{"id":8406,"date":"2013-04-25T09:36:05","date_gmt":"2013-04-25T07:36:05","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=8406"},"modified":"2013-04-25T09:36:17","modified_gmt":"2013-04-25T07:36:17","slug":"josep-ramoneda-breu-historia-de-lausteritat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/josep-ramoneda-breu-historia-de-lausteritat\/","title":{"rendered":"Josep Ramoneda: Breu hist\u00f2ria de l’austeritat"},"content":{"rendered":"

\"austeritat\"<\/a>L’austeritat \u00e9s una paraula amb aura de virtut.\u00a0Una persona austera \u00e9s, segons el diccionari, una persona seriosa, ajustada a les normes de la moral, s\u00f2bria, senzilla, sense ostentacions.\u00a0Tamb\u00e9 \u00e9s una paraula associada al sofriment: mortificaci\u00f3 dels sentits i de les passions. Ambdues accepcions s\u00f3n presents cada vegada que es recorre a l’austeritat per justificar unes pol\u00edtiques de retallades pressupost\u00e0ries massives i de revocaci\u00f3 de drets i serveis adquirits.\u00a0La doble connotaci\u00f3 -virtut i sofriment- serveix per donar a aquestes pol\u00edtiques una aur\u00e8ola de moralitat p\u00fablica i, al mateix temps, per preparar la ciutadania per passar-ho malament.\u00a0V\u00e9nen temps dif\u00edcils, per\u00f2 no hi ha un altre remei, hem de recuperar la virtut perduda.\u00a0Aix\u00f2 \u00e9s el que ens estan dient des de 2010 amb el discurs de les pol\u00edtiques d’austeritat.\u00a0La significaci\u00f3 de les paraules es conforma amb la seva utilitzaci\u00f3 en el llenguatge i la seva repetici\u00f3 massiva.<\/p>\n

Les pol\u00edtiques d’austeritat arriben sempre despr\u00e9s de per\u00edodes en qu\u00e8, des dels mateixos llocs en qu\u00e8 ara s’apel\u00b7la al rigor i a la virtut, s’ha estat convidant al consum sense l\u00edmits.\u00a0En una societat accelerada, en la qual es viu amb la s\u00edndrome que no dediquem el temps que mereix a cada cosa (i especialment a la relaci\u00f3 amb els altres), com diu Baumann “l’acci\u00f3 de buidar la cartera o utilitzar la targeta de cr\u00e8dit pren el lloc de l’oblit de si i del sacrifici personal que exigeix \u200b\u200bla responsabilitat moral per l’Altre”.\u00a0De sobte l’ordre va canviar brutalment: del consum a l’austeritat. L’impacte va produir inicialment desconcert, por i submissi\u00f3.\u00a0El ciutad\u00e0 del qual els seus diners eren objecte permanent del desig dels bancs i del comer\u00e7, de sobte es va sentir acusat d’irresponsable i malgastador, condemnat a pagar pels seus excessos.\u00a0Els que el sedu\u00efen amb incre\u00efbles propostes, el deixaven sense cr\u00e8dit i li manaven parar.\u00a0En el s\u00fammum del discurs de la culpa, apareix l’argument de l’her\u00e8ncia: nosaltres hem viscut per sobre de les nostres possibilitats i el resultat \u00e9s que hem hipotecat la vida dels nostres n\u00e9ts.\u00a0Aquesta \u00e9s la hist\u00f2ria recent de la ideologia de l’austeritat, amb la qual ve disposant del personal.\u00a0A poc a poc, la ciutadania va recuperant la veu, a mesura que les pol\u00edtiques d’austeritat van sembrant el paisatge d’injust\u00edcies flagrants.\u00a0Caldr\u00e0 recordar Husserl, quan, davant d’una altra crisi europea, apel\u00b7lava a la ra\u00f3 per resistir a la barb\u00e0rie.\u00a0On diu barb\u00e0rie, posem disbarat.<\/p>\n

La ra\u00f3 desperta i cada vegada s\u00f3n m\u00e9s els que adverteixen que el cam\u00ed no condueix a enlloc.\u00a0La qual cosa t\u00e9 un efecte revelador.\u00a0La cancellera Angela Merkel<\/strong>, portadora de l’estendard de l’austeritat, fustigadora dels ciutadans del sud, en un moment de debilitat, lliura les claus del discurs de la virtut: “Tothom parla d’austeritat”, diu, “que sona com una cosa malvada, per\u00f2 jo en dic equilibrar el pressupost”.\u00a0De sobte, l’austeritat passa de ser una exig\u00e8ncia moral a una t\u00e8cnica.\u00a0Probablement, Angela Merkel<\/strong> ha ent\u00e8s que, en la mesura que la consci\u00e8ncia ciutadana despertava, si el debat discorria pel terreny dels principis morals portava les de perdre.<\/p>\n

Angela Merkel<\/strong> es col\u00b7loca per primera vegada a la defensiva.\u00a0Per\u00f2 l’austeritat no cessa.\u00a0Mariano Rajoy<\/strong> prepara el terreny perqu\u00e8 els ciutadans acceptin un nou envit de retallades i sacrificis, amb un d’aquests exercicis d’ambig\u00fcitat calculada amb qu\u00e8 tan sovint els que governen expressen el seu desdeny envers els ciutadans.\u00a0Anuncia noves reduccions pressupost\u00e0ries, per\u00f2 tamb\u00e9 diu que no vol apujar impostos, llevat que les previsions exigeixin el contrari.\u00a0Com les previsions s\u00f3n dolentes, la conclusi\u00f3 \u00e9s f\u00e0cil: retallades en temes sensibles en els propers dies (pensions, asseguran\u00e7a d’atur) i m\u00e9s impostos en pocs mesos.\u00a0I tot aix\u00f2 en un pa\u00eds exhaust en l’econ\u00f2mic i en el pol\u00edtic, que ha deixat de banda el manteniment b\u00e0sic -l’any passat la inversi\u00f3 p\u00fablica va caure el 41% – i que t\u00e9 paralitzada la ineludible reforma pol\u00edtica amb la coartada que la prioritat est\u00e0 en l’economia.<\/p>\n

Mai un pa\u00eds ha fet grans canvis en temps de bonan\u00e7a.\u00a0\u00c9s quan les coses no funcionen quan s’ent\u00e9n la necessitat de modificar-les.\u00a0Una reforma pol\u00edtica en aquest moment podria reviure la idea de futur i donar impuls psicol\u00f2gic a la societat per desbloquejar les energies paralitzades per la tempesta ideol\u00f2gica de l’austeritat i el seu frac\u00e0s pr\u00e0ctic.\u00a0\u00c9s el que la ciutadania est\u00e0 comen\u00e7ant a exigir.\u00a0I exigir\u00e0 cada vegada m\u00e9s, davant el clima d’asf\u00edxia d’un pa\u00eds estancat, apallissat per l’austeritat.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’austeritat \u00e9s una paraula amb aura de virtut.\u00a0Una persona austera \u00e9s, segons el diccionari, una persona seriosa, ajustada a les normes de la moral, s\u00f2bria, senzilla, sense ostentacions.\u00a0Tamb\u00e9 \u00e9s una paraula associada al sofriment: mortificaci\u00f3 dels sentits i de les passions. Ambdues accepcions s\u00f3n presents cada vegada que es recorre a l’austeritat per justificar unes …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[72,1],"tags":[47,193],"class_list":["post-8406","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-economia","category-general","tag-crisi","tag-economia"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8406","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8406"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8406\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8410,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8406\/revisions\/8410"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8406"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8406"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8406"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}