{"id":8311,"date":"2013-04-19T07:44:33","date_gmt":"2013-04-19T05:44:33","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=8311"},"modified":"2013-04-19T14:51:35","modified_gmt":"2013-04-19T12:51:35","slug":"joaquin-tornos-mas-referendum-catala-drets-i-deures","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/joaquin-tornos-mas-referendum-catala-drets-i-deures\/","title":{"rendered":"Joaqu\u00edn Tornos Mas: Refer\u00e8ndum catal\u00e0, drets i deures"},"content":{"rendered":"

\"consulta\"<\/a>Catalunya no t\u00e9 el dret de decidir, per\u00f2 el Govern de l’Estat t\u00e9 el deure d’impulsar i autoritzar el refer\u00e8ndum sobre la relaci\u00f3 de Catalunya amb l’Estat espanyol. Aquesta afirmaci\u00f3 no \u00e9s contradict\u00f2ria. La distinci\u00f3 entre els drets de Catalunya com un poble organitzat pol\u00edticament en comunitat aut\u00f2noma i els deures del Govern de l’Estat intenta \u00fanicament precisar les bases jur\u00eddiques sobre les quals, segons el nostre parer, s’hauria de plantejar la reivindicaci\u00f3 del refer\u00e8ndum.<\/p>\n

Catalunya, com a entitat pol\u00edtica, existeix en el marc de la Constituci\u00f3 del 1978, la qual atribueix la sobirania al conjunt del poble espanyol. Catalunya, a trav\u00e9s de les seves institucions, exerceix els poders que li reconeix el text constitucional. Dins d’aquests poders no est\u00e0 reconegut el de la separaci\u00f3 unilateral de l’Estat. Tampoc el d’organitzar un refer\u00e8ndum sobre la voluntat d’optar per la independ\u00e8ncia. La Constituci\u00f3 reserva la compet\u00e8ncia exclusiva en mat\u00e8ria de refer\u00e8ndums a l’Estat. Les diferents modalitats de refer\u00e8ndum han de ser regulades mitjan\u00e7ant una llei org\u00e0nica estatal.<\/p>\n

Ara b\u00e9, si els representants pol\u00edtics del poble catal\u00e0, de forma majorit\u00e0ria, sol\u00b7liciten al Govern de l’Estat que convoqui un refer\u00e8ndum en qu\u00e8 es consulti els catalans sobre la seva voluntat de continuar, o no, formant part de l’Estat espanyol, el Govern hauria de portar a terme les actuacions necess\u00e0ries perqu\u00e8 aquesta consulta es pugui arribar a portar a terme. Actuacions que poden requerir una reforma de la llei org\u00e0nica de modalitats del refer\u00e8ndum, o potser fins i tot una reforma constitucional.<\/p>\n

El principi democr\u00e0tic vertebra tot el text constitucional, que t\u00e9 com a valors superiors la llibertat, la just\u00edcia, la igualtat i el pluralisme pol\u00edtic. Davant la petici\u00f3 de convocat\u00f2ria d’una consulta com la que es planteja majorit\u00e0riament des de Catalunya, el Govern espanyol hauria de fer \u00fas de la seva compet\u00e8ncia per convocar un refer\u00e8ndum de conformitat amb els valors constitucionals. Donar l’oportunitat a una part del poble espanyol perqu\u00e8 expressi la seva opini\u00f3, no vinculant, sobre un tema d’especial significaci\u00f3 no deixa de ser una manera de complir amb la Constituci\u00f3.<\/p>\n

D’acord amb el que estem exposant, si des de Catalunya es pret\u00e9n actuar com a subjecte pol\u00edtic i jur\u00eddic sobir\u00e0, mirant d’exercir un dret a decidir que no posseeix, la consulta \u00e9s jur\u00eddicament inviable. El Govern de l’Estat t\u00e9 s\u00f2lids arguments per oposar-s’hi. La utilitzaci\u00f3 de l’expressi\u00f3\u00a0dret a decidir\u00a0<\/i>t\u00e9 una notable for\u00e7a pol\u00edtica, per\u00f2 situa la reivindicaci\u00f3 sobre una base jur\u00eddicament insostenible. Si el Parlament, en exercici d’aquest pret\u00e8s dret a decidir, aprova una llei per formular la pregunta sobre la separaci\u00f3 de l’Estat, el m\u00e9s probable \u00e9s que la llei sigui impugnada i el Tribunal Constitucional la suspengui i posteriorment la declari inconstitucional. Si tot i aix\u00ed es decideix celebrar la consulta, el valor pol\u00edtic del resultat ser\u00e0 sempre discutit, i s’haur\u00e0 perdut la for\u00e7a del dret.<\/p>\n

Per aix\u00f2, en lloc de reclamar drets jur\u00eddicament inexistents s’hauria d’insistir a recordar l’exist\u00e8ncia de deures constitucionals. Si el conflicte se centra sobre el deure de l’Estat de convocar el refer\u00e8ndum, es poden obtenir m\u00e9s adhesions a aquesta reivindicaci\u00f3. A m\u00e9s a m\u00e9s, no es podr\u00e0 rebutjar de ple el que se sol\u00b7licita amb l’argument que s’est\u00e0 mirant d’exercir un dret que no es posseeix. Exigir el compliment d’un deure constitucional \u00e9s situar-se dins de la Constituci\u00f3, \u00e9s demanar que s’interpreti la nostra norma fonamental d’acord amb els seus propis principis b\u00e0sics. Actuar d’aquesta manera suposa mantenir-se dins del respecte de les formes i actuar amb la for\u00e7a del dret.<\/p>\n

Les parts ara enfrontades haurien d’actuar lleialment, mirant d’arribar a un acord dins del marc constitucional vigent. Defensar des de Catalunya la celebraci\u00f3 del refer\u00e8ndum sobre la independ\u00e8ncia de Catalunya, com a exercici d’un dret propi a decidir, suposa mirar d’obtenir per la simple celebraci\u00f3 de la consulta el que ha de ser l’objecte de la mateixa. Per\u00f2 si des de Catalunya es reclama la convocat\u00f2ria del refer\u00e8ndum a qui t\u00e9 el poder d’impulsar les vies legals o constitucionals per fer-ho possible, el Govern de l’Estat hauria d’atendre aquesta petici\u00f3 i mirar d’acordar els termes i els efectes de la consulta.<\/p>\n

En \u00faltim terme es tracta de reconduir l’enfrontament a un marc normatiu com\u00fa. Per\u00f2 al seu torn \u00e9s necessari recon\u00e8ixer el valor i la for\u00e7a de la pol\u00edtica. M\u00e9s enll\u00e0 de les imprescindibles consideracions jur\u00eddiques fins aqu\u00ed realitzades, \u00e9s necessari reclamar l’exercici de la pol\u00edtica per portar a terme un plantejament correcte de la reivindicaci\u00f3 i actuar amb la voluntat de trobar les vies que permetin solucionar el conflicte existent. Que cada part assumeixi les seves responsabilitats.<\/p>\n

Article publicat a El Peri\u00f3dico<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Catalunya no t\u00e9 el dret de decidir, per\u00f2 el Govern de l’Estat t\u00e9 el deure d’impulsar i autoritzar el refer\u00e8ndum sobre la relaci\u00f3 de Catalunya amb l’Estat espanyol. Aquesta afirmaci\u00f3 no \u00e9s contradict\u00f2ria. La distinci\u00f3 entre els drets de Catalunya com un poble organitzat pol\u00edticament en comunitat aut\u00f2noma i els deures del Govern de l’Estat …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[],"class_list":["post-8311","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8311","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8311"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8311\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8316,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8311\/revisions\/8316"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8311"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8311"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8311"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}