{"id":8447,"date":"2013-04-27T09:54:49","date_gmt":"2013-04-27T07:54:49","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=8447"},"modified":"2013-04-28T13:20:33","modified_gmt":"2013-04-28T11:20:33","slug":"jordi-del-rio-desmuntant-postmoderns","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-del-rio-desmuntant-postmoderns\/","title":{"rendered":"Jordi del R\u00edo: Desmuntant postmoderns"},"content":{"rendered":"

\"posmodern\"<\/a><\/p>\n

Els que tenen el plaure de con\u00e8ixer la meva faceta m\u00e9s dial\u00e8ctica, segurament la m\u00e9s avorrida, saben que des de fa ja alguns anys mantinc la teoria, de manera intel\u00b7lectualment humil i quelcom provocadora , que Zygmunt Bauman<\/b> ha estat el pensador que m\u00e9s dany ha fet arreu a \u00a0l’actual pensament progressista. Ser\u00e9 m\u00e9s expl\u00edcit. No ha estat el magma intel\u00b7lectual elaborat pel brillant soci\u00f2leg el que ha col\u00b7locat en una m\u00e9s que notable \u00a0indig\u00e8ncia intel\u00b7lectual als progres<\/i> del m\u00f3n sin\u00f3 la interpretaci\u00f3 que d’aquest corpus te\u00f2ric han realitzat una ingent pl\u00e8iade de babaus pseudointel\u00b7lectuals. Han conf\u00f3s un trist diagn\u00f2stic amb una oportunitat de negoci basada en la perpetuaci\u00f3 del mal. Com el nostre pa\u00eds \u00e9s relativament petit i la marca per aquestes contrades ib\u00e8riques s’ha basat m\u00e9s en el \u2018que inventin ells\u2019<\/i> que en la collita pr\u00f2pia, assenyalar-los pel carrer, en els diaris o en els prestatges\u00a0 medi\u00e0tics de les nostres llibreries, esdev\u00e9 una tasca relativament senzilla. Punt i apart.<\/p>\n

Aquests postmoderns oportunistes que solen viure de la por, ben real, gens l\u00edquida, d’una classe pol\u00edtica i una societat atordida per un plenipotenciari sistema financer i una plaga de corrupci\u00f3 tranversal, solen coincidir amb el perfil del que els nord-americans solen anomenar \u2018BoBos\u2019<\/i>. Una combinaci\u00f3 perfecta de burgesos (bourgeois) i bohemis. Vegem , una evoluci\u00f3 perfecta de hippie <\/i>a yuppie<\/i> que conformen la nova elit del que ells diuen , quina obvietat, societat de la informaci\u00f3 o del coneixement. Asseguts davant de l’ordinador m\u00e9s cool<\/i> i amb les app<\/i> m\u00e9s in<\/i>, malbaraten la seva activitat neuronal a descriure una realitat, batejada ara com societat de l’observaci\u00f3, \u00e9s a dir, del \u2018corre, ve y dile\u2026que cobro\u2018<\/i> , sense aportar ni una sola idea pal\u00b7liativa dels principals mals que ens afligeixen. Amb una legi\u00f3 de benintencionats\u00a0 seguidors que s’agarren desesperadament a la superficialitat mes l\u00edquida, m\u00e9s ciberoptimista, ens parlen de transpar\u00e8ncia, open data<\/i>, recovery, lobbys<\/i> i no s\u00e9 de quants mots m\u00e9s,\u00a0 a quin d\u2019ell m\u00e9s v\u00e0cuol, \u00a0posant sempre com a exemple a l’administraci\u00f3 Obama<\/b> (ara callen amb Hollande<\/b>) , signe distintiu i superficial d’aquest tipus de papanatisme postmodern . La mateixa administraci\u00f3 \u2018transparent\u2019 que titlla de terrorista l’atemptat de Boston, dues bombes i tres morts, i oculta vergonyosament una matan\u00e7a de menors a Pakistan. S’omplen la boca de transpar\u00e8ncia per\u00f2 al seu cat\u00e0leg de serveis professionals brilla amb llum pr\u00f2pia la gesti\u00f3 pol\u00edtica , de crisi, dels casos de corrupci\u00f3. De l\u2019embolic, treure profit.<\/p>\n

Acabo. Recupero ara\u00a0 una divertida carta de Carles Riba<\/b>, recolllida en uns assaigs sobre pol\u00edtics i intel\u00b7lectuals, adre\u00e7ada a Josep Pla<\/b>\u00a0 i que es va publicar al 1927 a \u201cLa Publicitat\u201d, el principal \u00f2rgan del catalanisme intel\u00b7lectual de l\u2019\u00e8poca i per cert, disponible ara a la xarxa, digueu-me postmodern. Els dos intel\u00b7lectuals , quina comparaci\u00f3 amb la pobresa de l\u2019establishment\u00a0 actual a casa nostra, mantenien una p\u00fablica discrep\u00e0ncia en relaci\u00f3 a quin havia de ser el rol dels intel\u00b7lectuals en la cosa p\u00fablica. Resumint, Riba, <\/b>m\u00e9s contemplatiu, <\/b>m\u00e9s poeta,<\/b> fa seva una m\u00e0xima de Bernard Shaw<\/b>, \u2018qui pot fa; qui no ensenya\u2019<\/i> , per intentar fe veure al tramuntanat i m\u00e9s actiu Pla , <\/b>que tot i reconeixent que l\u2019intel\u00b7lectual \u2018no far\u00e0 pas la seva feina si no baixa a la pla\u00e7a\u2019\u00a0 <\/i>(com S\u00f2crates) i fugeix\u00a0 del reclo\u00efment de la torre\u00a0 de vori, de tant en tant ha de produir \u2018una obra de bellesa o de pura especulaci\u00f3, una obra que es justifiqui per ella mateixa\u2019. <\/i>Que lluny queden d\u2019aquests pressup\u00f2sits aquests postmoderns que m\u00e9s que ensenyar intenten donar lli\u00e7ons, per cert molt ben remunerades, i que s\u00f3n incapa\u00e7os de crear en l\u2019\u00e0mbit de la pura especulaci\u00f3 quelcom que es justifiqui per si mateix. Incapa\u00e7os, per exemple,\u00a0 de pensar alguna cosa tan simple, estic fart de predicar-ho en el desert i sense cobrar un duro, que la principal mesura profil\u00e0ctica contra la corrupci\u00f3 i a favor de la transpar\u00e8ncia pol\u00edtica seria la de realitzar una bona selecci\u00f3 de personal. Quelcom tan simple. Per\u00f2 ells han de continuar ensenyant\u00a0 pam postmodern per comissions parlament\u00e0ries i generant ignorants rius de bava. La pol\u00edtica ha de ser amable, oberta, intel\u00b7ligent , amb talent i monitoritzada per comunitats intel\u00b7ligents, diuen sovint entre d\u2019altres perles . I tamb\u00e9 dos ous durs!. El que necessitem urgentment s\u00f3n idees.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els que tenen el plaure de con\u00e8ixer la meva faceta m\u00e9s dial\u00e8ctica, segurament la m\u00e9s avorrida, saben que des de fa ja alguns anys mantinc la teoria, de manera intel\u00b7lectualment humil i quelcom provocadora , que Zygmunt Bauman ha estat el pensador que m\u00e9s dany ha fet arreu a \u00a0l’actual pensament progressista. Ser\u00e9 m\u00e9s expl\u00edcit. …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-8447","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8447","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8447"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8447\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8459,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8447\/revisions\/8459"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8447"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8447"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8447"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}