{"id":8613,"date":"2013-05-17T10:46:12","date_gmt":"2013-05-17T08:46:12","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=8613"},"modified":"2013-05-17T10:55:26","modified_gmt":"2013-05-17T08:55:26","slug":"entrevista-a-saskia-sassen-el-problema-ara-no-es-la-manca-de-disciplina-a-les-economies-de-la-zona-euro-es-la-financiaritzacio-de-tot","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/entrevista-a-saskia-sassen-el-problema-ara-no-es-la-manca-de-disciplina-a-les-economies-de-la-zona-euro-es-la-financiaritzacio-de-tot\/","title":{"rendered":"Entrevista a Saskia Sassen: “El problema ara no \u00e9s la manca de disciplina a les economies de la zona euro, \u00e9s la financiaritzaci\u00f3 de tot”"},"content":{"rendered":"

\"saskia-sassen\"<\/a>Ha soscavat la crisi de l’eurozona el lloc d’Europa al m\u00f3n?<\/i>\u00a0En una entrevista amb els editors d\u2019EUROPP Stuart A Brown i Chris Gilson,<\/i>\u00a0Saskia Sassen<\/a><\/b>\u00a0analitza el paper de les finances a la crisi, l’amena\u00e7a que plantegen els sistemes transnacionals de vigil\u00e0ncia, i la possibilitat d’alteraci\u00f3 de l’ordre p\u00fablic per donar una veu pol\u00edtica als indefensos.<\/i><\/p>\n

En la seva opini\u00f3, quina \u00e9s la causa fonamental de la crisi de l’eurozona?<\/b><\/p>\n

Tinc un gran respecte i una gran admiraci\u00f3 pel projecte que \u00e9s la construcci\u00f3 europea.\u00a0Aquest respecte no ve de la idea que tots hem d’estar junts i crear una mena de “super-estat”, sin\u00f3 dels elements fonamentals que van impulsar el projecte: la creen\u00e7a en la llei i la creen\u00e7a en les solucions no militars. Per\u00f2 hi ha una gran modificador al respecte, i \u00e9s quan l\u2019empenta per accelerar l’adopci\u00f3 de l’euro es va fer per les empreses.\u00a0Els grans guanyadors de l\u2019euro van ser les grans corporacions que podrien arribar a ser m\u00e9s grans i que podrien entrar en l’espai econ\u00f2mic global de forma m\u00e9s efica\u00e7.\u00a0Els qui van patir van ser les empreses m\u00e9s petites connectades als mercats subnacionals i regionals.<\/p>\n

Ara, no estic en contra de tenir una moneda integrada – sens dubte per a mi, com alg\u00fa que viatja per tota Europa, \u00e9s fant\u00e0stic – per\u00f2 el problema va ser la pressa. Recordo els debats en que suposadament no hi havia manera de poder fer-ho… Doncs b\u00e9, ho vam aconseguir. Per qu\u00e8? A causa d\u2019enormes i poderosos interessos empresarials que hi estaven al darrera que quan volen que es faci alguna cosa, per D\u00e9u que ho aconsegueixen. El fet que la majoria d’aquestes economies nacionals estiguessin constitu\u00efdes per petites empreses, els mercats regionals, i la producci\u00f3 localitzada – simplement es va passar per alt. I ara crec que n\u2019estem pagant el preu.<\/p>\n

Hi ha, per descomptat, altres temes que entren en el debat. Una \u00e9s que la integraci\u00f3 a escala continental, i la moneda \u00fanica, va ser molt \u00fatil per a les finances – que \u00e9s molt diferent de la banca – per poder fer les seves coses. Si encara tingu\u00e9ssim monedes nacionals separades i els bancs centrals dominant la situaci\u00f3 s\u2019haurien impedit els augments que fan que valgui la pena per les finances globals. Quan s\u2019aconsegueixen aquests nivells d’integraci\u00f3, \u00a0les finances es mouen i les finances es ‘financialitzen’.<\/p>\n

Les finances no s\u00f3n sobre els diners: si prens els valors dels derivats vius, que s\u00f3n la mesura b\u00e0sica per calcular les finances, \u00e9s diverses vegades m\u00e9s gran que el PIB global. Les finances estan extraordin\u00e0riament perjudicades i part de la problem\u00e0tica en aquest moment no \u00e9s la manca de disciplina a les economies de la zona euro. Ni tan sols \u00e9s la manca de responsabilitat mostrada pels governs nacionals. \u00c9s la financiaritzaci\u00f3 de tot. La situaci\u00f3 a Gr\u00e8cia, on de sobte hi havia mercats financers apostant contra el pa\u00eds \u00e9s, per a mi, una conducta criminal.<\/p>\n

Donats els problemes econ\u00f2mics a la zona euro, est\u00e0 disminuint la rellev\u00e0ncia de la Uni\u00f3 Europea per a la resta del m\u00f3n?<\/b><\/p>\n

Sempre he pensat que si la Uni\u00f3 Europea hagu\u00e9s estat prudent hauria incorporat Turquia. Turquia ja no vol unir-se a nosaltres – \u00e9s sens dubte una economia molt m\u00e9s din\u00e0mica que la Uni\u00f3 Europea en aquest moment – per\u00f2 hauria estat aconsellable posar-la en el projecte. Hauria portat una poblaci\u00f3 musulmana que est\u00e0 molt il\u00b7luminada. Els acad\u00e8mics turcs, per exemple, s\u00f3n al meu entendre uns dels millors. Crec que va ser una oportunitat perduda per crear un pont en la part del m\u00f3n musulm\u00e0 m\u00e9s proper a Europa.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, segueixo creient que importa la integraci\u00f3 europea. \u00c9s important com a zona de gran abast al m\u00f3n que ent\u00e9n la soluci\u00f3 de problemes amb la negociaci\u00f3 i la diplom\u00e0cia. Els europeus saben de diplom\u00e0cia, l’\u00fanica diplom\u00e0cia que els Estats Units reconeixen \u00e9s tenir les majors armes. Per tant la p\u00e8rdua de la Uni\u00f3 Europea seria una veritable ll\u00e0stima per a la geopol\u00edtica mundial, molt m\u00e9s que des d’una perspectiva econ\u00f2mica.<\/p>\n

En l’\u00faltima d\u00e8cada les ciutats europees, com Par\u00eds i Londres, han experimentat disturbis. Com hem d’entendre aquests actes d’alteraci\u00f3 de l’ordre p\u00fablic?<\/b><\/p>\n

Quan veig aix\u00f2 que passa el primer pas que faig \u00e9s sortir de la llengua actual de “disturbis” o la descripci\u00f3 del moviment de l\u2019Occupy, que es veu sobretot com in\u00fatil o fins i tot destructiu, perqu\u00e8 no tenen un partit o un programa vinculats. Crec que hem de donar un pas enrere en aquesta mena de descripcions per comprendre si passa alguna cosa que realment importa. La q\u00fcesti\u00f3 clau per a mi, com a acad\u00e8mica i te\u00f2rica, \u00e9s: fan hist\u00f2ria els que no tenen poder? I si la resposta \u00e9s s\u00ed, llavors fan la hist\u00f2ria sense convertir-se en autoritats?<\/p>\n

Si ens fixem en la forma en qu\u00e8 hem manejat generalment la q\u00fcesti\u00f3 de la manca de poder, ens hem vist normalment per defecte com si no tingu\u00e9ssim poder, per\u00f2 si alguna cosa positiva passa llavors ens fem forts. Sostinc que entre aquestes dues condicions hi ha un gran nombre d’hist\u00f2ries invisibles que involucren a persones que es trobaven sense poder, per\u00f2 no obstant aix\u00f2 han fet una hist\u00f2ria que ha restat invisible perqu\u00e8 no s’empoderen. Tornar-te empoderat et converteix en visible. Per\u00f2 em sembla que, en determinades condicions la manca de poder pot arribar a ser complexa i en aquesta complexitat es troba la possibilitat de fer hist\u00f2ria, o l’assoliment d’objectius pol\u00edtics d’una manera diferent, fins i tot si un no es torna en empoderat. Aquests moments poden ser punts d’una traject\u00f2ria que \u00e9s multi-generacional. Pensem en el moviment dels drets civils als EUA, que va durar un segle o m\u00e9s, o la lluita de les dones pel dret a vot. No podem perdre aquests moments que s\u00f3n un pas cap a alguna cosa que pot marcar la difer\u00e8ncia.<\/p>\n

Aix\u00ed quan veig aquestes revoltes i aixecaments, em pregunto si aquesta \u00e9s la pol\u00edtica dels que no tenen poder.\u00a0Saben que si tracten de relacionar-se amb els parlaments directament per obtenir un canvi en la llei no els portar\u00e0 enlloc, de manera que aquests moviments s\u00f3n altres formes en qu\u00e8 els que no tenen poder poden adquirir una veu pol\u00edtica.\u00a0A Par\u00eds, en les Banlieues<\/a>, <\/i>fa temps\u00a0que s’ha reconegut que l’\u00fanic idioma a trav\u00e9s del qual es pot arribar a ser visible per als mitjans de comunicaci\u00f3 i la resta de la societat \u00e9s si cremes uns quants cotxes.\u00a0Aix\u00ed que aix\u00f2 \u00e9s el que passa.\u00a0\u00c9s un tipus de viol\u00e8ncia urbana que actua com una forma de comunicaci\u00f3.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2 crec que els disturbis a Londres eren una mica diferent dels moviments Occupy.\u00a0Els disturbis a Londres tamb\u00e9 estaven relacionats amb la decepci\u00f3 de la classe mitjana amb la fallida de l’Estat liberal, igual que els moviments Occupy.\u00a0Per concretar-ho, el contracte social de l’Estat liberal sempre ha estat amb la classe mitjana i el que hem vist \u00e9s que el contracte social amb aquesta generaci\u00f3 en particular ha estat trencat per les pol\u00edtiques neoliberals de privatitzaci\u00f3, retallades de despeses i l’austeritat.<\/p>\n

Aix\u00ed que veig en els disturbis a Londres una versi\u00f3 inarticulada que no funciona com una forma de comunicaci\u00f3 de la manera que ho fan els moviments Occupy, sin\u00f3 que utilitza el seu contingut: \u00e9s la\u00a0somatitzaci\u00f3 <\/i>de la pol\u00edtica. Volen objectes materials, volen convertir-se en consumidors, els seus cossos es converteixen en l’instrument i entren a les botigues a prendre el que volen\/necessiten.<\/p>\n

Aix\u00f2 \u00e9s m\u00e9s un saqueig que un moviment pol\u00edtic, per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s un extrem de l’escala i a l’altre extrem n\u2019hi ha un altre que s’ocupa de l\u2019agenda social m\u00e9s substantiva.\u00a0Aquesta agenda \u00e9s sobre la classe mitjana tradicional que s’enfronta a una situaci\u00f3 en la qual l’Estat els est\u00e0 fallant: han jugat a les regles del joc, s\u2019han pres seriosament l’educaci\u00f3, potser s\u2019han tret un t\u00edtol universitari, i no obstant aix\u00f2, no tenen feina.\u00a0Ara b\u00e9, no nego que els disturbis de Londres, en particular, eren una situaci\u00f3 ambigua – es van fer moltes coses que eren censurables – per\u00f2 no hi ha aquesta altra dimensi\u00f3 que en realitat s\u00f3n part d’aquesta hist\u00f2ria.\u00a0I el meu punt principal aqu\u00ed \u00e9s que tot i que no tenen el poder, encara poden fer hist\u00f2ria.<\/p>\n

Ha desenvolupat el concepte de “ciutats globals”: llocs que actuen com a ponts entre grans mercats globals emergents i les economies nacionals.<\/b>\u00a0Com hem de veure les ciutats globals a Europa i els seus vincles amb la resta del m\u00f3n?<\/b><\/p>\n

La ciutat global \u00e9s una esp\u00e8cie de forat estructural en el teixit de les economies nacionals, les societats nacionals i els territoris nacionals.\u00a0Cada ciutat global \u00e9s molt individual i molt especialitzada, per\u00f2 ha sortit de sota del radar dels comentaristes, perqu\u00e8 quan ens fixem en la banda dels consumidors d’aquestes economies, que \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil d’entendre i veure, hi ha una enorme quantitat d’estandarditzaci\u00f3.\u00a0A m\u00e9s, si ens fixem en l’ordre visual dels centres renovats de les ciutats descobrim que l\u2019estat de l\u2019art dels centres financers, l’estat de l\u2019art dels aeroports i els luxosos barris residencials i comercials tenen un alt grau d’estandarditzaci\u00f3… s\u00ed, en el vector de luxe!\u00a0No importa com siguin d\u2019imaginatius els arquitectes, no importa els detalls que incorporin en els edificis per fer que es vegin diferents, es pot olorar aquesta estandarditzaci\u00f3 de l\u2019estat de l\u2019art ambiental.<\/p>\n

Aix\u00f2 ha comportat despr\u00e9s la hip\u00f2tesi que les economies d’aquestes ciutats siguin cada vegada m\u00e9s homog\u00e8nies.\u00a0No obstant aix\u00f2, durant la meva investigaci\u00f3<\/a>\u00a0he trobat que la globalitzaci\u00f3 ha impulsat una major especialitzaci\u00f3 de les diferents capacitats a trav\u00e9s de les ciutats.\u00a0Vegem Europa: Londres \u00e9s un centre financer molt diferent de Par\u00eds i Frankfurt, i m\u00e9s diferent, de Nova York i Xangai, i aix\u00ed successivament.\u00a0I aix\u00ed, totes aquestes ciutats s\u00f3n\u00a0radicalment <\/i>diferents.\u00a0Si ens fixem en els Estats Units, hi ha dos principals centres financers, Chicago i Nova York, que s\u00f3n radicalment diferents – tot i que els ambients art\u00edstics que s’han constru\u00eft en les dues ciutats tenen els mateixos elements t\u00e8cnics.\u00a0Aix\u00f2 \u00e9s v\u00e0lid per a tots els centres financers de primer nivell.\u00a0Xina compta amb quatre grans centres financers que s\u00f3n tots radicalment diferents.\u00a0I aix\u00f2 implica no nom\u00e9s el finan\u00e7ament, sin\u00f3 tamb\u00e9 els serveis especialitzats – tot el que involucra l’economia de l’empresa a l’empresa a un nivell corporatiu superior.\u00a0L\u2019advocacia especialitzada i la comptabilitat creativa tamb\u00e9 tendeixen a especialitzar-se al voltant de diversos sectors – que poden gestionar la ind\u00fastria pesada i la log\u00edstica global a Chicago i a Xangai, a Nova York o a Beijing.\u00a0Aix\u00ed que quan es tracta de la funci\u00f3 de ciutat global – independent del medi social i cultural m\u00e9s gran de la ciutat – no es pot generalitzar a nivell continental i fer una distinci\u00f3 entre les ciutats globals europees, les dels Estats Units o les d\u2019\u00c0sia.\u00a0Cadascuna d’aquestes ciutats t\u00e9 un organisme especialitzat, una funci\u00f3 \u00fanica que proporcionen als mercats globals i que cap altra ciutat pot oferir.<\/p>\n

Ara, la funci\u00f3 global d’aquestes ciutats \u00e9s nom\u00e9s una part de la ciutat.\u00a0Londres \u00e9s moltes ciutats, i dins d’ella hi ha la funci\u00f3 global: una funci\u00f3 completament especialitzada que opera en m\u00faltiples circuits globals, on la majoria dels mercats de consum – el m\u00f3n de l’art, el mercat d’assegurances i altres – no participen.\u00a0Aix\u00ed que si estem parlant de les ciutats en general, per descomptat que hi ha similituds, per\u00f2 no es pot generalitzar sobre aquestes ciutats en termes del que signifiquen per a l’economia global.\u00a0El que importa per a l’economia mundial \u00e9s el sector intermedi: no el consumidor final de l’economia, sin\u00f3 l\u2019economia de l\u2019”empresa a empresa” on les empreses fan negocis entre si.\u00a0\u00c9s en aquest m\u00f3n de l\u2019”empresa a empresa”, on es recull l’extraordin\u00e0ria import\u00e0ncia que les difer\u00e8ncies especialitzades d’aquestes ciutats tenen per als mercats globals, les empreses globals i els governs – que tamb\u00e9 utilitzen aquestes capacitats.<\/p>\n

Ha escrit recentment sobre la q\u00fcesti\u00f3 de la vigil\u00e0ncia.<\/b>\u00a0Creu que els drets dels ciutadans, tant dins com fora d’Europa, estan potencialment amena\u00e7ats per les mesures de seguretat destinades a fer front al terrorisme?<\/b><\/p>\n

La vigil\u00e0ncia \u00e9s una de les q\u00fcestions en les que he estat\u00a0treballant en<\/a>\u00a0poc temps, per\u00f2 no es tracta de la vigil\u00e0ncia de petita escala, com ara les c\u00e0meres de circuit tancat de televisi\u00f3 o les c\u00e0meres de tr\u00e0nsit – que, per a mi, s\u00f3n relativament bones si ajuden a prevenir infraccions penals o morts de ciclistes.\u00a0Estic preocupada per alguna cosa molt diferent: un sistema transnacional de vigil\u00e0ncia que s’est\u00e9n per diversos pa\u00efsos.<\/p>\n

Els Estats Units \u00e9s el m\u00e9s extrem d’aquests pa\u00efsos, i est\u00e0 establint la norma per a aquest sistema. Durant els \u00faltims deu anys, com a part de la guerra contra el terrorisme, els Estats Units han desenvolupat un sistema de vigil\u00e0ncia que consta de m\u00e9s de 10.000 grans edificis que emmagatzemen un gran aparell t\u00e8cnic per a la vigil\u00e0ncia i recopilaci\u00f3 de dades sobre les persones i les organitzacions. D\u00f3na feina a gaireb\u00e9 un mili\u00f3 de persones amb alt nivell en seguretat secreta, incloent-hi almenys 260.000 firmes privades.\u00a0Aquestes empreses contracten talent estranger, que \u00e9s una part d’aix\u00f2 que em sembla especialment interessant perqu\u00e8 completa de forma transnacional i no nacional aquest m\u00f3n de la seguretat secreta.<\/p>\n

Ara, quina \u00e9s la l\u00f2gica que hi ha darrere d’aix\u00f2?\u00a0La l\u00f2gica \u00e9s que per la nostra seguretat – i amb aix\u00f2 volem dir realment per prevenir atacs terroristes – cada ciutad\u00e0 ha de ser considerat, per la l\u00f2gica d’aquest sistema, un sospit\u00f3s.\u00a0I tot aix\u00f2 de la vigil\u00e0ncia existeix simplement per arribar a un grapat de persones en un any determinat, que en realitat podrien ser terroristes.\u00a0Aix\u00f2 planteja dos problemes.\u00a0En primer lloc, en aquest tipus de sistema, que\u00a0som<\/i>\u00a0els ciutadans?\u00a0Som els nous colonitzadors?\u00a0Hem de ser supervisats i ensenyats en com ser civilitzats?\u00a0En segon lloc, tenim aquesta enorme superestructura de vigil\u00e0ncia per arribar a alguns individus que s\u00f3n amenaces reals, i encara ens queda el que va passar a\u00a0Boston<\/a>.\u00a0Ara tenen una enorme quantitat de dades que s’han recollit a tot el m\u00f3n, per\u00f2 al mateix temps no estan fent intel\u00b7lig\u00e8ncia de la manera antiga.\u00a0Aix\u00ed que la q\u00fcesti\u00f3 clau \u00e9s a qui beneficia aix\u00f2 realment?\u00a0La resposta \u00e9s a les corporacions que participen en l’elaboraci\u00f3 i actualitzaci\u00f3 d’aquest aparell tecnol\u00f2gic.<\/p>\n

Aix\u00ed que el tema de la vigil\u00e0ncia no \u00e9s aquesta obsessi\u00f3 que hi ha al Regne Unit sobre la vigil\u00e0ncia a petita escala i la retenci\u00f3 de dades personals – ja estem tan mapejats per la tecnologia en l\u00ednia com Facebook, Twitter i Google que aquest poc importa.\u00a0M\u00e9s aviat com va dir alg\u00fa, \u00e9s que som un estat de “clau en m\u00e0”: encara no han girat la clau, per\u00f2 tots els elements estan al seu lloc.<\/p>\n

Entrevista de Stuart A Brown i Chris Gilson per a EUROPP<\/p>\n

The London School of Economics and Political Science<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ha soscavat la crisi de l’eurozona el lloc d’Europa al m\u00f3n?\u00a0En una entrevista amb els editors d\u2019EUROPP Stuart A Brown i Chris Gilson,\u00a0Saskia Sassen\u00a0analitza el paper de les finances a la crisi, l’amena\u00e7a que plantegen els sistemes transnacionals de vigil\u00e0ncia, i la possibilitat d’alteraci\u00f3 de l’ordre p\u00fablic per donar una veu pol\u00edtica als indefensos. En …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[127,1],"tags":[],"class_list":["post-8613","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-entrevistes","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8613","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8613"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8613\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8620,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8613\/revisions\/8620"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8613"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8613"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8613"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}