{"id":8302,"date":"2013-04-18T15:07:53","date_gmt":"2013-04-18T13:07:53","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=8302"},"modified":"2013-04-18T15:07:53","modified_gmt":"2013-04-18T13:07:53","slug":"ignasi-camos-victoria-un-altre-model-de-relacions-laborals-es-possible","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/ignasi-camos-victoria-un-altre-model-de-relacions-laborals-es-possible\/","title":{"rendered":"Ignasi Cam\u00f3s Victoria: Un altre model de relacions laborals \u00e9s possible"},"content":{"rendered":"

\"feina\"<\/a>La crisi financera que des de l’any 2008 est\u00e0 colpejat durament la nostra economia est\u00e0 tenint un efecte devastador sobre el mercat de treball.\u00a0Les recents reformes laborals aprovades a Espanya s’han projectat amb tanta for\u00e7a sobre el sistema de relacions laborals que podem considerar, en gran part, que el model d’Estat Social i Democr\u00e0tic de Dret que proclama la Constituci\u00f3 espanyola est\u00e0 en clar proc\u00e9s de retroc\u00e9s.<\/p>\n

La reforma laboral del 2012 i m\u00e9s recentment el RD-Llei 4\/2013 de 22 de febrer, de mesures de suport a l’emprenedor i d’est\u00edmul del creixement i de la creaci\u00f3 d’ocupaci\u00f3, ha significat un pas m\u00e9s en aquest “desider\u00e0tum” impl\u00edcit de desregulaci\u00f3 de l’actual model de relacions laborals al marge de l’opini\u00f3 i negociaci\u00f3 amb els interlocutors socials.\u00a0L’\u00faltim RD Llei ha estat definit per Eduardo Rojo Torrecilla<\/strong> al seu excel\u00b7lent blog com\u00a01 RD Llei “\u00d2mnibus”<\/a>, un bloc que ofereix, sens dubte, una immillorable aproximaci\u00f3 did\u00e0ctica a les principals normes, sent\u00e8ncies i not\u00edcies laborals d’\u00e0mbit auton\u00f2mic, nacional o internacional.<\/p>\n

En aquest sentit, modificar el paper de l’autoritat laboral en l’\u00e0mbit del control dels Expedients de Regulaci\u00f3 d’ocupaci\u00f3 (EROs) ens \u00e9s innocu, obeeix a una intencionalitat clara d’alleugerir el procediment minvant la seva seguretat jur\u00eddica, sobretot si tenim en compte que es tracta d’un instrument o un recurs amb un \u00fas cada vegada m\u00e9s gran per efecte directe de la crisi i l’ess\u00e8ncia \u00e9s el procedir a un ajust de les empreses a trav\u00e9s de la destrucci\u00f3 d’ocupaci\u00f3.<\/p>\n

Per la seva banda, introduir una nova modalitat contractual amb un m\u00e9s formal que real car\u00e0cter indefinit amb un per\u00edode de prova d’1 any implica una seriosa desvirtuaci\u00f3, sense precedents, del per\u00edode de prova amb els seus efectes alliberadors i, per tant, una patent de cors per acomiadar lliure i gratu\u00eftament durant el per\u00edode, gens menyspreable, d’un any.<\/p>\n

Paral\u00b7lelament a aquests significatius canvis, en cap cas menors que, a manera d’exemple, he exposat estem assistint a un proc\u00e9s de recentralitzaci\u00f3 de les pol\u00edtiques d’ocupaci\u00f3 que trenca amb el model de relacions laborals que tenia en compte la realitat pluriterritorial de l’Estat i que, en part, podia contrarestar aquest efecte desregulador que est\u00e0 en la ment del legislador a facilitar, sota la coartada de la unitat, una uniformitat a la baixa.<\/p>\n

A difer\u00e8ncia del que passa a Espanya, que lamentablement ens situa a l’avantguarda dels retrocessos en drets laborals i que, en termes de fallida del model de relacions laborals preexistent, nom\u00e9s \u00e9s equiparable a la de la resta de pa\u00efsos tamb\u00e9 intervinguts expressament o t\u00e0citament (Gr\u00e8cia, Portugal, Irlanda, It\u00e0lia), en altres pa\u00efsos com Alemanya hi ha mecanismes que contraresten aquests efectes, o a Fran\u00e7a s’han proposat un significatiu canvi constitucional per tal de preservar i fins i tot refor\u00e7ar l’actual model de relacions laborals.<\/p>\n

A Alemanya l’exist\u00e8ncia d’instruments ja molt consolidats com s\u00f3n els Consells de Vigil\u00e0ncia que formen part del model de Cogesti\u00f3\u00a0(Mitbestimmung)<\/em>\u00a0previst en el cas de les grans empreses. Els consells als quals se’ls atribueix, en la seva condici\u00f3 d’\u00f2rgans de control de la direcci\u00f3 de l’empresa amb participaci\u00f3 dels treballadors (entre 1\/3 i parit\u00e0ria) capacitat per assegurar l’estabilitat econ\u00f2mica i financera de l’empresa, actuen evitant el recursos a aquestes accions d’efectes demolidors en uns mercats de treball exposats a la destrucci\u00f3 “f\u00e0cil” d’ocupaci\u00f3, en el que crear ocupaci\u00f3 \u00e9s una quimera i on les dificultats per transitar en el mercat s\u00f3n enormes, Aix\u00ed, les mesures adoptades a Alemanya com \u00e9s el cas del\u00a0kurzarbeit<\/em>\u00a0o els minijobs (amb m\u00e9s foscors que clars i que pot tenir uns efectes m\u00e9s negatius que positius) tenen, sobretot, una naturalesa conjuntural no atempten, com en el cas d’Espanya, contra el model de relacions en els seus eixos fonamentals mantenint el seu car\u00e0cter reversible.<\/p>\n

En el cas de Fran\u00e7a, \u00e9s extraordin\u00e0riament significatiu el valor, encara que pugui ser en gran part nom\u00e9s simb\u00f2lic, d’una iniciativa recent que posa de manifest que \u00e9s possible una alternativa al proc\u00e9s de desregulaci\u00f3 normativa i que no \u00e9s altra que la de donar m\u00e9s rellev\u00e0ncia al di\u00e0leg social, \u00e9s a dir, a la negociaci\u00f3 amb els interlocutors socials per procedir a introduir canvis o ajustos laborals all\u00e0 on aquests siguin realment necessaris.<\/p>\n

En aquest sentit, el govern d’Hollande ha optat per la recent presentaci\u00f3 d’un\u00a0Projecte de llei de constitucionalitzaci\u00f3 del di\u00e0leg social<\/a>, que s’inserir\u00e0 com a T\u00edtol V bis de la Constituci\u00f3 francesa sota el t\u00edtol de:\u00a0“Du dialogue social pr\u00e9alable \u00e0 la loi”<\/em>\u00a0, i que preveu incloure un article 51-3 en el text constitucional on s’estableix que: “Tot projecte de llei o ordre o qualsevol proposici\u00f3 de llei de reforma de les relacions individuals i col \u00a0ectives de treball, d’ocupaci\u00f3 o de formaci\u00f3 professional que trobi dins l’\u00e0mbit de la negociaci\u00f3 nacional i interprofessional no pot, excepte en casos d’emerg\u00e8ncia, ser objecte de deliberaci\u00f3 al Consell de Ministres o incl\u00f2s en l’ordre del dia de l’Assemblea Nacional o al Senat sense que els sindicats que representen els empleats i representants dels ocupadors hagin pogut negociar si ho desitgen, sobre el tema de la reforma”.<\/p>\n

Es tracta d’una important iniciativa no nom\u00e9s perqu\u00e8 constitucionalitza el di\u00e0leg social que per si mateix ja \u00e9s un gran fet, sin\u00f3 tamb\u00e9 perqu\u00e8 el converteix en alguna cosa m\u00e9s que un mer tr\u00e0mit preceptiu per a la posada en marxa d’una reforma en l’\u00e0mbit de les relacions laborals.\u00a0Si s’aconsegueix aprovar aquesta proposta, a Fran\u00e7a ser\u00e0 molt dif\u00edcil ignorar l’opini\u00f3 dels interlocutors socials abans de procedir a la tramitaci\u00f3 d’una reforma laboral fent m\u00e9s f\u00e0cil preservar el model vigent.\u00a0Cal tenir en compte que el Di\u00e0leg Social a Fran\u00e7a est\u00e0 ja reconegut des de l’any 2008 en l’article 1 \u00ba del Codi de Treball i que l’origen d’aquesta iniciativa cal situar-lo en la forta oposici\u00f3 sindical que hi va haver a Fran\u00e7a l’any 2007 a l’imposici\u00f3, sense negociaci\u00f3 pr\u00e8via, del contracte d’inserci\u00f3, el “Contrat premi\u00e8re Embauche”.<\/p>\n

A difer\u00e8ncia del que passa a Espanya on assistim at\u00f2nits a aquest proc\u00e9s desregulador sense precedents del nostre sistema de relacions laborals que ataca els fonaments del mateix prescindint del di\u00e0leg amb els interlocutors socials que s\u00f3n parts fonamentals de les relacions laborals, institucions com l’alemanya del Consell de Vigil\u00e0ncia i, molt especialment, la proposta francesa de constitucionalitzaci\u00f3 del di\u00e0leg social sembla moure’s per camins totalment oposats no en va pret\u00e9n “blindar” els m\u00e9s que probables i evidents “excessos” del legislador.<\/p>\n

Legislador que en molts casos actua, de forma unilateral, sotm\u00e8s al dictat de les inst\u00e0ncies internacionals per a l’adopci\u00f3 de reformes d’un abast incalculable donant una volta de rosca m\u00e9s al model de relacions laborals sota la coartada de l’actual context de crisi i davant la necessitat, molt demandada, de flexibilitzar encara m\u00e9s, el mercat de treball, conscients que la creaci\u00f3 d’ocupaci\u00f3 no dep\u00e8n de reformes laborals ni de flexibilitzar, encara m\u00e9s, mercats de treballs que s\u00f3n m\u00e9s flexibles dels que moltes inst\u00e0ncies sostenen i en els que destruir ocupaci\u00f3 s’est\u00e0 convertint en un recurs molt directe per fer ajustaments a les empreses, convertint l’estabilitat en l’ocupaci\u00f3, tan necess\u00e0ria per construir una societat justa i equitativa, en una reminisc\u00e8ncia del passat.\u00a0Ens estem acostat, d’aquesta manera, a models de relacions laborals molt allunyats dels c\u00e0nons europeus sustentats en un marc de relacions laborals cada vegada m\u00e9s precari, amb una participaci\u00f3 menor dels interlocutors socials, i sotm\u00e8s al dictat de les lleis del mercat i de les necessitats conjunturals de les empreses.\u00a0Model de relacions laborals que un cop modificat ser\u00e0 perdurable en el temps i de dif\u00edcil reversibilitat.<\/p>\n

<\/p>\n

ElDiario.es<\/div>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La crisi financera que des de l’any 2008 est\u00e0 colpejat durament la nostra economia est\u00e0 tenint un efecte devastador sobre el mercat de treball.\u00a0Les recents reformes laborals aprovades a Espanya s’han projectat amb tanta for\u00e7a sobre el sistema de relacions laborals que podem considerar, en gran part, que el model d’Estat Social i Democr\u00e0tic de …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[72,1],"tags":[47,134],"class_list":["post-8302","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-economia","category-general","tag-crisi","tag-treball"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8302","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8302"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8302\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8304,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8302\/revisions\/8304"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8302"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8302"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8302"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}