{"id":8478,"date":"2013-05-02T16:28:48","date_gmt":"2013-05-02T14:28:48","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=8478"},"modified":"2013-05-02T16:30:45","modified_gmt":"2013-05-02T14:30:45","slug":"ignacio-ramonet-el-mon-el-2030","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/ignacio-ramonet-el-mon-el-2030\/","title":{"rendered":"Ignacio Ramonet: El m\u00f3n en el 2030"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?attachment_id=8479\" rel=\"attachment wp-att-8479\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-8479\" alt=\"world\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/05\/world-300x200.jpg\" width=\"300\" height=\"200\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/05\/world-300x200.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/05\/world.jpg 750w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>Cada quatre anys, amb l&#8217;inici del nou mandat presidencial als Estats Units, el National Intelligence Council (NIC), l&#8217;oficina d&#8217;an\u00e0lisi i d&#8217;anticipaci\u00f3 geopol\u00edtica i econ\u00f2mica de la Central Intelligence Agency (CIA), publica un informe que es converteix autom\u00e0ticament en una refer\u00e8ncia per a totes les cancelleries del m\u00f3n.\u00a0Encara que \u00f2bviament es tracta d&#8217;una visi\u00f3 molt parcial (la de Washington), elaborada per una ag\u00e8ncia, la CIA, la principal missi\u00f3 de la qual \u00e9s defensar els interessos dels Estats Units, l&#8217;informe estrat\u00e8gic del NIC presenta una indiscutible utilitat perqu\u00e8 resulta d&#8217;una posada en com\u00fa -revisada per totes les ag\u00e8ncies d&#8217;intel\u00b7lig\u00e8ncia dels EUA &#8211; d&#8217;estudis elaborats per experts independents de diverses universitats i de molts altres pa\u00efsos (Europa, Xina, l&#8217;\u00cdndia, \u00c0frica, Am\u00e8rica Llatina, m\u00f3n \u00e0rab-musulm\u00e0, etc.).<\/p>\n<p>El document confidencial que el president <b>Barack Obama<\/b> va trobar sobre la taula del seu despatx a la Casa Blanca el 21 de gener al prendre possessi\u00f3 del seu segon mandat, s&#8217;acaba de publicar amb el t\u00edtol:\u00a0<i>Global Trends 2030.<\/i>\u00a0<i>Alternative Worlds<\/i>\u00a0(Tend\u00e8ncies mundials 2030: nous mons possibles) (1). Qu\u00e8 ens diu?<\/p>\n<p>La principal constataci\u00f3 \u00e9s: el declivi d&#8217;Occident.\u00a0Per primera vegada des del segle XV, els pa\u00efsos occidentals estan perdent poder davant la pujada de les noves pot\u00e8ncies emergents (2).\u00a0Comen\u00e7a la fase final d&#8217;un cicle de cinc segles de dominaci\u00f3 occidental del m\u00f3n.\u00a0Encara que Estats Units seguir\u00e0 sent una de les principals pot\u00e8ncies planet\u00e0ries, perdr\u00e0 la seva hegemonia econ\u00f2mica en favor de la Xina.\u00a0I ja no exercir\u00e0 la seva &#8220;hegemonia militar solit\u00e0ria&#8221; com ho va fer des de la fi de la Guerra Freda (1989).\u00a0Anem cap a un m\u00f3n multipolar en qu\u00e8 nous actors (Xina, l&#8217;\u00cdndia, el Brasil, R\u00fassia, Sud-\u00e0frica) tenen vocaci\u00f3 de constituir s\u00f2lids pols continentals i de disputar la supremacia internacional a Washington i els seus aliats hist\u00f2rics (Jap\u00f3, Alemanya, Regne Unit, Fran\u00e7a ).<\/p>\n<p>Per tenir una idea de la import\u00e0ncia i de la rapidesa del desclassament occidental que s&#8217;acosta, n&#8217;hi ha prou amb assenyalar aquestes xifres: la part dels pa\u00efsos occidentals en l&#8217;economia mundial passar\u00e0 de el 56% avui, a un 25% en 2030&#8230; O sigui que, en menys de vint anys, Occident perdr\u00e0 m\u00e9s de la meitat del seu predomini econ\u00f2mic&#8230; Una de les principals conseq\u00fc\u00e8ncies d&#8217;aix\u00f2 \u00e9s que EUA\u00a0i els seus aliats ja no tindran probablement els mitjans financers per assumir el rol de gendarmes del m\u00f3n&#8230; De tal manera que aquest canvi estructural (afegit a la profunda crisi economicofinancera actual) podria aconseguir el que ni la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica ni Al-Qaida van aconseguir: afeblir durant molt temps a Occident.<\/p>\n<p>Segons aquest informe, a Europa la crisi durar\u00e0 almenys un decenni, \u00e9s a dir fins 2023&#8230; I, sempre segons aquest document de la CIA, no \u00e9s segur que la Uni\u00f3 Europea assoleixi mantenir la seva cohesi\u00f3.\u00a0Mentrestant, es confirma l&#8217;emerg\u00e8ncia de la Xina com a segona economia mundial i amb vocaci\u00f3 d&#8217;esdevenir la primera.\u00a0Alhora, els altres pa\u00efsos del grup anomenat BRICS (Brasil, R\u00fassia, l&#8217;\u00cdndia i Sud-\u00e0frica) s&#8217;instal\u00b7len en segona l\u00ednia competint directament amb els antics imperis dominants del grup JAFRU (Jap\u00f3, Alemanya, Fran\u00e7a, Regne Unit).<\/p>\n<p>En tercera l\u00ednia apareixen ara una s\u00e8rie de pot\u00e8ncies intermedi\u00e0ries, amb demografies en al\u00e7a i fortes taxes de creixement econ\u00f2mic, trucades a convertir-se tamb\u00e9 en pols hegem\u00f2nics regionals i amb tend\u00e8ncia a transformar-se en grup d&#8217;influ\u00e8ncia mundial, el CINETV (Col\u00f2mbia, Indon\u00e8sia, Nig\u00e8ria, Eti\u00f2pia, Turquia, Vietnam).<\/p>\n<p>Per\u00f2 d&#8217;aqu\u00ed a 2030, en el Nou Sistema Internacional, algunes de les majors col\u00b7lectivitats del m\u00f3n ja no seran pa\u00efsos sin\u00f3 comunitats congregades i vinculades entre si per Internet i les xarxes socials.\u00a0Per exemple, &#8216;Facebooklandia&#8217;: m\u00e9s de mil milions d&#8217;usuaris&#8230; O &#8216;Twitterlandia&#8217;, m\u00e9s de 800 milions&#8230; del qual la influ\u00e8ncia, en el &#8220;joc de trons&#8221; de la geopol\u00edtica mundial, es pot revelar decisiu.\u00a0Les estructures de poder es difuminaran gr\u00e0cies a l&#8217;acc\u00e9s universal a la Xarxa i l&#8217;\u00fas de noves eines digitals.<\/p>\n<p>Referent a aix\u00f2, l&#8217;informe de la CIA anuncia l&#8217;aparici\u00f3 de tensions entre els ciutadans i alguns governs en unes din\u00e0miques que diversos soci\u00f2legs qualifiquen de &#8216;post-pol\u00edtiques&#8217; o &#8216;post-democr\u00e0tiques&#8217;&#8230; D&#8217;una banda, la generalitzaci\u00f3 de l&#8217;acc\u00e9s a la Xarxa i la universalitzaci\u00f3 de l&#8217;\u00fas de les noves tecnologies permetran a la ciutadania assolir altes quotes de llibertat i desafiar als seus representants pol\u00edtics (com durant les primaveres \u00e0rabs o la crisi dels &#8220;indignats&#8221;).\u00a0Per\u00f2, alhora, segons els autors de l&#8217;informe, aquestes mateixes eines electr\u00f2niques proporcionaran als governs &#8220;una capacitat sense precedents per vigilar els seus ciutadans&#8221; (3).<\/p>\n<p>&#8220;La tecnologia -afegeixen els analistes de\u00a0<i>Global Trends 2030<\/i>\u00a0&#8211; continuar\u00e0 sent el gran anivellador, i els futurs magnats d&#8217;Internet, com podria ser el cas dels de Google i Facebook, posseeixen muntanyes senceres de bases de dades, i manegen en temps real molta m\u00e9s informaci\u00f3 que qualsevol Govern&#8221;. Per aix\u00f2, la CIA recomana a l&#8217;Administraci\u00f3 dels EUA\u00a0que faci front a aquesta amena\u00e7a eventual de les grans corporacions d&#8217;Internet activant el Special Collection Service (4), un servei d&#8217;intel\u00b7lig\u00e8ncia ultrasecret -administrat conjuntament per la NSA (National Security Service) i el SCE (Service Cryptologic Elements) de les Forces Armades &#8211; especialitzat en la captaci\u00f3 clandestina d&#8217;informacions d&#8217;origen electromagn\u00e8tic.\u00a0El perill que un grup d&#8217;empreses privades controli tota aquesta massa de dades resideix, principalment, en que podria condicionar el comportament a gran escala de la poblaci\u00f3 mundial i fins i tot de les entitats governamentals.\u00a0Tamb\u00e9 es tem que el terrorisme gihadista sigui reempla\u00e7at per un ciberterrorisme encara m\u00e9s colpidor.<\/p>\n<p>La CIA pren tan seriosament aquest nou tipus d&#8217;amenaces que, finalment, el declivi dels Estats Units no haur\u00e0 estat provocat per una causa exterior sin\u00f3 per una crisi interior: la fallida econ\u00f2mica esdevinguda a partir de 2008.\u00a0L&#8217;informe insisteix que la geopol\u00edtica d&#8217;avui ha de interessar-se per nous fen\u00f2mens que no posseeixen for\u00e7osament un car\u00e0cter militar.\u00a0Doncs, encara que les amenaces militars no han desaparegut (vegeu els intimidacions armades contra S\u00edria o la recent actitud de Corea del Nord i el seu anunci d&#8217;un \u00fas possible de l&#8217;arma nuclear), els perills principals que corren avui les nostres societats s\u00f3n d&#8217;ordre no-militar: canvi clim\u00e0tic, conflictes econ\u00f2mics, crim organitzat, guerres electr\u00f2niques, esgotament dels recursos naturals&#8230;<\/p>\n<p>Sobre aquest \u00faltim aspecte, l&#8217;informe indica que un dels recursos que m\u00e9s acceleradament s&#8217;est\u00e0 esgotant \u00e9s l&#8217;aigua dol\u00e7a.\u00a0En 2030, el 60% de la poblaci\u00f3 mundial tindr\u00e0 problemes de prove\u00efment d&#8217;aigua, donant lloc a l&#8217;aparici\u00f3 de &#8220;conflictes h\u00eddrics&#8221;&#8230; Pel que fa a la fi dels hidrocarburs en canvi, la CIA es mostra molt m\u00e9s optimista que els ecologistes.\u00a0Gr\u00e0cies a les noves t\u00e8cniques de fracturaci\u00f3 hidr\u00e0ulica, l&#8217;explotaci\u00f3 del petroli i del gas d&#8217;esquist est\u00e0 assolint nivells excepcionals.\u00a0Ja els Estats Units s\u00f3n autosuficients en gas, i el 2030 ho seran en petroli, la qual cosa abarateix els seus costos de producci\u00f3 manufacturera i exhorta a la relocalitzaci\u00f3 de les seves ind\u00fastries.\u00a0Per\u00f2 si els EUA\u00a0-Principal importador actual d&#8217;hidrocarburs- deixa d&#8217;importar petroli, \u00e9s de preveure que els preus cauran. Quines seran llavors les conseq\u00fc\u00e8ncies per als actuals pa\u00efsos exportadors?<\/p>\n<p>En el m\u00f3n cap al qual anem, el 60% de les persones viur\u00e0, per primera vegada en la hist\u00f2ria de la humanitat, a les ciutats.\u00a0I, com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la reducci\u00f3 accelerada de la pobresa, les classes mitjanes seran dominants i es triplicaran, passant dels 1.000 als 3.000 milions de persones.\u00a0Aix\u00f2, que en si \u00e9s una revoluci\u00f3 colossal, comportar\u00e0 com a seq\u00fcela, entre altres efectes, un canvi general en els h\u00e0bits culinaris i, en particular, un augment del consum de carn a escala planet\u00e0ria.\u00a0La qual cosa agreujar\u00e0 la crisi mediambiental.\u00a0Perqu\u00e8 es multiplicar\u00e0 la cria de bestiar, de porcs i d&#8217;aus, i aix\u00f2 suposa un malbaratament d&#8217;aigua (per produir pinsos), de pastures, de fertilitzants i d&#8217;energia.\u00a0Amb derivacions negatives en termes d&#8217;efectes hivernacle i de calentament global ..<\/p>\n<p>L&#8217;informe de la CIA anuncia tamb\u00e9 que, el 2030, els habitants del planeta serem 8.400 milions per\u00f2 l&#8217;augment demogr\u00e0fic cessar\u00e0 en tots els continents menys a l&#8217;\u00c0frica, amb el conseg\u00fcent envelliment general de la poblaci\u00f3 mundial.\u00a0En canvi, el vincle entre l&#8217;\u00e9sser hum\u00e0 i les tecnologies prot\u00e8siques accelerar\u00e0 la posada a punt de noves generacions de robots i l&#8217;aparici\u00f3 de &#8220;superhomes&#8221; capa\u00e7os de proeses f\u00edsiques i intel\u00b7lectuals in\u00e8dites.<br \/>\nEl futur \u00e9s poques vegades predictible.\u00a0No per aix\u00f2 cal deixar d&#8217;imaginar-lo en termes de prospectiva. Preparant-nos per actuar davant diverses circumst\u00e0ncies possibles, de les quals una sola es produir\u00e0. Encara que ja advertim que la CIA t\u00e9 el seu propi punt de vista subjectiu sobre la marxa del m\u00f3n, condicionat pel prisma de la defensa dels interessos nord-americans, el seu informe tetranual no deixa de constituir una eina extremadament \u00fatil.\u00a0La seva lectura ens ajuda a prendre consci\u00e8ncia de les r\u00e0pides evolucions en curs i a reflexionar sobre la possibilitat de cada un de nosaltres a intervenir i a fixar el rumb.\u00a0Per construir un futur m\u00e9s just.<\/p>\n<p>NOTES:<\/p>\n<p>(1) <a href=\"http:\/\/www.dni.gov\/index.php\/about\/organization\/national-intelligence-council-global-trends\">http:\/\/www.dni.gov\/index.php\/about\/organization\/national-intelligence-council-global-trends<\/a>. Existeix edici\u00f3 en franc\u00e8s:\u00a0<i>Le Monde en 2030 vu parell la CIA,<\/i>\u00a0Editions des Equateurs, Paris, 2013.<\/p>\n<p>(2) Llegiu\u00a0<i>l&#8217;Atles, Noves pot\u00e8ncies emergents,<\/i>\u00a0editat per\u00a0<i>Le Monde diplomatique en espanyol,<\/i>\u00a0Val\u00e8ncia, 2012.<\/p>\n<p>(3) En aquesta mateixa l\u00ednia d&#8217;alerta, llegiu Julian Assange (amb Jacob Appelbaum, Aandy M\u00fbller-Maghun i J\u00e9r\u00e9mie Zimmermann),\u00a0<i>cypherpunks.<\/i>\u00a0<i>La llibertat i el futur d&#8217;internet,<\/i>\u00a0Deusto, Bilbao, 2013.<\/p>\n<p>(4)\u00a0<a href=\"http:\/\/translate.googleusercontent.com\/translate_c?depth=1&amp;hl=ca&amp;ie=UTF8&amp;prev=_t&amp;rurl=translate.google.com&amp;sl=es&amp;tl=ca&amp;u=http:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Central_Security_Service&amp;usg=ALkJrhiSc1H633dpp81ti8nq4TgVKXSHcg\">http:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Central_Security_Service<\/a><\/p>\n<p>Article publicat a Le Monde Diplomatique<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.caffereggio.es\/2013\/05\/02\/el-mundo-en-2030-de-ignacio-ramonet-en-le-monde-diplomatique-no-211-mayo-2-013\/\">Caffe Reggio<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Cada quatre anys, amb l&#8217;inici del nou mandat presidencial als Estats Units, el National Intelligence Council (NIC), l&#8217;oficina d&#8217;an\u00e0lisi i d&#8217;anticipaci\u00f3 geopol\u00edtica i econ\u00f2mica de la Central Intelligence Agency (CIA), publica un informe que es converteix autom\u00e0ticament en una refer\u00e8ncia per a totes les cancelleries del m\u00f3n.\u00a0Encara que \u00f2bviament es tracta d&#8217;una visi\u00f3 molt parcial &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[49,1],"tags":[],"class_list":["post-8478","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-mon","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8478","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8478"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8478\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8481,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8478\/revisions\/8481"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8478"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8478"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8478"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}