{"id":8530,"date":"2013-05-06T18:36:48","date_gmt":"2013-05-06T16:36:48","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=8530"},"modified":"2013-05-06T18:36:48","modified_gmt":"2013-05-06T16:36:48","slug":"entrevista-a-raimon-obiols-el-fet-de-no-tenir-un-estat-ha-fet-excel%c2%b7lir-catalunya","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/entrevista-a-raimon-obiols-el-fet-de-no-tenir-un-estat-ha-fet-excel%c2%b7lir-catalunya\/","title":{"rendered":"Entrevista a Raimon Obiols: “El fet de no tenir un estat ha fet excel\u00b7lir Catalunya\u201d"},"content":{"rendered":"
\n

\"robiols\"<\/a>Raimon Obiols (Barcelona, 1940) va ser primer secretari del PSC entre 1983 i 1996, candidat del seu partit a la presid\u00e8ncia de la Generalitat i, des del 1999, eurodiputat. Ara ha escrit les seves mem\u00f2ries pol\u00edtiques, \u2018El m\u00ednim que es pot dir\u2019 (RBA, 2013)<\/p>\n

Per qu\u00e8 unes mem\u00f2ries pol\u00edtiques?<\/strong><\/p>\n

\u2014Arriba un moment a la vida que tens ganes de recapitular, de fer un balan\u00e7. Un altre motiu que potser ha pesat m\u00e9s \u00e9s el revisionisme hist\u00f2ric actual del nacionalisme espanyol neofranquista, per una banda, i tamb\u00e9 del nacionalisme conservador a Catalunya. Entre uns i altres han ofegat molt la visibilitat de la realitat del passat. Hi ha una s\u00e8rie de personatges que intento reivindicar perqu\u00e8 estan molt silenciats. Ja ho deia George Orwell: \u201cQui controla el passat, controla el futur, i els qui controlen el present, controlen el passat\u201d. Contra aix\u00f2 he volgut reaccionar.<\/p>\n

\u2014Qui reivindiqueu, sobretot?<\/strong><\/p>\n

\u2014Els qui m\u2019han interessat m\u00e9s s\u00f3n els que anomeno \u201cinvisibles\u201d, els que durant la dictadura de Franco van fer pol\u00edtica activa contra la dictadura i van ser pol\u00edtics \u2013terme que avui est\u00e0 molt deteriorat. Em sembla que la seva mem\u00f2ria \u00e9s \u00fatil per la tasca indispensable de netejar i validar de nou l\u2019acci\u00f3 col\u00b7lectiva. S\u00f3n milers de persones arreu de Catalunya, als barris de les grans ciutats i a les comarques, que van fer tot el que van poder i van pagar un preu elevat per aconseguir la transici\u00f3 democr\u00e0tica i les llibertats. Despr\u00e9s hi ha les personalitats de l\u2019esquerra i la gent del Moviment Democr\u00e0tic Unitari a Catalunya. Perqu\u00e8 la Transici\u00f3, que ara es torna a considerar, a Catalunya va tenir un car\u00e0cter diferent de la resta de l\u2019estat. Per un factor fonamental: aqu\u00ed vam construir la unitat de totes les forces democr\u00e0tiques \u2013primer, de les forces pol\u00edtiques\u2013 amb la Coordinadora de Forces Pol\u00edtiques de Catalunya, de la qual va sortir la iniciativa de fer una unitat m\u00e9s \u00e0mplia que aplegu\u00e9s el moviment associatiu, comarcal, sectors professionals i sindicats, tot el que va ser l\u2019Assemblea de Catalunya, que va ser una experi\u00e8ncia fabulosa i plena \u2013des del meu punt de vista\u2013 de pistes de futur.<\/p>\n

\u2014Podeu posar-ne un exemple concret?<\/strong><\/p>\n

\u2014Joan Cornudella, per exemple, que \u00e9s el gran oblidat de la hist\u00f2ria de Catalunya sota la dictadura de Franco i la Transici\u00f3. Aquest home va ser secretari general d\u2019Estat Catal\u00e0 durant la guerra civil, va entrar a Catalunya \u2013i la gent jove ha d\u2019adonar-se del que aix\u00f2 significava en aquell moment\u2013 el mes d\u2019agost de 1940 a fer la clandestinitat; va entrar i sortir de la pres\u00f3 en moltes ocasions; va encap\u00e7alar el Front Nacional de Catalunya… I, amb ells, amb l\u2019Esquerra Republicana, liderada per Josep Andreu i Abell\u00f3; amb el PSUC, on hi havia Antoni Guti\u00e9rrez D\u00edaz, Josep Sol\u00e9 i Barber\u00e0, Miguel N\u00fa\u00f1ez, etc.; amb els democristians; i amb els socialistes del Moviment Socialista de Catalunya vam fer aquest moviment d\u2019unitat que, lamentablement, no es va aconseguir a la resta de l\u2019estat.<\/p>\n

\u2014D\u00e8ieu que cal reivindicar uns pol\u00edtics perqu\u00e8 ara el concepte de pol\u00edtica s\u2019ha deteriorat. Quines s\u00f3n les raons d\u2019aquest deteriorament?<\/strong><\/p>\n

\u2014Hi ha diversos factors. El factor estructural m\u00e9s fort \u00e9s que el marge d\u2019acci\u00f3 de la pol\u00edtica democr\u00e0tica i de les seves institucions davant d\u2019un capitalisme que s\u2019ha globalitzat \u00e9s redu\u00eft. A Europa aix\u00f2 porta a una conclusi\u00f3: que les respostes han de ser d\u2019\u00e0mbit europeu. Nom\u00e9s a Europa hi ha la massa cr\u00edtica suficient per a desenvolupar pol\u00edtiques que puguin imposar la voluntat democr\u00e0tica i els interessos de les persones per damunt de la voluntat dels mercats financers i els interessos de les oligarquies, del diner. Per\u00f2 aix\u00f2 costa de fer. A m\u00e9s, naturalment hi ha una crisi o una transici\u00f3 cap a una nova situaci\u00f3 que genera un enorme sofriment social en termes d\u2019atur, en termes de manca de perspectives per a la joventut, en termes d\u2019augment de les desigualtats socials. I aix\u00f2 porta una certa exasperaci\u00f3 o indignaci\u00f3. Hi ha tamb\u00e9 \u2013no hem de ser ingenus\u2013 l\u2019intent dels nostres adversaris, la gent del m\u00f3n dels privilegis i del diner, d\u2019imposar un determinat model ultraliberal que t\u00e9 com un dels seus elements precisament un discurs contra la pol\u00edtica, el discurs de l\u2019antipol\u00edtica. En aquest panorama la dist\u00e0ncia entre els grups pol\u00edtics i el conjunt dels ciutadans ha tendit a augmentar. El reclutament del personal pol\u00edtic en els partits ha patit aquesta situaci\u00f3 i ha interferit tamb\u00e9 un fenomen grav\u00edssim, que \u00e9s el fenomen de la corrupci\u00f3, que ha alimentat encara m\u00e9s la desconfian\u00e7a i la dist\u00e0ncia. La corrupci\u00f3 \u00e9s lliberticida. La corrupci\u00f3 mata les llibertats.<\/p>\n

\u2014L\u2019esquerra en t\u00e9 part de culpa?<\/strong><\/p>\n

\u2014Les esquerres tenen, en general, poca m\u00e0 esquerra, i la tend\u00e8ncia a dividir-se i atacar-se. Aix\u00f2 ha estat un gran problema per al segle XX i haur\u00edem de tractar de fer-hi front amb plantejaments m\u00e9s oberts i m\u00e9s unitaris. Aquest problema de les divisions \u00e9s \u00a0un problema real en tots els \u00e0mbits, no sols en l\u2019estrictament pol\u00edtic i partidari, sin\u00f3 tamb\u00e9 en el dels moviments socials, alternatius, etc.<\/p>\n

\u2014Un d\u2019aquests moviments, el dels indignats llancen les cr\u00edtiques m\u00e9s dures contra els pol\u00edtics.<\/strong><\/p>\n

\u2014Stephane Hessel deia una cosa molt important \u2013cito literalment perqu\u00e8 em va impressionar\u2013: \u201cPassar de les paraules a la realitat \u00e9s evidentment molt dif\u00edcil\u201d. Les paraules s\u00f3n important\u00edssimes, la den\u00fancia \u00e9s important\u00edssima… Ara suposa que et ve alg\u00fa i et diu que, amb el que costa un portaavions de la U.S. Navy, es podria escolaritzar tota la poblaci\u00f3 infantil de Bangla Desh; amb el que costa tot l\u2019armament nuclear del m\u00f3n, es podria fer que tota la fam del m\u00f3n s\u2019acab\u00e9s i que tota la poblaci\u00f3 escolaritzada d\u2019\u00c0frica tingu\u00e9s no \u00fanicament ensenyament primari sin\u00f3 tamb\u00e9 secundari. Naturalment, el 99 per cent estem a favor de signar aix\u00f2. El problema \u00e9s realitzar-ho. Per\u00f2 signant no es canvia la realitat. El canvi es produeix en el terreny dels fets concrets. Aquest \u00e9s el repte fonamental que ens hem de plantejar tots. Si nom\u00e9s denunciem la realitat, la realitat no es modificar\u00e0. Hem de denunciar-la per\u00f2 hem d\u2019incidir sobre ella. Jo crec que aix\u00f2 tendir\u00e0 a produir-se. En aquest sentit \u00e9s molt interessant el que est\u00e0 passant a It\u00e0lia.<\/p>\n

\u2014Amb el partit de Grillo?<\/strong><\/p>\n

\u2014Aquesta expressi\u00f3 pol\u00edtica i electoral dels humiliats, dels indignats, dels ofesos per la corrupci\u00f3 i per una casta pol\u00edtica autoreferencial i sovint corrupta. Seria un error criticar aix\u00f2 com un populisme perqu\u00e8 \u00e9s un fenomen molt m\u00e9s complex i, segons com vagin les coses, molt m\u00e9s fecund per a reformular i revitalitzar una alternativa de canvis reals i concrets al pa\u00eds. Per\u00f2 aix\u00f2, naturalment, dep\u00e8n tamb\u00e9 de la interrelaci\u00f3 entre els grups pol\u00edtics que s\u00f3n a les institucions i els moviments que estan a la societat. Si aquesta interrelaci\u00f3 \u00e9s fruct\u00edfera, aleshores l\u2019evoluci\u00f3 ser\u00e0 positiva. Si, per contra, es produeixen fractures i confrontacions, i es deterioren les situacions cap a un marc ca\u00f2tic d\u2019ingovernabilitat i manca de perspectives, aleshores haurem fet \u2013com es diu vulgarment\u2013 un pa com unes h\u00f2sties. Aquest \u00e9s el repte que ens interpel\u00b7la. Tamb\u00e9 des d\u2019aquesta perspectiva, el passat ens d\u00f3na lli\u00e7ons, positives i negatives.<\/p>\n

\u2014Fer mem\u00f2ria serveix, de vegades, per a relativitzar o fer autocr\u00edtica. Escriure aquestes mem\u00f2ries us ha fet canviar d\u2019opini\u00f3 sobre algun fet passat?<\/strong><\/p>\n

\u2014S\u00ed, per\u00f2 no pel fet estricte d\u2019escriure el llibre. Jo porto molts anys d\u2019activitat pol\u00edtica i, naturalment, sempre vas revisant els teus plantejaments. De vegades tracto d\u2019imaginar-me una conversa entre jo, a la meva edat, i jo als 17 anys, que \u00e9s quan vaig comen\u00e7ar la meva activitat pol\u00edtica, i jo, a la meva edat, no abaixaria els ulls. He tractat, i em sembla que he aconseguit, mantenir-me fidel a uns determinats valors i unes determinades visions de futur. He estat pol\u00edticament mon\u00f2gam, sempre dins del camp del socialisme \u2013alguns diuen socialisme democr\u00e0tic, per\u00f2 a mi em sembla redundant; per a mi, el socialisme \u00e9s sempre democr\u00e0tic.<\/p>\n

Ara, naturalment, s\u00ed que he apr\u00e8s una cosa, que coment\u00e0vem abans: la realitat \u00e9s molt dura, \u00e9s molt complexa i molt dif\u00edcil de modificar. Quan ets jove, ets m\u00e9s partidari de les l\u00ednies rectes, dels objectius immediats, ets m\u00e9s impacient. I est\u00e0 molt b\u00e9 que sigui aix\u00ed, perqu\u00e8 \u00e9s l\u2019energia social que genera tota possibilitat de progr\u00e9s. Despr\u00e9s veus que la realitat \u00e9s complexa, per\u00f2 a mi aix\u00f2 no m\u2019ha portat a la claudicaci\u00f3 i a la resignaci\u00f3, m\u00e9s aviat al realisme: he arribat a la conclusi\u00f3 que la tra\u00efci\u00f3 a les realitats pot tenir conseq\u00fc\u00e8ncies tan negatives com la tra\u00efci\u00f3 als principis. Aix\u00f2, per a mi \u00e9s important: pots afirmar els principis, aixecar la veu i, si et limites estrictament a la gesticulaci\u00f3 i la ret\u00f2rica, est\u00e0s produint conseq\u00fc\u00e8ncies negatives. Si traeixes els valors, tamb\u00e9, naturalment. Tant una tra\u00efci\u00f3 com una altra han de ser evitades.<\/p>\n

\u2014Dieu, sobre les eleccions del 1977, les primeres a Corts Espanyoles, que, si el PSC i el PSOE s\u2019haguessin presentat per separat, potser haurien tret m\u00e9s vots.\u00a0<\/strong><\/p>\n

\u2014S\u00ed, per\u00f2 haur\u00edem produ\u00eft quelcom de nefast a la societat catalana, que \u00e9s una divisi\u00f3 no \u00fanicament en el nostre camp ideol\u00f2gic i pol\u00edtic, sin\u00f3 en el camp social, per raons d\u2019origen, identitat i llengua. Em sembla que un dels elements m\u00e9s importants que hem aportat ha estat justament la nostra contribuci\u00f3 a la unitat civil i a la cohesi\u00f3 social del poble de Catalunya.<\/p>\n

\u2014Creieu que aquesta separaci\u00f3 de PSOE i PSC es pot donar ara, tenint en compte que hi ha hagut votacions diferenciades de tots dos partits al Congr\u00e9s?<\/strong><\/p>\n

\u2014En primer lloc, no \u00e9s la primera vegada que s\u2019ha produ\u00eft aquesta votaci\u00f3 diferenciada. Havia passat anteriorment. Segon: tot i ser important, des del punt de vista de la reafirmaci\u00f3 del car\u00e0cter sobir\u00e0 i nacional del socialisme catal\u00e0, no ens ha de portar a conclusions precipitades. A Catalunya, la unitat civil continua sent un repte maj\u00fascul. Jo el tinc al davant de casa. Despr\u00e9s de l\u201911 de setembre, a la fa\u00e7ana del davant van apar\u00e8ixer tres banderes catalanes, una bandera espanyola i una estelada a l\u2019\u00e0tic. La meva primera reacci\u00f3 va ser fer-me dues preguntes: qu\u00e8 es diuen aquests ve\u00efns quan es troben a l\u2019ascensor? I la segona, que interpel\u00b7la el nostre partit per\u00f2 tamb\u00e9 la societat catalana, \u00e9s si alguns dels que van posar banderes diferents havien estat electors socialistes.<\/p>\n

\u2014V\u00f3s qu\u00e8 en penseu?<\/strong><\/p>\n

\u2014Que \u00e9s possible. Les pol\u00edtiques identitaristes, d\u2019explotaci\u00f3 dels sentiments d\u2019identitat, s\u00f3n material inflamable. S\u2019han de tractar amb molta cura.<\/p>\n

\u2014Hi veieu perill de fractura?<\/strong><\/p>\n

\u2014Em refereixo a dades emp\u00edriques. L\u2019augment de Ciutadans \u00e9s un fet. I, en general, tot el viatge a \u00cdtaca \u00e9s un viatge que s\u2019est\u00e0 produint amb certa confusi\u00f3. \u00c9s el m\u00ednim que es pot dir. Reunions secretes, imprecisi\u00f3 molt gran sobre el contingut i el calendari d\u2019una eventual consulta al poble de Catalunya, i aix\u00f2 crea un gran desconcert. Per\u00f2 s\u00f3c molt refractari a comentar aquesta situaci\u00f3 perqu\u00e8 de seguida se\u2019m respon que fem el discurs de la por. No es tracta d\u2019aix\u00f2; es tracta de fer el discurs de la realitat.<\/p>\n

\u2014Per\u00f2 \u00e9reu partidari del dret a decidir.<\/strong><\/p>\n

\u2014Jo no he canviat mai d\u2019opini\u00f3 sobre aix\u00f2. Sempre he estat expl\u00edcitament partidari del dret a l\u2019autodeterminaci\u00f3 del poble de Catalunya.<\/p>\n

\u2014En el llibre comenteu la llarga entrevista que Ernest Lluch va concedir al periodista Mar\u00e7al Sintes reprodu\u00efda en\u00a0Qu\u00e8 pensa Ernest Lluch<\/em>\u00a0(D\u00e8ria, 2001). Quan Sintes li demana si no creu que el resultat d\u2019un refer\u00e8ndum sobre la independ\u00e8ncia de Catalunya seria sorprenentment favorable al s\u00ed, en Lluch diu que aquesta \u00e9s la tesi del bot\u00f3 de Raimon Obiols. La voleu explicar?<\/strong><\/p>\n

\u2014\u00c9s una convicci\u00f3 meva, que vaig expressar a l\u2019Ernest, al Pasqual Maragall i al Felipe Gonz\u00e1lez en una reuni\u00f3 a comen\u00e7ament dels vuitanta: si hi hagu\u00e9s un bot\u00f3 que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya \u2013fos quina fos la seva simpatia pol\u00edtica, les seves arrels o la seva llengua\u2013 poguessin votar \u2013sense conseq\u00fc\u00e8ncies negatives, sense hostilitats\u2013 per una Catalunya plenament lliure, la majoria premeria aquell bot\u00f3. Quin \u00e9s el problema? Que aquest bot\u00f3 no existeix. Aquesta \u00e9s la meva tesi.<\/p>\n

\u2014I les hostilitats s\u00f3n previsibles?<\/strong><\/p>\n

\u2014A vost\u00e8 que li sembla? Catalunya es va quedar sense estat… El general De Gaulle deia \u201cla Catalogne c\u2019est un Portugal mal r\u00e9ussi\u201d, Catalunya \u00e9s un Portugal que no va reeixir. \u00c9s com el joc de les cadires musicals dels infants: donen voltes a l\u2019entorn de les cadires i un nen es queda sense cadira. Aquesta \u00e9s la realitat. Durant molts anys Catalunya ha reaccionat davant d\u2019aquesta realitat. I ha reaccionat d\u2019una manera altament positiva. Ha estat un poble resilient, no sols resistent. Ara els terapeutes fan servir aquesta paraula quan un malalt pateix un handicap i excel\u00b7leix en altres aspectes justament per l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019aquest handicap. Catalunya ha donat uns resultats molt bons en els terrenys de la creativitat, l\u2019impuls econ\u00f2mic, el desenvolupament d\u2019una societat convivencial i lliberal \u2013en el sentit ampli del terme. Faci vost\u00e8 el tour mediterrani i trobi un altre cas que es pugui aproximar a la reeixida catalana sense estat. Justament per aquest factor de resili\u00e8ncia.<\/p>\n

\u00a0\u2014L\u2019handicap de Catalunya \u00e9s no tenir estat.\u00a0<\/strong><\/p>\n

\u2014I aix\u00f2 \u00e9s el que ens ha fet excel\u00b7lir. Aix\u00f2 no vol dir que, si tingu\u00e9ssim estat, no haur\u00edem excel\u00b7lit. No ho s\u00e9. Per\u00f2 \u00e9s una hip\u00f2tesi que ja veurem en un futur. Tamb\u00e9 veig que tothom imagina una s\u00e8rie d\u2019estructures per a un avenir del poble de Catalunya que no s\u00f3n estrictament les estructures dels vells estats. Per exemple, molt pocs parlen d\u2019un ex\u00e8rcit catal\u00e0. Es tracta d\u2019imaginar una estructura m\u00e9s lleugera, m\u00e9s encaixada a Espanya \u2013i crec tamb\u00e9 que en un estat naci\u00f3 com Espanya, que s\u2019ha de reformular molt dr\u00e0sticament en els propers anys. Ja ho veurem. Mentrestant, insisteixo que cal un di\u00e0leg ser\u00e8 cap a una m\u00e9s gran claredat de perspectives estrat\u00e8giques sense messianismes, sense instrumentalitzacions i sense c\u00e0lculs; amb una veritable voluntat de contribuir a un futur millor per al nostre pa\u00eds.<\/p>\n

\u2014Com es mira Europa aquest proc\u00e9s iniciat a Catalunya?<\/strong><\/p>\n

\u2014A Europa, hi hem de fer m\u00e9s amics. I per a fer m\u00e9s amics, hem d\u2019explicar qu\u00e8 volem amb la m\u00e0xima claredat possible. Naturalment, en els estats i els governs dels estats, el sorgiment de nous estats a l\u2019Europa occidental no es veu amb simpatia; es veu amb preocupaci\u00f3. Aix\u00f2 vol dir que en els propers anys \u2013estem en un proc\u00e9s que no ser\u00e0 r\u00e0pid\u2013 hem de \u00a0tractar de desenvolupar una pol\u00edtica que sigui eficient en aquest terreny.<\/p>\n

\u2014S\u2019ha d\u2019instal\u00b7lar una mena de diplom\u00e0cia a Europa?<\/strong><\/p>\n

\u2014Sense mimetismes i sense radicalitats, amb naturalitat i de la manera m\u00e9s plural possible, perqu\u00e8 la causa d\u2019un pa\u00eds o un poble no es pot identificar mai amb la causa d\u2019un partit determinat. Si es fa amb aquestes caracter\u00edstiques hi ha molt cam\u00ed a rec\u00f3rrer. Molt.<\/p>\n

\u00a0\u2014Quan dieu que \u201chem de fer m\u00e9s amics\u201d cal interpretar que el vostre horitz\u00f3 \u00e9s culminar aquest proc\u00e9s?<\/strong><\/p>\n

\u2014Home, crec que els estats naci\u00f3 a Europa estan en crisi i en transformaci\u00f3. Per tant, existeix la perspectiva estrat\u00e8gica d\u2019una Europa dels Pobles. Per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s un proc\u00e9s hist\u00f2ric, no un proc\u00e9s d\u2019un any per l\u2019altre. I l\u2019hem de rec\u00f3rrer de la manera m\u00e9s intel\u00b7ligent possible. Naturalment, des del meu punt de vista, des d\u2019un enfocament sincerament europeista, federalista, per tant, perqu\u00e8 Europa est\u00e0 tamb\u00e9 en crisi \u2013com els seus estats\u2013 i aquesta crisi pot acabar b\u00e9 o malament. Les crisis s\u00f3n oportunitats de futur per\u00f2 poden donar lloc a situacions pitjors. Si hi ha una reacci\u00f3 enfront de l\u2019Europa de l\u2019austeritat ultraliberal; si hi ha una reacci\u00f3 a favor d\u2019un ampli front de l\u2019esquerra i el centre-esquerra amb capacitat de fer majories al Parlament Europeu, eventualment a trav\u00e9s dels estats en el Consell Europeu, les coses aniran d\u2019una altra manera que ser\u00e0 millor. Per\u00f2 no est\u00e0 escrit que sigui aix\u00ed. Novament la recepta ha de ser fruit de l\u2019obertura, el pluralisme i el di\u00e0leg. Aix\u00f2 no pot ser obra d\u2019uns quants il\u00b7luminats amb la veritat absoluta.<\/p>\n

\u2014Mirat en perspectiva, trobeu que haur\u00edeu pogut tenir estrat\u00e8gies diferents per guanyar Pujol en unes eleccions?<\/strong><\/p>\n

\u2014Jo vaig tenir els mateixos diputats en el Parlament de Catalunya que tenia Pasqual Maragall quan va ser elegit president de la Generalitat, i uns quants m\u00e9s que els que va tenir el seu successor. En aquest sentit no s\u00f3c autocr\u00edtic. Les circumst\u00e0ncies eren unes altres.<\/p>\n

\u2014CiU tenia m\u00e9s diputats encara.<\/strong><\/p>\n

\u2014Naturalment. Jo vaig ser candidat en un moment que l\u2019hegemonia del pujolisme era molt gran, un moment especialment marcat per l\u2019afer de Banca Catalana, pel cop d\u2019estat del 23-F de 1981 i les seves conseq\u00fc\u00e8ncies en forma de LOAPA…<\/p>\n

\u2014La LOAPA segurament tamb\u00e9 va afavorir CiU.<\/strong><\/p>\n

\u2014I la crisi de Banca Catalana l\u2019explico amb p\u00e8ls i senyals. Ara l\u2019afer de Banca Catalana \u00e9s peccata minuta en comparaci\u00f3 dels esc\u00e0ndols que s\u2019han produ\u00eft en els bancs i en el camp de la pol\u00edtica. Per\u00f2 a Catalunya sempre es repeteix l\u2019intent d\u2019exonerar responsabilitats sobre la base de la identificaci\u00f3 simb\u00f2lica amb el pa\u00eds. S\u00f3n temes delicats que han fet un gran mal a Catalunya i que haur\u00edem de ser capa\u00e7os de corregir. Ara hi ha, davant de l\u2019energia social que va apar\u00e8ixer amb molta puixan\u00e7a l\u201911 de setembre, intents de desestabilitzar, de provocar i de dividir des dels poders espanyols. Un d\u2019ells \u00e9s aixecar la catifa. Sota catifa hauria d\u2019estar tot net, per a anar b\u00e9.<\/p>\n

Lamentablement, la situaci\u00f3 no \u00e9s aquesta. Aix\u00f2 vol dir que hi ha una doble responsabilitat: la del nacionalisme espanyol, que tracta de dividir i de provocar, per\u00f2 tamb\u00e9 la responsabilitat de les elits pol\u00edtiques i econ\u00f2miques de Catalunya, que presenta un balan\u00e7 \u2013des de l\u2019esc\u00e0ndol gald\u00f3s del Palau de la M\u00fasica fins a molts altres\u2013 que ens perjudica molt.<\/p>\n

\u2014Fins i tot han sortit casos en qu\u00e8 uns partits pol\u00edtics espien els altres i tothom desconfia de tothom.\u00a0<\/strong><\/p>\n

\u2014Jo vaig estar una temporada a la Model de Barcelona. En aquell moment hi havia una distinci\u00f3 clara entre els presos pol\u00edtics i els comuns. All\u00e0 vaig descobrir que tots els inquilins eren innocents; no sols eren innocents sin\u00f3 que eren v\u00edctimes. L\u2019un era v\u00edctima de l\u2019obsessi\u00f3 d\u2019un policia que l\u2019odiava i el va perseguir fins a empresonar-lo; l\u2019altre, v\u00edctima d\u2019un soci que es volia quedar tots els diners i l\u2019havia enviat a la pres\u00f3. Tothom era innocent, i no sols innocent: era v\u00edctima dels altres. Cada cop que obro el diari, ara tinc un pensament per aquells innocents de la pres\u00f3 Model.<\/p>\n

L\u2019\u00fanic que em va confessar que era culpable era el que m\u2019afaitava, que era un xicot molt jove que em va explicar que el seu pare arribava cada vespre a casa borratxo i pegava a la seva mare. Cada dia. I un dia li va estavellar una ampolla al cap. El vaig abra\u00e7ar perqu\u00e8 vaig considerar que era l\u2019\u00fanic innocent que hi havia a la pres\u00f3.<\/p>\n

Entrevista d’\u00c0lex Milian a El Temps<\/a><\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Raimon Obiols (Barcelona, 1940) va ser primer secretari del PSC entre 1983 i 1996, candidat del seu partit a la presid\u00e8ncia de la Generalitat i, des del 1999, eurodiputat. Ara ha escrit les seves mem\u00f2ries pol\u00edtiques, \u2018El m\u00ednim que es pot dir\u2019 (RBA, 2013) Per qu\u00e8 unes mem\u00f2ries pol\u00edtiques? \u2014Arriba un moment a la vida …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[127],"tags":[24],"class_list":["post-8530","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-entrevistes","tag-raimon-obiols"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8530","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8530"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8530\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8531,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8530\/revisions\/8531"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8530"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8530"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8530"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}