{"id":8542,"date":"2013-05-08T13:12:53","date_gmt":"2013-05-08T11:12:53","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=8542"},"modified":"2013-05-08T13:12:53","modified_gmt":"2013-05-08T11:12:53","slug":"jordi-llovet-lespectacle-2014","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-llovet-lespectacle-2014\/","title":{"rendered":"Jordi Llovet: L&#8217;espectacle 2014"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?attachment_id=8543\" rel=\"attachment wp-att-8543\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-8543\" alt=\"1714\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/05\/1714-300x190.jpg\" width=\"300\" height=\"190\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/05\/1714-300x190.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/05\/1714.jpg 600w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>Quan encara falten vuit mesos perqu\u00e8 s&#8217;acabi l&#8217;Any Espriu -\u00e9s a dir, quan aquelles persones a qui no agrada la seva poesia hauran d&#8217;empassar-se molt de temps les hiperb\u00f2liques i ultranceres lloes de la seva persona, el seu nacionalisme i la seva literatura-, els mitjans de comunicaci\u00f3 del pa\u00eds han comen\u00e7at una altra croada propagand\u00edstica, molt avan\u00e7ada per si un cas, dedicada a les efem\u00e8rides que tindran lloc l&#8217;any que ve amb motiu del tercer centenari del setge de Barcelona, l&#8217;any 1714. Deixem ara de banda el fet verament omin\u00f3s que ni Josep Carner ni Carles Riba no fru\u00efssin, en ocasi\u00f3 de cap centenari ni cinquantenari, dels goigs de qu\u00e8 gaudeix el poeta de Sinera: vet aqu\u00ed una manera de pervertir el gust literari del p\u00fablic catal\u00e0, un factor que s&#8217;afegeix, ai las!, a l&#8217;escassa pres\u00e8ncia de la literatura a les nostres aules de secund\u00e0ria i a l&#8217;estat tirant a pobre de la cr\u00edtica liter\u00e0ria catalana als nostres dies. Centrem-nos en tot el que s&#8217;acosta en vista del tercer centenari de l&#8217;ocupaci\u00f3 de Barcelona per part dels aliats dels Borbons -hi havia for\u00e7a aragonesos i castellans, per\u00f2 tamb\u00e9 hi havia una muni\u00f3 de francesos, tots sota les ordres del felipista duc de Berwick, parent lluny\u00e0 de la duquessa d&#8217;Alba-, aquests fent front, a l&#8217;inici de la Guerra de Successi\u00f3, a una alian\u00e7a europea en qu\u00e8, al costat dels Habsburg, hi havia Leopold I, els Pa\u00efsos Baixos i Anglaterra. (Per cert, encara no s&#8217;ha editat mai, en catal\u00e0, el pamflet de Jonathan Swift,\u00a0<em>The Conduct of the Allies<\/em>\u00a0, de 1711, en qu\u00e8 aquest agitador, eclesi\u00e0stic i per escreix novel\u00b7lista angl\u00e8s, autor dels\u00a0<em>Viatges de Gulliver<\/em>\u00a0, va col\u00b7laborar a conv\u00e8ncer els anglesos que abandonessin l&#8217;alian\u00e7a europea austriacista, per a desgr\u00e0cia nostra.) Tot aix\u00f2 i molts altres factors que precedeixen la caiguda de Barcelona no s\u00f3n mat\u00e8ria d&#8217;estudi p\u00fablic a gaireb\u00e9 enlloc, igual com tothom oblida que Rafael Casanova, que nom\u00e9s va ser ferit en una cuixa durant el setge, va acabar pl\u00e0cidament la seva vida, l&#8217;any 1743, exercint d&#8217;advocat amb una aquiesc\u00e8ncia m\u00e9s que provada amb el nou\u00a0<em>status quo<\/em>\u00a0pol\u00edtic, \u00e9s a dir, amb la cort madrilenya de Felip V. Tamb\u00e9 ha quedat esborrat de la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva el fet que, malgrat el Decret de Nova Planta, Catalunya va viure una creixen\u00e7a econ\u00f2mica com feia segles que no coneixia, en especial sota el regnat del Borb\u00f3 Carles III, cosa que no va desagradar aquells mercaders i comerciants catalans que, al seu moment, suposaven que els negocis -que \u00e9s el quid de quasi totes les q\u00fcestions que han enfrontat hist\u00f2ricament Catalunya amb el regne de Castella- els anirien m\u00e9s b\u00e9 amb una monarquia austr\u00edaca que amb una de francesa. Doncs b\u00e9: el president de Catalunya va encetar, dissabte passat, l&#8217;apote\u00f2sica celebraci\u00f3 de l&#8217;11 de setembre de 1714, que es preveu tan distorsionada com l&#8217;enaltiment de la poesia de Salvador Espriu: l&#8217;acompanyaven dos homes del m\u00f3n de l&#8217;espectacle, Miquel Cal\u00e7ada i Toni Soler, i cap historiador: farien nosa. La veritat hist\u00f2rica deu importar molt poc; sembla que m\u00e9s aviat importa un volgut, inventat, esperan\u00e7at fantasieig sobre el nostre futur, amb tota la manipulaci\u00f3 que calgui dels fets esdevinguts en el passat: ens caur\u00e0 a sobre un any de faramalla, ostentaci\u00f3, parades, fastos, parenceria, exhibicions, focs d&#8217;artifici. Mentrestant, la construcci\u00f3 de la Biblioteca Provincial de Barcelona ha quedat sepultada sota la for\u00e7a simb\u00f2lica, una vegada m\u00e9s, de quatre pedres del segle XVIII sense cap valor arqueol\u00f2gic: tot el barri del Born \u00e9s ple d&#8217;edificis amb la mateixa antiguitat. (Estudiar en una biblioteca apropa a la veritat hist\u00f2rica; fer gresca i xerinola, segur que no.)I hom comen\u00e7a a agafar un ensopiment sensacional i formidable, tot lamentant que la nostra guerra contra el Borb\u00f3 mai no s&#8217;hagi transformat, com va succeir a Fran\u00e7a, en un lema tan senzill com &#8220;llibertat, igualtat, fraternitat&#8221;.<\/p>\n<p>Quadern, <a href=\"http:\/\/ccaa.elpais.com\/ccaa\/2013\/05\/07\/quadern\/1367940640_914074.html\" target=\"_blank\">El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Quan encara falten vuit mesos perqu\u00e8 s&#8217;acabi l&#8217;Any Espriu -\u00e9s a dir, quan aquelles persones a qui no agrada la seva poesia hauran d&#8217;empassar-se molt de temps les hiperb\u00f2liques i ultranceres lloes de la seva persona, el seu nacionalisme i la seva literatura-, els mitjans de comunicaci\u00f3 del pa\u00eds han comen\u00e7at una altra croada propagand\u00edstica, &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18],"tags":[],"class_list":["post-8542","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cultura"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8542","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8542"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8542\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8544,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8542\/revisions\/8544"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8542"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8542"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8542"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}