{"id":8549,"date":"2013-05-08T16:29:51","date_gmt":"2013-05-08T14:29:51","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=8549"},"modified":"2013-05-08T17:43:56","modified_gmt":"2013-05-08T15:43:56","slug":"jose-ignacio-torreblanca-el-retorn-de-la-historia-a-europa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jose-ignacio-torreblanca-el-retorn-de-la-historia-a-europa\/","title":{"rendered":"Jos\u00e9 Ignacio Torreblanca: El retorn de la hist\u00f2ria a Europa"},"content":{"rendered":"

\"billar\"<\/a>Escriu meu col\u00b7lega Hans Kundnani (autor d'”Utopia i Auschwitz: la generaci\u00f3 del 68 i l’Holocaust<\/a>\u00a0“i d’un fascinant i molt recomanable bloc sobre Alemanya<\/a>) que una de les sorpreses que ens est\u00e0 portant aquesta crisi \u00e9s el\u00a0“retorn de la hist\u00f2ria” a Europa<\/strong>\u00a0(vegeu l’article complet<\/a>\u00a0en l’\u00faltim n\u00famero de la revista\u00a0Pol\u00edtica Exterior<\/a>).\u00a0Recorden la pol\u00e8mica provocada el 1992 per les tesis de Francis\u00a0Fukuyama<\/strong>\u00a0sobre “la fi de la hist\u00f2ria”?\u00a0(Vegeu\u00a0text original en angl\u00e8s<\/a>\u00a0del seu article a la revista\u00a0National Interest,<\/em>\u00a0en angl\u00e8s o una\u00a0versi\u00f3 tradu\u00efda<\/a>\u00a0al castell\u00e0).<\/p>\n

La tesi de Fukuyama era que la caiguda del mur de Berl\u00edn i la fi de la guerra freda suposaven que no hi havia alternativa al model de democr\u00e0cia liberal assentada en una democr\u00e0cia de mercat i, per tant, que\u00a0la compet\u00e8ncia entre models pol\u00edtics-econ\u00f2mics havia finalitzat.<\/strong>\u00a0La tesi va ser rebatuda per Samuel\u00a0Huntington<\/strong>\u00a0el 1993 amb l’argument que el conflicte ideol\u00f2gic entre comunisme i democr\u00e0cia es substituiria pel conflicte cultural, \u00e9s a dir, pel\u00a0“xoc de civilitzacions”<\/strong>\u00a0(vegeu\u00a0article original en angl\u00e8s a la revista\u00a0Foreign Affairs<\/em><\/a>\u00a0aix\u00ed com una\u00a0traducci\u00f3 al castell\u00e0<\/a>).<\/p>\n

Les tesis de Huntington han quedat desacreditades pel pas del temps per\u00f2 no aix\u00ed les cr\u00edtiques a Fukuyama.\u00a0En un interessant\u00edssim article de 2007 a \u200b\u200bla revista\u00a0Policy Review<\/em>\u00a0(\u00a0End of Dreams, Return of History<\/em><\/a>\u00a0), al qual seguiria posteriorment un llibre del mateix t\u00edtol (\u00a0publicat en castell\u00e0 per Taurus<\/a>\u00a0) Robert\u00a0Kagan<\/strong>\u00a0assenyalaria que el context posterior a l’11-S i la emerg\u00e8ncia de les rivalitats geopol\u00edtiques entre els EUA, R\u00fassia i la Xina en absolut ens permetien parlar de “la fi de la hist\u00f2ria” sin\u00f3 precisament del contrari: de la seva\u00a0tornada.<\/strong><\/p>\n

Fins ara,\u00a0la Uni\u00f3 Europa, Europa, havia estat aliena a aquest debat sobre la fi de la hist\u00f2ria o el seu retorn.<\/strong>\u00a0Fora o no cert la fi de la hist\u00f2ria a escala global, el que s\u00ed semblava fora de tot dubte era que dins d’Europa la hist\u00f2ria s\u00ed que havia acabat.\u00a0L’ordre europeu, fundat sobre les Comunitats Europees, despr\u00e9s la Uni\u00f3 Europea, constitu\u00efa el millor exemple de la\u00a0“domesticaci\u00f3”<\/strong>\u00a0dels vells Estats-naci\u00f3. Europa era, en l’expressi\u00f3 de Robert\u00a0Cooper,<\/strong>\u00a0el conseller diplom\u00e0tic de Javier Solana a la Secretaria General del Consell de la Uni\u00f3 Europea i autor de ”\u00a0The Postmodern State and the World Ordre<\/a>“, una entitat postmoderna, basada no en els principis de sobirania vigents des Westf\u00e0lia, sin\u00f3 precisament en la seva superaci\u00f3 i substituci\u00f3.<\/p>\n

Per tant, mentre que all\u00e0 fora seguia havent-hi estat moderns (hobbesians) que seguien xocant entre si com\u00a0boles de billar<\/strong>\u00a0a un tapet (en la met\u00e0fora t\u00edpica de les visions realistes de les relacions internacionals), Europa havia aconseguit el miracle d‘”eliminar les relacions internacionals<\/strong>“, \u00e9s a dir deixar enrere el llenguatge del poder i la geopol\u00edtica, superar la diplom\u00e0cia com a forma t\u00edpica de relaci\u00f3 entre estats i substituir tot aix\u00f2 per l’economia, el dret i la governan\u00e7a democr\u00e0tica.<\/p>\n

No tan r\u00e0pid,<\/em>\u00a0diu Hans Kundnani: “el lideratge francoalemany de la UE es basava en l’‘equilibri dels desequilibris”<\/strong>\u00a0entre una Fran\u00e7a percebuda com a l\u00edder pol\u00edtic i una Alemanya Occidental m\u00e9s forta a nivell econ\u00f2mic.\u00a0No obstant aix\u00f2, al llarg d’aquesta \u00faltima d\u00e8cada, a mesura que Alemanya lluitava pels seus interessos nacionals dins de la UE de manera m\u00e9s rotunda i Fran\u00e7a perdia competitivitat respecte a Alemanya, l’equilibri entre els dos pa\u00efsos es perdia”.<\/p>\n

La paradoxa \u00e9s m\u00e9s que evident.\u00a0La construcci\u00f3 europea, que va n\u00e9ixer com un vehicle per\u00a0controlar el poder d’Alemanya,<\/strong>\u00a0i la uni\u00f3 monet\u00e0ria, la l\u00f2gica era lligar a l’Alemanya unificada, ha acabat assistint al ressorgiment d’Alemanya com el pa\u00eds amb m\u00e9s poder relatiu dins d’ella.\u00a0La percepci\u00f3, per part de molts pa\u00efsos, que Alemanya, com a condici\u00f3 per salvar l’euro, imposa l’exportaci\u00f3 del seu model econ\u00f2mic a tots els altres, ha tornat a portar a Europa la\u00a0preocupaci\u00f3 per l’hegemonia.<\/strong>\u00a0El ressorgir dels ressentiments significa que la hist\u00f2ria, com diu Kundnani, ha tornat a Europa.\u00a0Per quedar-se?<\/strong><\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Escriu meu col\u00b7lega Hans Kundnani (autor d’”Utopia i Auschwitz: la generaci\u00f3 del 68 i l’Holocaust\u00a0“i d’un fascinant i molt recomanable bloc sobre Alemanya) que una de les sorpreses que ens est\u00e0 portant aquesta crisi \u00e9s el\u00a0“retorn de la hist\u00f2ria” a Europa\u00a0(vegeu l’article complet\u00a0en l’\u00faltim n\u00famero de la revista\u00a0Pol\u00edtica Exterior).\u00a0Recorden la pol\u00e8mica provocada el 1992 per …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,1],"tags":[25],"class_list":["post-8549","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-europa","category-general","tag-unio-europea"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8549","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8549"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8549\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8552,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8549\/revisions\/8552"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8549"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8549"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8549"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}