{"id":8336,"date":"2013-04-22T08:43:33","date_gmt":"2013-04-22T06:43:33","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=8336"},"modified":"2013-04-22T08:43:33","modified_gmt":"2013-04-22T06:43:33","slug":"juan-jose-lopez-burniol-abans-morta-que-de-tots-1","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/juan-jose-lopez-burniol-abans-morta-que-de-tots-1\/","title":{"rendered":"Juan-Jos\u00e9 L\u00f3pez Burniol: Abans morta que de tots (1)"},"content":{"rendered":"

\"banderaespnyola-gran\"<\/a>Hi ha un text d’Ortega que sempre m’ha suggestionat. \u00c9s d’Espanya invertebrada (1921). Diu aix\u00ed: “Del 1580 fins avui, el que a Espanya s’esdev\u00e9 \u00e9s decad\u00e8ncia i desintegraci\u00f3 (…) El proc\u00e9s de desintegraci\u00f3 avan\u00e7a en rigor\u00f3s ordre de la perif\u00e8ria al centre. Aviat es desprenen els Pa\u00efsos Baixos i el Milanesat; despr\u00e9s N\u00e0pols. A comen\u00e7aments del segle XIX se separen les grans prov\u00edncies ultramarines, i al seu final les col\u00f2nies menors d’Am\u00e8rica i Extrem Orient.\u00a0El 1900, el cos espanyol ha tornat a la seva nativa nuesa peninsular. Acaba amb aix\u00f2 la desintegraci\u00f3?\u00a0Ser\u00e0 casualitat, per\u00f2 el despreniment de les \u00faltimes possessions ultramarines sembla ser el senyal per al comen\u00e7ament de la dispersi\u00f3 peninsular”.<\/p>\n

Deixem al marge la seva ret\u00f2rica.\u00a0En la hist\u00f2ria d’Espanya -que, com diu Joan-Pablo Fusi, “no \u00e9s ni una hist\u00f2ria \u00fanica ni una hist\u00f2ria excepcional” – hi \u00a0hagut tamb\u00e9 etapes de pau, desenvolupament i optimisme, per\u00f2 per causes complexes retorna sempre recurrent la pulsi\u00f3 desintegradora.\u00a0Aix\u00ed succeeix avui, quan el Govern catal\u00e0 i el basc han manifestat la seva voluntat de promoure l’exercici del dret a decidir si catalans i bascos volen o no seguir formant part d’Espanya.\u00a0Pel que a Catalunya es refereix, quants espanyols volem preservar la idea d’Espanya com a “unitat hist\u00f2rica” -en paraules de Pierre Vilar- haur\u00edem de tenir present, per no errar, aquests punts:<\/p>\n

1.\u00a0El problema catal\u00e0 no \u00e9s artificial -cosa d’intel\u00b7lectuals i pol\u00edtics- sin\u00f3 que respon a un profund sentir del poble catal\u00e0.\u00a0Per a bona part dels catalans, Catalunya \u00e9s una comunitat amb consci\u00e8ncia clara de posseir una personalitat hist\u00f2rica diferenciada i voluntat ferma de projectar-se cap al futur mitjan\u00e7ant el seu autogovern, l’autocontrol dels seus propis recursos i l’autogesti\u00f3 dels seus propis interessos.\u00a0D’aqu\u00ed que el problema catal\u00e0 no es resolgui amb el temps.<\/p>\n

2.\u00a0En realitat, el problema catal\u00e0 \u00e9s la manifestaci\u00f3 m\u00e9s aguda del problema de l’estructura territorial de l’Estat, que est\u00e0 sense resoldre i s’arrossega, amb un enorme cost, des de fa m\u00e9s de cent anys.<\/p>\n

3.\u00a0Catalunya ha guanyat de forma espectacular al segle XX, gr\u00e0cies a la seva admirable tenacitat, la “batalla del ser”, la de la seva refacci\u00f3 identit\u00e0ria nacional.\u00a0\u00c9s l\u00f2gic que afronti ara amb parella decisi\u00f3 la “batalla de l’estar”, per decidir si segueix formant part d’Espanya o passa a ser un nou Estat.\u00a0El seu desencadenant ha estat el d\u00e8ficit fiscal -que ha calat en sectors allunyats del catalanisme tradicional- i el seu enconament actual ha estat propiciat per la crisi econ\u00f2mica i pel rampant desprestigi d’Espanya.<\/p>\n

4. L’omin\u00f3s silenci del president Rajoy<\/strong> contribueix a que el problema s’aguditzi.\u00a0No prendre decisions no \u00e9s una decisi\u00f3, digui el que digui.\u00a0I tampoc val al\u00b7legar la necessitat de resoldre pr\u00e8viament la crisi econ\u00f2mica, ja que el problema pol\u00edtic s’enverina m\u00e9s cada dia.\u00a0Cal buscar-li una soluci\u00f3, el que exigeix \u200b\u200bprioritzar els temes segons criteris d’urg\u00e8ncia.\u00a0Aquest \u00e9s avui l’ordre: 1.\u00a0Dret a decidir.\u00a02.Pacte fiscal.\u00a03.\u00a0Reforma constitucional.<\/p>\n

5.\u00a0Respecte al primer tema, cal recon\u00e8ixer als catalans, sense excusa ni pretext, el dret a decidir si volen o no continuar formant part d’Espanya, doncs, a aquestes al\u00e7ades de la hist\u00f2ria, no \u00e9s concebible cap tipus de comunitat pol\u00edtica que no es fonamenti en el principi de llibertat.\u00a0Tamb\u00e9 ha de respectar de forma plena el principi de legalitat, el que no impediria l’exercici immediat d’aquest dret si es volgu\u00e9s: hi ha f\u00f3rmules per a aix\u00f2.\u00a0Per\u00f2 donat l’entossudiment de l’establishment espanyol al respecte, resulta inevitable subsumir aquest primer tema dins de la tercera q\u00fcesti\u00f3 -la reforma constitucional-, el que s’hauria d’admetre i anunciar amb claredat des del principi.<\/p>\n

6.\u00a0Pel que fa al segon punt, cal instrumentar un sistema que fixi un l\u00edmit a la contribuci\u00f3 solid\u00e0ria de Catalunya, amb l’establiment efectiu del principi d’ordinalitat o d’un altre recurs t\u00e8cnic adequat.<\/p>\n

7.\u00a0Pel que fa al tercer apartat, cal reformar la Constituci\u00f3 desenvolupant l’Estat auton\u00f2mic en sentit federal (reforma del Senat, clara redefinici\u00f3 de compet\u00e8ncies …), i incloent el procediment adequat per a l’exercici del dret a decidir.\u00a0Com?\u00a0Admetent -per exemple- que els presidents auton\u00f2mics puguin convocar refer\u00e8ndums consultius en les seves comunitats.<\/p>\n

8.\u00a0L’obstacle fonamental per a aquest proc\u00e9s no est\u00e0, amb tota certesa, en la voluntat majorit\u00e0ria dels espanyols, segurament tan cansats com els catalans de l’enquistament maligne d’aquesta q\u00fcesti\u00f3.\u00a0La muralla est\u00e0 en la voluntat del grup olig\u00e0rquic assentat des de sempre sobre l’Estat, al qual explota en el seu profit exclusiu.\u00a0Espanya nom\u00e9s t\u00e9 sentit si \u00e9s seva.\u00a0Abans morta que de tots.<\/p>\n

 <\/p>\n

La Vanguardia<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Hi ha un text d’Ortega que sempre m’ha suggestionat. \u00c9s d’Espanya invertebrada (1921). Diu aix\u00ed: “Del 1580 fins avui, el que a Espanya s’esdev\u00e9 \u00e9s decad\u00e8ncia i desintegraci\u00f3 (…) El proc\u00e9s de desintegraci\u00f3 avan\u00e7a en rigor\u00f3s ordre de la perif\u00e8ria al centre. Aviat es desprenen els Pa\u00efsos Baixos i el Milanesat; despr\u00e9s N\u00e0pols. A comen\u00e7aments …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,15,1],"tags":[135,133],"class_list":["post-8336","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espanya","category-general","tag-dret-a-decidir","tag-rajoy"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8336","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8336"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8336\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8338,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8336\/revisions\/8338"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8336"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8336"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8336"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}