{"id":8527,"date":"2013-05-06T17:52:02","date_gmt":"2013-05-06T15:52:02","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=8527"},"modified":"2013-05-06T17:53:12","modified_gmt":"2013-05-06T15:53:12","slug":"carta-oberta-de-antoni-comin-a-jose-bono","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/carta-oberta-de-antoni-comin-a-jose-bono\/","title":{"rendered":"Carta oberta d’Antoni Com\u00edn a Jos\u00e9 Bono"},"content":{"rendered":"

\"carta\"<\/a>Benvolgut Jos\u00e9,<\/p>\n

Des que ens vam con\u00e8ixer, fa ja m\u00e9s de tres anys, han estat m\u00e9s aviat poques les converses que hem tingut ocasi\u00f3 de compartir, per\u00f2 crec que des d’un principi es va generar entre tots dos el que jo interpreto com una m\u00fatua corrent de simpatia. Potser per la nostra comuna filiaci\u00f3 com a cristians socialistes -o socialistes cristians-. Alhora, per a cap dels dos era un secret que les nostres respectives visions sobre la relaci\u00f3 entre Catalunya i la resta d’Espanya estaven molt allunyades, fins a extrems gaireb\u00e9 antag\u00f2nics- per\u00f2 vull pensar que no del tot incompatibles-. Vam tenir ocasi\u00f3 de comprovar-ho en una sincera xerrada en els teus temps de president del Congr\u00e9s.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, per gran que sigui la dist\u00e0ncia, crec en el di\u00e0leg. Crec que \u00e9s l’ess\u00e8ncia de la democr\u00e0cia i entenc que tu tamb\u00e9 ho veus aix\u00ed. Crec, a m\u00e9s, que “El Ciervo” ha estat, des dels seus inicis, un gran promotor el di\u00e0leg, una revista pont entre totes les Espanyes: entre cristians, agn\u00f2stics i ateus, entre l’esquerra democr\u00e0tica i la dreta democr\u00e0tica, per\u00f2 tamb\u00e9 -i molt- entre Catalunya i la resta de l’Estat i, dins de Catalunya, entre la cultura catalana en catal\u00e0 i la cultura catalana en castell\u00e0. Crec que en els temps venidors caldran, m\u00e9s que mai, espais-pont com “El Ciervo” i, encara m\u00e9s, persones-pont, amb ganes d’afrontar des del di\u00e0leg les enormes tensions que s’acosten.<\/p>\n

Amb aquest \u00e0nim em disposo a comentar algunes de les teves declaracions sobre el proc\u00e9s que s’ha obert a Catalunya despr\u00e9s del passat 11 de setembre. No perqu\u00e8 m’hagin sorpr\u00e8s, sin\u00f3 perqu\u00e8 diria que parteixen d’una lectura de la realitat catalana molt allunyada de la que fem aqu\u00ed a Catalunya una bona part dels ciutadans. T’he sentit a dir m\u00e9s d’una vegada el seg\u00fcent: “El que no es pot \u00e9s jugar a escacs i dir que l’alfil ara es mou diferent i que, si no \u00e9s aix\u00ed, t’emportes el tauler.” La teva idea queda clara: cal unes regles del joc i no es poden canviar unilateralment. I aquestes regles del joc, em dir\u00e0s, estan fixades en la Constituci\u00f3 del 78.<\/p>\n

El problema \u00e9s que per a molts catalans -m’atreveixo a dir que, a dia d’avui, per a la majoria d’ells- la Constituci\u00f3 del 78 \u00e9s fonamentalment una promesa trencada, una oportunitat frustrada. S\u00ed, aquella Constituci\u00f3 que quan va ser sotmesa a refer\u00e8ndum va rebre un suport molt majoritari de la societat catalana -perqu\u00e8 era vista com una ocasi\u00f3 \u00fanica en tota la hist\u00f2ria contempor\u00e0nia d’Espanya que Catalunya pogu\u00e9s desenvolupar-se dins de l’Estat amb ple reconeixement a la seva identitat cultural i ling\u00fc\u00edstica, amb un grau suficient d’autonomia competencial i, per tant, de poder pol\u00edtic, i amb una raonable just\u00edcia financera- no ha anat com s’esperava. Ha donat molt pocs dels fruits promesos: els conflictes de compet\u00e8ncies entre la Generalitat i el govern central han estat innombrables durant els \u00faltims trenta anys, la immersi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica, condici\u00f3 indispensable per a bona salut del catal\u00e0, \u00e9s constantment q\u00fcestionada, en absoluta ignor\u00e0ncia l’article 3.3 del text constitucional, el model de finan\u00e7ament ha ignorat de manera sistem\u00e0tica el principi d’ordinalitat, que \u00e9s l’\u00fanica garantia que la solidaritat entre comunitats sigui justa… I aix\u00ed podr\u00edem seguir fins a l’infinit: la manca d’equilibri en la inversi\u00f3 en infraestructures, el nul desenvolupament d’una veritable Cambra de representaci\u00f3 territorial, la dif\u00edcil participaci\u00f3 de la Generalitat en els organismes comuns de l’Estat, l’exclusi\u00f3 del catal\u00e0 de les institucions centrals de l’Estat, la negaci\u00f3 de l’asimetria que prefigurava l’article 2, etc .<\/p>\n

No era aix\u00f2 el que els catalans esperaven de l’esperit constitucional originari. Per aix\u00f2, apreciat amic, estic d’acord amb tu: no es poden canviar les regles del joc unilateralment. Per\u00f2, des del nostre punt de vista, \u00e9s l’Espanya centralista qui les ha anat canviant a poc a poc durant els \u00faltims trenta anys de democr\u00e0cia -aquests anys que, per altra banda, han portat tants fruits positius-. \u00c9s l’Espanya poc amant de la diversitat, amb poca o nul\u00b7la cultura federal, que ha decidit que els alfils es mouen com torres, els cavalls com la reina i els peons com alfils.<\/p>\n

La frustraci\u00f3 definitiva d’aquella promesa va ser, sens dubte, la sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut del 2010. La sent\u00e8ncia no nom\u00e9s negava l’Estatut -i, per tant, a tots els Estatuts- la possibilitat d’interpretar de manera flexible i evolutiva la Carta Magna, quan aquesta “funci\u00f3 interpretativa” dels Estatuts era precisament una de les garanties m\u00e9s necess\u00e0ries per al correcte funcionament del pacte constitucional. El pitjor, el m\u00e9s greu, \u00e9s que enfrontava l’ordenament constitucional amb la voluntat democr\u00e0tica del poble catal\u00e0, expressada en el refer\u00e8ndum d’aprovaci\u00f3 de l’Estatut -un Estatut pr\u00e8viament votat al Parlament de Catalunya i a les Corts Generals, que s\u00f3n els leg\u00edtims representants de la voluntat popular-. Per qu\u00e8 provocar de manera tan temer\u00e0ria un conflicte de legitimitats de conseq\u00fc\u00e8ncies tan imprevisibles? Sobre aix\u00f2 he reflexionat en un recent article (“L’\u00faltima oportunitat”, El Pa\u00eds 22\/11\/2012), als arguments del qual et remeto per no dedicar l’espai que aqu\u00ed em correspon.<\/p>\n

Avui, en fi, som on som: la Constituci\u00f3 \u00e9s vista per una majoria de catalans com una norma d’escassa autoritat moral -i ben saps que, en democr\u00e0cia, la legitimitat de les lleis \u00e9s tan o m\u00e9s important que la seva mera legalitat-. Em sorprendria que t’estranyi. Per qu\u00e8 els catalans haurien apreciar una Constituci\u00f3 que, tal com ha estat interpretada, no els protegeix sin\u00f3 que els contradiu? A Catalunya cada vegada hi ha menys ganes de jugar a escacs, vist que a la partida territorial el tauler \u00e9s propietat de la resta d’Espanya.<\/p>\n

Llegeixo que has impulsat la Fundaci\u00f3 Espanya Constitucional, que, segons explica la premsa, t\u00e9 com a objectiu la defensa de la Constituci\u00f3. Tristos temps aquests en qu\u00e8 a Catalunya molts se senten obligats a defensar els catalans d’una Constituci\u00f3 que s’ha acabat utilitzant com un ariet en contra, i a Espanya molts us sentiu obligats a defensar la Constituci\u00f3 dels catalans o, m\u00e9s ben dit, del proc\u00e9s pol\u00edtic que hem iniciat!<\/p>\n

Per\u00f2, met\u00e0fores escaqu\u00edstiques a part, tamb\u00e9 t’he sentit dir recentment: “La Constituci\u00f3 no \u00e9s eterna, per\u00f2 estableix com ha de ser reformada i, com b\u00e9 sap tothom, la Constituci\u00f3 no admet que la reforma sigui per la for\u00e7a, ni a cops, ha de ser pel cam\u00ed constitucional. (…) Si els catalans volen una Catalunya que sigui un Estat diferent de l’Estat que la Constituci\u00f3 consagra, el que no han de fer \u00e9s res que sigui contrari a la Constituci\u00f3. “Ent\u00e8s. No obstant aix\u00f2, molts s\u00f3n els que a Catalunya es pregunten avui amb escepticisme si aquest “cam\u00ed constitucional” del que tu parles \u00e9s un cam\u00ed realment obert i transitable.<\/p>\n

Durant molt de temps, he estat un ac\u00e8rrim partidari de la reforma constitucional: per aconseguir per a Espanya un model territorial genu\u00efnament federal, que faci just\u00edcia a la seva realitat diversa i que reconegui inequ\u00edvocament la plurinacionalitat de l’Estat. He apostat per una Espanya federal, igual com aposto per una Europa federal. Per\u00f2 s\u00e9 que, si Europa no \u00e9s federal per un d\u00e8ficit de centralitzaci\u00f3, Espanya no ho \u00e9s per un exc\u00e9s de centralisme i d’uniformisme. Crec que la igualtat entre ciutadans i la just\u00edcia social no estan renyides amb el reconeixement de la diversitat i amb l’asimetria competencial entre territoris. M\u00e9s aviat al contrari: des d’Arist\u00f2til sabem que “la just\u00edcia \u00e9s tractar igual el que \u00e9s igual i tractar desigual el que \u00e9s desigual”.<\/p>\n

Els federalistes tendim a ser laics en mat\u00e8ria nacional: tots els nacionalismes ens semblen igual de b\u00e9 -o, si vols, igual de malament-. Nom\u00e9s des del nacionalisme espanyol es pot arribar a negar que Catalunya sigui una naci\u00f3. Nom\u00e9s des del nacionalisme catal\u00e0 es pot arribar a negar que Catalunya pugui compartir un mateix Estat amb altres nacions d’Espanya. Per aix\u00f2, no em conven\u00e7 l’equaci\u00f3 “cada naci\u00f3 el seu Estat”. I per aix\u00f2 he defensat llargament una Espanya plurinacional, que serv\u00eds per igual a totes les nacions que alberga. Per\u00f2, si en un Estat que acull a diverses nacions, l’\u00fanica opci\u00f3 permesa \u00e9s que aquest Estat estigui al servei nom\u00e9s d’una d’elles, previsiblement la m\u00e9s gran, llavors a les altres nacions no els queda m\u00e9s que una alternativa: marxar per disposar d’un Estat propi.<\/p>\n

Unitat, doncs, nom\u00e9s a condici\u00f3 que es respecti i es reconegui la diversitat. Per\u00f2, encara m\u00e9s important: unitat nom\u00e9s a condici\u00f3 que es construeixi des de la llibertat de les parts. Si aquestes dues condicions valen per a Europa -i aix\u00ed \u00e9s, efectivament- llavors haurien de valer tamb\u00e9 per a Espanya.<\/p>\n

A finals d’octubre, et vaig sentir declarar el seg\u00fcent: “M’agradaria sentir-los que all\u00e0 [al PSC] no hi ha ning\u00fa que no estigui per la unitat d’Espanya i els qui estiguin en contra de la unitat del territori, jo crec que els han expulsar.” Per un moment, em vaig donar per expulsat del PSC- del qual com b\u00e9 saps s\u00f3c militant- perqu\u00e8, per a mi, la unitat d’Espanya no \u00e9s un dogma de fe: nom\u00e9s \u00e9s acceptable si va acompanyada d’una s\u00e8rie de condicions, algunes de les quals t’he anat apuntant al llarg d’aquestes l\u00ednies. De totes elles, diria que, a hores d’ara, la m\u00e9s important \u00e9s que la pertinen\u00e7a de Catalunya a Espanya sigui una decisi\u00f3 presa lliurement per part dels catalans.<\/p>\n

S\u00ed, estic parlant de l’anomenat “dret a decidir”, que \u00e9s el dret de quedar-se o d’anar-se’n de l’Estat espanyol. Em dir\u00e0s que l’actual Constituci\u00f3 no reconeix una sobirania pr\u00f2pia, espec\u00edfica i separada de Catalunya. \u00c9s cert: per aix\u00f2 proposo fer una nova Constituci\u00f3 que s\u00ed que el reconegui, de manera expl\u00edcita i inequ\u00edvoca. Per\u00f2, al mateix temps, m’atreveixo a defensar que el text del 78, en certa manera, feia un reconeixement impl\u00edcit d’aquestes sobiranies espec\u00edfiques: quan parla en el seu pre\u00e0mbul dels “pobles d’Espanya”, quan reconeix les autonomies com a espais democr\u00e0tics propis, quan reconeix uns drets hist\u00f2rics que preexisteixen a la pr\u00f2pia Constituci\u00f3 i que aquesta simplement s’actualitza.<\/p>\n

T’ho dir\u00e9 d’una altra manera: Qu\u00e8 hauria passat si la Constituci\u00f3 del 78, quan va ser sotmesa a refer\u00e8ndum, hagu\u00e9s tret un “s\u00ed” inequ\u00edvoc a la resta d’Espanya, per\u00f2 hagu\u00e9s tingut un “no” rotund a les quatre prov\u00edncies catalanes? Contesta’t amb sinceritat a aquesta pregunta: Quants minuts hagu\u00e9s durat? Per aix\u00f2, el constituent va ser prou intel\u00b7ligent com perqu\u00e8 la Carta Magna incorpor\u00e9s moltes de les demandes dels partits catalans: sabia que sense el suport de Catalunya la transici\u00f3 s’embarrancava. Calia aconseguir un “s\u00ed” clar a Catalunya, m\u00e9s enll\u00e0 del “s\u00ed” del conjunt del poble espanyol. Qu\u00e8 \u00e9s aix\u00f2 sin\u00f3 recon\u00e8ixer impl\u00edcitament una sobirania catalana?<\/p>\n

Per\u00f2 un cop trencat o, si prefereixes, dissolt l’esperit constitucional originari, Catalunya exigeix \u200b\u200bara que aquest reconeixement impl\u00edcit esdevingui un reconeixement expl\u00edcit. Avui, al Parlament de Catalunya, de 135 diputats 107 s’han comprom\u00e8s en les \u00faltimes eleccions amb el “dret a decidir”: la dada parla per si sol. Per aix\u00f2, si des d’Espanya hi hagu\u00e9s la valentia d’intentar arreglar el problema catal\u00e0 amb un nou pacte constitucional per\u00f2 aquesta nova proposta no incorpor\u00e9s aquest dret, aquesta nova Constituci\u00f3 seria rebutjada per una majoria de catalans. La qual cosa no nom\u00e9s no arreglaria el problema, sin\u00f3 que probablement ho empitjoraria. En un eventual refer\u00e8ndum constitucional, a Catalunya nom\u00e9s guanyaria el “s\u00ed” en cas que el text reconegu\u00e9s i regul\u00e9s aquest dret. Tingues aquest pron\u00f2stic per m\u00e9s que segur.<\/p>\n

Preveig la resposta: at\u00e8s que el “dret a decidir” no \u00e9s acceptable, perqu\u00e8 la unitat d’Espanya, per principi, no es discuteix, millor ens quedem com estem i ens oblidem de reformes constitucionals. \u00c9s a dir, ens quedem amb la Constituci\u00f3 del 78 -tal com l’ha deixat la sent\u00e8ncia del TC sobre l’Estatut, per a m\u00e9s precisi\u00f3-.<\/p>\n

Per\u00f2, si ens quedem com estem, tinc dubtes fonamentats que, al final, ens acabem quedant com estem. Perqu\u00e8, si deixem les coses com estan, no \u00e9s una hip\u00f2tesi desgavellada pensar que els catalans acabin demostrant una voluntat clarament majorit\u00e0ria -i sostinguda en el temps- d’anar-se’n d’Espanya. I, en aquest cas qui pot assegurar que, per molt que l’actual Constituci\u00f3 ho impedeixi, la secessi\u00f3 no s’acabar\u00e0 produint? No seria el primer exemple que ens proporciona la hist\u00f2ria europea del segle XX d’un canvi pol\u00edtic profund al marge de la legalitat vigent.<\/p>\n

Fins ara els catalans est\u00e0vem a Espanya perqu\u00e8 aix\u00ed ho vam decidir quan vam aprovar massivament la Constituci\u00f3 -o quan la van aprovar aquells que el 1978 tenien edat de votar, que no \u00e9s el meu cas-. Que ning\u00fa es confongui: no \u00e9s que accept\u00e9ssim la pertinen\u00e7a a Espanya perqu\u00e8 ens obligu\u00e9s la Constituci\u00f3, sin\u00f3 al contrari, accept\u00e0vem la Constituci\u00f3 perqu\u00e8 est\u00e0vem d’acord en pert\u00e0nyer a Espanya. Per\u00f2 quan el desig majoritari d’un poble i el que dicta la Constituci\u00f3 es divorcien de manera irreversible quin dels dos camins tria la hist\u00f2ria?<\/p>\n

Com t’he dit, crec que Catalunya nom\u00e9s ha de seguir formant part d’Espanya si aix\u00ed ho decideixen els seus ciutadans. No perqu\u00e8 ho decideixin els ciutadans de les altres parts de l’Estat. I crec que els catalans nom\u00e9s optaran per quedar-si es saben plenament respectats: el reconeixement del “dret a decidir” \u00e9s, avui, l’\u00fanica garantia definitiva d’aquest respecte. Per aix\u00f2, crec que el reconeixement d’aquest dret \u00e9s, en veritat, l’\u00fanica possibilitat real que Catalunya es quedi, tot i que certament comporta el risc que se’n vagi. Per\u00f2 qu\u00e8 \u00e9s la bona pol\u00edtica sin\u00f3 l’assumpci\u00f3 de riscos que serveixin de fonament a una conviv\u00e8ncia en just\u00edcia i llibertat?<\/p>\n

No s\u00e9 si aquestes reflexions t’hauran valgut de molt. En qualsevol cas, no les faig des de la ing\u00e8nua convicci\u00f3 que encara \u00e9s possible un acord. Les faig des de la convicci\u00f3 que, fins i tot quan l’acord sembla ja impossible, el di\u00e0leg sincer i respectu\u00f3s continua sent, per aix\u00ed dir-ho, gaireb\u00e9 una obligaci\u00f3 democr\u00e0tica.<\/p>\n

T’envio una salutaci\u00f3 cordial i afectuosa,
\nToni Com\u00edn i Oliveres<\/p>\n

Carta publicada a\u00a0El Ciervo<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Benvolgut Jos\u00e9, Des que ens vam con\u00e8ixer, fa ja m\u00e9s de tres anys, han estat m\u00e9s aviat poques les converses que hem tingut ocasi\u00f3 de compartir, per\u00f2 crec que des d’un principi es va generar entre tots dos el que jo interpreto com una m\u00fatua corrent de simpatia. Potser per la nostra comuna filiaci\u00f3 com …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[188],"class_list":["post-8527","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-politica-espanyola"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8527","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8527"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8527\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8529,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8527\/revisions\/8529"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8527"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8527"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8527"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}