{"id":8592,"date":"2013-05-14T08:21:03","date_gmt":"2013-05-14T06:21:03","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=8592"},"modified":"2013-05-14T08:21:03","modified_gmt":"2013-05-14T06:21:03","slug":"jose-maria-maravall-al-tunel","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jose-maria-maravall-al-tunel\/","title":{"rendered":"Jos\u00e9 Mar\u00eda Maravall: Al t\u00fanel"},"content":{"rendered":"

\"tunel\"<\/a>Estem no nom\u00e9s davant d’una crisi econ\u00f2mica molt greu, sin\u00f3 davant seriosos reptes de la democr\u00e0cia representativa. Aquests es manifesten en un creixement de partits populistes i xen\u00f2fobs, situats en l’extrema dreta, i tamb\u00e9 en una creixent desafecci\u00f3 cap a les institucions democr\u00e0tiques nacionals i cap a la Uni\u00f3 Europea. Cal avui, tant a Espanya com a Europa, pensar i fer m\u00e9s, no nom\u00e9s sobre l’economia, sin\u00f3 sobre la democr\u00e0cia.<\/p>\n

La simple descripci\u00f3 \u00e9s complicada. La confian\u00e7a en les institucions nacionals ha caigut de forma dram\u00e0tica en un curt espai de temps. Segons dades de finals de 2012 (Eurobar\u00f2metre 78, desembre de 2012), nom\u00e9s un 28% dels ciutadans dels 27 pa\u00efsos de la Uni\u00f3 Europea confia en els seus parlaments, un 27% en els seus governs. Aix\u00f2 significa una reducci\u00f3 de 15 punts respecte de la confian\u00e7a que hi havia cinc anys enrere. La confian\u00e7a en la Uni\u00f3 Europea \u00e9s una mica m\u00e9s elevada: la mant\u00e9 un 33% dels ciutadans. Per\u00f2 el seu col\u00b7lapse ha estat m\u00e9s greu: 25 punts en aquests cinc anys.<\/p>\n

\u00c9s cert que aquesta crisi de confian\u00e7a en les institucions varia molt en el si dels 27 pa\u00efsos. Aix\u00ed, un 68% dels suecs confia al seu Parlament, un 59% en el seu Govern. Els percentatges s\u00f3n tamb\u00e9 elevats a Finl\u00e0ndia, Dinamarca, Holanda o \u00c0ustria. Per contra, a It\u00e0lia o Espanya nom\u00e9s un 11% i un 9%, respectivament, confia en els seus parlaments, un 17% i un 11% en els seus governs. A Espanya, davant el clam “en diuen democr\u00e0cia i no ho \u00e9s” o “no ens representen”, la “pol\u00edtica de l’estru\u00e7” seria irresponsable.<\/p>\n

Tamb\u00e9 caldria pensar que els problemes de la democr\u00e0cia no afecten els pa\u00efsos “virtuosos”. Si b\u00e9 \u00e9s veritat que els seus ciutadans s\u00f3n molt m\u00e9s ben\u00e8vols cap a les institucions democr\u00e0tiques, els problemes pol\u00edtics s\u00f3n considerables. En particular, ha estat en aquests pa\u00efsos on els partits d’extrema dreta han crescut de forma m\u00e9s considerable, llan\u00e7ant ombres sobre el sistema pol\u00edtic<\/p>\n

Sabem que a Fran\u00e7a, el Front Nacional t\u00e9 en aquests moments una intenci\u00f3 de vot d’un 11% (enquesta de Le Figaro);<\/em> que al Regne Unit, el UKIP (United Kingdom Independence Party) atreu un 23% de la intenci\u00f3 de vot (enquesta de la BBC). A \u00c0ustria, un pa\u00eds que ha figurat com a exemple de gesti\u00f3 de la crisi econ\u00f2mica, l’extrema dreta en el seu conjunt (el Partit Liberal-Freiheitliche Partei \u00d6sterreichs-i la Uni\u00f3 per al Futur-B\u00fcndnis Zukunft \u00d6sterreich-) va ser recolzada per un 29% en les eleccions de 2008. Avui el Partit Liberal per si sol t\u00e9 una intenci\u00f3 de vot d’un 27%. A Finl\u00e0ndia, un altre exemple de “virtut”, el Partit dels Veritables Finlandesos (Perussuomalaiset) va obtenir un 19% dels vots en les eleccions de 2011, convertint-se en el tercer partit del pa\u00eds.<\/p>\n

\u00c9s cert que en altres dos pa\u00efsos “virtuosos”, Holanda i Dinamarca, els suports de l’extrema dreta s’han redu\u00eft en les \u00faltimes eleccions. Per\u00f2 en tots els casos, el suport electoral a l’extrema dreta \u00e9s superior al que t\u00e9 a Gr\u00e8cia el partit neonazi Aurora Daurada, que arriba avui el 10% de la intenci\u00f3 de vot. Ni a Portugal ni a Espanya han sorgit partits pol\u00edtics d’aquest tall.<\/p>\n

Aquesta desafecci\u00f3, manifestada tant en opinions com en l’auge de partits racistes i antisistema, indica que la democr\u00e0cia representativa afronta a tota Europa problemes seriosos. No obstant aix\u00f2, a la Uni\u00f3 Europea amb prou feines s’ha prestat atenci\u00f3 a la democr\u00e0cia. I tant les institucions com les seves pol\u00edtiques han contribu\u00eft a estendre la sensaci\u00f3 que “no hi ha alternativa”. Si els ciutadans entenen que tant amb el govern com amb l’oposici\u00f3 la pol\u00edtica ser\u00e0 la mateixa, conclouran que “tots els pol\u00edtics s\u00f3n iguals”, que “els pol\u00edtics sempre menteixen”: oferiran promeses diferents per\u00f2 despr\u00e9s les trairan per fer el mateix. Les eleccions seran en aquest cas una pantomima: uns vots irrellevants per a les pol\u00edtiques subseg\u00fcents.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, aquest diagn\u00f2stic facilita que guanyin mals governants, danya la democr\u00e0cia i soscava el suport a la UE. Hauria de resultar obvi que la protecci\u00f3 dels drets varia en els seus pa\u00efsos segons qui governi, ja es tracti de la despenalitzaci\u00f3 de l’avortament, del matrimoni entre persones del mateix sexe, de l’educaci\u00f3 i de la sanitat p\u00fabliques. El mateix succeeix respecte a la igualtat. Avui dia els ingressos del 20% m\u00e9s ric dels espanyols s\u00f3n 6,8 vegades superiors als del 20% m\u00e9s pobre (Eurostat, Statistics on income and living conditions,<\/em> 2013). Som el pa\u00eds amb major desigualtat en el si de la UE, el doble de l’existent a Su\u00e8cia, Dinamarca, \u00c0ustria, Holanda o B\u00e8lgica. Aquesta desigualtat, per contra, es va reduir substancialment a Espanya al llarg de la d\u00e8cada dels vuitanta. Els anys en qu\u00e8 ha governat la socialdemocr\u00e0cia en un pa\u00eds s\u00f3n la causa principal de que les difer\u00e8ncies en les condicions de vida dels ciutadans siguin menors<\/p>\n

Aix\u00f2 \u00e9s compatible amb l’efic\u00e0cia econ\u00f2mica al si de la UE. Ni la globalitzaci\u00f3 ni l’ortod\u00f2xia econ\u00f2mica han uniformitzat les pol\u00edtiques. Per posar exemples, Dinamarca, Su\u00e8cia i Finl\u00e0ndia han estat els pa\u00efsos que han complert de forma m\u00e9s rigorosa la regla d’estabilitat pressupost\u00e0ria des de 1999. Alhora, en aquests pa\u00efsos la despesa p\u00fablica va representar el 2011 m\u00e9s d’un 50% del PIB. \u00c9s a dir, governs amb economies molt competitives van aconseguir un equilibri fiscal mitjan\u00e7ant una despesa p\u00fablica i uns ingressos fiscals simult\u00e0niament alts.<\/p>\n

Per contra, el Programa d’Estabilitat que acaba de presentar Rajoy preveu que la despesa p\u00fablica es redueixi fins a un 38% del PIB el 2015, i que la recaptaci\u00f3 fiscal sigui encara m\u00e9s an\u00e8mica. Aquesta \u00e9s una ingent difer\u00e8ncia pol\u00edtica. Un Estat aix\u00ed no podr\u00e0 complir amb les obligacions d’atendre les necessitats dels seus ciutadans: aquesta atenci\u00f3 dependr\u00e0 dels mitjans econ\u00f2mics de qu\u00e8 disposen. Cal pensar, per\u00f2, que a Espanya el desequilibri pressupostari no s’ha degut a una despesa p\u00fablica descontrolada, sin\u00f3 a uns ingressos fiscals an\u00e8mics que es van ensorrar sis punts del PIB en quatre anys i s\u00f3n ara nou punts inferiors a la mitjana de la UE. No obstant aix\u00f2, en comptes de reduir el frau fiscal, l’amnistia decretada pel Govern no ha incrementat la recaptaci\u00f3, simplement ha legalitzat als defraudadors.<\/p>\n

Si no caben a Europa devaluacions de la moneda, “devaluacions internes” poden ser inevitables per recuperar competitivitat, per\u00f2 aquesta no s’aconsegueix nom\u00e9s amb reduccions dels costos laborals, sin\u00f3 amb una inversi\u00f3 p\u00fablica que incrementi la productivitat dels factors, en una educaci\u00f3 i formaci\u00f3 adequades, en R + D + I, en infraestructures. Les difer\u00e8ncies en el si de la UE s\u00f3n ingents. Si per a un pa\u00eds com Espanya, tan esc\u00e0s d’estalvi intern, atreure inversi\u00f3 exterior \u00e9s essencial, sabem que aix\u00f2 dep\u00e8n de l’equilibri macroecon\u00f2mic, d’una fiscalitat predictible, de l’estabilitat pol\u00edtica. Aix\u00f2 no s\u00f3n trets de l’esquerra o de la dreta. S\u00ed que ho s\u00f3n els nivells i els components de la despesa i dels ingressos p\u00fablics.No, no tots els partits s\u00f3n iguals.<\/p>\n

La desesperan\u00e7a amb la pol\u00edtica deriva en bona part que els pol\u00edtics no parlen de quin pa\u00eds voldrien viure al final del t\u00fanel, perqu\u00e8 s’entenguin les seves pol\u00edtiques. A l’inrev\u00e9s de Rajoy, Felipe Gonz\u00e1lez no va atribuir la responsabilitat de pol\u00edtiques d’ajust a la UE o l’FMI, no va dir mai que ell i els espanyols no tenien elecci\u00f3. Va dir tamb\u00e9 que al final d’un t\u00fanel que podia durar 10 anys, el seu objectiu era un pa\u00eds que es respect\u00e9s a si mateix -\u00e9s a dir, que proteg\u00eds als seus ancians, atengu\u00e9s les persones necessitades, ofer\u00eds oportunitats als seus joves- i que per aix\u00f2 fos respectat internacionalment. Avui, per contra, ning\u00fa indica cap direcci\u00f3. Aix\u00ed, amb angoixa i desconcert, els ciutadans pensen que en aquest sistema no hi ha alternativa i no saben qu\u00e8 els espera. Per\u00f2 la necess\u00e0ria desconfian\u00e7a no pot derivar en ceguesa.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Estem no nom\u00e9s davant d’una crisi econ\u00f2mica molt greu, sin\u00f3 davant seriosos reptes de la democr\u00e0cia representativa. Aquests es manifesten en un creixement de partits populistes i xen\u00f2fobs, situats en l’extrema dreta, i tamb\u00e9 en una creixent desafecci\u00f3 cap a les institucions democr\u00e0tiques nacionals i cap a la Uni\u00f3 Europea. Cal avui, tant a Espanya …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-8592","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8592","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8592"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8592\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8595,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8592\/revisions\/8595"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8592"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8592"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8592"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}