{"id":8570,"date":"2013-05-10T08:34:13","date_gmt":"2013-05-10T06:34:13","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=8570"},"modified":"2013-05-10T09:51:26","modified_gmt":"2013-05-10T07:51:26","slug":"entrevista-a-harald-schumann-a-la-zona-euro-encara-es-pensa-en-termes-nacionals-i-els-pitjors-en-aixo-son-els-alemanys","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/entrevista-a-harald-schumann-a-la-zona-euro-encara-es-pensa-en-termes-nacionals-i-els-pitjors-en-aixo-son-els-alemanys\/","title":{"rendered":"Entrevista a Harald Schumann: “A la zona euro encara es pensa en termes nacionals, i els pitjors en aix\u00f2 s\u00f3n els alemanys”"},"content":{"rendered":"

\"Harald-Schumann\"<\/a>Fa anys que el periodista alemany Harald Schumann s’ocupa de la crisi financera.\u00a0A ell es deuen algunes de les revelacions m\u00e9s interessants i incisives sobre els secrets de la banca alemanya.\u00a0Schumann es passa setmanes sense escriure una l\u00ednia, investigant i llegint, un privilegi, diu, per\u00f2 quan escriu un s’assabenta de coses interessants.\u00a0Encara que ni tan sols va estudiar economia, la crisi l’ha convertit en un expert en finances nacional, explica en el seu petit despatx de la redacci\u00f3 del berlin\u00e8s\u00a0Der Tagesspiegel.<\/i><\/p>\n

P-Una de les coses m\u00e9s interessants de la crisi immobili\u00e0ria espanyola ha estat la revelaci\u00f3 que alguns ministres espanyols coneixien la bomba de rellotgeria sobre la qual reposava l'”Espanya va b\u00e9” d’Aznar.<\/b>\u00a0Quin nivell de consci\u00e8ncia existia en el sector financer i en el govern alemany sobre els riscos bancaris\u00a0abans<\/i>\u00a0de la crisi?<\/b><\/p>\n

R-No hi havia cap consci\u00e8ncia.\u00a0Si l’hagu\u00e9s hagut no s’hauria enviat diners a mans plenes a Espanya….<\/p>\n

P-… Per\u00f2 un informe del\u00a0Handelsblatt<\/i>\u00a0va donar compte el 2003 d’una reuni\u00f3 dels directius de la banca alemanya amb el canceller Schr\u00f6der i el seu ministre de finances a l’any 2000 per, textualment,\u00a0“estudiar la creaci\u00f3 d’un banc dolent que serv\u00eds per empaquetar els mals cr\u00e8dits i tornar-los a vendre<\/i>“.<\/b><\/p>\n

R-Aquella reuni\u00f3 no va fer refer\u00e8ncia especial als pa\u00efsos europeus.\u00a0Ni tan sols es va parlar d’ells.\u00a0Es tractava dels mals actius que la banca alemanya tenia a Europa de l’Est i als Estats Units…<\/p>\n

P-…per\u00f2 el d’Estats Units tamb\u00e9 era immobiliari, com a Espanya.<\/b><\/p>\n

R-Des de 2005 hi havia informes a la premsa econ\u00f2mica sobre els riscos del mercat immobiliari als Estats Units, Regne Unit, Irlanda i Espanya, per\u00f2 no es prenia molt seriosament.\u00a0Abans del 2008 no hi havia una consci\u00e8ncia sobre el tema.\u00a0Miri (mostra un gr\u00e0fic rampant fins al 2008 d’inversions alemanyes a Espanya), aix\u00f2 es refereix nom\u00e9s a bancs, sense comptar les empreses de gesti\u00f3 de patrimonis etc.: Fins el 2008 el flux de capital puja sense parar.\u00a0Si hi hagu\u00e9s hagut alguna consci\u00e8ncia del risc no hauria passat…<\/p>\n

P-A Espanya alguns ministres i alts funcionaris confessaven la inviabilitat de l’assumpte, per\u00f2 no informaven, o si ho feien el past\u00eds era massa gros com perqu\u00e8 els pol\u00edtics s’atrevissin a fer alguna cosa…<\/b><\/p>\n

R-\u00c9s com un conjur: si no parlem d’aix\u00f2, no passar\u00e0.\u00a0Massa diners atonta.\u00a0Hi havia una euf\u00f2ria col\u00b7lectiva, tots pensaven que continuaria per sempre.\u00a0Si un ha guanyat molt\u00edssims diners durant uns anys, per qu\u00e8 parar?, Nom\u00e9s perqu\u00e8 alguns economistes cr\u00edtics diuen que no \u00e9s sostenible?\u00a0Aix\u00ed no funciona la naturalesa humana.<\/p>\n

“ELS NOSTRES POL\u00cdTICS NO TENIEN NI IDEA DE LA CRISI”<\/p>\n

P-Entre 2008 i 2009 el govern alemany va rescatar als seus bancs amb gaireb\u00e9 mig bili\u00f3 d’euros, quin paper va jugar el Bundestag en el proc\u00e9s?<\/b><\/p>\n

R-Quan va esclatar la crisi tots estaven aclaparats.\u00a0El ministre de finances Peer Steinbr\u00fcck no tenia ni idea del que passava.\u00a0Estava all\u00e0 personalment i ho recordo: el dijous va dir davant el Bundestag, “no caldr\u00e0 salvar la banca com als Estats Units perqu\u00e8 el sistema alemany \u00e9s robust”, i l’endem\u00e0 comen\u00e7aven les negociacions per salvar\u00a0l’Hypo Real Estate<\/i>\u00a0(HRE) amb 100.000 milions.\u00a0Si el ministre no entenia res, els diputats encara menys.\u00a0Es va dir que si es deixava fer fallida al HRE cauria tot el sistema financer alemany i l’economia nacional s’aturaria, aix\u00ed que calia fer-ho.\u00a0El Bundestag no nom\u00e9s va ser atropellat, tamb\u00e9 va ser desposse\u00eft de tot poder, per\u00f2 com formalment s’exigia un control parlamentari, es va formar una comissi\u00f3 secreta de nou diputats de totes les forces pol\u00edtiques.\u00a0La comissi\u00f3 no tenia cap poder, no podia exigir declaraci\u00f3 ni documents, nom\u00e9s podia convidar membres del govern o del fons de rescat i entrevistar-los.\u00a0Si alguna cosa no els agradava no podien fer-ho p\u00fablic, ni tan sols informar els seus col\u00b7legues de grup parlamentari…. Va ser tan democr\u00e0tic com el paper de L’Assemblea Nacional del Poble de Corea del Nord.<\/p>\n

P-Com van poder acceptar els diputats i els mitjans de comunicaci\u00f3 una situaci\u00f3 tan kafkiana: donar quantitats de diners del contribuent amb els ulls tancats…?<\/b><\/p>\n

R-Per la por, es deia que l’alternativa era un enfonsament.\u00a0Per ignor\u00e0ncia.\u00a0I tamb\u00e9 pel que s’havia vist a Estats Units, on el govern ja havia posat 750.000 milions pel de\u00a0Lehman,<\/i>\u00a0que al final va ser molt m\u00e9s.\u00a0Van pensar, “si s’espanten els americans…” Per\u00f2 per a mi el m\u00e9s extraordinari no va ser la fren\u00e8tica reacci\u00f3 del govern o que el Bundestag es deix\u00e9s trepitjar: el que m\u00e9s em va estremir va ser la passivitat de la poblaci\u00f3 davant, per exemple, el cas del\u00a0Commerzbank:<\/i>\u00a0vam posar 18.000 milions de diners p\u00fablics en un banc que a la borsa no valia m\u00e9s de 3000 milions i ni tan sols l’Estat es va quedar amb tot el banc, nom\u00e9s amb el 25%.\u00a0Va passar amb nocturnitat, entre Nadal i Any nou, sense cap control parlamentari.\u00a0Es va fer per protegir de les p\u00e8rdues a\u00a0Allianz,<\/i>\u00a0el veritable poder financer d’Alemanya, rigui vost\u00e8 del\u00a0Deutsche Bank,<\/i>\u00a0el que compta \u00e9s\u00a0Allianz.<\/i>\u00a0El cap de\u00a0Commerzbank,<\/i>\u00a0Blessing podia haver dit a l’octubre que no comprava el\u00a0Dresdner Bank,<\/i>\u00a0perqu\u00e8 estava ple de valors americans i era un pou sense fons, per\u00f2 ho va fer.\u00a0Steinbr\u00fcck, i aix\u00f2 ho s\u00e9 de bona font, li va dir a Blessing que si sortia malament el contribuent donaria suport… Va ser un proc\u00e9s dement i opac.\u00a0Imagineu, amb els interessos eren 20.000 milions.<\/p>\n

EL SECRET I EL SEU SENTIT<\/p>\n

P-Com va aconseguir la llista dels bancs salvats en el rescat al\u00a0Hypo Real State<\/i>\u00a0que va costar 100.000 milions al contribuent?<\/b><\/p>\n

R-Hi havia una comissi\u00f3 d’investigaci\u00f3 al Bundestag.\u00a0Aquestes comissions no tenen molts drets, per\u00f2 poden veure els documents.\u00a0Els grups parlamentaris que van aconseguir que la comissi\u00f3 es form\u00e9s van ser els Verds, l’Esquerra i els Liberals.\u00a0Vaig parlar amb els tres i vaig poder confeccionar la cistella.<\/p>\n

P-Per\u00f2 no \u00e9s una llista p\u00fablica.<\/b><\/p>\n

R-No, est\u00e0 feta sobre documents que el\u00a0Bundesbank<\/i>\u00a0d\u00f3na al govern gr\u00e0cies a que alg\u00fa va dir, “ja que donem tants diners, volem saber qui s\u00f3n els beneficiaris”, per\u00f2 tot era secret.\u00a0Cada document que es lliurava a un diputat portava un segell diferent de “Secret” per identificar la filtraci\u00f3 en qualsevol fotoc\u00f2pia.<\/p>\n

P-Quin sentit t\u00e9 mantenir aquesta informaci\u00f3 en secret?<\/b><\/p>\n

R-Evitar el debat sobre qui s\u00f3n els beneficiaris, a qui es protegeix de les p\u00e8rdues.\u00a0\u00c9s el que passa ara a Irlanda i a Espanya.<\/p>\n

P-O sigui, t\u00e9 sentit per a les institucions implicades…<\/b><\/p>\n

R-… i tamb\u00e9 per al govern.\u00a0Es vol evitar aquest debat.\u00a0Si en el moment de prendre la decisi\u00f3 es conegu\u00e9s la llista de a qui se salva amb ella, no hi hauria hagut majoria al parlament.\u00a0Estic segur que el parlament espanyol no hauria votat a favor si hagu\u00e9s sabut qui tenia comptes de cobrar a Bankia…<\/p>\n

P-Permeteu-me dubtar…<\/b><\/p>\n

R-… o haurien dit, “val, ho fem per\u00f2 despr\u00e9s ens cobrem els diners dels beneficiaris d’una o altra manera”.\u00a0Fins al dia d’avui desconeixem qui s\u00f3n els creditors no garantits de Bankia.<\/p>\n

“SENSE EL RESCAT DELS EUA, EL\u00a0DEUTSCHE BANK<\/i>\u00a0s’hauria trencat”<\/p>\n

P-Com es va saber que el\u00a0Deutsche Bank<\/i>\u00a0tenia 12600 milions atrapats en la fallida de l’asseguradora americana AIG?<\/b><\/p>\n

R-Perqu\u00e8 el Senat dels Estats Units li va exigir a la Reserva Federal la publicaci\u00f3 de les dades de les transfer\u00e8ncies.\u00a0Quan aconsegueixen alliberar-se dels interessos creats que financen les seves campanyes, els diputats americans s\u00f3n incre\u00efblement forts. Ha llegit els informes del Senat sobre la crisi financera?\u00a0S\u00f3n una font incre\u00efble.\u00a0El paper del\u00a0Deutsche Bank<\/i>\u00a0als Estats Units mai s’hagu\u00e9s descobert sense el Senat dels EUA!.<\/p>\n

P-I qu\u00e8 li hauria passat a\u00a0Deutsche Bank<\/i>\u00a0si AIG no hagu\u00e9s estat rescatada pel govern d’Estats Units?<\/b><\/p>\n

R- S’hauria enfonsat: 12.000 milions era gaireb\u00e9 la meitat del capital propi del banc.\u00a0L’any s’hauria tancat amb p\u00e8rdues i aix\u00f2 hauria costat tants diners que el\u00a0Deutsche Bank<\/i>\u00a0no hauria pogut complir les regles de la supervisi\u00f3 banc\u00e0ria.<\/p>\n

P-… el que no va impedir al cap del\u00a0Deutsche Bank,<\/i>\u00a0Josef Ackermann, presumir que el seu banc no havia necessitat diners p\u00fablics…<\/b><\/p>\n

R-Una mentida, i no nom\u00e9s per l’AIG.\u00a0El\u00a0Deutsche Bank<\/i>\u00a0es va beneficiar de totes les altres operacions de rescat, per exemple rebre m\u00e9s de 2000 milions en la salvaci\u00f3 de\u00a0l’Hypo Real Estate.<\/i><\/p>\n

P-Tots aquests rescats i els rescats de pa\u00efsos s\u00f3n, en realitat rescats de bancs interrelacionats pel casino internacional, com s’ha aconseguit mantenir l’opini\u00f3 p\u00fablica al marge d’aquesta obvietat?<\/b><\/p>\n

R-Quina pregunta!.\u00a0La majoria dels periodistes no es veuen com il\u00b7lustradors del p\u00fablic, sin\u00f3 com a mers transmissors d’informacions que donen altres.\u00a0El problema apareix quan la majoria de les institucions implicades estan d’acord en no explicar el que est\u00e0 passant.<\/p>\n

P-Com va aconseguir la llista dels beneficiaris de la salvaci\u00f3 banc\u00e0ria d’Irlanda?<\/b><\/p>\n

R-A Irlanda es debatia la q\u00fcesti\u00f3 de la identitat dels que estaven endeutats amb la banca irlandesa.\u00a0El ministre de finances va dir que no ho sabia perqu\u00e8 els bons es negociaven en mercats an\u00f2nims.\u00a0Era una mentida flagrant.\u00a0Un\u00a0insider<\/i>\u00a0li va donar a un\u00a0blogger<\/i>\u00a0irland\u00e8s a Londres – no es fiava de la premsa irlandesa- la llista dels propietaris de bons de\u00a0l’Anglo Irish Bank,<\/i>\u00a0un dels bancs en fallida amb un deute de 30.000 milions.\u00a0La llista nom\u00e9s comptava a partir de grans creditors, per\u00f2 aqu\u00ed ja es podia veure que la majoria dels creditors eren d’Alemanya, Fran\u00e7a i Anglaterra.\u00a0A la llista de 80 adreces de creditors del deute d’Irlanda, 50 eren alemanyes o franceses.<\/p>\n

INVERTIR A ESPANYA: LA GRAN GRESCA<\/p>\n

P- I a Espanya, quins bancs alemanys estan m\u00e9s exposats?<\/b><\/p>\n

R-Sabem que entre 2005 i 2008 bancs alemanys i francesos van col\u00b7locar 320.000 milions a Espanya, gran part en immobili\u00e0ria.\u00a0Juan Rodr\u00edguez, excap de Caixa Granada em va explicar el f\u00e0cil que era rebre diners a Alemanya, on va viatjar diverses vegades.\u00a0“Prestaven diners sense preguntar a on anava”, em va dir.\u00a0El mateix em va dir el directiu de Caja Madrid, Tierno Galv\u00e1n: “les ofertes plovien per tot arreu”.\u00a0La gent ni preguntava el que s’anava a fer amb els diners, nom\u00e9s els interessava si podria cobrar un 1,5% d’inter\u00e8s m\u00e9s que a casa.\u00a0\u00c9s obvi que en un negoci boig la responsabilitat \u00e9s tant de qui demana diners com de qui el d\u00f3na sense mirar.\u00a0Els noms dels creditors alemanys no es publiquen, s\u00f3n secrets.<\/p>\n

P-Vost\u00e8 va sondejar al ministre de finances alemany, Wolfgang Sch\u00e4uble, sobre la q\u00fcesti\u00f3 de la responsabilitat a Espanya, qu\u00e8 va respondre?<\/b><\/p>\n

R-No va entendre la pregunta.\u00a0Mai havia sentit que en la contractaci\u00f3 d’un cr\u00e8dit la responsabilitat est\u00e0 en els dos costats, el que el rep i el que el d\u00f3na.\u00a0Em va dir, “no obliguem als espanyols a acceptar els nostres diners per la for\u00e7a de les armes”.\u00a0Sch\u00e4uble \u00e9s advocat, per\u00f2 per a un banquer la pregunta \u00e9s \u00f2bvia.\u00a0A de Guindos, com banquer, aquesta mateixa pregunta no li va semblar tan rara, per\u00f2 el va incomodar m\u00e9s.\u00a0Va dir que la llista dels tenidors del deute de Bankia, “no \u00e9s una informaci\u00f3 essencial, encara que sabem que la majoria s\u00f3n inversors estrangers”.\u00a0De Guindos va recon\u00e8ixer que els inversors tenen responsabilitat, per\u00f2 va dir, “no ens podem permetre exigir-los que l’assumeixin perqu\u00e8 es perdria la confian\u00e7a d’Espanya”.\u00a0J\u00f6rg Asmussen, directiu del BCE, va ser l’\u00fanic que va admetre que encara que aquestes llistes s\u00f3n secret empresarial, en el moment en qu\u00e8 entra en escena diners p\u00fablics per rescatar la gent t\u00e9 dret a con\u00e8ixer les dades.\u00a0De tots els entrevistats va ser el m\u00e9s constructiu, potser perqu\u00e8 ja no \u00e9s pol\u00edtic.<\/p>\n

COMUNIZAR DEUTES<\/p>\n

P – Qu\u00e8 s’hauria de fer a Europa per posar remei al desgavell bancari d’una manera decent?<\/b><\/p>\n

R- Caldria fer una uni\u00f3 banc\u00e0ria europea, per\u00f2 nom\u00e9s podria funcionar si tamb\u00e9 es cre\u00e9s una garantia de dip\u00f2sits europea en qu\u00e8 els pa\u00efsos es responsabilitzessin conjuntament que el client d’un banc no tingui perjudici si el banc fa fallida.\u00a0Hi hauria d’haver un sistema europeu per solucionar els bancs en fallida finan\u00e7at pel mateix sector financer.\u00a0D’una banda l’impost sobre transaccions financeres i per un altre un impost addicional sobre bancs.\u00a0Si es realitz\u00e9s de manera conseq\u00fcent seria un programa racional.<\/p>\n

P I el problema dels desequilibris entre pa\u00efsos?<\/b><\/p>\n

R- El primer seria que les empreses italianes o espanyoles no haguessin de pagar un 3% o un 4% m\u00e9s d’inter\u00e8s pel mateix cr\u00e8dit que una empresa alemanya, com passa tot al mercat \u00fanic, la moneda comuna i l’abs\u00e8ncia de fronteres.\u00a0El problema \u00e9s que a la zona euro es continua pensant en termes nacionals i els pitjors en aix\u00f2, cal dir-ho honestament, estan sent els alemanys.\u00a0La via correcta seria comunizar els deutes d’Estat que sobrepassin el 60% del PIB per acabar amb les difer\u00e8ncies de taxes d’inter\u00e8s.\u00a0Aqu\u00ed v\u00e9nen els alemanys i diuen, “per\u00f2 llavors nosaltres haur\u00edem de pagar m\u00e9s inter\u00e8s”.\u00a0I tant que s\u00ed, el contrari \u00e9s pervers i absurd. Segons el c\u00e0lcul de l’Institut d’Economia Mundial de Kiel, si Alemanya hagu\u00e9s tingut els mateixos interessos de mitjana que va tenir fins el 2007, entre 2008 i 2012 hauria pagat 80.000 milions m\u00e9s.\u00a0\u00c9s a dir amb la crisi Alemanya ja s’ha estalviat 80.000 milions.\u00a0El m\u00ednim seria tornar aquests diners als estats en crisi, no de cop, per\u00f2 s\u00ed de mica en mica.\u00a0\u00c9s injust aprofitar-se dels beneficis sense parlar-ne i dir als altres que han de millorar.\u00a0Que Alemanya tingui \u00e8xit perqu\u00e8 els altres es van endeutar, \u00e9s una cosa que no pot funcionar.\u00a0Hi ha d’haver un equilibri, sin\u00f3 l’eurozona es trencar\u00e0.<\/p>\n

ESPERANT EL FUKUSHIMA EUROPEU<\/p>\n

P-Pot canviar Merkel?<\/b><\/p>\n

R- El tr\u00e0gic \u00e9s que la seva popularitat es deu a una pol\u00edtica equivocada.\u00a0Quan va comen\u00e7ar la crisi de Gr\u00e8cia no ho va entendre i va ficar al govern i l’electorat en una via equivocada de la qual no sap sortir.\u00a0Si canvia el rumb ara perdria les eleccions, aix\u00ed que ha d’aguantar almenys fins a la tardor.<\/p>\n

P – I despr\u00e9s de les eleccions?<\/b><\/p>\n

R-L’\u00fanica esperan\u00e7a \u00e9s que doni un gir de 180 graus, com va fer amb l’energia nuclear.<\/p>\n

P- Per\u00f2 per aix\u00f2 va haver de passar Fukushim …<\/b><\/p>\n

R- La situaci\u00f3 europea no \u00e9s menys cr\u00edtica que all\u00f2.\u00a0Estic segur que hi haur\u00e0 noves eleccions a It\u00e0lia i acabar\u00e0 havent una plantada davant Alemanya.\u00a0Merkel \u00e9s tan popular que t\u00e9 for\u00e7a per fer un gir, en cas contrari \u00e9s la fi de l’eurozona.\u00a0No veig una altra sortida.<\/p>\n

Entrevista de Rafael Poch per a La Vanguardia<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fa anys que el periodista alemany Harald Schumann s’ocupa de la crisi financera.\u00a0A ell es deuen algunes de les revelacions m\u00e9s interessants i incisives sobre els secrets de la banca alemanya.\u00a0Schumann es passa setmanes sense escriure una l\u00ednia, investigant i llegint, un privilegi, diu, per\u00f2 quan escriu un s’assabenta de coses interessants.\u00a0Encara que ni tan …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[127,1],"tags":[],"class_list":["post-8570","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-entrevistes","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8570","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8570"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8570\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8572,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8570\/revisions\/8572"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8570"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8570"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8570"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}