{"id":8636,"date":"2013-05-19T18:42:10","date_gmt":"2013-05-19T16:42:10","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=8636"},"modified":"2013-05-19T18:43:16","modified_gmt":"2013-05-19T16:43:16","slug":"trinitat-noguera-democracia-sense-partits","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/trinitat-noguera-democracia-sense-partits\/","title":{"rendered":"Trinitat Noguera: Democr\u00e0cia sense partits?"},"content":{"rendered":"

\"moviment+\"<\/a>Fa algunes setmanes, la Cadena SER va difondre un estudi segons el qual el 57% dels espanyols considera que la democr\u00e0cia podria funcionar sense partits pol\u00edtics, mitjan\u00e7ant plataformes ciutadanes constitu\u00efdes per a la gesti\u00f3 dels assumptes p\u00fablics.\u00a0L’interessant de l’estudi no \u00e9s la constataci\u00f3 de la desafecci\u00f3 als partits, ja recollida en altres sondejos, sin\u00f3 la tend\u00e8ncia de fons que revela: per primera vegada des de la Transici\u00f3, els partits deixen de percebre’s com a agents imprescindibles en democr\u00e0cia, mentre avan\u00e7a la idea que les seves funcions poden ser exercides per moviments ciutadans.<\/p>\n

El desprestigi dels partits es nodreix d’elements conjunturals i de tend\u00e8ncies m\u00e9s constants, que porten d\u00e8cades amb nosaltres.\u00a0Com a factors conjunturals, destaquen la cascada de casos de corrupci\u00f3 coneguts en els \u00faltims temps -allau que va elevar la corrupci\u00f3 al segon lloc entre les preocupacions ciutadanes en l’\u00faltim bar\u00f2metre del CIS- i la sensaci\u00f3 que la pol\u00edtica no est\u00e0 sent capa\u00e7 de trobar solucions per a la crisi ni de protegir els ciutadans de les seves conseq\u00fc\u00e8ncies negatives.\u00a0La combinaci\u00f3 de manca de resultats amb descr\u00e8dit moral erosiona la legitimitat dels partits pol\u00edtics.\u00a0Per\u00f2 la veritat -i aquest \u00e9s l’element constant- \u00e9s que aquests actors mai han gaudit de bona fama ni aqu\u00ed ni en altres llocs, per considerar-se sin\u00f2nims de divisi\u00f3 i confrontaci\u00f3, no en va “partit” ve de “part”.\u00a0La hist\u00f2ria recent d’Espanya, on es barregen el conflicte extrem, l’antipoliticisme atiat per la dictadura i una certa mitologia del consens, accentua aquesta visi\u00f3 negativa.<\/p>\n

Aix\u00ed les coses, no est\u00e0 de m\u00e9s preguntar-se qu\u00e8 \u00e9s un partit pol\u00edtic i per a qu\u00e8 serveix.\u00a0A grans trets, un partit \u00e9s una organitzaci\u00f3 formal -\u00e9s a dir, dotada d’una estructura estable, normes de funcionament intern i algun tipus de jerarquia en el lideratge i la presa de decisions- que posseeix una determinada visi\u00f3 del m\u00f3n i un projecte global per la societat en qu\u00e8 actua, i competeix per aconseguir el poder per tal de fer efectiu aquest projecte.<\/p>\n

Els partits introdueixen un element d’ordre en la diversitat de projectes i visions del m\u00f3n possibles, a l’agrupar als que comparteixen concepcions m\u00e9s pr\u00f2ximes.\u00a0D’aquesta manera articulen la pluralitat, facilitant que un nombre raonable d’opcions diferents competeixin pel suport ciutad\u00e0, i evitant alhora la imposici\u00f3 d’una \u00fanica visi\u00f3 a tota la comunitat.\u00a0A m\u00e9s, els partits exerceixen funcions de mediaci\u00f3 entre les demandes dels ciutadans i les decisions de les institucions, de selecci\u00f3 i entrenament de candidats per als c\u00e0rrecs electius, i d’agilitzaci\u00f3 del debat p\u00fablic, ja que presenten propostes que s\u00f3n objecte de discussi\u00f3 ciutadana i medi\u00e0tica.\u00a0Donant veu a una “part” de la societat, els partits canalitzen el conflicte cap a vies de resoluci\u00f3 pac\u00edfiques, sense eliminar-lo del tot: queda aix\u00ed espai per a la discrep\u00e0ncia, per\u00f2 tamb\u00e9 per a l’acord.\u00a0En definitiva, obren un cam\u00ed intermedi entre la confrontaci\u00f3 extrema i la pau dels cementiris, o de les dictadures.<\/p>\n

En els \u00faltims dos-cents anys no hi ha hagut democr\u00e0cies de masses sense partits.\u00a0Aix\u00f2 no vol dir que siguin els \u00fanics actors pol\u00edtics v\u00e0lids, per\u00f2 s\u00ed que semblen els \u00fanics capa\u00e7os d’exercir alhora totes aquestes funcions en les democr\u00e0cies representatives (la democr\u00e0cia directa, fins i tot en la seva versi\u00f3 cibern\u00e8tica, segueix oferint seriosos inconvenients pr\u00e0ctics en societats complexes amb milions de ciutadans, necessitats i interessos que cal harmonitzar).\u00a0Per descomptat, els mecanismes de representaci\u00f3 i participaci\u00f3 ciutadana han de millorar -i molt- en les democr\u00e0cies actuals, particularment en la nostra.\u00a0No \u00e9s tan evident, en canvi, que els moviments es bastin sols per generar aquests canvis.<\/p>\n

Tradicionalment, els moviments socials s’orientaven cap a metes concretes (l’exemple can\u00f2nic \u00e9s la defensa del medi ambient) i no elaboraven un projecte global de societat (quan ho feien es transformaven en partits, com en el cas del Partit Verd).\u00a0No obstant, estan apareixent a Espanya moviments que des del seu inici tendeixen al desenvolupament d’un projecte global de societat, si b\u00e9 per ara segueixen rebutjant els elements organitzatius -estructures formals, staff professional, lideratges o portaveus estables- per considerar propis dels partits pol\u00edtics, dels que intenten distanciar-se.\u00a0El problema \u00e9s que sense aquests elements no poden exercir totes les funcions dels partits.\u00a0I no obstant aix\u00f2, aquestes funcions no han deixat de ser necess\u00e0ries: seguirem necessitant mediadors estables que articulin les demandes ciutadanes, competeixin electoralment i reclutin possibles candidats per als c\u00e0rrecs electius, ja que d’alguna manera haurem de cobrir-los.<\/p>\n

Els moviments actuals s’enfronten a un dilema cl\u00e0ssic.\u00a0Si no s’institucionalitzen, generant estructures i altres elements org\u00e0nics, dif\u00edcilment aconseguiran posar en pr\u00e0ctica el seu projecte de societat.\u00a0Per\u00f2 fer-ho els obliga a renunciar a part de la seva identitat -l’element d’espontane\u00eftat i arrelament directe que s\u00f3n part del seu atractiu- per adquirir trets propis dels partits tradicionals.\u00a0I ja se sap: si no \u00e9s com un \u00e0nec i claca com un \u00e0nec, segurament \u00e9s un \u00e0nec, encara que es resisteixi a anomenar-se aix\u00ed.\u00a0Un moviment que exerceixi totes les funcions d’un partit, ser\u00e0 un partit en tot excepte el nom.\u00a0Si no les exerceix i tampoc hi ha partits que ho facin, aquestes funcions queden vacants, cosa que no \u00e9s un avan\u00e7 democr\u00e0tic, sin\u00f3 un retroc\u00e9s.<\/p>\n

La democr\u00e0cia espanyola requereix reformes importants.\u00a0Per\u00f2 no est\u00e0 clar que els nostres problemes es resolguin substituint partits per plataformes creades ad hoc per resoldre assumptes concrets -que mancarien de la visi\u00f3 de conjunt necess\u00e0ria en una societat complexa i deixarien un perill\u00f3s buit a la demag\u00f2gia populista-o per moviments enfrontats a la disjuntiva de la institucionalitzaci\u00f3.\u00a0En una societat moderna ha d’haver-hi espai per a partits i moviments, i canals de comunicaci\u00f3 entre uns i altres (cosa especialment important per a les formacions d’esquerra).\u00a0Es tracta de sumar, no de restar.\u00a0De multiplicar \u00e0mbits de participaci\u00f3, no d’excloure un tipus d’actors pol\u00edtics, posant en risc l’exercici de funcions essencials en democr\u00e0cia.\u00a0No retallem m\u00e9s coses, que prou retalla el Govern.<\/p>\n

El Diario.es<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fa algunes setmanes, la Cadena SER va difondre un estudi segons el qual el 57% dels espanyols considera que la democr\u00e0cia podria funcionar sense partits pol\u00edtics, mitjan\u00e7ant plataformes ciutadanes constitu\u00efdes per a la gesti\u00f3 dels assumptes p\u00fablics.\u00a0L’interessant de l’estudi no \u00e9s la constataci\u00f3 de la desafecci\u00f3 als partits, ja recollida en altres sondejos, sin\u00f3 la …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[15,1],"tags":[186],"class_list":["post-8636","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espanya","category-general","tag-socialisme"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8636","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8636"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8636\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8640,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8636\/revisions\/8640"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8636"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8636"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8636"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}