{"id":8498,"date":"2013-05-05T09:42:29","date_gmt":"2013-05-05T07:42:29","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=8498"},"modified":"2013-05-05T09:42:29","modified_gmt":"2013-05-05T07:42:29","slug":"anton-costas-alemanya-es-part-del-problema-no-la-solucio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/anton-costas-alemanya-es-part-del-problema-no-la-solucio\/","title":{"rendered":"Ant\u00f3n Costas: Alemanya \u00e9s part del problema, no la soluci\u00f3"},"content":{"rendered":"

\"alemanya\"<\/a>L’evid\u00e8ncia \u00e9s concloent: el c\u00f2ctel de medicines imposat per Alemanya des de 2010, amb l’objectiu de fer front a la crisi, no cura.\u00a0Al contrari, empitjora la malaltia.\u00a0Espanya \u00e9s, en aquest moment, l’exemple m\u00e9s evident d’aquest frac\u00e0s.<\/p>\n

Aquest c\u00f2ctel, o\u00a0policy mix,<\/em>\u00a0consisteix en el seg\u00fcent: austeritat compulsiva de la despesa p\u00fablica, pol\u00edtica monet\u00e0ria restrictiva, apreciaci\u00f3 de l’euro, devaluaci\u00f3 interna de salaris i reformes.<\/p>\n

Aquest c\u00f2ctel no aconsegueix reduir el d\u00e8ficit al ritme que es volia i fa augmentar el deute p\u00fablic Aquest resultat no ens hauria de sorprendre.\u00a0La hist\u00f2ria ens ofereix exemples de pa\u00efsos sobreendeutats que van emprar aquest mateix c\u00f2ctel i va fracassar.\u00a0La teoria econ\u00f2mica explica el perqu\u00e8.\u00a0T\u00e9 a veure amb el que s’anomena el multiplicador fiscal: el benefici que s’espera obtenir amb la reducci\u00f3 de la despesa p\u00fablica queda anul\u00b7lat per la caiguda m\u00e9s que proporcional dels ingressos p\u00fablics que produeix la recessi\u00f3 econ\u00f2mica provocada per la reducci\u00f3 de la despesa.<\/p>\n

L’evid\u00e8ncia del seu frac\u00e0s \u00e9s tal que fins aquells que en els seus inicis van donar suport a aquest c\u00f2ctel l’han retirat.\u00a0A m\u00e9s, hip\u00f2tesis com la de que el deute p\u00fablic impedeix el creixement ara es veuen a l’inrev\u00e9s: la manca de creixement \u00e9s el que fa augmentar el deute.<\/p>\n

Si aquest c\u00f2ctel no funciona, hi ha alternativa?<\/p>\n

N’hi ha.\u00a0La que estan provant Estats Units, Regne Unit i Jap\u00f3.\u00a0Aquests tres pa\u00efsos estan assajant un nou mix: injecci\u00f3 massiva de diners mitjan\u00e7ant mesures no convencionals, nous canals de cr\u00e8dit a pimes i fam\u00edlies, una pol\u00edtica de despesa p\u00fablica que s\u00e0piga aprofitar productivament aquesta major liquiditat monet\u00e0ria i devaluaci\u00f3 de les seves monedes per exportar m\u00e9s.\u00a0En termes sanitaris, primer intenten aturar l’hemorr\u00e0gia i fer una transfusi\u00f3 per recuperar les constants vitals de l’economia i de l’ocupaci\u00f3, i despr\u00e9s cirurgia de reformes per millorar la competitivitat.\u00a0Per aquest ordre.\u00a0El contrari que s’est\u00e0 fent a la UE.<\/p>\n

Aquesta pol\u00edtica macroecon\u00f2mica alternativa t\u00e9 riscos: pot provocar una guerra de divises, fomentar noves bombolles si no s’aprofita b\u00e9 la nova liquiditat o inflaci\u00f3 descontrolada.\u00a0Per\u00f2, entre optar per un mal cert o un risc possible, han escollit el segon.\u00a0Econ\u00f2mica i moralment \u00e9s una decisi\u00f3 encertada.<\/p>\n

La crisi financera de l’eurozona ha estat aprofitada per la nova generaci\u00f3 de l\u00edders alemanys per tractar de construir una Europa alemanya.<\/p>\n

Els governadors dels bancs centrals d’aquests tres pa\u00efsos el que estan dient amb aquesta nova pol\u00edtica \u00e9s que estan disposats a “fer tot l’imprescindible, durant el temps necessari, per salvar les seves economies als seus ciutadans”.\u00a0Per\u00f2, de moment, el governador del BCE l’\u00fanic que ha dit \u00e9s que “far\u00e0 tot el necessari per salvar l’euro”.\u00a0Per\u00f2 salvar l’euro no \u00e9s sin\u00f2nim de salvar les economies europees i als seus ciutadans.<\/p>\n

A la vista del frac\u00e0s del c\u00f2ctel europeu i d’aquesta alternativa, la pregunta que es fan molts \u00e9s si veurem un canvi d’enfocament.<\/p>\n

La flexibilitzaci\u00f3 del per\u00edode de temps que la UE ha concedit a Espanya per assolir els objectius de reducci\u00f3 de d\u00e8ficit sembla suggerir que alguna cosa est\u00e0 canviant.\u00a0Per\u00f2 penso que \u00e9s un miratge.<\/p>\n

Escoltant al comissari europeu d’economia, el finland\u00e8s Olli Rehn, al ministre alemany Wolfgang Sha\u00fcble en la reuni\u00f3 a Granada amb el ministre Luis de Guindos o a la cancellera Angela Merkel despr\u00e9s de la reuni\u00f3 amb el nou primer ministre itali\u00e0, Enrico Letta, no veig cap indici de canvi.<\/p>\n

Quina \u00e9s la causa d’aquesta contum\u00e0cia en una pol\u00edtica macroecon\u00f2mica d’inspiraci\u00f3 germ\u00e0nica que empitjora les coses?\u00a0Hi ha dues hip\u00f2tesis.<\/p>\n

La primera t\u00e9 a veure amb el pensament econ\u00f2mic que inspira els dirigents germ\u00e0nics.\u00a0S’aprecia la influ\u00e8ncia de l’escola austr\u00edaca de Frederick von Hayek.\u00a0En els anys trenta, davant d’una crisi financera i econ\u00f2mica similar a l’actual, Hayek va sostenir que va ser l’exc\u00e9s de liquiditat dels bancs centrals el que va fomentar el sobreendeutament de les fam\u00edlies i la sobreinversi\u00f3 especulativa.\u00a0La seva recomanaci\u00f3 va ser la pol\u00edtica liquidacionista: deixar caure l’economia i l’ocupaci\u00f3 fins que l’austeritat i l’estalvi netegessin els excessos anteriors i sanegessin l’economia.<\/p>\n

Des d’Anglaterra, John Maynard Keynes, coincidint amb Hayeck en el problema del sobreendeutament, va sostenir que les causes eren a la desigualtat.\u00a0Es va oposar a la soluci\u00f3 liquidacionista, tant pels seus efectes econ\u00f2mics com democr\u00e0tics, derivats de l’auge del populisme pol\u00edtic provocat per un atur perllongat.\u00a0I va recomanar la intervenci\u00f3 p\u00fablica per aturar l’hemorr\u00e0gia de l’ocupaci\u00f3.<\/p>\n

Avui el debat est\u00e0 en termes similars.\u00a0El risc \u00e9s que tornin els fantasmes dels anys trenta.<\/p>\n

La segona hip\u00f2tesi \u00e9s de naturalesa pol\u00edtica.\u00a0La nova generaci\u00f3 de dirigents alemanys que va arribar despr\u00e9s d’Helmut Kohl ha desenterrat la vella q\u00fcesti\u00f3 alemanya.\u00a0Especialment des del segle XIX, aquesta q\u00fcesti\u00f3 ha consistit en com contenir un pa\u00eds dominant situat al centre d’Europa.\u00a0La soluci\u00f3, despr\u00e9s de dues guerres mundials, va ser la UE.\u00a0Amb ella es va buscar construir una nova Alemanya europea.<\/p>\n

Per\u00f2, de manera inesperada, la crisi financera de l’eurozona ha estat aprofitada per la nova generaci\u00f3 de l\u00edders alemanys per tractar de construir una Europa alemanya, aprofitant que l’euro encara no \u00e9s la moneda d’una uni\u00f3 pol\u00edtica i que no t\u00e9 al darrere un veritable banc central amb funcions de prestador d’\u00faltima inst\u00e0ncia, com ho s\u00f3n els altres bancs centrals dels tres pa\u00efsos esmentats, Alemanya ha imposat el seu pensament liquidacionista en benefici propi.<\/p>\n

Aquesta \u00e9s la ra\u00f3 per la qual Alemanya no \u00e9s la soluci\u00f3, sin\u00f3 part de la crisi europea.\u00a0O ens desprenem de la s\u00edndrome de Berl\u00edn que ens domina i parlem sense embuts i sense t\u00f2pics, buscant una soluci\u00f3 adequada als interessos generals europeus, o la crisi europea no tindr\u00e0 sortida f\u00e0cil.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’evid\u00e8ncia \u00e9s concloent: el c\u00f2ctel de medicines imposat per Alemanya des de 2010, amb l’objectiu de fer front a la crisi, no cura.\u00a0Al contrari, empitjora la malaltia.\u00a0Espanya \u00e9s, en aquest moment, l’exemple m\u00e9s evident d’aquest frac\u00e0s. Aquest c\u00f2ctel, o\u00a0policy mix,\u00a0consisteix en el seg\u00fcent: austeritat compulsiva de la despesa p\u00fablica, pol\u00edtica monet\u00e0ria restrictiva, apreciaci\u00f3 de l’euro, …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[72,1],"tags":[],"class_list":["post-8498","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-economia","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8498","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8498"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8498\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8500,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8498\/revisions\/8500"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8498"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8498"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8498"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}