{"id":8388,"date":"2013-04-23T18:37:47","date_gmt":"2013-04-23T16:37:47","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=8388"},"modified":"2013-04-24T10:46:16","modified_gmt":"2013-04-24T08:46:16","slug":"jean-pisani-ferry-lestret-cami-de-la-intel%c2%b7ligencia-fiscal","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jean-pisani-ferry-lestret-cami-de-la-intel%c2%b7ligencia-fiscal\/","title":{"rendered":"Jean Pisani-Ferry: L’estret cam\u00ed de la intel\u00b7lig\u00e8ncia fiscal"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>El debat sobre l’austeritat fiscal continua a Europa. Aix\u00f2 no \u00e9s sorprenent. Des de 2010, s’ha tractat de corregir les finances p\u00fabliques, a costa de grans esfor\u00e7os: tres punts i mig del PIB en tres anys a la zona de l’euro, una mica m\u00e9s de tres a Fran\u00e7a, m\u00e9s de quatre als Estats Unit, set a Portugal, dotze a Gr\u00e8cia. Per\u00f2 paral\u00b7lelament la recuperaci\u00f3 s’ha estancat: a l’eurozona, el 2013 ser\u00e0 el segon any consecutiu de creixement negatiu. L’FMI \u200b\u200bparla ara de la recuperaci\u00f3 de tres velocitats per destacar que el grup de pa\u00efsos desenvolupats es talla per la meitat amb una banda, els Estats Units, on la recuperaci\u00f3 s’ha consolidat, i a l’altra Europa que va amb retard.<\/p>\n

Entre la consolidaci\u00f3 fiscal i la manca de creixement, hi ha alguna causa i efecte? Sense que una sigui l’\u00fanica ra\u00f3 per l’altra, no podem negar-ho. Sobretot es van fer dos errors. La UE, en primer lloc, volia creure que el seu principal problema era el pressupost, oblidant la forma en qu\u00e8 el mal estat del seu sistema bancari i el deute privat excessiu ha afectat a molts pa\u00efsos. Aquests inconvenients han impedit que la demanda privada agaf\u00e9s el relleu de la demanda p\u00fablica. Amb els tipus d’inter\u00e8s del BCE atrapats prop de zero, les conseq\u00fc\u00e8ncies econ\u00f2miques de les pol\u00edtiques d’austeritat s\u00f3n particularment marcades.<\/p>\n

El segon error va ser voler respondre a les creixents taxes d’inter\u00e8s en els mercats de renda fixa, establint objectius nominals fiscals (reducci\u00f3 del d\u00e8ficit al X% del PIB en el temps T) i no estructurals (retallar la despesa o augmentar els ingressos Y punts del PIB per any). Europa est\u00e0 a la merc\u00e8 d\u2019una l\u00f2gica d’amplificaci\u00f3 dels cicles que comportaran encara m\u00e9s esfor\u00e7os donada la situaci\u00f3 que \u00e9s dolenta. La Comissi\u00f3 s’esfor\u00e7a per escapar-ne, donant temps als pa\u00efsos que estan en pana, per\u00f2 massa tard, i a contracor.<\/p>\n

Els Estats Units, per la seva banda, han reparat el sistema bancari des del 2009 i han donat a les fam\u00edlies el temps necessari per al despalanquejament (incloent fallides personals). La Reserva Federal ha sostingut fermament la demanda. I fins al final de 2012, l’ajust fiscal ha estat gradual. El xoc es va produir el 2013, amb retallades autom\u00e0tiques de la despesa, per\u00f2 mentrestant l’economia privada ha cobrat impuls. Aquesta estrat\u00e8gia va donar millors resultats.<\/p>\n

Que en podem deduir d’aix\u00f2 per al futur? Excepte considerar un repudi del deute o la sortida de l’euro, l’un i l\u2019altre ben cars, sens dubte no tirar la seriositat pressupost\u00e0ria al riu. La q\u00fcesti\u00f3 no \u00e9s si cal reduir les r\u00e0tios de deute, sin\u00f3 quan i com. Amb o sense Reinhart i Rogoff, la veritat \u00e9s que \u00e9s perill\u00f3s deixar que l’enfocament del deute p\u00fablic rondi el 100% del PIB. O vuit pa\u00efsos de la zona euro seran en aquesta zona a finals del 2013.<\/p>\n

L’estrat\u00e8gia correcta \u00e9s dur a terme la consolidaci\u00f3 fiscal gradual per\u00f2 persistent, el que garanteix la qualitat de les mesures, aix\u00ed com la seva quantitat. No obstant aix\u00f2, els governs temen que, en fer-ho, desperten la sospita dels mercats i els costos dels pr\u00e9stecs se\u2019n ressenten. A causa de que no confien en els seus companys, molts al nord d’Europa tamb\u00e9 continuen fent disseny d’objectius alfa i omega de l’estrat\u00e8gia fiscal. En ambd\u00f3s casos, el problema \u00e9s el mateix: retardar una part de l’ajust per mantenir el creixement, no \u00e9s en realitat fer-les reposar per les calendes gregues. No \u00e9s confessar-se incapa\u00e7 d’enfrontar-se a les decisions requerides per a un control sostenible de les finances p\u00fabliques?<\/p>\n

La soluci\u00f3 \u00e9s un comprom\u00eds cre\u00efble de reducci\u00f3 del d\u00e8ficit que hem de basar en els c\u00e0lculs sobre les previsions m\u00e9s prudents; decidir les mesures actuals que s’aplicaran dem\u00e0, o almenys avan\u00e7ar prou en la seva preparaci\u00f3 per il\u00b7luminar l’horitz\u00f3; identificar les fonts de l’efici\u00e8ncia en l’esfera p\u00fablica; programar la fi de les pol\u00edtiques on la relaci\u00f3 cost-benefici sigui molt elevada; implementar mesures per equilibrar la pensi\u00f3 durant diverses d\u00e8cades; fixar per l\u2019asseguran\u00e7a de malaltia i atur unes regles d’equilibri sobre els cicles; finalment donar les grans l\u00ednies de les reformes fiscals que comportaran els recursos sense desencoratjar l\u2019activitat. Res d’aix\u00f2 implicar\u00e0, per descomptat, que un parlament voti dem\u00e0 en el sentit contrari, per\u00f2 far\u00e0 que sigui menys probable.<\/p>\n

A nivell europeu, els programes d’estabilitat que els governs adrecen cada any a Brussel\u00b7les han de ser utilitzats per donar suport a un di\u00e0leg sobre les accions futures i certificar els compromisos nacionals. En lloc de limitar els marges immediats de maniobra, han de servir per ampliar assegurant el fet que la consolidaci\u00f3 fiscal es dur\u00e0 a terme.<\/p>\n

La l\u00f2gica \u00e9s irrefutable: com m\u00e9s ens lliguem les mans per dem\u00e0, m\u00e9s guanyarem en marges de llibertat per avui. Aix\u00f2 \u00e9s el que cal fer.<\/p>\n

Bruegel<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El debat sobre l’austeritat fiscal continua a Europa. Aix\u00f2 no \u00e9s sorprenent. Des de 2010, s’ha tractat de corregir les finances p\u00fabliques, a costa de grans esfor\u00e7os: tres punts i mig del PIB en tres anys a la zona de l’euro, una mica m\u00e9s de tres a Fran\u00e7a, m\u00e9s de quatre als Estats Unit, set …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[72,16,1],"tags":[47,193,25],"class_list":["post-8388","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-economia","category-europa","category-general","tag-crisi","tag-economia","tag-unio-europea"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8388","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8388"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8388\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8394,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8388\/revisions\/8394"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8388"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8388"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8388"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}