{"id":8464,"date":"2013-04-29T08:52:50","date_gmt":"2013-04-29T06:52:50","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=8464"},"modified":"2013-04-29T14:56:04","modified_gmt":"2013-04-29T12:56:04","slug":"jordi-font-la-vella-dama","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-la-vella-dama\/","title":{"rendered":"Jordi Font: La vella dama"},"content":{"rendered":"<div id=\"article-content\">\n<p><a href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?attachment_id=8465\" rel=\"attachment wp-att-8465\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-8465\" alt=\"correlacio_forces\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/correlacio_forces-300x174.jpg\" width=\"300\" height=\"174\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/correlacio_forces-300x174.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/correlacio_forces.jpg 525w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>A l&#8217;inefable blog\u00a0<i>Metiendo bulla<\/i>, de <strong>Jos\u00e9 Luis L\u00f3pez Bulla<\/strong>, l&#8217;hist\u00f2ric secretari general de CCOO, cantant l\u00edric i espl\u00e8ndid \u201chomenot\u201d a l&#8217;espera d&#8217;un bon retratista, s&#8217;hi pot llegir l&#8217;article \u201c<i>Resistencia y ataque<\/i>\u201d, on <strong>L\u00f3pez Bulla<\/strong>, des de la seva vasta experi\u00e8ncia sindical, ens parla de la clau que determina el resultat de les batalles: en diu \u201c<i>la vieja dama<\/i>\u201d i \u00e9s la correlaci\u00f3 de forces. Especialment decisiva quan es tracta de forces desiguals: dels treballadors davant de l&#8217;amo i la policia, dels desnonats davant dels bancs, dels ciutadans davant dels tancs, de qui t\u00e9 raons davant de qui t\u00e9 la for\u00e7a. Es tracta d&#8217;una tercera pres\u00e8ncia que el peix petit pot moure i girar al seu favor, fins a posar en cintura el peix gros que l&#8217;empaita amb tan males intencions. Cal saber-se guanyar la m\u00e0xima legitimitat i, amb ella, la suma d&#8217;afectes, solidaritats i suports que decantin la balan\u00e7a, que facin vergonyant i inacceptable la posici\u00f3 del fort, de manera que l&#8217;obliguin a entrar en ra\u00f3.<\/p>\n<p>Me&#8217;n vaig recordar divendres de la setmana passada, a l&#8217;Ateneu Barcelon\u00e8s, en el viu debat sobre la relaci\u00f3 entre Catalunya i Espanya, organitzat pel F\u00f2rum C\u00edvic-Trobades Ciutadanes, una de les plataformes impulsores del\u00a0<i>Manifest de Setembre<\/i>. Els ponents (Antoni Castells, \u00c0ngel Ros, Maria Badia, Wolfgang\u00a0 Kreissl-D\u00f6rfler i jo mateix) hav\u00edem concl\u00f2s que els fets, particularment la sent\u00e8ncia de l&#8217;Estatut i el lamentable G\u00f2lgota que la va precedir, donaven per acabada l&#8217;etapa del pacte constitucional de 1978 i que, democr\u00e0ticament, nom\u00e9s restava l&#8217;exercici, per al poble de Catalunya, del seu dret a decidir la seva relaci\u00f3 amb Espanya, tal com ha expressat prop del 80% del Parlament de Catalunya, amb el mandat al govern de la Generalitat a negociar-ho amb el govern de l&#8217;Estat.<\/p>\n<p>Arribats en aquest punt, alguns dels assistents es feien creus de tanta ingenu\u00eftat i expressaven la seguretat que el govern de l&#8217;Estat mai no hi accediria. Qu\u00e8 calia fer, doncs? Una consulta no vinculant, que no comportaria el dret a decidir? Una proclamaci\u00f3 unilateral d&#8217;independ\u00e8ncia per compte del Parlament de Catalunya, sense que la ciutadania hagu\u00e9s decidit democr\u00e0ticament? Tot aix\u00f2 ens duria a la il\u00b7legalitat i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, a la p\u00e8rdua de suports exteriors i interiors, a l&#8217;afebliment; no en va el marc legal vigent d&#8217;un estat de dret es considera internacionalment sagrat i punt de partida ineludible per a qualsevol canvi democr\u00e0tic. Aix\u00f2 ens aboca a la negociaci\u00f3 amb l&#8217;Estat espanyol com a \u00fanica via per materialitzar el dret a decidir.<\/p>\n<p>Per descomptat que el govern de l&#8217;Estat no sembla disposat a accedir-hi, com tamb\u00e9 semblava impossible, per posar l&#8217;exemple m\u00e9s dif\u00edcil, que el capitalisme pogu\u00e9s donar lloc a l&#8217;estat del benestar durant la postguerra mundial. Va caldre que es fes present \u201cla vella dama\u201d: un fort moviment obrer, una consci\u00e8ncia generalitzada que estava en joc la m\u00e9s elemental dignitat humana, el \u201cperill comunista\u201d a l&#8217;Est, davant del qual es feia evident la necessitat de demostrar les bondats de la democr\u00e0cia i del mercat, al preu de regular-lo&#8230; I la balan\u00e7a va girar. I el peix petit, durant d\u00e8cades, va reeixir a domesticar la fera. Fins ara, que la fera ha mutat i ha criat ales globals i vola per sobre dels terrats sense que ning\u00fa pugui encal\u00e7ar-la. No hi ha m\u00e9s cam\u00ed per a Catalunya: o la pura, extempor\u00e0nia i adversa confrontaci\u00f3 de forces en el ring o una persistent i creixent alian\u00e7a amb \u201cla vella dama\u201d.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.elpuntavui.cat\/noticia\/article\/7-vista\/8-articles\/640418-la-vella-dama.html\" target=\"_blank\">El Punt Avui<\/p>\n<p><\/a><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>A l&#8217;inefable blog\u00a0Metiendo bulla, de Jos\u00e9 Luis L\u00f3pez Bulla, l&#8217;hist\u00f2ric secretari general de CCOO, cantant l\u00edric i espl\u00e8ndid \u201chomenot\u201d a l&#8217;espera d&#8217;un bon retratista, s&#8217;hi pot llegir l&#8217;article \u201cResistencia y ataque\u201d, on L\u00f3pez Bulla, des de la seva vasta experi\u00e8ncia sindical, ens parla de la clau que determina el resultat de les batalles: en diu &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-8464","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8464","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8464"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8464\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8466,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8464\/revisions\/8466"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8464"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8464"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8464"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}