{"id":8482,"date":"2013-05-03T09:35:00","date_gmt":"2013-05-03T07:35:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=8482"},"modified":"2013-05-03T09:35:00","modified_gmt":"2013-05-03T07:35:00","slug":"joschka-fischer-perilla-la-unitat-europea","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/joschka-fischer-perilla-la-unitat-europea\/","title":{"rendered":"Joschka Fischer: Perilla la unitat europea"},"content":{"rendered":"

\"puzzle<\/a>Fa poques setmanes semblava que el pitjor de la crisi financera europea havia quedat enrere i que s’acostava un retorn a l’estabilitat.\u00a0Per\u00f2 les aparences enganyaven.\u00a0Un problema que (almenys en termes relatius) podria haver estat menor, el de Xipre, es va combinar amb un grau d’incompet\u00e8ncia gaireb\u00e9 incre\u00efble de part de la troica (la Comissi\u00f3 Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional) i es va convertir en una crisi de grans proporcions.<\/p>\n

Encara que els mercats van mantenir la calma, la crisi xipriota va deixar al descobert en tota la seva magnitud el desastre pol\u00edtic causat per la crisi de l’eurozona: la Uni\u00f3 Europea s’est\u00e0 desintegrant des del nucli.\u00a0En l’actualitat, els europeus travessen una crisi de confian\u00e7a respecte a Europa que no es pot resoldre amb una altra injecci\u00f3 de liquiditat per part del BCE i que, per tant, \u00e9s molt m\u00e9s perillosa que una recaiguda dels mercats.<\/p>\n

Europa va tenir en el passat un ordre pol\u00edtic basat en la compet\u00e8ncia, la desconfian\u00e7a, el conflicte de poders i, en \u00faltima inst\u00e0ncia, la guerra entre Estats sobirans.\u00a0Aquest ordre va caure el 8 de maig de 1945 i en el seu lloc va sorgir un altre sistema basat en la confian\u00e7a m\u00fatua, la solidaritat, l’imperi de la llei i la recerca de solucions negociades.\u00a0Per\u00f2 ara que la crisi est\u00e0 soscavant els fonaments d’aquest ordre, la confian\u00e7a es converteix en desconfian\u00e7a, la solidaritat sucumbeix davant vells prejudicis (i, fins i tot, davant nous odis entre el sud pobre i el nord ric) i les sortides negociades cedeixen pas a la imposici\u00f3 externa.\u00a0I un cop m\u00e9s Alemanya t\u00e9 un paper fonamental en aquest proc\u00e9s de desintegraci\u00f3.<\/p>\n

Aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed perqu\u00e8 per resoldre la crisi de l’eurozona Alemanya (que \u00e9s, amb molt, l’economia m\u00e9s forta de la UE) va imposar la mateixa estrat\u00e8gia que li va funcionar a principis del mil\u00b7lenni, per\u00f2 en condicions econ\u00f2miques internes i externes totalment diferents.\u00a0Per als pa\u00efsos del sud d’Europa colpejats per la crisi la f\u00f3rmula que defensa Alemanya, amb la seva barreja d’austeritat i reformes estructurals, est\u00e0 resultant mortal perqu\u00e8 els falten altres dos components fonamentals: quitaci\u00f3 de deute i creixement.<\/p>\n

Tard o d’hora, algun dels grans pa\u00efsos europeus en crisi triar\u00e0 l\u00edders pol\u00edtics que no acceptin per m\u00e9s temps la imposici\u00f3 de mesures d’austeritat des de fora.\u00a0Fins i tot ara, en temps d’eleccions, els governs nacionals prometen m\u00e9s o menys obertament protegir els seus ciutadans d’Europa perqu\u00e8 Alemanya s’ha encarregat que els ingredients principals de la recepta per resoldre la crisi siguin: austeritat i reformes estructurals.<\/p>\n

Els efectes de la tesi que calia tractar al sud d’Europa amb “severitat” pel seu propi b\u00e9 (perqu\u00e8, en cas contrari, tot hagu\u00e9s seguit igual) estan a la vista.\u00a0Ben sever va ser el tractament que ha provocat una velo\u00e7 contracci\u00f3 econ\u00f2mica, atur massiu (per sobre del 50% entre els joves) i deteriorament continu de la situaci\u00f3 fiscal per l’augment del cost dels interessos del deute.\u00a0De fet, en aquest moment tots els pa\u00efsos de l’eurozona experimenten creixement econ\u00f2mic insuficient o, directament, recessi\u00f3.<\/p>\n

Qu\u00e8 vol Alemanya?\u00a0No es pot pretendre que tot Europa s’emmotlli a Alemanya ni la classe pol\u00edtica alemanya t\u00e9 el coratge i la determinaci\u00f3 per intentar que Alemanya s’emmotlli a Europa.\u00a0La pregunta \u00e9s: Vol Alemanya mantenir la uni\u00f3 monet\u00e0ria i, amb ella, la Uni\u00f3 Europea, o deixar\u00e0 que el dubte i la falta de visi\u00f3 accelerin l’erosi\u00f3 dels fonaments d’Europa?<\/p>\n

En aquesta crisi, la decisi\u00f3 va cedir lloc a l’acci\u00f3 (o la seva abs\u00e8ncia).\u00a0Fa poc,\u00a0The International Herald Tribune<\/em>\u00a0va citar les paraules de Winston Churchill: “No n’hi ha prou amb fer el millor possible, en ocasions, cal fer el que sigui necessari”.\u00a0Que \u00e9s precisament el que \u00e9s urgent fer a Europa i l’eurozona.<\/p>\n

Fa molt que se sap qu\u00e8 \u00e9s necessari.\u00a0El preu per la superviv\u00e8ncia de la uni\u00f3 monet\u00e0ria i del projecte europeu \u00e9s ampliar l’esfera comunit\u00e0ria amb la creaci\u00f3 d’una uni\u00f3 banc\u00e0ria, fiscal i pol\u00edtica.\u00a0Els que s’oposen a aquests canvis perqu\u00e8 temen la responsabilitat compartida, la transfer\u00e8ncia de recursos dels rics als pobres i la p\u00e8rdua de sobirania nacional hauran d’acceptar la renacionalitzaci\u00f3 d’Europa i, amb ella, la seva p\u00e8rdua de protagonisme internacional.\u00a0No hi ha cap alternativa (i, certament,\u00a0l’statu quo<\/em>\u00a0tampoc servir\u00e0 de res).<\/p>\n

A Europa ja tothom sap que o b\u00e9 la crisi actual destrueix a la Uni\u00f3 Europea o b\u00e9 produeix la seva uni\u00f3 pol\u00edtica i que l’\u00fanica manera de salvar l’euro inclou solidaritat pels deutes ja contrets i la mutualitzaci\u00f3 parcial dels deutes futurs.\u00a0Aquestes mesures impliquen necess\u00e0riament \u00e0mplies cessions de sobirania.\u00a0Est\u00e0 Alemanya disposada a aix\u00f2 (o, per al cas, Fran\u00e7a)?<\/p>\n

La veritable crisi de la Uni\u00f3 Europea i de la uni\u00f3 monet\u00e0ria no \u00e9s de car\u00e0cter financer sin\u00f3 pol\u00edtic, m\u00e9s precisament, \u00e9s una crisi de lideratge.\u00a0Totes les capitals europees pateixen una not\u00f2ria manca de visi\u00f3, coratge i fermesa de prop\u00f2sit, per\u00f2 aix\u00f2 s’aplica especialment a Berl\u00edn (i al Govern tant com a l’oposici\u00f3).<\/p>\n

Els pol\u00edtics nacionals europeus no deixen de criticar la Uni\u00f3 Europea per la seva falta de legitimitat pol\u00edtica, per\u00f2 s\u00f3n en part responsables d’all\u00f2 pel que l’acusen. O ser\u00e0 que els proeurope\u00edstes ja estan tan acovardits i descoratjats que prefereixen cedir el comandament als populistes i nacionalistes antieuropeus?\u00a0Si ho fan, ser\u00e0 un desastre, perqu\u00e8 la crisi ja \u00e9s massa profunda per admetre una soluci\u00f3 tecnocr\u00e0tica.<\/p>\n

Alemanya es prepara per a una elecci\u00f3 nacional en la qual (m\u00e9s o menys com va oc\u00f3rrer a Fran\u00e7a durant l’elecci\u00f3 presidencial de l’any passat) la crisi europea no figurar\u00e0, o com a m\u00e0xim tindr\u00e0 un paper secundari.\u00a0Tant el Govern com l’oposici\u00f3 creuen que el millor \u00e9s esperar al dia seg\u00fcent a l’elecci\u00f3 per dir-li a la gent la veritat sobre la pregunta m\u00e9s important (i amb comptagotes).<\/p>\n

Arribar a aquest extrem seria convertir la democr\u00e0cia en una farsa.\u00a0Per\u00f2 potser les coses resultin molt diferents: pot passar que la din\u00e0mica de la crisi europea desbarati els plans dels pol\u00edtics alemanys.\u00a0Encara pot haver-hi alguna sorpresa desagradable i, en el punt en qu\u00e8 estem, potser aquesta sigui la principal esperan\u00e7a per a Europa.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fa poques setmanes semblava que el pitjor de la crisi financera europea havia quedat enrere i que s’acostava un retorn a l’estabilitat.\u00a0Per\u00f2 les aparences enganyaven.\u00a0Un problema que (almenys en termes relatius) podria haver estat menor, el de Xipre, es va combinar amb un grau d’incompet\u00e8ncia gaireb\u00e9 incre\u00efble de part de la troica (la Comissi\u00f3 Europea, …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,1],"tags":[29,25],"class_list":["post-8482","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-europa","category-general","tag-esquerra-europea","tag-unio-europea"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8482","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8482"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8482\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8484,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8482\/revisions\/8484"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8482"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8482"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8482"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}