{"id":8401,"date":"2013-04-24T15:53:04","date_gmt":"2013-04-24T13:53:04","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=8401"},"modified":"2013-04-24T16:33:23","modified_gmt":"2013-04-24T14:33:23","slug":"luc-peillon-a-europa-lausteritat-perd-el-seu-rigor","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/luc-peillon-a-europa-lausteritat-perd-el-seu-rigor\/","title":{"rendered":"Luc Peillon: A Europa, l’austeritat perd el seu rigor?"},"content":{"rendered":"

\"euro\"<\/a>El temps del rigor s\u2019ha acabat? Dos anys despr\u00e9s de ser abatuda per tota Europa, la pol\u00edtica d\u2019austeritat, erigida com a catecisme econ\u00f2mic veu tremolar els seus fonaments. No tant pels cops repetits dels “alter” i els altres “economistes horroritzats” (1) sin\u00f3 per les cr\u00edtiques de les \u00faltimes setmanes, al cor mateix dels temples m\u00e9s rigoristes. Al punt de prefigurar, potser, un canvi de rumb a Europa. Perqu\u00e8 si aquesta pol\u00edtica ha conduit a reduir a la meitat el d\u00e8ficit de la zona euro en quatre anys, des del final de 2011 ha tombat el creixement del continent.<\/p>\n

Darrerament ha sobresortit, una verdadera s\u00e8rie negre per als defensors del rigor, i no de les menys importants: la d\u2019aquest dilluns, del president de la Comissi\u00f3 Europea, Jos\u00e9 Manuel Barroso<\/b>. El “supervisor” en cap dels programes per reduir el d\u00e8ficit p\u00fablic a Europa, ha dit que l’austeritat que \u00e9s “b\u00e0sicament bona”, “ha arribat al seu l\u00edmit.”<\/i> I ha previngut que “per tenir \u00e8xit” <\/i>una pol\u00edtica ha “de comptar amb un m\u00ednim de suport pol\u00edtic i social.”<\/i> Un eufemisme dirigit al creixent descontent, especialment al sud d’Europa.<\/p>\n

Errors. La setmana passada va ser el torn dels dos pilars de la doctrina de l\u2019austeritat, Reinhart<\/b> i Rogoff<\/b>, de posar-se en rid\u00edcul… per un estudiant. El 2010, dos destacats economistes de Harvard van teoritzar, amb l\u2019ajuda de fulls de c\u00e0lcul d\u2019Excel que una taxa d\u2019endeutament superior al 90% condu\u00efa, sobre la mitjana dels pa\u00efsos estudiats, a un estancament del PIB. La influ\u00e8ncia d’aquest estudi sobre les pol\u00edtiques implementades despr\u00e9s va ser “enorme”, segons el Premi Nobel d’Economia Paul Krugman<\/b>. Fins i tot es va incloure a Fran\u00e7a en el pressupost suplementari de 2010… Dos anys m\u00e9s tard, zas: el seu treball \u00e9s ben ple d’errors, el creixement mitj\u00e0 dels pa\u00efsos endeutats a m\u00e9s del 90% es troba a un 2,2% i no en una lleu recessi\u00f3 del 0,1%. “Els veritables culpables s\u00f3n els que s\u2019han emparat en aquest resultat controvertit”<\/i> ha afirmat un furi\u00f3s Paul Krugman.<\/p>\n

Aquest nou cop dur, es produeix quatre mesos despr\u00e9s del mea culpa del FMI. A principis de gener, l’economista en cap del Fons, Olivier Blanchard<\/b>, va recon\u00e8ixer que la instituci\u00f3 havia subestimat l’impacte del rigor sobre creixement dels pa\u00efsos en q\u00fcesti\u00f3. “A les economies desenvolupades, una consolidaci\u00f3 fiscal m\u00e9s forta [de reducci\u00f3 del d\u00e8ficit] va comportar un creixement menor del que s’esperava.\u201d<\/i> I va explicar que el fam\u00f3s” multiplicador”, que avalua l’efecte de la reducci\u00f3 de la despesa p\u00fablica sobre el PIB, s’ha de multiplicar per dos o tres. En resum, l’impacte negatiu en el creixement va ser de dues a tres vegades m\u00e9s gran del previst…<\/p>\n

Possible. M\u00e9s enll\u00e0 del debat te\u00f2ric, \u00e9s tamb\u00e9 en els fets on l’austeritat est\u00e0 ara q\u00fcestionada. Amb aquest darrer gir, espectacular: els Pa\u00efsos Baixos, fins aleshores considerats com uns “bons estudiants” per la Comissi\u00f3, i, davant del risc de recessi\u00f3, van optar per abandonar el seu pla per estalviar 4 mil milions d\u2019euros. Van deixar d\u2019impulsar el seu objectiu de reducci\u00f3 del d\u00e8ficit. M\u00e9s \u00e0mpliament a Europa, sis pa\u00efsos, han volgut, obtenir de Brussel\u00b7les un allargament dels terminis que regeixen el seu programa per restaurar l’equilibri fiscal. Entre ells, Fran\u00e7a, que comptar\u00e0 amb un any m\u00e9s (fins a 2014) per reduir fins al 3% del PIB el d\u00e8ficit. En la seva \u00faltima ronda de compromisos amb Brussel\u00b7les, Par\u00eds, fins i tot va renunciar a la tornada a l’equilibri d\u2019aqu\u00ed al final del mandat de Fran\u00e7ois Hollande<\/strong>, preveient un d\u00e8ficit del 0,7% el 2017. I encara, basant-se sobre un creixement molt hipot\u00e8tic del 2% des del 2015…<\/p>\n

Bloqueig. Aquest conjunt de “moviments” conduir\u00e0 a un canvi real en la pol\u00edtica econ\u00f2mica a Europa? “\u00c9s una mica aviat per dir-ho, per\u00f2 aquests elements constitueixen una primera andanada cap a un q\u00fcestionament de l\u2019austeritat generalitzada\u201d <\/i>afirma l\u2019economista “horroritzat” Benjamin Coriat<\/b>. I suggereix dues raons per a aquesta tend\u00e8ncia: “En primer lloc la preocupaci\u00f3 dels Estats Units i l’FMI davant una Europa que empeny el m\u00f3n cap avall; i tamb\u00e9 el fet que en els pa\u00efsos afectats, aquesta pol\u00edtica est\u00e0 produint resultats catastr\u00f2fics.”<\/p>\n

Segueix sent cert que el bloqueig a un canvi en la pol\u00edtica econ\u00f2mica no resideix a Brussel\u00b7les, sin\u00f3 a Berl\u00edn. Resistint a les propostes de Barroso<\/b>, el Ministeri de Finances d’Alemanya, va apel\u00b7lar ahir a continuar amb la “consolidaci\u00f3 fiscal” i les reformes a Europa. I si Alemanya tanca pel moment els ulls davant de les relliscades d’alguns pa\u00efsos, \u00e9s poc probable que Angela Merkel<\/b> accepti, abans de les eleccions generals d’aquesta tardor, una veritable recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica.<\/p>\n

(1) col\u00b7lectius d\u2019economistes reunits contra l’ortod\u00f2xia neoliberal.<\/p>\n

Lib\u00e9ration<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El temps del rigor s\u2019ha acabat? Dos anys despr\u00e9s de ser abatuda per tota Europa, la pol\u00edtica d\u2019austeritat, erigida com a catecisme econ\u00f2mic veu tremolar els seus fonaments. No tant pels cops repetits dels “alter” i els altres “economistes horroritzats” (1) sin\u00f3 per les cr\u00edtiques de les \u00faltimes setmanes, al cor mateix dels temples m\u00e9s …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[72,16,1],"tags":[193,25],"class_list":["post-8401","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-economia","category-europa","category-general","tag-economia","tag-unio-europea"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8401","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8401"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8401\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8405,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8401\/revisions\/8405"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8401"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8401"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8401"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}