{"id":8545,"date":"2013-05-08T17:26:44","date_gmt":"2013-05-08T15:26:44","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=8545"},"modified":"2013-05-08T17:26:44","modified_gmt":"2013-05-08T15:26:44","slug":"editorial-de-lhora-el-cercle-vicios","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/editorial-de-lhora-el-cercle-vicios\/","title":{"rendered":"Editorial de L\u2019Hora: El cercle vici\u00f3s"},"content":{"rendered":"

\"cercle\"<\/a>Els governs de Madrid i Barcelona repeteixen, un dia s\u00ed i l\u2019altre tamb\u00e9, els mateixos clix\u00e9s. De fet n\u2019abusen tant, que abans de llegir els discursos i declaracions dels uns i dels altres ja en coneixem el contingut.\u00a0 Sabem qu\u00e8 diran abans que obrin la boca.<\/p>\n

Aquesta rutina persistent respon a les posicions defensives dels dos governs: subsistir, guanyar temps com sigui\u2026 Aix\u00f2 du a la par\u00e0lisi de la que parlava\u00a0Joan Subirats<\/strong>\u00a0en un article recent<\/a>: \u201c\u00c9s sorprenent la manca de respostes institucionals a la tremenda situaci\u00f3 que travessem.\u00a0Tot sembla enfonsar-se, i els missatges oficials mostren a una elit paralitzada.\u00a0Un conjunt de dirigents, tant a la Generalitat com a l\u2019Administraci\u00f3 General de l\u2019Estat(\u2026) recorren de manera reactiva i defensiva a velles f\u00f3rmules o, pitjor encara, es refugien en tics autoritaris o sortides estrictament ideol\u00f2giques.<\/em>\u201d<\/p>\n

Entretant, prossegueix\u00a0 una grav\u00edssima crisi econ\u00f2mica, social, pol\u00edtica i moral. Probablement estem situats, de fet, en el primer cap\u00edtol d\u2019una crisi de sistema i, com acostuma a succeir en aquestes circumst\u00e0ncies, es produeixen en la societat uns fen\u00f2mens aparentment contradictoris. D\u2019una banda, s\u2019instauren reflexos conservadors, de por al futur; de l\u2019altra,\u00a0 s\u2019obren previsions i expectatives que tendeixen a perdre el contacte amb la realitat.<\/p>\n

Despr\u00e9s de l\u201911-S de 2012, la hip\u00f2tesi de la independ\u00e8ncia se situ\u00e0 en primer pla a Catalunya.\u00a0 Fou encoratjada a conveni\u00e8ncia pel govern de CiU, amb tots els\u00a0 mitjans a la seva disposici\u00f3 (\u201cLa Vanguardia\u201d inclosa). Un Estat catal\u00e0, se\u2019ns digu\u00e9, era no sols un objectiu plausible sin\u00f3\u00a0 perfectament a l\u2019abast; n\u2019hi hauria prou amb seguir el cam\u00ed tra\u00e7at pel President-Messies. Despr\u00e9s, la Uni\u00f3 europea acolliria el nou Estat amb els bra\u00e7os oberts i, a continuaci\u00f3, es\u00a0 produiria a Catalunya el miracle de la multiplicaci\u00f3 dels pans i dels peixos.<\/p>\n

Les eleccions del 25-N,\u00a0 i el qu\u00e8 ha succe\u00eft despr\u00e9s,\u00a0 han mostrat que les coses eren molt m\u00e9s complicades. La coalici\u00f3 governant a Catalunya\u00a0 no ha pogut amagar els dubtes i\u00a0 diverg\u00e8ncies que li provoca el fet de trobar-se aculada en el carrer\u00f3 sense sortida en qu\u00e8 ella mateixa s\u2019ha ficat. Ara dubta visiblement entre fer una fugida endavant, vers una confrontaci\u00f3 arriscada,\u00a0 o b\u00e9 fer un viratge moderat (sense tenir tampoc, en aquest terreny, uns objectius m\u00ednimament clars).<\/p>\n

El\u00a0 cam\u00ed independentista topa amb obstacles que apareixen insuperables, a Espanya i a Europa.\u00a0 \u201cEl clam independentista catal\u00e0 provoca inquietud a Europa com ha reconegut el mateix president de la Generalitat\u201d<\/em>,\u00a0ha escrit<\/a>\u00a0Jordi Barbeta<\/strong>,\u00a0\u201cperqu\u00e8 planteja una q\u00fcesti\u00f3 de sobirania en un moment en qu\u00e8 la sobirania o, m\u00e9s ben dit, les sobiranies nacionals, s\u00f3n el gran obstacle per resoldre la crisi i normalitzar definitivament la Uni\u00f3 Europea com a ens dipositari de legitimitat pol\u00edtica<\/em>\u201c. El\u00a0 cam\u00ed m\u00e9s moderat i possibilista tampoc no t\u00e9 un tra\u00e7at concret, encara cada vegada s\u2019alcen m\u00e9s veus reclamant-lo en els sectors econ\u00f2mics i socials que tradicionalment donaven suport a CiU, i tamb\u00e9 dins de la pr\u00f2pia coalici\u00f3.<\/p>\n

En aquest moment,\u00a0 cap d\u2019aquestes dues opcions t\u00e9 uns objectius realitzables. La primera (la fugida endavant cap a una eventual\u00a0 proclamaci\u00f3 unilateral d\u2019independ\u00e8ncia) seria, com\u00a0ha escrit<\/a>\u00a0Enric Company<\/strong>, \u201cper a qualsevol observador que mantingui fred el cap\u201d,\u00a0 \u201cuna aventura abocada a un frac\u00e0s perfectament previsible<\/em>\u201c. Pel que fa a la segona, ni \u00e9s clara l\u2019agenda ni hi ha cap perspectiva d\u2019una negociaci\u00f3 significativa entre els dos governs, que mantenen una relaci\u00f3 cada vegada m\u00e9s deteriorada i opaca, amb escadusseres reunions secretes. La conseq\u00fc\u00e8ncia \u00e9s la par\u00e0lisi de la situaci\u00f3, prec\u00e0riament compensada per la gesticulaci\u00f3 ret\u00f2rica i la propaganda.<\/p>\n

Tot aix\u00f2 es produeix en un context en qu\u00e8, a Espanya, les conseq\u00fc\u00e8ncies socials i pol\u00edtiques de la crisi, la pr\u00f2pia acci\u00f3 del govern del PP i la multiplicaci\u00f3 esgarrifosa dels casos de corrupci\u00f3,\u00a0 han anat creant una situaci\u00f3 objectivament desastrosa. No \u00e9s exagerat afirmar que s\u2019han erosionat substancialment els fonaments b\u00e0sics de la cohesi\u00f3 social i de la confian\u00e7a ciutadana en les institucions. S\u2019ha creat un estat de crispaci\u00f3 creixent de les opinions p\u00fabliques, i a Catalunya plana en l\u2019ambient la perspectiva no sols d\u2019una gran frustraci\u00f3 col\u00b7lectiva, sin\u00f3 senyals d\u2019una incipient divisi\u00f3 interior. Els xiulets al president Mas\u00a0en el Trofeu God\u00f3<\/a>\u00a0i a laFira d\u2019Abril<\/a>\u00a0no s\u00f3n an\u00e8cdotes.<\/p>\n

En aquesta situaci\u00f3 estem. Els dos governs apareixen paralitzats, instal\u00b7lats en les\u00a0 habituals recriminacions rec\u00edproques, les den\u00fancies i queixes repetides; reiterant els\u00a0 mateixos estereotips, les mateixes expressions fetes, les mateixes f\u00f3rmules\u00a0 gen\u00e8riques. Fins i tot els mateixos silencis, matisos\u00a0 i sobreentesos. Qui dia passa, any empeny, deuen pensar\u2026 Per\u00f2 les conseq\u00fc\u00e8ncies actuals i futures d\u2019aquesta situaci\u00f3 s\u00f3n molt perilloses.<\/p>\n

Ultra la par\u00e0lisi, els governs de Barcelona i Madrid tenen altres coses en com\u00fa: comparteixen unes mateixes pol\u00edtiques de desmantellament de l\u2019Estat del benestar; estan\u00a0 afectats per casos grav\u00edssims\u00a0 de corrupci\u00f3; i s\u2019han anat instal\u00b7lant en unes estrat\u00e8gies sense sortida, de les que temen, amb ra\u00f3,\u00a0 acabar essent v\u00edctimes. Per aix\u00f2 creuen que les t\u00e0ctiques de confrontaci\u00f3 els hi poden proporcionar\u00a0 excuses, camuflatges per a tapar la realitat i vies d\u2019escapament i\u00a0 superviv\u00e8ncia.<\/p>\n

El greu problema \u00e9s que les t\u00e0ctiques i\u00a0 gesticulacions d\u2019uns i\u00a0 altres, en comptes d\u2019obrir perspectives i adre\u00e7ar solucions, les van fent cada vegada m\u00e9s dif\u00edcils. Generen un cercle vici\u00f3s quasi perfecte.<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els governs de Madrid i Barcelona repeteixen, un dia s\u00ed i l\u2019altre tamb\u00e9, els mateixos clix\u00e9s. De fet n\u2019abusen tant, que abans de llegir els discursos i declaracions dels uns i dels altres ja en coneixem el contingut.\u00a0 Sabem qu\u00e8 diran abans que obrin la boca. Aquesta rutina persistent respon a les posicions defensives dels …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[13,1],"tags":[19],"class_list":["post-8545","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-editorial","category-general","tag-nou-cicle"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8545","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8545"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8545\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8548,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8545\/revisions\/8548"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8545"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8545"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8545"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}