{"id":8619,"date":"2013-05-17T11:26:01","date_gmt":"2013-05-17T09:26:01","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=8619"},"modified":"2013-05-17T11:26:01","modified_gmt":"2013-05-17T09:26:01","slug":"ulrich-beck-de-lapatia-a-la-transformacio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/ulrich-beck-de-lapatia-a-la-transformacio\/","title":{"rendered":"Ulrich Beck: De l’apatia a la transformaci\u00f3"},"content":{"rendered":"

\"europa\"<\/a>De veritat es pot dir que el 2013 equival a 1789, com afirma el diari franc\u00e8s\u00a0Le Point?<\/em>\u00a0O es tracta d’atreure l’atenci\u00f3 p\u00fablica amb una met\u00e0fora revolucion\u00e0ria intencionadament equ\u00edvoca?<\/p>\n

Vivim en “temps revolucionaris”, encara que sense revoluci\u00f3 i sense subjecte revolucionari.\u00a0All\u00f2 que en un altre moment es va anomenar amb la millor consci\u00e8ncia “revoluci\u00f3” ha entrat a formar part de l’estat de coses, per dir-ho.\u00a0La decad\u00e8ncia del llenguatge, de les coordenades pol\u00edtiques i dels conceptes clau ho evidencien de forma meridiana.\u00a0Preneu-vos l’exemple que es vulgui, el nacionalisme, que en el m\u00f3n interdependent no fa m\u00e9s que agreujar tots els problemes, la distinci\u00f3 entre nacionals i estrangers, la delimitaci\u00f3 entre natura i societat, la fam\u00edlia, el centre i la perif\u00e8ria, la Uni\u00f3 Europea… a tot arreu trobem f\u00f3rmules ling\u00fc\u00edstiques buides de sentit, coordinades trencades, institucions buides.<\/p>\n

El prefix “post” \u00e9s la paraula clau de la nostra \u00e8poca: postmodernitat, postdemocr\u00e0cia, constel\u00b7laci\u00f3 postnacional.\u00a0“Pos” \u00e9s el bast\u00f3 de cec dels intel\u00b7lectuals: la petita paraula per al gran desconcert que ho presideix tot.\u00a0I el fantasma de la “post-gran-naci\u00f3” recorre Fran\u00e7a i Europa.\u00a0La narraci\u00f3 del paper especial de Fran\u00e7a a Europa i al m\u00f3n perd el seu sentit hist\u00f2ric.\u00a0Cap a dins, l’orgull de Fran\u00e7a es basava en el “model social” d’un Estat centralista fort.\u00a0La ind\u00fastria de l’energia nuclear, organitzada i controlada per l’Estat, fung\u00eda com a museu del futur en el qual podien admirar els \u00e8xits civilitzatoris de l’Estat modern.En el terreny de la pol\u00edtica exterior, el poder global de Fran\u00e7a s’assentava en la posici\u00f3 excepcional del pa\u00eds a la Uni\u00f3 Europea i en el motor francoalemany de l’europe\u00eftzaci\u00f3.\u00a0La capacitat de convicci\u00f3 d’aquests tres projectes s’esvaeix.\u00a0El model social s’erosiona perqu\u00e8 el r\u00e8gim neoliberal del mercat mundial ho domina tot.\u00a0La cat\u00e0strofe de Fukushima ha fet fallida en l’orgull nuclear dels francesos.\u00a0I ni tan sols cal tornar a repetir-ho: la UE es troba en una crisi profunda.\u00a0Encara m\u00e9s: la idea que els assumptes europeus poden ser arreglats en una alian\u00e7a amb Alemanya dominada per Fran\u00e7a no nom\u00e9s \u00e9s minada per la mala execut\u00f2ria econ\u00f2mica de Fran\u00e7a, sin\u00f3 sobretot pel fet, que ja no \u00e9s possible amagar, que la pol\u00edtica es dissenya a Berl\u00edn i\u00a0Merkiavelli<\/em>\u00a0porta la veu cantant a Europa, encara que es negui a adoptar la responsabilitat pel b\u00e9 com\u00fa europeu.<\/p>\n

No hi ha dubte que el primer any del president franc\u00e8s, Fran\u00e7ois Hollande<\/strong>, ha estat decebedor.\u00a0Si es va proposar rebutjar la hist\u00e8rica pol\u00edtica d’austeritat i fer passar per caixa als rics, ha fracassat en totes dues coses, almenys de moment.\u00a0El Govern s’afanya a emprendre dr\u00e0stiques retallades pressupost\u00e0ries.\u00a0I l’impost als rics s’ha convertit en una farsa despr\u00e9s que els tribunals ho rebutgessin i el\u00a0cas Cahuzac<\/em>\u00a0transmet\u00e9s un missatge devastador sobre la doble moral dels governants.<\/p>\n

En qualsevol cas, sembla del tot exagerat i inadequat l’afany dels comentaristes -que s’alimenta d’una barreja de desconcert i desesperaci\u00f3- per decapitar Fran\u00e7ois Hollande<\/strong> a la guillotina de la lletra impresa.\u00a0Gideon Rachman compara la situaci\u00f3 de Fran\u00e7a amb la de Regne Unit i It\u00e0lia i arriba a la conclusi\u00f3 que les coses no van tan malament a Fran\u00e7a.\u00a0El d\u00e8ficit pressupostari franc\u00e8s d’aquest any ascendir\u00e0 al 3,7%, enfront del 7,4% del Regne Unit.\u00a0El deute p\u00fablic de Fran\u00e7a supera en aquest moment el 90% del PIB, per\u00f2 la d’It\u00e0lia sobrepassa el 125%.\u00a0La taxa d’atur ha arribat a un dolor\u00f3s 10,6%, per\u00f2 a Espanya se situa ara en un 27% absolutament insuportable.\u00a0A difer\u00e8ncia d’Espanya i It\u00e0lia, els francesos encara poden adquirir cr\u00e8dits a bon preu en els mercats.\u00a0I l’economia francesa continua sent la cinquena del m\u00f3n.<\/p>\n

Si la suma dels riscos globals commociona un pa\u00eds, s’obren tres possibilitats de reacci\u00f3: retirada, apatia o transformaci\u00f3.\u00a0La primera -la retirada- \u00e9s caracter\u00edstica de l’alian\u00e7a entre la cultura moderna i el nacionalisme.\u00a0Es neguen els riscos, el que ens deixa davant la paradoxa que el nacionalisme s’hagi convertit en l’enemic de les nacions europees, ja que no fa sin\u00f3 aguditzar tots els problemes a qu\u00e8 s’enfronten les nacions i Europa.<\/p>\n

La segona reacci\u00f3 -apatia- \u00e9s el nihilisme postmodern, que en tots els pa\u00efsos t\u00e9 arrels m\u00e9s profundes que el desencant amb la pol\u00edtica present, tot i que, a ulls de molts ciutadans, les elits pol\u00edtiques d’Europa han malbaratat de forma aterridora tota la seva credibilitat.<\/p>\n

La clau de la tercera resposta, la transformaci\u00f3, cal trobar-la en el futur d’Europa, i no en la temptaci\u00f3 de buscar refugi en els grandiosos i turbulents passats nacionals.\u00a0Necessitem un debat d’\u00e0mbit europeu sobre q\u00fcestions com aquestes: Quin \u00e9s el sentit i l’objectiu de la UE? Es pot dir m\u00e9s no que la UE tingui algun sentit? Per qu\u00e8 Europa?\u00a0Per qu\u00e8 no el m\u00f3n sencer?\u00a0\u00bfPer qu\u00e8 no han d’aconseguir en solitari Fran\u00e7a o Alemanya, It\u00e0lia, Espanya, Gr\u00e8cia, etc\u00e8tera?\u00a0Per incitar a aquest debat, urgentment necessari, voldria esbossar succintament quatre respostes parcials.<\/p>\n

El primer sentit i objectiu de la UE, que torna ara a cobrar import\u00e0ncia, rau en l’experi\u00e8ncia que hi va haver enemics que es van transformar en ve\u00efns.\u00a0No sempre en bons ve\u00efns, sin\u00f3 en ve\u00efns que discutien, s’ignoraven o encoratjaven els estereotips, per\u00f2 que malgrat tot ja no eren la imatge de l’enemic.\u00a0En el context de la violenta hist\u00f2ria d’Europa, aix\u00f2 equival a un miracle.\u00a0Cal tenir bona cura que l’ortod\u00f2xia de la pol\u00edtica d’austeritat alemanya que s’imposa a Europa i els reflexos antialemanys no es retroalimentin constantment.\u00a0Aix\u00f2 podria acabar per tornar a convertir en enemics als ve\u00efns.<\/p>\n

El segon sentit i objectiu d’Europa pot desenvolupar-se com a resposta a la globalitzaci\u00f3.\u00a0Europa \u00e9s una p\u00f2lissa d’asseguran\u00e7a davant del risc que les nacions europees caiguin en el forat negre de la insignifican\u00e7a. Aquestes nacions nom\u00e9s poden conquerir el seu futur dins de la UE, mai en contra d’ella.<\/p>\n

El tercer sentit i objectiu d’Europa pot resumir-se en aquesta f\u00f3rmula: el futur d’Europa es troba en la resposta als riscos globals.\u00a0El model de modernitat basat en les nacions Estat i el capitalisme industrial que Europa i Occident han descarregat sobre el m\u00f3n ha demostrat ser defectu\u00f3s, fins i tot autodestructiu.\u00a0Europa ha de cridar a revisi\u00f3 el seu model de modernitat autodestructiva i enviar-lo al taller de reparaci\u00f3.<\/p>\n

La meva quarta resposta a la pregunta pel sentit i l’objectiu d’Europa \u00e9s que no nom\u00e9s hem de reflexionar sobre la visi\u00f3 d’un futur europeu diferent, sin\u00f3 tamb\u00e9 sobre la visi\u00f3 d’una “naci\u00f3 diferent”.\u00a0Com podem alliberar l’horitz\u00f3 del segle XIX la percepci\u00f3 que la\u00a0gran nation<\/em>\u00a0t\u00e9 de si mateixa i obrir-la al m\u00f3n cosmopolita del segle XXI?\u00a0Tamb\u00e9 hem de distingir clarament entre un fonamentalisme nacional antipatri\u00f2tic que busca refugi en la nost\u00e0lgia i es tanca davant d’Europa i el m\u00f3n, i un nacionalisme cosmopolita que redefineix, amb una orientaci\u00f3 oberta al m\u00f3n, els seus interessos nacionals en una alian\u00e7a cooperativa amb la resta dels pa\u00efsos europeus.<\/p>\n

Suposem que al Regne Unit aconsegueixen imposar-se els euroesc\u00e8ptics i el pa\u00eds es retira de la UE. Tindrien per aix\u00f2 els brit\u00e0nics un sentit m\u00e9s clar de la seva identitat? Gaudirien de m\u00e9s sobirania per decidir sobre els seus propis assumptes?\u00a0No!\u00a0Fins i tot \u00e9s bastant segur que escocesos i gal\u00b7lesos es quedarien a la UE, la conseq\u00fc\u00e8ncia seria la divisi\u00f3 del Regne Unit.\u00a0I Gran Bretanya – No, Anglaterra! – Perdria un grau considerable de sobirania, si \u00e9s que sobirania vol dir l’aut\u00e8ntic poder per influir en els assumptes propis i en les decisions dels altres.<\/p>\n

Als meus ulls, la situaci\u00f3 hist\u00f2rica \u00e9s excepcionalment clara: la Uni\u00f3 Europea est\u00e0 en la millor situaci\u00f3 de defensar els interessos nacionals del que mai estarien les nacions per si soles.\u00a0I s’ha de lluitar perqu\u00e8 a Europa, i a favor d’Europa, aconsegueixi imposar-se aquesta perspectiva.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

De veritat es pot dir que el 2013 equival a 1789, com afirma el diari franc\u00e8s\u00a0Le Point?\u00a0O es tracta d’atreure l’atenci\u00f3 p\u00fablica amb una met\u00e0fora revolucion\u00e0ria intencionadament equ\u00edvoca? Vivim en “temps revolucionaris”, encara que sense revoluci\u00f3 i sense subjecte revolucionari.\u00a0All\u00f2 que en un altre moment es va anomenar amb la millor consci\u00e8ncia “revoluci\u00f3” ha entrat …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,1],"tags":[25],"class_list":["post-8619","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-europa","category-general","tag-unio-europea"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8619","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8619"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8619\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8623,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8619\/revisions\/8623"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8619"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8619"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8619"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}