{"id":8426,"date":"2013-04-26T09:00:14","date_gmt":"2013-04-26T07:00:14","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=8426"},"modified":"2013-04-26T09:55:31","modified_gmt":"2013-04-26T07:55:31","slug":"alfredo-pascual-catalunya-fa-patria-a-traves-de-la-seva-immaculada-viquipedia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/alfredo-pascual-catalunya-fa-patria-a-traves-de-la-seva-immaculada-viquipedia\/","title":{"rendered":"Alfredo Pascual: Catalunya fa p\u00e0tria a trav\u00e9s de Viquip\u00e8dia"},"content":{"rendered":"

\"vikipedia\"<\/a>Amb m\u00e9s de 500 milions de visites al mes, la cinquena web per volum de tr\u00e0nsit, la\u00a0Viquip\u00e8dia<\/b>\u00a0s’ha convertit en una de les principals eines per difondre la cultura de quantes es coneixen.\u00a0Enrere va quedar la visi\u00f3 negativa de professors reticents al canvi, massa enganxats a l’ortod\u00f2xia acad\u00e8mica, que recordaven amb insist\u00e8ncia al seu alumnat all\u00f2 de “de la Wikipedia no us en fieu”.\u00a0Wikipedia no nom\u00e9s \u00e9s fiable en un alt percentatge dels seus articles, sin\u00f3 que algunes cultures minorit\u00e0ries mimen les seves versions locals fins a fer d’elles un motiu d’orgull.<\/p>\n

Entre elles, la\u00a0Viquip\u00e8dia<\/b>\u00a0catalana \u00e9s especial per un bon grapat de raons.\u00a0En primer lloc, perqu\u00e8 va ser la primera edici\u00f3 en llengua no anglesa a publicar un article.\u00a0Va ser al febrer de 2001, nom\u00e9s un mes despr\u00e9s de l’arrencada de la versi\u00f3 anglesa,\u00a0amb una entrada sobre l’\u00e0bac<\/a>, per all\u00f2 de comen\u00e7ar les coses-alfab\u00e8ticament- pel principi.\u00a0Les totpoderoses versions en alemany, franc\u00e8s i espanyol arribarien despr\u00e9s.<\/p>\n

Hi ha m\u00e9s.\u00a0Viquip\u00e8dia ja compta amb 400.000 articles, m\u00e9s o menys la meitat que l’edici\u00f3 en espanyol, amb nom\u00e9s 10 milions de catalanoparlants.\u00a0O el que \u00e9s el mateix,\u00a0una entrada per cada 25 habitants.<\/b>\u00a0Ning\u00fa al m\u00f3n s’apropa a aquestes xifres: en espanyol la\u00a0r\u00e0tio<\/i>\u00a0\u00e9s d’un article per cada 466 habitants, en alemany i en angl\u00e8s, un per cada 120.\u00a0“No \u00e9s estrany que, proporcionalment, les lleng\u00fces minorit\u00e0ries tinguin m\u00e9s entrades que altres idiomes m\u00e9s majoritaris. Algunes d’elles usen Wikipedia per mantenir idiomes vius. Un exemple \u00e9s l’angl\u00e8s antic, que ning\u00fa el parla i compta amb 1.000 entrades”,\u00a0explica a la\u00a0BBC<\/i><\/a>\u00a0Stevie Benton,<\/b>\u00a0portaveu de l’enciclop\u00e8dia lliure al Regne Unit.<\/p>\n

Prima la qualitat<\/h4>\n

Per\u00f2 no \u00e9s la quantitat, sin\u00f3 la qualitat, i en aquest apartat \u00e9s on m\u00e9s llueix Viquip\u00e8dia.\u00a0Segons una llista elaborada per Wikipedia, la central, l’edici\u00f3 en catal\u00e0\u00a0\u00e9s la millor qualificada dels 286 idiomes que es publiquen<\/a>\u00a0.\u00a0“\u00c9s curi\u00f3s, perqu\u00e8 \u00e9s l’\u00fanic r\u00e0nquing de tots en els que no domina la versi\u00f3 anglesa”, comenta\u00a0\u00c0lex Fonoll,<\/b>\u00a0un dels seus editors m\u00e9s prol\u00edfics.\u00a0Cal assenyalar que Wikipedia \u00e9s molt estricta a l’hora de destacar un text.\u00a0Per exemple, dels milers d’articles que versen sobre filosofia, nom\u00e9s atorga bandera verda al perfil de\u00a0Parm\u00e8nides d’Elea<\/a>\u00a0.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Quan Fonoll va desembarcar a Viquip\u00e8dia el 2007, aquesta comptava amb 45.000 refer\u00e8ncies.\u00a0Des de llavors ha redactat i corregit diversos centenars d’articles fins a augmentar deu vegades la mida de la mostra.\u00a0“\u00c9s un treball col\u00b7lectiu. Tenim\u00a0entre 1.500 i 2.000\u00a0viquipedistes<\/i>\u00a0actius,<\/b>\u00a0segons el mes. Jo li dedico mitja hora al dia, just abans de sopar. Repasso els articles que\u00a0patrullo-aquells<\/i>\u00a0en qu\u00e8 col\u00b7laboro activament- i intento actualitzar i ajudar on faci falta”.<\/p>\n

Potser \u00e9s una presentaci\u00f3 massa humil per aquest apassionat de l’art i\u00a0creador del projecte GLAMWIKI<\/a>\u00a0, on “GLAM” \u00e9s l’acr\u00f2nim de\u00a0Galleries, Libraries, Archives and Mus<\/i>eums.<\/i>\u00a0Tamb\u00e9 ha col\u00b7laborat amb la Wikipedia espanyola en la iniciativa\u00a0Wiki Loves Monuments<\/a>.<\/i>\u00a0Nom\u00e9s cal comparar la informaci\u00f3 que Viquip\u00e8dia ofereix sobre\u00a0Dal\u00ed, Mir\u00f3, T\u00e0pies<\/b>\u00a0o qualsevol altre artista catal\u00e0 amb les altres versions per denotar una cura m\u00e9s que especial.<\/p>\n

An\u00e8cdotes amb els seus ve\u00efns<\/h4>\n

Per descomptat, la puixan\u00e7a de la versi\u00f3 catalana ha aixecat butllofes entre els que s’oposen a recon\u00e8ixer la seva individualitat al territori.\u00a0L’article de Crist\u00f2for Colom<\/a>\u00a0serveix de paradigma: “Ha generat p\u00e0gines i p\u00e0gines de discussi\u00f3. Ara, al final de molts mesos, ha quedat un article for\u00e7a neutral, per\u00f2 es pot seguir editant”.\u00a0El principal conflicte entre editors, localitzar l’origen del descobridor, s’ha tancat\u00a0plantejant set hip\u00f2tesis diferents<\/b>\u00a0del seu lloc de naixement (G\u00e8nova, Catalunya, Mallorca, Eivissa, terrenys jueus, Gal\u00edcia i Portugal).<\/p>\n

No obstant aix\u00f2 la\u00a0picabaralla<\/i>\u00a0recurrent t\u00e9 a veure, segons Fonoll, amb alguns municipis catalans als quals se’ls segueix coneixent per la seva denominaci\u00f3 predemocr\u00e0tica.<\/p>\n

“Un bon exemple \u00e9s\u00a0Sant Quirico de Terrassa<\/a>\u00a0(Sant Quirze del Vall\u00e8s en catal\u00e0). S’ha discutit diverses vegades per\u00f2 la comunitat ha decidit mantenir-lo aix\u00ed”.\u00a0I \u00e9s que per alguna cosa a Wikipedia se la coneix com l’enciclop\u00e8dia lliure.<\/p>\n

El Confidencial<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Amb m\u00e9s de 500 milions de visites al mes, la cinquena web per volum de tr\u00e0nsit, la\u00a0Viquip\u00e8dia\u00a0s’ha convertit en una de les principals eines per difondre la cultura de quantes es coneixen.\u00a0Enrere va quedar la visi\u00f3 negativa de professors reticents al canvi, massa enganxats a l’ortod\u00f2xia acad\u00e8mica, que recordaven amb insist\u00e8ncia al seu alumnat all\u00f2 …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18,1],"tags":[140],"class_list":["post-8426","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cultura","category-general","tag-catala"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8426","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8426"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8426\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8430,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8426\/revisions\/8430"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8426"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8426"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8426"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}