{"id":8629,"date":"2013-05-18T11:23:02","date_gmt":"2013-05-18T09:23:02","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=8629"},"modified":"2013-05-18T11:23:02","modified_gmt":"2013-05-18T09:23:02","slug":"nicolas-sartorius-italia-el-possibilisme-destructiu","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/nicolas-sartorius-italia-el-possibilisme-destructiu\/","title":{"rendered":"Nicol\u00e1s Sartorius: It\u00e0lia: el possibilisme destructiu?"},"content":{"rendered":"

\"partitodemocratico\"<\/a>I. – Amb el resultat de les recents eleccions italianes se li obrien a l’esquerra –Partit<\/strong> Democr\u00e0tic<\/strong> liderat per Bersani<\/strong>– tres possibilitats: arribar a un acord amb el moviment 5 estrelles de Grillo<\/strong>; posar-se d’acord amb el partit de Berlusconi<\/strong> o tornar a convocar eleccions generals.\u00a0El primer moviment de Bersani<\/strong> va ser intentar un acord amb 5 estrelles al Senat -al Congr\u00e9s tenia majoria absoluta- en base a un programa de 10 punts de renovaci\u00f3 democr\u00e0tica, un president de la Rep\u00fablica de consens a la prestigiosa figura del jurista progressista Rodot\u00e0<\/strong> i un suport al govern en temes concrets, sense que els “grillistas” entressin a formar part de l’executiu.\u00a0Aquesta operaci\u00f3, que hauria suposat un cert gir a l’esquerra i hagu\u00e9s liquidat a Berlusconi<\/strong>,\u00a0va fracassar tant per la intransig\u00e8ncia de Grillo<\/strong> de no donar suport a un govern Bersani<\/strong>, fent aix\u00ed el joc a la dreta, com a l’oposici\u00f3 d’importants sectors de PD a qualsevol acord amb 5 estrelles, fent de nou el joc a Berlusconi<\/strong>.<\/p>\n

II. – Aquestes contradiccions van esclatar en ocasi\u00f3 de l’elecci\u00f3 del president de la Rep\u00fablica.\u00a0Cap candidat aconseguia la majoria suficient i, en el cas d’un aspirant possible, en la persona de Romano Prodi<\/strong>, ex-primer ministre i adversari declarat del “cavalliere”, una part de l’esquerra, encap\u00e7alada segons es diu per D’Alema<\/strong>, va trencar la disciplina de vot, va provocar la dimissi\u00f3 de Bersani<\/strong> i va fer inevitable sol\u00b7licitar al president Napolitano<\/strong> que segu\u00eds en el c\u00e0rrec, malgrat la seva avan\u00e7ada edat.<\/p>\n

III. – Arribats a aquest punt del drama o de la farsa, segons es miri, quedaven dos escenaris possibles: o arribar a un acord amb Berslusconi<\/strong> o convocar noves eleccions. Tornar a les urnes no era desitjat ni pel president de la Rep\u00fablica per raons d’estabilitat econ\u00f2mica i pol\u00edtica, ni per l’esquerra ja que les enquestes donaven de nou guanyador a Berlusconi<\/strong> tenint en compte la confusi\u00f3 en el camp de l’esquerra.\u00a0El fet \u00e9s que els errors d’uns i d’altres havien convertit al ja condemnat per la just\u00edcia i al qual ara demana la fiscalia 6 anys de pres\u00f3 per inducci\u00f3 a la prostituci\u00f3, en\u00a0l’\u00e0rbitre de la situaci\u00f3 del pa\u00eds.\u00a0<\/strong>El PD<\/strong> potser en un acte de possibilisme destructiu va acceptar formar un govern de coalici\u00f3 amb el “berlusconisme” i formar aix\u00ed el govern Letta<\/strong>, segon d’abord de Bersani<\/strong> al PD<\/strong> fins abans d’ahir, home procedent de la Democr\u00e0cia Cristiana, ben considerat per\u00f2 que ha d’acceptar com a vice-president i com a ministre de l’Interior a Alfano<\/strong>, m\u00e0 dreta de Berlusconi<\/strong> i que passar\u00e0 a la petita hist\u00f2ria de la inf\u00e0mia per ser l’inspirador de les lleis “ad personam” que tenien per finalitat impedir que l’anomenat “cavalliere” acab\u00e9s amb els seus ossos a la pres\u00f3.<\/p>\n

Com \u00e9s f\u00e0cil d’imaginar el malestar i el desconcert de la gent progressista \u00e9s profund. Segons alguns el PD<\/strong> est\u00e0 trencat i fins i tot\u00a0hi ha qui sost\u00e9 que \u00e9s el final d’una certa esquerra\u00a0doncs pactar amb Berlusconi<\/strong> no \u00e9s pactar amb una dreta normal sin\u00f3 amb una categoria relacionada amb el codi penal.\u00a0De ser aix\u00f2 cert, es demostraria una vegada m\u00e9s que\u00a0el possibilisme en pol\u00edtica t\u00e9 l\u00edmits com \u00e9s el de no travessar la l\u00ednia de la teva pr\u00f2pia destrucci\u00f3.\u00a0Es pot sostenir que abans de pactar amb subjectes com Berlusconi<\/strong>\u00a0\u00e9s millor anar a eleccions tot i que les perdis,\u00a0perqu\u00e8 en cas contrari ho arrisques tot, \u00e9s a dir, el futur.<\/p>\n

IV. – Amb la finalitat d’impedir que l’incendi s’estengui al PD<\/strong>, oblidant-se de les prim\u00e0ries que al seu dia va guanyar Bersani, ha triat internament l\u00edder al socialista Guglielmo Epifani<\/strong>, exsecretari general del sindicat CGIL, persona honesta i valuosa, amb una dif\u00edcil tasca per davant i potser soluci\u00f3 de transici\u00f3.\u00a0Quant al govern Letta<\/strong>, a part dels greus problemes econ\u00f2mics -un deute del 130% del PIB i 10 anys estancats- t\u00e9 la complicada missi\u00f3 de canviar la llei electoral, per al que s’ha donat un termini de 100 dies.\u00a0Acceptar\u00e0 Berlusconi<\/strong> deixar anar la gran presa de l’actual llei electoral, que tant el beneficia?.\u00a0Els experts en la maquiav\u00e8l\u00b7lica pol\u00edtica italiana sostenen que s\u00ed, sempre que li garanteixin la impunitat en els seus nombrosos processos i condemnes, per exemple via nomenament de senador de per vida…\u00a0i la pr\u00e8via divisi\u00f3 de l’esquerra. S’arribar\u00e0 a aix\u00f2?. Potser ho veurem en les properes setmanes o mesos, perqu\u00e8\u00a0tot \u00e9s possible.<\/p>\n

 <\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

I. – Amb el resultat de les recents eleccions italianes se li obrien a l’esquerra –Partit Democr\u00e0tic liderat per Bersani– tres possibilitats: arribar a un acord amb el moviment 5 estrelles de Grillo; posar-se d’acord amb el partit de Berlusconi o tornar a convocar eleccions generals.\u00a0El primer moviment de Bersani va ser intentar un acord …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,1],"tags":[],"class_list":["post-8629","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-europa","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8629","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8629"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8629\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8631,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8629\/revisions\/8631"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8629"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8629"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8629"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}