{"id":8597,"date":"2013-05-15T09:50:54","date_gmt":"2013-05-15T07:50:54","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=8597"},"modified":"2013-05-15T09:50:54","modified_gmt":"2013-05-15T07:50:54","slug":"joan-majo-patint-la-inestabilitat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/joan-majo-patint-la-inestabilitat\/","title":{"rendered":"Joan Maj\u00f3: Patint la inestabilitat"},"content":{"rendered":"

\"equilibrista\"<\/a>La pregunta cap a on anem?\u00a0o qu\u00e8 passar\u00e0?\u00a0\u00e9s molt corrent.\u00a0La societat catalana i l’espanyola estan vivint en una inestabilitat que prov\u00e9 de la desorientaci\u00f3 i que provoca indignaci\u00f3 i malestar.\u00a0No som conscients del perill que aix\u00f2 suposa, ni som capa\u00e7os d’afrontar-ho adequadament.\u00a0Aquesta situaci\u00f3 t\u00e9 una causa molt clara.\u00a0En aquests \u00faltims anys s’han trencat gaireb\u00e9 simult\u00e0niament dos pactes, m\u00e9s o menys expl\u00edcits, que havien proporcionat progr\u00e9s, seguretat i tranquil\u00b7litat als ciutadans: un pacte social i un pacte territorial.<\/p>\n

El pacte social.<\/strong>\u00a0Els enfrontaments entre classes socials, les situacions de forta explotaci\u00f3 econ\u00f2mica, les lluites entre capital i treballadors es van anar reduint, tot i que no eliminant, al llarg de la segona meitat del segle XX.\u00a0Va augmentar el nivell general de benestar, disminuir les desigualtats i es va consolidar una \u00e0mplia classe mitjana.\u00a0Va ser el fruit d’acceptar un sistema de conviv\u00e8ncia basat en un pacte no escrit entre el poder dels diners i el poder dels ciutadans.\u00a0Davant l’alternativa d’una societat planificada i opressora, Europa va aconseguir un model que mantenia la llibertat, tant civil com econ\u00f2mica, que acceptava el mercat lliure per\u00f2 regulat per les lleis per evitar els seus abusos, i que combatia la desigualtat a trav\u00e9s d’una redistribuci\u00f3 de rendes en base a una forta fiscalitat que finan\u00e7ava els serveis de l’Estat de benestar.\u00a0Es pot dir que era un pacte entre el poder econ\u00f2mic i la democr\u00e0cia, o si es vol, entre el capitalisme industrial i la socialdemocr\u00e0cia.\u00a0El valor real que generava l’activitat econ\u00f2mica es repartia acceptablement.<\/p>\n

Aquest pacte es va trencar en l’\u00faltima d\u00e8cada del segle passat i la crisi actual \u00e9s el clar signe de la seva desaparici\u00f3.\u00a0L’increment espectacular de les desigualtats de renda (el cas espanyol \u00e9s extrem), el creixement i la prepot\u00e8ncia del sector financer (fortament especulatiu), les reformes fiscals dels \u00faltims anys, i la gran manca d’equitat en les mesures contra la crisi (que salven bancs per\u00f2 condemnen persones), certifiquen aquest trencament i provoquen una desesperaci\u00f3 ciutadana davant la impot\u00e8ncia dels governs i el desprestigi de la democr\u00e0cia.<\/p>\n

El nou pacte ha de tenir en compte que les dues parts han canviat. L’anterior capitalisme industrial \u00e9s ara un capitalisme financer mundial, que s’apodera de grans beneficis per\u00f2 que no produeix cap valor real.\u00a0I els sistemes parlamentaris de representaci\u00f3 de les sobiranies nacionals han quedat superats per les institucions supranacionals i necessiten un nou sistema de connexi\u00f3 amb la representaci\u00f3 popular.\u00a0El pacte urgeix per\u00f2 necessita una comprensi\u00f3 d’aquestes noves realitats, sobretot per part dels que han quedat m\u00e9s descol\u00b7locats: els partits socialdem\u00f2crates.<\/p>\n

El pacte territorial.<\/strong>\u00a0La reestructuraci\u00f3 de l’Estat espanyol, despr\u00e9s de la dictadura, va donar lloc a un consens que es va materialitzar en una Constituci\u00f3.\u00a0Durant dues d\u00e8cades va permetre un model satisfactori de conviv\u00e8ncia en la pluralitat.\u00a0Va suposar m\u00e9s uns aven\u00e7os, lents per\u00f2 progressius, cap a una estructura m\u00e9s federal de l’Estat.\u00a0La lletra de la Constituci\u00f3 segueix intocada, per\u00f2 el seu esperit ha estat tra\u00eft, els avatars en l’aprovaci\u00f3 del nou estatut catal\u00e0, el recurs del PP i finalment la sent\u00e8ncia del TC, van certificar el final del pacte, almenys pel que fa a Catalunya.\u00a0L’evoluci\u00f3 d’aquest tema, entre el tancament incre\u00efble del Govern espanyol i alguns gestos equivocats d’alguns partits catalans, \u00e9s motiu d’incerteses, d’incomoditats i de repres\u00e0lies que agreugen molt la situaci\u00f3 social catalana, reforcen les actituds radicals i augmenten la desconfian\u00e7a en el futur de tots, catalans i resta d’espanyols.<\/p>\n

Els dos pactes trencats tenen un \u00e0mbit diferent.\u00a0El primer t\u00e9 dimensi\u00f3 europea i nom\u00e9s en aquesta dimensi\u00f3 pot resoldre.\u00a0El segon, encara que amb possibles repercussions importants a Europa, \u00e9s de car\u00e0cter intern.\u00a0Per\u00f2 per a ambd\u00f3s casos \u00e9s v\u00e0lida la meva reflexi\u00f3 final: no hi ha dubte que en una situaci\u00f3 d’inestabilitat, hi ha dues vies per recuperar la tranquil\u00b7litat: l’autorit\u00e0ria o la democr\u00e0tica.\u00a0\u00c9s a dir, la imposici\u00f3, la for\u00e7a, el pols fins a l’extrem, la confrontaci\u00f3, o b\u00e9 el di\u00e0leg i el pacte. Crec que a l’Europa del segle XXI nom\u00e9s es pot acceptar la segona. Molts hem lluitat molt per aconseguir-ho.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La pregunta cap a on anem?\u00a0o qu\u00e8 passar\u00e0?\u00a0\u00e9s molt corrent.\u00a0La societat catalana i l’espanyola estan vivint en una inestabilitat que prov\u00e9 de la desorientaci\u00f3 i que provoca indignaci\u00f3 i malestar.\u00a0No som conscients del perill que aix\u00f2 suposa, ni som capa\u00e7os d’afrontar-ho adequadament.\u00a0Aquesta situaci\u00f3 t\u00e9 una causa molt clara.\u00a0En aquests \u00faltims anys s’han trencat gaireb\u00e9 simult\u00e0niament …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-8597","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8597","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8597"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8597\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8599,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8597\/revisions\/8599"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8597"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8597"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8597"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}