00f3 perqu\u00e8, a difer\u00e8ncia dels Estats Units, els cr\u00e8dits bancaris representen a Europa el 80% del deute corporatiu.\u00a0D&#8217;altra banda, la uni\u00f3 banc\u00e0ria, amb la seva complexitat legal i els constants dubtes germ\u00e0nics, encara queda lluny.<\/p>\n<p>Les mesures supranacionals requereixen un complement nacional, que no \u00e9s sin\u00f3 la reforma fiscal, perqu\u00e8 les rendes del capital, de les multinacionals, de les grans fortunes, dels poderosos serveis financers, sufraguen el preu d&#8217;una crisi creada per ells.<\/p>\n<p>La necessitat d&#8217;orientar-se cap al creixement, finan\u00e7at amb m\u00e9s ingressos -no amb menys despesa p\u00fablica- \u00e9s ja una evid\u00e8ncia impossible d&#8217;obviar.\u00a0Hi ha una fatiga d&#8217;austeritat que les societats europees no suporten per m\u00e9s temps.\u00a0Sobretot quan observen que pa\u00efsos com els Estats Units, que no ha seguit aquesta pol\u00edtica, va abandonar la recessi\u00f3 a mitjans de 2009 i t\u00e9 resultats com el del mes passat: 165.000 llocs de treball creats, i una taxa de l&#8217;atur que baixa del 7,6 al 7 , 5%.\u00a0A la Uni\u00f3 Europea, els bancs s\u00f3n incapa\u00e7os de transmetre a les empreses els beneficis d&#8217;una pol\u00edtica monet\u00e0ria laxa com la impulsada \u00a0-amb regular \u00e8xit-per un BCE dividit i sempre q\u00fcestionat des del Bundesbank.<\/p>\n<p>El gir cap a la creaci\u00f3 d&#8217;ocupaci\u00f3 no es pot fer des d&#8217;un sol Estat. Cal una estrat\u00e8gia europea.\u00a0La Uni\u00f3 Pol\u00edtica \u00e9s la culminaci\u00f3 natural d&#8217;una pol\u00edtica econ\u00f2mica comuna, per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s a llarg termini.Per aix\u00f2, el Consell Europeu de juny hauria de donar el salt cap a una pol\u00edtica econ\u00f2mica activista per a la recuperaci\u00f3 del creixement.\u00a0Nom\u00e9s aquest \u00f2rgan -en detriment de la Comissi\u00f3 i el Parlament Europeu- t\u00e9 avui l&#8217;autoritat i capacitat pol\u00edtica per fer-ho.\u00a0Una s\u00e8rie de pa\u00efsos -majorit\u00e0riament del Sud- haurien d&#8217;unir esfor\u00e7os en aquesta direcci\u00f3.\u00a0Els nous governs a It\u00e0lia i Fran\u00e7a ho faciliten.\u00a0Falta que l&#8217;espanyol deixi la seva actitud passiva i s&#8217;uneixi a una pol\u00edtica que ha d&#8217;aspirar a ser majorit\u00e0ria en el Consell Europeu, com comen\u00e7a a ser-ho en el si del BCE.\u00a0Vint milions i mig d&#8217;aturats a Europa, m\u00e9s de sis milions a Espanya, no poden esperar a les eleccions alemanyes.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/elpais.com\/elpais\/2013\/05\/16\/opinion\/1368730016_208793.html\" target=\"_blank\">El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El descens en la prima de risc d&#8217;Espanya -i d&#8217;It\u00e0lia, Portugal, Fran\u00e7a, etc\u00e8tera- no ha estat causat per la pol\u00edtica econ\u00f2mica seguida pel Govern en l&#8217;\u00faltim any i mig, com va afirmar Rajoy sense parpellejar en el debat parlamentari de la setmana passada.\u00a0Aquesta pol\u00edtica \u00e9s responsable de l&#8217;augment fins a l&#8217;infinit de l&#8217;atur, a l&#8217;aprovar &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,1],"tags":[47,193,25],"class_list":["post-8662","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-europa","category-general","tag-crisi","tag-economia","tag-unio-europea"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8662","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8662"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8662\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8666,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8662\/revisions\/8666"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8662"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8662"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8662"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}